RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘sigles’

  • Dimarts, 28 de febrer del 2017

    Sóc o estic?

    a) Revisió i correcció de textos

    La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    b) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple: No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat. No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants. En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzartots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans). Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres). Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós [npois] tenien raó. [Optimot, fitxa 3822/3]
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • Si els dies de la setmana duen adjunta la data, aquesta té una funció d’explicació i, per tant, s’escriu entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, cal escriure: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre. En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten article al davant. A més, si duen adjunta la data, aquesta té una funció d’especificació i, per tant, s’escriu sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 de novembre, cal escriure: Vindré el dijous 27 de novembre.[Optimot, fitxa 3786/3]
    • Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es poden fer servir diverses construccions:1. Amb la preposició a o amb la preposició per, per exemple:Al mes d’abril vam vendre molt.
      La desgràcia va passar a l’octubre.

      Pel mes de maig hi vam anar tres vegades.

      Pel juliol farà 30 anys.

      Aquesta construcció amb preposició és especialment indicada si es tracta d’una referència a un mes en general, sense concretar cap data. Per exemple:

      Pel desembre no hi anem gairebé cap any.
      Al juny, la falç al puny.

      2. Sense cap preposició, per exemple:

      Les eleccions es faran el març.
      Va canviar de feina el mes de novembre.
      [Optimot, fitxa 1932/3]

    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    DEURES:

    • Marqueu els canvis que caldria fer en la transcripció d’una crítica radiofònica per poder-la publicar en un revista.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme