RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘resum’

  • Dimarts, 19 de gener del 2016

    “La práctica terminó por convencerme de que los adverbios de modo terminados en -mente son un vicio empobrecedor.
    Así que empecé a castigarlos donde me salían al paso, y cada vez me convencía más de que aquella obsesión me obligaba a encontrar formas más ricas y expresivas.” (Gabriel García Márquez, Vivir para contarla)

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 8

    a) Redacció i construcció de la frase

    1. A continuació, passo a detallar-vos les actuacions que, com a empresa encarregada del manteniment, heu de dur a terme. [claredat, omissió verbs buits: us detallo]
    2. Aquest cap de setmana cauran precipitacions en forma de neu a tot Catalunya. [claredat, substitució formes artificioses: nevarà]
    3. Aquest reglament es va aprovar per la majoria de representants. [claredat, ús veu activa]
    4. Blanes comptarà amb un increment dels mossos d’esquadra per a aquest estiu. [claredat, substitució formes artificioses: tindrà més]
    5. Cal conèixer bé tots els elements que hi ha implicats en aquest conflicte per arribar a la seva resolució. [ús estructures verbals: resoldre’l]
    6. Cal tornar a començar de nou per solucionar el problema. [omissió elements innecessaris]
    7. Dissabte va morir Joan Barril, als 62 anys d’edat. [omissió elements innecessaris]
    8. El detingut, Josep Caus, segons el seu advocat, Jaume Prats, designat d’ofici, era fora del país. [ordre]
    9. El fet que el jutge que porta el cas de les persones mortes aquest any al geriàtric de Rubí, en el torn de nit, en què treballava Josep Garcia, hagi ordenat exhumar els cadàvers, ha portat Garcia, segons el seu advocat, a voler declarar un altre cop, perquè sembla que té alguna cosa per explicar. [ordre, substitució formes artificioses]
    10. Els joves tunisians estan posant la dictadura del president Ben Ali contra les cordes, que està responent a la crisi amb poca coherència. [ordre]
    11. En l’últim mes, han mort a l’estat indi de Bengala Occidental, per les inundacions, cent persones. [ordre]
    12. Fins dijous està obert el termini per a la selecció de les trenta estàtues humanes de la Rambla de Barcelona. [ús estructures verbals: seleccionar]
    13. L’últim cinema de la ciutat ha tancat les portes. [omissió elements innecessaris]
    14. L’entrada en vigor de l’euro ha provocat un increment de l’IPC. Aquest increment ha repercutit negativament en el volum d’exportacions de productes catalans. [ús de frases compostes: que]
    15. La cimera es durà a terme el proper mes de maig. [omissió elements innecessaris]
    16. La pacient té només un 20 per cent de capacitat pulmonar. [ordre]
    17. La situació ha fet un gir de 180 graus. [claredat, ús construccions genuïnes: s’ha capgirat]
    18. La Universitat té la seva seu social en el campus de Bellaterra. [omissió elements innecessaris]
    19. Luis Enrique ha parlat de l’actuació de l’equip en l’últim partit de Lliga, no sense abans fer una referència explícita a les recents polèmiques arbitrals. [ús construccions genuïnes: després]
    20. No han servit de res els 19 punts de Marc Gasol, màxim anotador dels Grizzlies, en el que ha estat la tercera derrota consecutiva del seu equip. [ús construccions genuïnes]
    21. Pere Ramon continuarà una temporada més com a director de l’orquestra. La notícia, no per esperada, no ha deixat d’agafar per sorpresa. [ús construccions genuïnes: encara que s’esperava]
    22. Si us plau, lletregeu lletra per lletra el vostre nom i els vostres cognoms. [omissió elements innecessaris]
    23. Té una faringitis a la gola. [omissió elements innecessaris]
    24. Per acabar, dir que hem de revisar sempre tot el que publiquem. [absència de verb principal]

    Correcció de l’activitat 8

    *detecció prematura > detecció precoç (‘Detecció d’un problema de salut durant el període asimptomàtic que permet aplicar mesures per a intentar modificar-ne la història natural i evitar-ne la progressió.’)

    b) El resum

    Mapa resum

    DEURES:

    • Reviseu el text 3 de l’activitat 8.
    • Feu un resum d’unes 100 paraules del text que tingui relació amb el tema del vostre informe.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 11 de desembre del 2012

    Quina estosseguera!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER

    • activitats 6 i 8

    a) El resum

    Un resum cientificotècnic és un escrit que exposa breument els punts essencials d’un article científic o tècnic. La funció d’un resum d’aquest tipus és oferir al lector una informació ràpida i accessible perquè pugui valorar si l’article li interessa o no. Per això, és molt important que sigui fàcil de llegir.

    El resum és un tipus de text que s’adreça a un públic molt determinat, sovint amb interessos professionals i acadèmics molt definits, que està familiaritzat amb una disciplina concreta i que, per tant, en coneix bé la terminologia. Malgrat això, com que l’objectiu del resum és donar una visió ràpida de l’article, el llenguatge no és excessivament especialitzat ni elaborat i ha de tenir un to divulgatiu.

    Així, doncs, el resum no consisteix a parafrasejar o copiar fragments d’un text, sinó que només ha de recollir les idees principals i l’enfocament general.

    Referència: Nivell superior. Curs de llengua catalana (ed. Castellnou)

    b) La redacció i construcció de la frase

    Abans d’analitzar els resums de l’activitat 8 del dossier, hem comentat les recomanacions del Servei Lingüístic de la UOC.

    c) L’accentuació

    Hem comentat les paraules amb accent diacrític dels resums de l’activitat 6: què, té, més, vénen.

    Hi ha mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Per exemple:

    déu (‘divinitat’) / deu (’10’, ‘font’, verb)
    món (‘univers’) / mon (‘el meu’)
    nét (‘fill d’un fill’) / net (‘sense brutícia’)
    sòl (‘terra’) / sol (‘astre’, ‘sense companyia’, ‘solament’)
    pèl (‘vellositat’) / pel (contracció de per i el)

    En plural, l’accent d’aquests mots es conserva si hi continua havent perill de confusió: déus, néts, sòls, pèls.En canvi, quan no cal distingir mots coincidents, la forma de plural perd l’accent. Per exemple: el plural mons (del singular món) no s’accentua, ja que no es confon amb el plural de mon (mos): el món, els mons; mon pare, mos pares. Altres casos de plural que no s’accentuen són:
    , mans (‘extremitat’) / ma, mes (‘la meva’, ‘les meves’)
    rés, resos (‘pregària’) / res (‘cap cosa’)
    ús, usos / us (pronom: us saluda)

    L’accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos. Per exemple:

    déu, redéu
    nét, besnét, besnéts
    sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls
    pèl, repèl, contrapèl…

    Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a món/mons, /mans, rés/resos, ús/usos), la forma de plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua. Per exemple:

    món, mons, rodamón, rodamons
    , mans, passamà, passamans

    Referència: blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona

    A més, hem dictat algunes paraules “difícils“: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix,  guru, Etiòpia, Munic, Agamèmnon, medul·la, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, míssil, diòptria,  préssec, feréstec, iber, vídeo, rupia, fórmula, tómbola, Tàrraco

    DEURES:

    • Llegiu el text que acompanya la proposta d’informe que heu triat. Sintetitzeu-ne el contingut i extraieu-ne els punts més importants.
    • Redacteu les frases de la fotocòpia convertint en verbs els substantius que ho permetin.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de desembre del 2014

    Allò que el vent s’endurà.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) La veu passiva

    Malgrat que en el llenguatge periodístic la veu passiva té un ús recurrent en els titulars i és habitual en les notícies perquè permet focalitzar la informació d’una manera bastant efectiva, convé no abusar del recurs perquè no perdi la funció que té. El mateix passa en el llenguatge administratiu, en què s’utilitza per la impersonalització que aporta als escrits. Fora d’aquests dos llenguatges, convé restringir-ne l’ús utilitzant altres mecanismes.

    b) La duplicació del CD

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, va encapçalat per la preposició a.

    DEURES:

    • Feu les activitats 5 i 6 del dossier. Aquest mapa mental us pot ajudar a analitzar els resums.el resum
      mapa mental del resum
    • Marqueu tots els accents diacrítics que trobeu en els resums de l’activitat 6 del dossier.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Edats en transició

    Llegiu el text següent i feu-ne un resum d’unes 100 paraules:

    Edats en transició

    No sabem gaire com definir la societat actual. Alguns en diuen societat postindustrial, d’altres, postfordista o fins i tot postmoderna. El cert és que som en un interregne ple d’interrogants. El que potser és més constatable és que els entramats conceptuals amb els quals havíem caracteritzat les pautes bàsiques de funcionament econòmic i social ja no ens serveixen com abans. Però ens és més fàcil fer servir el mòbil o buscar un concepte a la Viquipèdia que canviar les nostres rutines mentals a l’hora de parlar d’edats o de pautes de diferenciació entre homes i dones.

    Seguim fent servir criteris de diferenciació d’edats en els quals distingim les persones com a nens, joves, adults i gent gran. I, en canvi, cada vegada resulta més difícil definir amb precisió cada etapa. La lògica de diferenciació entre edats tenia una vinculació directa amb les necessitats del sistema econòmic, i per tant responia a les exigències productives i a l’estructura de classes pròpies de la societat industrial. Un deixava de ser jove quan s’incorporava al món laboral, i començava a ser vell quan deixava de ser útil productivament parlant. S’ha dit moltes vegades que la primera vegada que es va fixar l’edat de jubilació en la mítica xifra de 65 anys ho va fer el canceller Bismarck a la Prússia de finals del segle XIX. Pel que sembla, l’esperança de vida allà fregava els 45 anys i a casa nostra no arribava als 40. Ara, a Catalunya, els homes i dones tenen una esperança de vida que supera àmpliament els 80 anys.

    Som en plena fase de transició entre un sistema que ha entrat en declivi definitiu i una nova manera de produir, relacionar-se i viure que només despunta, i de la qual encara no tenim dades definitives. En aquesta fase de transició, les fites vitals que ens eren útils s’adapten ara malament a les noves circumstàncies, i les anem movent sense ordre ni concert. L’educació obligatòria comença als 6 anys, però per a molts l’escolarització comença als 0. Utilitzem els 18 anys com a entrada en la fase adulta, però ho anem movent quan ens convé per raons electorals o penals o per decidir quan acaben els estudis obligatoris. En alguns llocs es considera joves els que tenen 35 anys si es tracta d’ofertes d’habitatge protegit, però la joventut pot arribar als 45 anys si es tracta d’agricultors que busquen ajudes per posar en marxa certes explotacions. La crisi econòmica i productiva, i la dràstica reforma del mercat de treball, amb molts incentius per avançar la jubilació, estan provocant una reducció de la fase adulta. I als 55 o 60 comença per a molts una llarga trajectòria marcada, en molts casos, per la falta d’un sentit clar sobre què esperen ells de la vida o què espera la societat d’ells.

    En el fons, aquest conjunt de variacions, canvis i diversificacions demostren que no és fàcil per a les administracions públiques, encotillades en rutines procedimentals i amb lògiques normatives molt homogeneïtzadores, recollir la complexitat d’un tema, com és el cicle vital, ple d’alteracions provocades pel canvi d’època que vivim. Aquest dimecres a Barcelona comença un important Congrés de Gerontologia, on caldrà encarar el fet que la gent gran no poden ser només un objecte de gestió, sinó que també poden ser subjectes i protagonistes de les polítiques que els afecten. No podem seguir imaginant que participar és anar a reunions, parlar i debatre. Molta gent, i no tan sols la gent gran, perparticipar entén fer coses. Fer coses que serveixin per a alguna cosa, sentint-se útils i actius, i no només espectadors.

    Joan Subirats, Ara, 19 de maig de 2014 (text adaptat)

    Article complet

  • La varietat estàndard de la llengua

    Llegiu aquest article sobre l’estàndard i feu-ne un resum de 120 paraules.

    Va de bo! Nivell superior de valencià, ed. Bromera (text adaptat)

    L’estàndard és una varietat lingüística que serveix per superar la diversitat formal que qualsevol llengua presenta. El sistema escolar permet que els parlants puguin aprendre aquesta varietat i, per consegüent, que estigui disponible per utilitzar-la en les situacions requerides. L’estàndard és necessari en una societat moderna; de fet, difícilment una llengua de cultura podrà sobreviure sense.

    L’estàndard conté trets lingüístics —fonètics, ortogràfics, gramaticals o lèxics—que es consideren no marcats amb cap tipus de connotació. El conjunt d’aquestes formes no s’ha triat amb els mateixos criteris en totes les llengües. N’hi ha que han escollit com a base una varietat geogràfica determinada per crear un estàndard de tipus unitarista. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol o de l’italià, que han decidit convertir en estàndard bàsicament els dialectes castellà i toscà. Altres vegades, s’ha cregut convenient crear una varietat estàndard de caire composicional en la qual s’han sumat trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus. Per acabar, una llengua pot funcionar amb més d’una varietat estàndard. Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans. En aquest darrer cas, parlem d’estàndards autònoms.

    En el cas del català, l’estàndard és essencialment de caràcter composicional, sobretot pel que al mode escrit. En canvi, si ens referim a l’estàndard oral, és més adequat considerar que hi ha un model també de tipus composicional, però proveït d’una certa flexibilitat, de manera que permet la convivència de diversos models estàndard més o menys autònoms.

    Així doncs, és totalment admissible que un parlant, quan es dirigeix a la totalitat del domini de la llengua o a una àrea que no sigui lingüísticament la seva pròpia, pugui continuar emprant determinats trets originaris de la seva modalitat dialectal, que són admesos com a formes estàndard.

    L’estàndard sol associar-se a contextos formals o neutres, sobretot de caràcter públic, tant orals com escrits. Així, és normal que es desplegui en l’àmbit acadèmic en general, en els mitjans de comunicació, en el discurs oral amb desconeguts o en les relacions impersonals o no subjectives com ara una consulta mèdica o una entrevista de feina, per exemple.

    Malgrat això, la proposta de l’estàndard català en general mira de distingir entre formes pròpies de registres formals i les de registres informals. Així, s’admet que hi hagi trets lingüístics estàndard que són més adients a àmbits informals com ara determinats diàlegs presents en els mitjans de comunicació.

    Article complet

  • Els Stones

    Resumiu  l’article següent. (Extensió màxima: 100 paraules)

    Els Stones

    Pedro Martínez de la Rosa serà pilot de l’equip HRT F1 a partir de gener i durant les dues properes temporades. Després del seu llarg periple per diverses escuderies (Jordan, Arrows, Jaguar, McLaren, Sauber, i un altre cop McLaren) aquest veterà corredor s’ha guanyat un prestigi reconegut a nivell internacional.

    Quan sorgeix una jove promesa que destaca pel seu talent (en el seu dia Alonso, Vettel, Hamilton, Alguersuari, etc.) s’explota ràpidament. Però no neixen genis cada dia i acaben sent moltes les apostes frustrades. Per aquest motiu hi ha moltes escuderies que allarguen la vida professional de pilots molt bregats per mantenir un equilibri a dins de l’equip.

    Cal recordar que l’experiència en aquest esport també és un grau i resulta imprescindible per a poder treballar correctament en l’evolució dels monoplaces i per motivar tot un equip al voltant de la figura del pilot. El jove inexpert amb talent suficient que triomfa damunt del veterà és una cosa que es ven de primera, però les escuderies necessiten resultats segurs per guanyar els seus patrocinadors, i els jovenents no sempre són una garantia d’èxit en tots els camps.

    La mitjana d’edat de la graella de l’F-1 de la temporada que ve augmentarà evidentment amb la incorporació de De La Rosa i els seus 41 anys (els celebrarà abans de la primera cursa). Al costat de Michael Schumacher (43 anys), Rubens Barrichello (38), Jarno Trulli (37) i Mark Weber (35), ens semblarà veure el retorn dels Rolling Stones, però en el nostre cas a les pistes en lloc dels escenaris.

    Vist com van les coses, ara mateix ja corren dos rumors: el baixista Bill Wyman podria tornar amb els Stones i a la F-1 és molt probable que Niki Lauda sigui la novetat per a la propera temporada.

    Toni Clapés, La Vanguardia (27 de novembre de 2011)

    Article complet

  • El resum

    1. Llegeix l’article següent:

    CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA FEINA

    Sovint s’utilitza l’expressió dona treballadora per indicar la dona que fa un treball retribuït, sigui per compte propi o aliè. La frase és un xic injusta per a tantes i tantes dones que han treballat i treballen molt a casa seva, cuidant els fills i la família; són les anomenades mestresses de casa. Aquesta dedicació a la família, anys enrere més nombrosa que ara, ha suposat exercir un gran nombre de feines que avui ja han esdevingut una professió: cuinar, rentar la roba, planxar, netejar la casa, cuidar els nens, els avis, els malalts, etc. La gran diferència és que la mestressa de casa no percep cap retribució per aquestes feines.

    Aquesta dedicació exclusiva a la família té diversos inconvenients: la dona no rep retribució, ni cap renda monetària directa, ni cotitza a la Seguretat Social, cosa que la fa dependre econòmicament del marit; si aquest desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense recursos i el dia de demà no tindrà pensió de jubilació. A més, la dona que no treballa fora de casa també pot quedar desvinculada més fàcilment del món extern, del seu entramat cultural i associatiu, de la seva evolució tecnològica, del batec diari…

    Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famílies ja es plantegen que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva pròpia professió i ofici. La progressiva incorporació de la dona al món del treball és un signe de modernització i de progrés. Els països més desenvolupats són aquells en què hi ha una major proporció de dones que treballen (Suècia, EUA, Holanda, Canadà, Dinamarca, etc.), és a dir, els que tècnicament tenen la major taxa de població ocupada femenina. La taxa mitjana d’ocupació femenina europea és del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%. S’observa que per arribar a la mitjana europea, més elevada, encara hem de fer un esforç notable.

    La incorporació de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema que permeti un repartiment equilibrat de responsabilitats entre la vida professional i la vida privada; amb aquesta finalitat es va crear la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, amb participació de sindicats i associacions empresarials. Les recomanacions plantejades per aquest òrgan s’agrupen en tres blocs: a) prestacions en temps, per exemple maternitat, excedències dels pares i flexibilitat d’horaris laborals, comercials i escolars; b) prestacions en serveis, com ara l’atenció a les famílies amb persones dependents; c) prestacions econòmiques, entre d’altres, subsidis familiars i desgravacions fiscals.

    2. Tria el millor resum:

    Text 1

    El text ens parla de la incorporació de la dona al món laboral. Durant molts anys les dones han estat treballant a casa sense rebre un salari i sense cotitzar a la Seguretat Social. Són dones que depenen dels seus marits, i si aquest l’abandona o es queda sense feina, no tenen ingressos. A més a més, les tasques que aquestes mestresses de casa realitzen, han esdevingut feines, com són cuinar, rentar la roba, cuidar els avis, etc. Però aquestes dones realitzen les feines sense rebre cap benefici.

    A molts països ja s’està produint un canvi, les dones s’estan integrant al món laboral. Els països on hi ha major proporció de dones treballadores són el Canadà, Dinamarca, els Estats Units, entre d’altres. Països amb un gran potencial econòmic. A Europa hi ha un 40,1 % de dones treballadores, a Catalunya un 35,3 %. Encara queda bastant per millorar. Però ja s’ha creat una comissió que ha dut a terme una sèrie de recomanacions: a) prestacions en temps, b) prestacions en serveis, c) prestacions econòmiques. Amb aquestes recomanacions es vol facilitar la incorporació de la dona al món laboral, ja que aquest fet és digne de modernització.

    Text 2

    L’autor del text exposa diferents aspectes que cal tenir en compte a l’hora de tractar el tema de la possible conciliació de la família i la feina. Des de bon començament, l’autor deixa ben clar que aquest tema afecta només les dones. Són les dones les que socialment es troben dividides en treballadores i mestresses de casa, divisió totalment injusta.

    A continuació, l’autor fa esment, breument, dels inconvenients que suposa per a la dona la dedicació exclusiva a la família i la llar (dependència econòmica, desvinculació del món extern…), i afirma que, en el marc de les societats actuals modernes, s’accepta i es defensa la incorporació de les dones al món del treball, no només pels beneficis socials que això comporta, sinó també pels beneficis socials derivats. Certament, l’autor subratlla que els països amb un índex d’ocupació femenina més alt són els més ben situats des del punt de vista econòmic (Suècia, el Canadà, els Estats Units…). A Europa, aquesta taxa és d’un 40,1 % i a Catalunya, d’un 35,3 %. Finalment, l’autor fa esment d’un organisme governamental, creat a Catalunya, que té com a objectiu fonamental la formulació de mecanismes que afavoreixin la incorporació de la dona al món laboral i el subsegüent repartiment de responsabilitats familiars: la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, que determina prestacions en temps, en serveis i d’ordre econòmic. (227 paraules)

    Text 3

    Sovint s’interpreta que la dona treballadora és només aquella que treballa fora de casa, i no es té en compte el fet que les mestresses de casa duen a terme un gran nombre de tasques que actualment ja han esdevingut una professió. Les mestresses de casa, a més, es troben amb una sèrie d’inconvenients, com el fet de dependre del marit per no tenir cap compensació econòmica, ni cap cotització a la Seguretat Social i, també, la possible desvinculació del món extern. Amb el temps, però, hi ha hagut un canvi de mentalitat, i ja hi ha el plantejament generalitzat que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva professió i ofici. Aquesta incorporació de la dona al món laboral ha generat la creació d’una comissió, amb participació de sindicats i associacions empresarials, que vetlla per un repartiment equitatiu de responsabilitats entre la vida professional i la privada.

    3. En aquest document hi trobaràs la solució.

    [Activitat extreta de wuster.uab.es/Web_Argumenta_Obert/unit_16/amp1_2.html]

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme