RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘sinonímia’

  • Dimecres, 6 de març del 2019

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Feu els exercicis 5 i  060 de la fotocòpia.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 4 de març del 2019

    a) Els textos argumentatius

    [Unitat 2, activitat 7]

    b) La sinonímia: els mots jòquer

    Els mots jòquers més usuals són els que es fan servir de forma habitual i que tenen una significació molt genèrica i que per tant es poden usar gairebé per a tot. Ara bé, no se n’ha d’abusar perquè confereix al text una impressió molt pobre i cal millorar-lo: persona, cosa, fet, aspecte, tema…; verbs genèrics com fer, tenir, haver-hi

    Podrem substituir cada mot jòquer per una paraula més concreta depenent del context en què ens aparegui.

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Fixeu-vos en els connectors lògics i en els arguments.
    • Canvieu els mots en negreta de l’activitat 10 del dossier per uns altres de més precisos. [Unitat 2, activitat 10]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dimecres, 27 de febrer del 2019

    Quina pudor! Què s’ha vessat?

    a) La precisió lèxic: la sinonímia

    [Unitat 2, activitat 5]

    Perquè el nostre discurs guanyi precisió podem tenir en compte els consells següents:

    1. defugir-hi l’ús de mots jòquer com cosafertenir, etc.
    2. vetllar per la distinció clara de termes semblants i, doncs, enganyosos (immune impuneinfringir / infligir)
    3. evitar els mots crossa i tota mena ‘’elements sobrers o distractors
    4. parlar amb lentitud per poder afinar en les formulacions i no haver-les de reparar a posteriori
    5. fer servir els termes que anomenen exactament allò de què parlem (i explicar-los si cal).

    [Text extret del blog Aprendre llengües d’Enric Serra]

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    Hem comentat les diferències entre aquestes paraules:

    1. bony / nyanyo
    2. cabell / pèl  
    3. calés / diners
    4. cec / invident
    5. cec / orb
    6. cefalàlgia / mal de cap
    7. DIN A4 / foli
    8. dolent / pèssim
    9. dormir / fer nones
    10. escola bressol / guarderia
    11. gerro / vas
    12. huit / vuit
    13. matar / occir
    14. opulent / ric
    15. pispar / robar
    16. tomàquet / tomata

    b) Els textos argumentatius

    La modalització és un fenomen que s’estira i que s’arronsa. Es pot dir que als textos argumentatius la modalització ha de ser d’una determinada manera? Penso que no. Podem parlar més aviat de tendències, que poden estar condicionades per moltes circumstàncies. Si es tracta de persuadir (finalitat dels textos argumentatius), l’emissor pot diluir la seva presència, deliberadament, a fi de guanyar una imatge d’objectivitat (amb impersonalitzacions, per exemple). Però també podem argumentar que una primera persona contundent té molta força de persuasió. No es pot afirmar pas universalment, d’altra banda, que calgui eliminar el jo d’un text i amagar-lo rere un nosaltres o una forma impersonal. És més: l’ús del jo és ben sovint una mostra d’assumpció de responsabilitat. El text argumentatiu, d’altra banda, tendeix a tractar el destinatari amb una distància respectuosa. Pel que fa al grau de certesa, pel fet de tenir una tesi i voler-la defensar, partim d’unes certes seguretats, sense les quals ja no iniciaríem l’argumentació. Ara bé: la modèstia i la falsa modèstia esquitxen ben sovint, per elecció de l’autor, els discursos argumentatius, per oferir potser una imatge més propera a la de l’interlocutor o l’audiència. Pel que fa als judicis de valor, els textos argumentatius hi tendeixen; sobretot als de base cognitiva, racional. I les normes de cortesia i la preservació de la imatge? Preservar la imatge del qui parla i dels altres és un objectiu noble i ideal. Però no pas a tots els actes argumentatius hi ha el fair play que caldria esperar. Quantes vegades no hem vist que les argumentacions pivoten en l’atac a la persona (la fal·làcia ad hominem), en l’erosió pertinaç de la imatge de qui defensa la tesi contrària? Quantes vegades no hem vist, en un altre sentit, un orador que, per manca de destresa, erosiona la seva pròpia imatge declarant que ell “potser no és la persona més indicada per ser a la taula rodona, perquè en realitat ell es dedica més aviat a un altre àmbit i…”. Els textos argumentatius presenten unes tendències pel que fa al fenomen de la modalització, però hi ha factors que obren les portes a variants. El que hauria de fer l’autor, a parer meu és 1) ser conscient de tot allò que ell revela de si mateix en els actes comunicatius en què pren part; 2) mostrar una coherència en les tries fetes (una tria lícita, no pas l’única: parlar com un expert, amb gran seguretat); 3) no defugir mai la seva responsabilitat sobre el que diu; 4) entendre que el discurs argumentatiu és un exercici d’estratègia i que les decisions sobre la modalització són ben sovint deliberades més que no naturals.

    [Referència: Enric Serra, blog Aprendre llengües]

    c) Ortografia: l’accentuació

    Hem dictat algunes paraules “complicades”.

    DEURES:

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dilluns, 25 de febrer del 2019

    RCD Espanyol

    deport 
    m. [LC] [SP] Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem revisat alguns fragments de la nota de premsa de la presentació dels premis Francesc Candel.

    b) Les enumeracions

    Hem revistat la presentació de la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel”.

    Recordeu que l’ús de l’article davant de noms de persona (en Pacol’Enricla Magda) dona un caràcter familiar o col·loquial al text. És per això que cal restringir-lo a textos propis d’aquest registre.

    Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l’article o la preposició dels diversos elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent. Amb tot, quan els elements d’una enumeració tenen una relació molt estreta o quan es tracta d’enumeracions molt llargues, és preferible no fer aquesta repetició.

    • El ponent va insistir en la claredat, el rigor i l‘oportunitat de l’obra analitzada.
    • Es van signar convenis de cooperació i d‘intercanvi amb universitats de Bèlgica, de França i dels Estats Units.
    • Aquesta oficina es dedica a recollir i a tramitar els suggeriments i les queixes dels ciutadans.Però:
    • Aquesta empresa té sucursals a França, Dinamarca, Alemanya, Irlanda i el Regne Unit.
    • Cal entendre el procés de concepció, redacció, edició i difusió de l’obra en el seu context temporal.

    [Referència: Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra]

    c) Precisió lèxica: falsos sinònims

    Fixeu-vos en aquestes parelles de paraules. A vegades, n’utilitzem una, erròniament, amb el significat de l’altra.

      • Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat aparell
      • Allò que hom deixa en el testament: llegat legat
      • Color marró d’aspecte terrós: sèpia sípia
      • Conjunt de cabells d’una persona: cabellera melena
      • Diners: cabals caudals
      • Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar creuar
      • Enderrocs: runa ruïna
      • Fer menys fosc: aclarir clarificar
      • Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol ban
      • Màquina, artefacte: giny enginy
      • Massa de farina cuita al forn: pastís pastel
      • Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet fulletó
      • Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany esborrador
      • Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí peregrí
      • Produir una obra musical: compondre composar
      • Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible rentable
      • Que té una gran fama: famosa afamada
      • Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport esport
      • Semblar per l’aspecte: aparentar aparençar

    DEURES:

    • Feu el discurs inaugural de la Trobada d’Estudis “El paisatges de Paco Candel”, d’uns tres minuts, en què expliqueu la finalitat de la Trobada, exposeu la tasca de la Fundació i presenteu el conferenciant que obrirà les ponències. [Unitat 2, tasca intermèdia]

    Fins dimecres!

    Article complet

  • Dijous, 12 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de ciclostil

    Arqueologia de la memòria: el ciclostil

    a) La sinonímia

    [Cliqueu sobre la imatge per accedir al vídeo.]

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    b) Estilística: remarques

    DEURES:

    • Corregiu o milloreu, si cal, les frases de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 1 de març del 2018

    Els cadarns de març fan mal de curar

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Elements lingüístics:

    1. Connectors metatextuals
    2. Pronoms personals de 1a persona
    3. Mots i expressions valoratius
    4. Preguntes retòriques
    5. Connectors lògics
    6. Perífrasis d’obligació
    7. Construccions impersonals i passives reflexes

    Exemple: En primer lloc, [1] a mi [2] em sembla [3] increïble. [3] I a vosaltres? [4] Per tant, [5] caldria [6] denunciar-ho. [7]

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La sinonímia: els mots jòquer

    L’ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecteelementproblemàticaqüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuarrealitzar i, especialment,fer o fotre (entre els verbs).

    Els comodins, amb tot, no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d’això). L’ús de formes comodí, d’altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple.

    [Enric Serra: “Comodins“, blog Aprendre llengües]

    [Unitat 2, activitat 10]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 27 de febrer del 2018

    Sí que fa caloreta a la Coma Cros…

    a) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els diferents tipus d’arguments.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de febrer del 2017

    El kilt dels McVinyes

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    mental disorders desordres mentals trastorns mentals
    crime crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune system sistema immune sistema immunitari
    emergencies emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 carbó 14 ‘mineral’ carboni 14
    maniac maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb les conjuncions que hi falten.
    • Mireu aquesta pel·lícula (si us avorriu a casa o la feina):

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 2 de febrer del 2017

    La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496. [Text extret del web Cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona]

    a) La sinonímia

    Hem repassat els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Són sinònims els mots alçada, alçària i altura?
    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els elements següents:
      1. la tesi
      2. els arguments
      3. els marcadors metatextuals
      4. les former de 1a persona
      5. els mots valoratius
      6. les preguntes retòriques
      7. els arguments d’autoritat
      8. els arguments amb exemples
    • Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 31 de gener del 2017

    [Per accedir al vídeo, cliqueu a “Últims programes” i després torneu al marc principal.]

    a) Els signes de puntuació: remarques

    Hem repassat la puntuació de la notícia sobre la trobada d’estudis “Els paisatges de Candel”.

    La coma separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o ni: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…

    Els guions s’usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S’usa un o altre signe segons que el text de l’incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l’incís no té tanta relació amb el discurs com si l’introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l’introduïssin parèntesis. El guió d’obertura d’un incís s’escriu sense deixar cap espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:

    La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans —tot i que aquesta és també una qüestió important—, sinó amb l’especialització dels treballadors.

    En cas que l’incís sigui al final de l’oració, s’omet el guió de tancament davant del punt, tant si és punt seguit com si és punt final. Per exemple:

    La vaig veure molt trista —ja devia haver parlat amb el metge.

    Dins d’una oració els parèntesis marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s’utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s’hi vol incloure té un grau d’allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d’un recurs o d’un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:

    Nascut al Vilosell (les Garrigues) va marxar cap a Reus per estudiar medicina.
    El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l’època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
    Les sigles no s’accentuen (vegeu l’explicació de la p. 24).

    Quan l’incís és una oració completa, el punt s’escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:

    L’estrena d’aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d’aquest diari.) L’argument ha sorprès a tothom.

    [Optimot: fitxes 1179/9, 6780/2 i 6782/4]

    Com veieu, campi qui pugui. Feu servir el sentit comú.

    b) La sinonímia

    • Monosèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir un sol significat. La immensa majoria de mots no són monosèmics sinó polisèmics.
    • Polisèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir diversos significats. L’analogia en forma de metàfora és un mecanisme bàsic per a la formació de nous significats per a una mateixa paraula: la paraula ratolí no tan sols fa referència al rosegador sinó també a un dispositiu informàtic que s’assembla a l’animal. En els diccionaris les accepcions i les subaccepcions recullen els diferents significats d’un mot.
    • Sinonímia: relació d’identitat de significat entre elements lingüístics. La sinonímia total és pràcticament inexistent. La seva existència hauria d’implicar la possibilitat d’intercanviar els termes sinònims en tots els contextos i situacions comunicatives. A més, entre els sinònims hi ha normalment matisos semàntics diferenciats (especialització, distribució geogràfica, intensitat…). Recordeu que la sinonímia és un mecanisme de cohesió textual que ens permet al·ludir sense repetir-lo a un únic referent.
    • Homonímia: relació que s’estableix entre mots diferents que s’escriuen igual (homografia) o es pronuncien igual (homofonia) o totes dues coses alhora. Els mots homònims tenen entrades diferents (numerades amb superíndexs consecutius) en els diccionaris.

    Referència: Com dominar el català C, ed. Teide (text adaptat)

    Com podem identificar les diferents relacions semàntiques en el diccionari?

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme