RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘ser i estar’

  • Dimecres, 27 de març del 2019

    Resultat d'imatges de yoyo gif animado

    a) Usos dels verbs ser i estar

    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.

    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé. / La Joana està malament. / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.

    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa serJa sóc aquí. / Les claus són al calaix. / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa. [Hem d’anar amb compte de no fer servir el verb estar: *Les claus estan al calaix.]

    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estarEl palau no està a la venda. / Està en el bon camí. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc. [Hem d’anar amb compte amb les ultracorreccions: *És en coma.]

    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu. / Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial. / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda. Si la durada no és llarga, també es pot fer servir el verb ser: Seré a casa tota la tarda.

    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament. / En Jaume té dotze anys i ja està a l’institut. / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.

    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. / Nosaltres estem en un altre grup de treball. / Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida. [Hem d’anar amb compte amb les ultracorreccions: *El PP és a l’oposició.]

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    b) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Compareu-les amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    DEURES:

    • Llegiu la ressenya del restaurant Blanc i contesteu les preguntes.

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 25 de març del 2019

    Hi heu trobat alguna ultracorrecció?

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem comentat alguns fragments dels articles d’opinió que m’heu enviat.

    b) Els signes de puntuació

    Hem repassat el tercer text sobre Quito.

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Reviseu el quart text de la fotocòpia amb articles sobre Quito.

    Fins dimecres.

    Article complet

  • Dimarts, 4 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de zombies gif

    Són morts i estan vius? Estan morts i són vius?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    En la llengua antiga, l’auxiliar de perfet per als verbs inacusatius era ésser, com ocorre en altres llengües romàniques com el francès o l’italià, i és viu encara en alguerès i en septentrional: On és aquell qui és nat? (‘ha nascut’); És eixit de casa (‘ha eixit’); Tot ço que li era esdevingut (‘havia esdevingut’). També es troba en alguna expressió estereotipada, com On s’és vist?, amb què s’expressa enuig o sorpresa. [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    La ultracorrecció s’assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s’encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes. La sospita (justificada) que pesa sobre l’ús d’estar fa que canviem estar per ser quan no toca. [Albert Pla Nualart]

    b) L’adjectiu: gènere i nombre

    [Unitat 3, activitat 7]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4, 5 i 6 de la fotocòpia. Feu servir el diccionari per resoldre els dubtes que tingueu.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de març del 2018

    Resultat d'imatges de hilo

    Mirarem de seguir el fil.

    a) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours, after
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebró, culebron, culebrot
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay per view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu, líquid correctiu, corrector líquid / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happeningnomés pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot ser que el parlant no en faci cas i que continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  es conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser:
      Aquella noia és molt intel·ligent
    2. Les locucions que tenen valor classificatori van amb el verb ser:
      Ser de primera categoria
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar:
      No podrà jugar perquè està lesionat
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter divorciat s’usa tant ser com estar:
      En Joan és / està casat, no és /està pas solter
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar:
      Quan s’hi va calar foc, la casa era / estava buida
      La botiga és oberta
      La botiga està oberta
      El pla de regulació és incomplet
      El pla de regulació està incomplet
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist; tort, fluix, hi ha oposició semàntica:
      Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat:
      L’argumentació està malament
    8. Per a la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser:
      La unitat mòbil és a Granollers
      Aquí tenim el nostre convidat d’avui
    9. Construïm amb estar els grups preposicionals, si no tenen valor locatiu:
      El partit està a punt de començar
      Estan en contra de la proposta
      El palau no estava a la venda
      El catàleg està a disposició de tothom
      Estarem en contacte
      Estan en el bon camí
      Hi esteu a favor?
      Aquests preus estan a l’abast de qualsevol
      Estan de mal humor
      Estan de baixa
      Estan al corrent dels plans
      L’empresa estava en mans d’inexperts
      Per fi, està en llibertat
      Està en llibertat condicional
      Està sota sospita
      No estem per a bromes
      No està ni amb els uns ni amb els altres
      La inflació està al 2,9%
      El dòlar estava a 180 pessetes
      En quina fase està la requalificació dels terrenys?
      Estava fora de joc
      Va tornar a demostrar que pot estar al nivell dels millors
    10. Per indicar una estada amb la durada s’utilitza el verb estar:
      Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial
      Va estar un any a la presó
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o conviure amb una persona:
      Ara la Rosa està / s’està al carrer Rosselló (però preferirem dir que hi viu)
      L’Antoni està a Catalunya Ràdio
      Feia tres anys que la Marina estava amb en Vicenç
    12. S’utilitza el verb estar quan el complement de lloc no fa referència a un espai físic real:
      La CUP està a l’oposició
      Estem en grups de treball diferents

    [Referènciaesadir.cat]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

     

    Article complet

  • Dijous, 23 de febrer del 2017

    Ja heu trobat la cabra d’or que està amagada al castell de Quermançó?

    a) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
    2. Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria.  / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé.  / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí.  / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu.  / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament.  / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. /  Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    b) Els indefinits i els quantitatius

    Gaire/gaires s’utilitza en lloc de molt en determinades oracions:

    1. En oracions negatives (que inclouen no o bé sense).
    2. En oracions interrogatives.
    3. En oracions condicionals.

    En aquests casos tampoc s’ha d’utilitzar massa, ja que aquest quantitatiu s’ha de reservar per significar ‘en excés’.

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre Quito.
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de febrer del 2017

    El final de la unitat 4.

    a) Els signes de puntuació

    Aquestes són les funcions generals dels dos punts:

    • Introdueixen les enumeracions.
    • Precedeixen les exemplificacions, especialment quan són introduïdes per expressions del tipus per exemple, és a dir, següent
    • Introdueixen citacions textuals o reproduccions en estil directe.
    • Segueixen immediatament els mots clau que identifiquen alguns documents administratius (CERTIFICO, RESOLC, DISPOSO…).
    • Precedeixen les conclusions, les conseqüències, les explicacions o les demostracions del que acabem de dir.
    • Uneixen les dues frases que formen una construcció catafòrica —en la qual anticipem o anunciem un element del discurs que lògicament hauria de venir després.
    • Segueixen algunes locuions (ara bé, doncs bé…).

    [Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos]

    b) Usos del verb ser

    1. Per expressar una localització

    Si s’expressa mera localització sense indicar-ne la durada s’usa el verb ser i, de vegades el verb haver-hi.

    2. Per expressar qualitats o estats

    • Amb subjectes inanimats davant d’adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: alt, llarg, blanc, car, bonic, bo, difícil, clar, transparent, dur, tou…
    • Amb subjectes inanimats davant de participis i d’adjectius que indiquen qualitats transitòries: encès, glaçat, cuit, obert, tancat, mullat, trencat, calent, fred, tebi, cru… Malgrat que tradicionalment s’ha usat el verb ser en aquests casos, també s’usa el verb estar.
    • Amb subjectes animats davant d’adjectius que indiquen característiques permanents, definitòries o classificatòries: constant, llest, bo (de bon caràcter), savi, vell, alt, baix, coix, sord, mut, espavilat …

    3. Per expressar temps

    Quan designem un temps en què ocorre un esdeveniment

    c) Usos del verb estar

    1. Per expressar una localització

    Quan s’expressa una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc: se sol usar el verb estar i, de vegades, altres verbs com romandre, mantenir-se, viure, residir, estudiar, treballar.

    2. Per expressar qualitats o estats

    • Amb subjectes inanimats davant d’adverbis que indiquen qualitats transitòries.
    • Amb subjectes animats davant d’adjectius, d’adverbis i de participis passats que indiquen característiques transitòries: satisfet, content, malalt, pàl·lid, suat, enrabiat, enutjat, refredat, afligit, adolorit, bé, malament.
    • Quan expressem alguna cosa per mitjà d’una preposició o locució prepositiva generalment cal usar el verb estar: a favor, en contra, d’acord, de sort, de desgràcia, a punt, al punt, a l’abast…

    3. Per expressar temps

    Quan designem el temps que necessitem per fer una cosa.

    DEURES:

    • Repasseu els usos dels verb ser i estar.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 14 de gener del 2016

    El com-s’ha-fet:

    picasion.com_64266a4d50eac6f059c9f3c1e7f40eda

    a) Redacció i construcció de la frase

    1. Construcció genuïna: La frase ha de ser genuïna i, per tant, s’han d’evitar les construccions estranyes a la llengua en què s’escriu, en aquest cas la catalana.
    2. Presència de verb principal: Tota frase necessita verb principal; per tant, s’ha d’evitar de fer una frase independent, és a dir, entre punts, sense verb.
    3. Ordre dels elements: S’ha de seguir l’ordre correcte sense canviar elements de lloc innecessàriament. Així s’eviten repeticions, abús de possessius, etc. Això no vol dir, però, que l’ordre sigui fix: a vegades convé canviar-lo per a introduir matisos al text.
    4. Cohesió dels elements: Els diversos elements de la frase han d’estar ben lligats perquè no hi hagi una construcció desballestada o punts sense acabar.
    5. Claredat: S’ha de buscar la claredat de la frase evitant construccions artificioses o rebuscades.
    6. Omissió d’elements innecessaris: S’ha de mirar que hi hagi els elements justos i evitar els que siguin sobrers, per repetició d’idees o conceptes.
    7. Ús d’estructures verbals: En català val més fer servir verbs que no pas substantius en determinades posicions perquè la construcció amb verb respon més a una llengua natural i genuïna i evita possessius i pronoms innecessaris i encarcaradors de l’expressió.
    8. Ús de frases compostes: Claredat no significa reduir-se a frases curtes, independents, separades per punts cada poques paraules, sinó que, com correspon al desenvolupament d’un pensament ordenat, es necessiten frases principals i subordinades.

    [Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya]

    Exercici

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Un dubte d’un company: Estic en un enterrament o Sóc en un enterrament?

    Penseu-hi i justifiqueu la resposta.

    DEURES:

    • Repasseu les frases que no hem corregit.
    • Reviseu el text 1 de la pàgina 20 del dossier.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de gener del 2016

    Tothom té un passat…

    Punk

    ACTIVITATS DEL DOSSIER.

    • activitat 4

    a) Usos dels verbs ser i estar

    Els usos de ser i estar responen a una casuística molt extensa i discutida que resulta de sistematització difícil. En general, s’observa un desplaçament de certs usos de ser en benefici d’estar. Noteu els casos següents:

    1. Amb adjectius que indiquen característiques permanents, utilitzarem ser: Aquella noia és molt intel·ligent. / Aquell llibre és molt llarg. / La taula és verda. / En Miquel és alt.
    2. Amb locucions que tenen valor classificatori es fa servir el verb ser: Els nostres préssecs són de primera categoria. / En Puyol no és un de la llista de convocats. / En Felip sempre és dels primers. / El castell de Quermançó és de propietat privada.
    3. Amb participis passats, adverbis i adjectius que indiquen qualitats o afeccions transitòries, quan el subjecte és animat, s’usa estar: El tenista està malalt. / No podrà jugar perquè està lesionat. / Està molt ben acompanyat. / Està ingressat a l’hospital de Bellvitge.
    4. Amb els adjectius viu, mort, casat, solter, separat, divorciat i jubilat s’usa tant ser com estar.
    5. Amb participis i adjectius que indiquen qualitats transitòries, quan el subjecte és inanimat, s’usa tant ser com estar.
    6. Amb certs adjectius com tranquil, alegre, trist, tort o fluix, hi ha oposició semàntica: Aquest gos és molt tranquil, però avui no n’està gens. / Normalment és molt alegre, però avui està trist.
    7. Amb adverbis, el verb adequat és estar tant si el subjecte és animat com inanimat: Això que dius està bé. / La Joana està malament. / L’argumentació està malament. / El país cada dia està pitjor.
    8. Amb complements que expressen la simple constatació de la presència en un lloc, s’usa ser: Ja sóc aquí. / Les claus són al calaix. / Els músics ja són a l’escenari. / A les vuit ja seré a casa.
    9. Amb els grups preposicionals que no tenen valor locatiu, s’usa estar: El palau no està a la venda. / Està en el bon camí. / No està ni amb els uns ni amb els altres. / Estava en fora de joc.
    10. Amb complements que expressen durada, s’utilitza el verb estar: Hi esteu dues hores i torneu. / Ivan Lendl va estar 270 setmanes al número 1 del rànquing mundial. / Va estar un any a la presó. / Estaré a casa tota la tarda.
    11. Amb el verb estar també es pot indicar el fet de viure en un lloc, o de treballar en una empresa o d’estudiar en un centre educatiu o conviure amb una persona: Ja no treballo a l’Ajuntament, ara estic a l’Ajuntament. / En Jaume té dotze anys i ja està a l’institut. / Em vaig traslladar i ara estic a Bescanó. / La Maria ja no està amb en Joan.
    12. Amb complements locatius que no fan referència a espais físics, es fa servir el verb estar:  El PP està a l’oposició. / Nosaltres estem en un altre grup de treball. / Ja estic en la cinquena pantalla del joc. / En Ramon ara no surt mai: diu que està en una altra fase de la seva vida.

    [Referència: ésAdir (text adaptat)]

    Fixeu-vos en el malentès entre Helena García Melero i una persona entrevistada pels dubtes en l’ús dels verbs ser i estar [minut 24].

    b) L’informe

    El cos de l’informe és la part més important i la que no podrà faltar mai. En ella es defineixen, analitzen, discuteixen, valoren i desenvolupen els aspecte que ajuden a acomplir els propòsits i finalitats de l’informe. Dins del cos de l’informe pot ser necessari incloure diagrames o taules que il·lustrin el que volem dir. En aquest cas, no interrompran un paràgraf i hauran de ser presentats abans de la seva aparició en el document. La seva funció ha de ser la de recolzar el que s’apunta en el text. En molts casos, haurà de valorar-se la conveniència que aquestes taules i diagrames apareguin dins del cos de l’informe, o bé en el annexos finals, amb la referència que permeti localitzar-los. [parles.upf.edu]

    DEURES:

    • Feu els exercicis sobre l’ús dels verbs ser i estar de la fotocòpia. Corregiu-vos-els amb el solucionari.
    • Completeu el vostre informe amb les imatges que trobareu en aquest document.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de març del 2015

    Com que em sembla que no heu entès bé l’ortografia de les oclusives finals, mireu-vos aquest vídeo:

    a) Els registres

    Abans de fixar-nos en el vídeo sobre el mont Cook, convé que feu una ullada als enllaços següents:

    Aquestes són algunes de les propostes que hem fet per poder emetre el vídeo sobre el mont Cook en un espai de viatges d’una televisió local:

    • ca[s]a, fí[s]icament] > ca[z]a, fí[z]icament
    • legendari > llegendari
    • lo més important > la cosa més important
    • han hagut > hi ha hagut
    • 3.000 i pico metres > més de 3.000 metres (És més adequat que 3.000 metres i escaig.)
    • glaciars > glaceres
    • caminata > caminada
    • Què tal? > Com va?
    • eliminació de mots crossa, com ara bueno
    • trekking > tresc (És més adequat l’ús del manlleu no adaptat.)
    • està a petar (És una expressió col·loquial que decidim mantenir perquè s’adequa a la situació.)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Ens hem fixat en les formes dels verbs ser i estar del text de Raimon Portell sobre Quito.

    DEURES:

    • Completeu amb les conjuncions adequades el text que us he donat fotocopiat.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 6 de març de 2014

    Ensumem la primavera…

    a) Derivats

    Hem corregit uns quants exercicis pendents.

    EXERCICIS: 23, 24 i 25 (pàg. 209)

    b) Usos dels verbs ser i estar

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    • Està d’aprenent en un taller. (està: intransitiu, ‘treballa’)
    • És aprenent en un taller. (és: copulatiu)
    • Està aprenent mecànica en un taller. (està aprenent: perífrasi verbal)
    • Les Gavarres estan en perill.
    • Som (a) dimarts.
    • La nena és /està amb el seu pare.
    • És / Està núvol.
    • La pilota torna a estar en joc.
    • Està en el setè cel.
    • Està en el cel de les oques. (Segons el DCVB, és la regió imaginària on van aquells que no creuen en Déu i que són renegaires.)
    • La Mercè està en la comissió de festes. (lloc figurat)

    Recordeu que, quan el subjecte és inanimat, podem utilitzar sempre el verb ser davant d’adjectius i de participis: tant li fa si expressen qualitats permanents o transitòries.

    Heu d’anar amb compte amb els participis. A vegades, si fem servir el verb ser estem utilitzant el veu en verb passiva:

    • Els ferits eren ingressats a l’hospital. (verb en veu passiva: Ingressaven els ferits a l’hospital)
    • Els ferits estaven ingressats a l’hospital. (verb copulatiu)

    EXERCICIS: 23 i 24 (pàg. 239)

    c) Compostos

    Hem comentat l’ortografia dels compostos (bàsicament l’ús del guionet). Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula: anti-OTANpost-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • En els mots compostos en què hi ha un monosíl·lab en posició final es manté l’accent sobre el monosíl·lab si aquest ja en porta quan no forma part de cap compost: sòl / subsòl, món / rodamón. Quan el monosíl·lab no porta accent en posició independent, n’adopta quan el compost no conté guionet: gros / capgròs, nas /pinçanàs. En aquesta mateixa situació, en canvi, no caldrà accent si el compost conté guionet: vint-i-u, cella-ros.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    EXERCICI: 7 (pàg. 229)

    DEURES:

    • Repasseu l’ús del guionet en els compostos i feu els exercicis 8 i 9 de les pàgines 229 i 230.
    • Completeu els buits de  les oracions dels exercicis 17 i 18 de les pàgines 235 i 236 amb les formes adients dels verbs.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme