RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘signes de puntuació’

  • Dimecres, 13 de març del 2019

    Castanyer de can Cuc.jpg

    a) Els signes de puntuació

    Hem comentat l’exercici de la fotocòpia.

    b) La tipologia textual

    c) Els relatius

    Els relatius són pronoms, adverbis o determinants que poden introduir una subordinada que modifica un nom o un sintagma nominal d’una manera semblant a com ho fa un adjectiu. Formen un paradigma reduït d’elements que inclou els pronoms quequiquè i el relatiu compost el qual (que en certs casos també funciona com a determinant) i els adverbis onquan i com.

    El relatiu desenvolupa tres funcions diferents: en primer lloc, fa una funció de connector, paral·lela a la que realitzen les conjuncions de subordinació, que permet que la relativa funcioni com a oració subordinada; en segon lloc, estableix una relació anafòrica amb l’antecedent i, finalment, assumeix una funció sintàctica determinada dins de l’oració de relatiu o d’un constituent de la relativa. En La persona amb qui has de parlar és la Marta, el relatiu qui introdueix la subordinada, substitueix l’antecedent persona i és el nucli del sintagma preposicional que fa de complement de règim de has de parlar.

    [Referència: IEC, Gramàtica essencial de la llengua]

    DEURES:

    • Puntueu aquesta notícia i compareu la vostra puntuació amb la del text original:

    • Completeu l’explicació del funcionament d’un molí.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 2 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 11 de març de 2019

    Tot molt femení…

    a) Els signes de puntuació

    Hem vist com hem de resoldre alguns contactes entre signes de puntuació.

    b) La tipologia textual: el text descriptiu

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets  i observeu de quin tipus de text es tracta. [Unitat 3, activitat 1]
    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacta un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la teva opinió sobre la seva vigència. [Unitat 2, tasca final]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dilluns, 18 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de enchufe gif

    a) Els signes de puntuació

    Hem acabat l’exercici de la fotocòpia.

    En les transcripcions o citacions de textos, el punt s’escriu després de les cometes de tancament si no forma part del text transcrit, però abans d’aquestes si en forma part i es tracta d’una oració completa precedida de dos punts o d’un punt. En aquests casos, doncs, s’ha d’evitar de posar un punt abans de les cometes i un altre després.

    • Explicà que «la seva vida havia estat una aventura contínua».
    • I afegí que «les plantes i els animals s’havien hagut d’adaptar al medi on havien nascut». Tot seguit intervingué el professor Tarrides […]
    • Digué textualment: «La durada dels imperis no ultrapassa la dels emperadors que els han inventat.»

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    [Unitat 2, activitat 2]

    1. Quan l’adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s’hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
    2. La preposició per a davant de nom o pronom expressa la finalitat o la destinació.
    3. La conjunció adversativa sinó, davant d’un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s’afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
    4. De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare l’ha vingut a veure, la qual cosa ha estat una gran sorpresa per a ell. En aquest tipus d’oracions, es fan servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. En canvi, en aquests casos, no són possibles les formes el que, el qual o lo quelo qual com a relatius neutres.
    5. La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquèja quequeatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    6. Davant d’un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. En canvi, s’usa la forma tant davant d’un nom. La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb.
    7. L’adverbi alhora vol dir ‘a un mateix temps’.
    8. És habitual que els verbs que regeixen habitualment la preposició amb o en mantinguin la preposició o bé la canviïn per a o de quan es troben davant d’infinitiu. Això no obstant, en registres formals les preposicions preferibles són de.
    9. No és adequada l’estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui en les oracions de relatiu amb antecedent que poden anar introduïdes per una preposició + article + qual.
    10. En general, les preposicions febles adeen i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. El contacte de la preposició i la conjunció és habitual, però, en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània.
    11. L’expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Això no obstant, també s’admet la possibilitat d’escriure-la sense preposició.

    Hem escrit la nota de premsa per presentar els premis Francesc Candel.

    DEURES:

    • Puntueu la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 13 de febrer del 2019


    Paco Clavel

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma s’usa per a separar dues oracions independents però amb una relació estreta, sobretot si la segona és una observació o un comentari de la primera.

    • Les proves es faran durant el mes de juny; al juliol, per tant, les facultats podran estar tancades.
    • Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
    • Es fan estudis, s’elaboren projectes, s’atenen les sol·licituds d’ajut que arriben al departament i un etcètera llarg; és a dir, es treballa de valent, sense descans.

    En aquest mateix sentit, també es fan servir els dos punts.

    El punt i coma s’utilitza també per separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats amb comes.

    • El president exposa el plantejament global de la qüestió i les dades generals, que els presents poden llegir en els documents aportats; el secretari, que en aquesta sessió pren possessió del càrrec, en dóna les xifres, de les quals el representant de la Facultat de Ciències demana alguns aclariments; la degana M. Tarongí comenta tot seguit […]
    • Us caldrà llegir Malalties infeccioses, pàg. 23-65; El tractament de les infeccions, pàg. 21-29; Diccionari enciclopèdic de la medicina, pàg. 56, i Infeccions cutànies, pàg. 57-79.

    El guió llarg, o simplement guió, serveix per marcar i diferenciar incisos. Els mots o les frases d’aquests incisos solen tenir una vinculació al text superior a la que tindrien si anessin entre parèntesis però inferior a la que tindrien si anessin entre comes.

    [UAB i UPC, Els signes de puntuació]

    b) Els connectors

    Hem llegit l’apunt “Nogensmenys”  del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i hem comentat les idees principals sobre l’ús dels connectors que planteja. [Unitat 2, activitat 2]

    Els connectors parentètics són expressions morfològicament invariables i formalment heterogènies que estableixen relacions semàntiques connectives (addició, disjunció, contrast o conseqüència) entre oracions independents (i en algun cas, entre parts de l’oració) o grups d’oracions, cosa que afavoreix la coherència del text o discurs, com en És un aspecte molt important. Tanmateix, encara cal investigar-lo molt més, en què tanmateix indica una relació de contrast entre l’oració que introdueix i l’anterior. També poden funcionar dins d’una oració composta, acompanyant o no una conjunció, com en el cas de Va estudiar i, amb tot, no va aprovar, en què amb tot matisa el significat de la conjunció i i fa que la relació marcada sigui contrastiva.

    [Gramàtica essencial de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Completeu amb els signes de puntuació que calgui la notícia sobre els hàbits de lectura a Catalunya.

    Fins dilluns!

     

    Article complet

  • Dilluns, 11 de febrer del 2019

    Resultat d'imatges de punto y coma

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat les notícies.

    b) Els signes de puntuació

    Els signes de puntuació, en sentit ampli, són signes ortogràfics convencionals que marquen en el discurs escrit les pauses i l’entonació del discurs oral: ajuden, doncs, a reproduir en un text escrit les modulacions de la llengua oral. Ara bé: no totes les pauses que es fan en el llenguatge oral exigeixen una representació gràfica en el llenguatge escrit, ni totes les pauses indicades en l’escrit signifiquen una pausa efectiva en la fonació. Així, doncs, aquests signes ortogràfics no sols depenen de la modulació, sinó que també estan subjectes a les exigències de la sintaxi i, a més, en són un complement per fer-la més entenedora.

    D’altra banda, hi ha altres factors que també hi intervenen, com ara la llargada de les frases, la coincidència i la profusió d’altres signes de puntuació, i també la comprensió unívoca (sense amfibologia) de la informació.

    En darrer terme, però, el gust de l’autor hi és decisiu, ja que l’ús que faci d’aquests signes pot convertir-se en un tret estilístic personal.

    [Josep M. Mestres et al., Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (text adaptat)]

    Per tenir uns criteris més clars sobre l’ús dels signes de puntuació, podeu consultar aquest document.

    DEURES:

    • Poseu els signes de puntuació que calgui en les oracions e-j de l’exercici 1 de la fotocòpia.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 1 que trobareu a l’Aula mestra. Aquí hi trobareu les instruccions per inscriure-us al curs:

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de maig del 2018

    Resultat d'imatges de con ocho basta

    a) Els signes de puntuació

    Els incisos són fragments introduïts en una oració, que hi aporten informació, dels quals, en alguns casos, també es pot prescindir. Per exemple:

    La Junta es reunirà, com cada setmana, per comentar els projectes en curs.

    Habitualment apareixen al mig de l’oració, però poden ser al principi o al final. Es marquen amb comes, tot i que també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis. Es pot establir una gradació en l’ús d’aquests tres signes de puntuació segons l’allunyament de l’incís respecte al sentit del discurs; de menys a més allunyat: comes, guions i parèntesis.

    Així, les comes introdueixen incisos més lligats al text, com ara elements circumstancials. Per exemple:

    Evidentment, ja hi aniré jo a recollir-ho.

    Els guions indiquen un contrast més brusc, per mitjà del qual l’autor o autora fa una observació a part o un comentari. Per exemple:

    En el web de l’empresa —en català i en castellà— hi consta el nombre de treballadors.

    Finalment, els parèntesis, en canvi, contenen un aclariment, una informació complementària que es considera afegida al text. Per exemple:

    Aquest establiment no ha deixat mai de donar servei des de la seva fundació (1906).

    [Optimot, fitxa 6786/2]

    b) Els complements verbals: el complement directe i el complement indirecte

    Generalment, el complement directe va immediatament després del verb i no va precedit de cap preposició. Ara bé, hi ha una sèrie de casos en què el complement directe apareix o pot aparèixer introduït per la preposició a.

    1. Complement directe amb duplicació pronominal

    — Cal la preposició a davant dels pronoms personals forts de complement directe, que generalment apareixen duplicats per un pronom feble. Per exemple: Em volen convidar a mi, a la festa, però no a tu. Es va trair a si mateix amb aquella mentida.

    — Cal la preposició a davant de qualsevol complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona del plural. Per exemple: Aquesta tasca us ocuparà a tots els de l’oficina.

    — Cal la preposició a en expressions recíproques com l’un a l’altre. Per exemple: Passàvem les hores mirant-nos els uns als altres.

    2. Quantificadors

    — Es pot posar la preposició a amb els pronoms quantificadors tothomcada ucadascúqualsevolningúalgú, etc. Per exemple: El frau podria implicar (a) algú de la teva empresa.

    — Cal la preposició a amb quantificadors i indefinits en plural (moltspocsbastantsuns quantsunsuns altres, etc.) usats com a pronom, sempre que a la frase no hi hagi també el pronom en. Per exemple: La teva decisió afectarà a molts (però La teva decisió n’afectarà molts). El resultat de les eleccions va sorprendre a més d’un (però El resultat de les eleccions en va sorprendre més d’un).

    3. Interrogatius, exclamatius i relatius

    — Cal la preposició a amb els interrogatius i exclamatius quiquinsquines quantsquantes si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: A qui ha vist la Maria? (però Qui han vist les teves filles?). Mira a quants amics acompanyen els pares en cotxe (però Mira quants amics acompanya el pare en cotxe).

    — Cal la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu amb antecedent explícit. Per exemple: He vist la noia a qui la mare va criticar.

    — Es pot posar la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit, especialment quan el relatiu es refereix a una persona concreta. Per exemple: Busquen (a) qui et va robar el cotxe.

    — Cal la preposició a davant del relatiu qui en les oracions de relatiu sense antecedent explícit quan el verb de l’oració principal és psicològic. Per exemple: La notícia va sorprendre a qui no se l’esperava.

    — Cal la preposició a davant del relatiu el qual si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: Va parlar amb la infermera, a la qual supervisarà el metge (però Va parlar amb la infermera, la qual supervisaran els metges).

    4. Alteracions de l’ordre bàsic de l’oració

    — Cal la preposició a quan el complement directe animat està dislocat, si es vol evitar que hi hagi ambigüitat. Per exemple: A les teves amigues les portaran a casa (però Les teves amigues, les portarem a casa). Ja els han cridat, a tots els pacients (però Ja els ha cridat, tots els pacients).

    — Cal la preposició a quan el complement directe animat està dislocat i el verb és psicològic, encara que no hi hagi ambigüitat. Per exemple: A molts companys això els molesta. Aquestes manies no els afecten, als seus amics.

    — Cal la preposició a quan el subjecte va després del verb i és al costat del complement directe. Per exemple: Diuen que rellevarà al president una consellera de confiança.

    — Cal la preposició a quan el complement directe apareix després del complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà.

    5. Oracions comparatives i coordinades

    — Es pot posar la preposició davant d’un complement directe quan es troba en una construcció coordinada o comparativa en què coincideix amb un altre complement directe que sí que en porta. Per exemple: T’han felicitat a tu i (a) la Cristina.

    — Cal la preposició quan en una oració coordinada o comparativa no hi ha un verb explícit. Per exemple: L’estimava com una mare al seu fillEls nois havien vist els pares, però els pares als nois no.

    [Optimot, fitxa 7701/5]

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte).

    [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    Els verbs agradar, repugnar, importar, xocar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CI. En canvi, els verbs espantar, ofendre, molestar, fastiguejar, preocupar… són verbs psicològics en què el tema és el subjecte i l’experimentador el CD. L’estructura de les oracions amb aquest verbs és:

    experimentador (CD o CI) – verb – tema (S)

    DEURES:

    • Llegiu el conte “Avís” de Manuel Baixauli. Marqueu-hi tots els trets propis del valencià que hi trobeu i identifiqueu la funció sintàctica dels elements subratllats.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 8 de març del 2018

    bretxa

    1 1 f. [LC] [DE] Obertura que fa l’artilleria en una muralla. Batre en bretxa un mur.
    1 2 f. [LC] per ext. Batre en bretxa una doctrina.
    1 3 f. [LC] [AQ] Obertura feta en un mur, en un clos, etc.
    2 f. [GL] [GG] Pas estret entre muntanyes.
    3 1 f. [GL] Massa rocosa constituïda per cairells de roca fragmentada units per un ciment natural.
    3 2 f. [GL] Fissura engrandida dins la massa d’una roca calcària.

    [dlc.iec.cat]

    bretxa

    Desigualtat d’oportunitats entre dos grups de població per raons geogràfiques, socioeconòmiques, de gènere, etc.

    Mesures per combatre la bretxa salarial entre homes i dones
    Creix la bretxa digital entre Europa i l’Àfrica

    [esadir.cat]

    Per voler ser massa correctes, acabem sent masclistes.

    a) Els signes de puntuació

    Hem revisat la puntuació de la notícia.

    Hem repassat la puntuació de la notícia sobre la trobada d’estudis “Els paisatges de Candel”.

    La coma separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o niEl president continuà parlant i, fortament decebut, digué…

    Els guions s’usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S’usa un o altre signe segons que el text de l’incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l’incís no té tanta relació amb el discurs com si l’introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l’introduïssin parèntesis. El guió d’obertura d’un incís s’escriu sense deixar cap espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:

    La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans —tot i que aquesta és també una qüestió important—, sinó amb l’especialització dels treballadors.

    En cas que l’incís sigui al final de l’oració, s’omet el guió de tancament davant del punt, tant si és punt seguit com si és punt final. Per exemple:

    La vaig veure molt trista —ja devia haver parlat amb el metge.

    Dins d’una oració els parèntesis marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s’utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s’hi vol incloure té un grau d’allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d’un recurs o d’un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:

    Nascut al Vilosell (les Garrigues) va marxar cap a Reus per estudiar medicina.
    El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l’època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
    Les sigles no s’accentuen (vegeu l’explicació de la p. 24).

    Quan l’incís és una oració completa, el punt s’escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:

    L’estrena d’aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d’aquest diari.) L’argument ha sorprès a tothom.

    [Optimot: fitxes 1179/96780/2 i 6782/4]

    Com veieu, campi qui pugui. Feu servir el sentit comú.

    b) La tipologia textual: el text descriptiu

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    Hem comentat l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets. [Unitat 3, activitat 1]

    DEURES:

    • Feu la tasca final de la unitat 2.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 6 de març del 2018

    El nou uniforme (unisex) de classe.

    a) Els determinants i els quantificadors: remarques

    • Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles). RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.
    • Hi ha tot un seguit de modismes del castellà que incorporen l’article lo i que sovint són utilitzats en català. Per evitar aquests usos, però, no hi ha una solució que es pugui aplicar en tots els casos, sinó que cal recórrer als modismes genuïns de què disposa el català. (Llegiu aquest article sobre la invasió subtil del castellà.)
    • Quan l’article neutre lo forma part d’una estructura que té un significat abstracte (sense denotació d’espai o de temps), la solució correcta no sempre és única. La tria d’una solució dependrà, d’una banda, de la mena d’estructura on aparegui i, de l’altra, de les preferències personals, l’adequació, etc.
    • Quan l’article neutre lo es troba en construccions amb valor intensiu, actua com si fos un quantificador (donant la idea de molt) i generalment acompanya un adjectiu o un adverbi seguits de la conjunció que. En aquest cas també hi ha diferents solucions.
    • És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària  com a indefinit o quantificador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, no pas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules de tipus i temàtiques diferents).
    • Les formes de plural de l’article indefinit, uns unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quantsunes quantes algunsalgunes.
    • Sovint en llengua parlada, els determinant massaforça i prou tendeixen a flexionar el nombre quan depenen d’un mot en plural. Cal tenir en compte, però, que aquest ús és incorrecte, ja que són mots invariables i, per tant, no flexionen ni en plural ni en gènere.
    • Cal tenir en compte que massa (“més que no cal”, “en grau excessiu”) implica sempre un judici de valor, i que no és, per tant, sinònim de gaire. Així, no és el mateix dir no hi havia gaire gent (“n’hi havia poca”) que dir no hi havia massa gent (no n’hi havia més de la que calia, de la que hi cabia…). D’altra banda, en frases negatives, interrogatives i condicionals és preferible utilitzar gaire en comptes de molt (no guanya gaires diners; que falta gaire?; si hagués trigat gaire més no l’hauria esperat), en la mesura en què es tracta de construccions més genuïnes.
    • Tots els dies és incorrecte quan volem expressar la repetició. En aquest cas, hem d’utilitzar cada dia.
    • Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. La presència de l’article (sense especificar la data) pot donar a l’expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l’article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural.
    • L’indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s’ha esmentat anteriorment. Aquesta construcció també també és possible quan s’elideix el nom. Així doncs, si el nom no s’ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l’article definit davant del numeral. Això també s’aplica quan s’elideix el nom.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastantbastantabastants bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení.

    b) Els signes de puntuació

    Hem comentat diverses situacions de signes de puntuació en contacte.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència. [Tasca final]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 13 de febrer del 2018

    Patiu triscaidecafòbia? El retolador, sí.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 1, tasca intermèdia]

    1. [Donada / Atesa / Degut a / Tenint en compte] la importància de l’hàbit lector per a una societat que vulgui ser realment educada, culta i finalment lliure, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el nou Pla de lectura 2020.
    2. Aquestes mesures i accions es basen bàsicament en:  a enfortir i consolidar la lectura i els lectors., donar suport als autors i al sector editorial i llibreter., augmentar els festivals literari i les fires del llibre arreu del territori català.
    3. El Pla contempla, a més, tres accions estructurals: la creació de la Direcció General del Llibre, la posada en marxa del Consell Nacional de la Lectura i la constitució del Comissionat de la Lectura de Catalunya.
    4. El Pla de lectura 2020 […]  té incorporats incorpora tota una sèrie de valors i objectius enfocats a per promocionar la lectura. Un dels objectius que estableix és el d’incrementar l’índex de lectors entre la població […]. Aquest percentatge ha anat augmentant augmentat de forma continuada arribant fins arribar a un 66% el 2016.
    5. En el dia d’Avui el Govern de la Generalitat de Catalunua ha presentat el Pla de Lectura 2020, en què que preveu una inversió de 105,3 milions d’euros en el període 2017-2020 per tal d’incrementar l’activitat lectora a Catalunya.

    b) Els signes de puntuació

    Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar mots o  grups de mots successivament que exposen diversos aspectes d’un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació.

    Les enumeracions es poden introduir amb dos punts o directament sense cap signe de puntuació. Els diversos elements que la conformen es poden escriure l’un darrere l’altre separats per comes i unint el darrer element amb les conjuncions i o o. Per exemple:

    A la reunió tractarem la flexibilitat horària, la coordinació dels cursos, les reserves d’aules i l’horari de recepció dels vespres.

    Quan els elements d’una enumeració són complexos i tenen comes com a puntuació pròpia, el signe que serveix per separar-los és el punt i coma. Si el fragment final va precedit per les conjuncions ioni, el punt i coma se substitueix per una coma. Exemple:

    Les temperatures previstes per a aquests dies són les següents: avui, 20º C; demà, 21º C; demà passat, 21º C, i dilluns, 22º C.

    Els punts suspensius (…) són tres punts que assenyalen la interrupció d’un enunciat. S’escriuen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i es deixa un espai abans del mot següent. No s’han d’escriure més de tres punts i no s’ha de deixar cap espai entre ells. Al final d’una enumeració indiquen que pot restar incompleta. Per exemple: Hi havia taules, cadires, armaris, cartipassos…

    [Optimot, fitxes 6784/2 i 6779/2]

    DEURES:

    • Llegeix aquests dos apunts del blog Aprendre llengües d’Enric Serra i extreu-ne les idees principals sobre l’ús dels connectors. [Unitat 2, activitat 2]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 8 de febrer del 2018

    Per als que ens hem quedat amb les ganes de veure nevar…

    a) Els signes de puntuació

    El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos següents:

    • Quan hi ha comes i s’ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt.
    • Per a separar elements d’una enumeració —que habitualment se separen amb comes— quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l’element final, precedit per les conjuncions io o ni, s’hi sol posar una coma.

    b) El substantiu: nombre

    DEURES:

    • Completeu amb el signes de puntuació adequats les frases de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme