RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘rossellonès’

  • Dimarts, 2 de maig del 2017

    Un anunci.

    Ens hem fixat en l’eslògan (“Digues-l’hi en gran”) i en la coherència i l’adequació en l’ús dels pronoms.

    a) Ortotipografia

    Hem comentat l’ús de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i les cometes.

    b) El català septentrional o rossellonès

    La lectura d'”El gall de bosc” de Jordi-Pere Cerdà ens ha servit per comentar algunes característiques del català septentrional:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: t’estimi (vs. t’estimu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi no: Era pas general
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: armada (‘exèrcit’), mere (‘alcalde’), te les molsir (col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu), merci (‘gràcies’), És la cinc? (construcció en singular per demanar l’hora)
    • mots característics: haver (‘tenir’), pallagot (‘noi), gonya (‘ganyota’), botàs (‘resclosa’), espletir (‘esbravar’), trumfes (‘patates’), pesuc (‘feixuc’), graular (‘grallar’), molsir (‘munyir’), jubilació (‘alegria’), arremit (‘arraconat’), pellot (‘drap’), afram (‘grup de persones afamades’), nina (‘noia’), tonquinesa (‘siamesa’), bruit (‘soroll, fressa’), quitllar (‘posar dret’), pioc (‘gall dindi’), pago (‘paó)

    c) La ressenya

    Què cal fer per escriure una ressenya literària?

    1. Fer una bona lectura comprensiva del text.Un bon mètode és utilitzar un full en blanc doblegat com a punt de llibre per anotar-­hi tot allò que et cridi l’atenció, el que et convingui recordar, situar, consultar…)

    2. Buscar informació: sobre la biografia de l’autor i altres obres seves, sobre el marc històric i cultural de l’obra, sobre el tema principal i els secundaris de què tracta l’obra…

    3. Fer una anàlisi descriptiva de l’obra: quin és el tema principal i, si cal, els secundaris de l’obra, quin és el punt de vista de l’autor, les parts de l’obra, el resum argumental…

    4. Fer una anàlisi crítica de l’obra ben argumentada, que ha de bascular entre la crítica convergent (allò en què estic d’acord) i la crítica divergent o discrepant (allò en que estic en desacord). Per tant, la ressenya és un text que ha de tenir una part descriptiva i expositiva, i una altra de valorativa i argumentativa. L’objectiu de la ressenya és orientar i, fins i tot, influir en el receptor, que pot ser el futur lector de l’obra objecte de comentari.

    Així doncs, l’estructura de la ressenya ha de seguir un esquema semblant a aquest:

    1. Introducció: situar el text referenciat.

    2. Resum: que expliqui succintament el contingut nuclear de la ressenya i la seva organització estructural. Ha de ser precís i no gaire llarg! Només ha d’ocupar una petita part de la ressenya.

    3. Comentari crític: crítica convergent i divergent argumentades (vegeu el punt 4t explicat anteriorment).

    4. Conclusió: que ha de contenir una síntesi integradora, breu i clara de l’apartat d’anàlisi i comentari, les conseqüències que poden anar més enllà del text i, si s’escau, una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, per exemple: “llibre molt adequat per….”, “llibre que convida a … “, “obra només aprofitable per … “, “abstenir­se’n lectors…”

    [Referència: Oficina de Català de Blanes, blogs.cpnl.cat/cursosblanes]

    DEURES:

    • Completeu els buits del text de la fotocòpia.
    • Escriviu la ressenya del conte que hàgiu triar. La ressenya ha de tenir una extensió mínima de 200 paraules. Ha d’incloure el perfil biogràfic de l’autor, la sinopsi del conte, l’anàlisi crítica de la varietat lingüística que utilitza l’autor i de les tècniques narratives, i una valoració personal.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 21 de novembre de 2013

    Per què van fer fallida les caixes catalanes?

     

    a) La o i la u

    RECORDEU: trast /trasto;  xoriç / xoriço

     EXERCICIS: 11, 12 i 13 (pàg. 60)

    b) El rossellonès

    Aquestes són les principals característiques del rossellonès:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: jo canti (vs. jo cantu del català central)
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi noho sé pas
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: pendant, gatós, marxandisa

    En aquest enllaç trobareu una conversa molt interessant entre dos homes d’Arles. Fixeu-vos en la fonètica i en els comentaris que fan sobre la intercomprensió dialectal.

    RECORDEU:

    • L’aranès és una variant de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran.
    • El nom Catalunya del Nord és el que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus (1659). La denominació Catalunya Nord no és correcta.

    EXERCICIS: 1 i 2 (fotocòpia)

    DEURES:

    Repasseu les principals característiques del català central i feu l’exercici de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 3 de novembre de 2011

    “Novembre humit, et farà ric”. Comencem bé el mes.

    a) Vocalisme: o/u

    Fixeu-vos en les diferències ortogràfiques que diferencien els cultismes o pseudoderivats dels mots patrimonials de la “mateixa” família lèxica.

    EXERCICIS: 10 (pàg. 59) i segon exercici de la fotocòpia

    b) El català septentrional o rossellonès

    Hem comentat les principals característiques del rossellonès:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: jo canti (vs.jo cantu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi noho sé pas
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: pendant, gatós, marxandisa

    Si voleu sentir textos en rossellonès, podeu entrar a l’Atles interactiu de l’entonació del català.

    DEURES:

    • Repasseu les llistes de pseudoderivats i de paraules que poden presentar dubtes ortogràfics que hi ha en el llibre i feu l’exercici 13 de la pàgina 60.
    • Llegiu el capítol dedicat al català central i feu l’exercici 4 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme