RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘sinonímia’

  • Dijous, 12 d’abril del 2018

    Resultat d'imatges de ciclostil

    Arqueologia de la memòria: el ciclostil

    a) La sinonímia

    [Cliqueu sobre la imatge per accedir al vídeo.]

    Un sinònim, és a dir, un mot amb el mateix significat, fa el text un poc més seductor: La dacsa és originària d’Amèrica. De fet, el panís era fonamental per a les civilitzacions precolombines. Trobar sinònims no és fàcil: ens uns casos hi ha matisos de significat que els converteixen en sinònims parcials, com ara cristall-vidre; o es diferencien en els àmbits d’ús, com ara testicle-colló. Fins i tot, parell pràcticament idèntics com dur-portar tenen, a vegades, distribucions diferents: es pot dir portar-se bé, però no *dur-se bé. Els únics sinònims exactes són els geosinònims, és a dir, mots que s’usen en llocs diferents: dacsa-blat de moro-panís, poal-galleda, roig-vermell, etc.

    [Va de bo. Nivell superior de valencià (C2)]

    b) Estilística: remarques

    DEURES:

    • Corregiu o milloreu, si cal, les frases de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 1 de març del 2018

    Els cadarns de març fan mal de curar

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Elements lingüístics:

    1. Connectors metatextuals
    2. Pronoms personals de 1a persona
    3. Mots i expressions valoratius
    4. Preguntes retòriques
    5. Connectors lògics
    6. Perífrasis d’obligació
    7. Construccions impersonals i passives reflexes

    Exemple: En primer lloc, [1] a mi [2] em sembla [3] increïble. [3] I a vosaltres? [4] Per tant, [5] caldria [6] denunciar-ho. [7]

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La sinonímia: els mots jòquer

    L’ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecteelementproblemàticaqüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuarrealitzar i, especialment,fer o fotre (entre els verbs).

    Els comodins, amb tot, no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d’això). L’ús de formes comodí, d’altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple.

    [Enric Serra: “Comodins“, blog Aprendre llengües]

    [Unitat 2, activitat 10]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 27 de febrer del 2018

    Sí que fa caloreta a la Coma Cros…

    a) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els diferents tipus d’arguments.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 9 de febrer del 2017

    El kilt dels McVinyes

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    La cohesió té a veure amb les relacions que s’estableixen entre els diferents elements del text (paraules, oracions, paràgrafs), que permeten al receptor interpretar-lo amb eficàcia. És la característica interna que en relaciona, sintàcticament i semànticament, les diverses parts. Hi ha diversos recursos o mecanismes que asseguren la cohesió d’un text:

    • la repetició d’un element per mitjà de pronoms;
    • l’ús de determinants (articles, demostratius, possessius) per indicar les diferents relacions entre les paraules del text;
    • l’elisió d’un element conegut;
    • la concordança (entre el subjecte i el verb, de gènere, de temps, de nombre);
    • l’ús de connectors o marcadors textuals, com ara adverbis o locucions adverbials;
    • la puntuació;
    • les relacions semàntiques entre paraules (sinònims, antònims, hiperònims…);
    • els mecanismes paralingüístics (els gestos, el ritme i la velocitat de l’elocució, la tipografia…).

    Per treballar alguns dels elements de cohesió que intervenen en un text, hem redactat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    mental disorders desordres mentals trastorns mentals
    crime crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune system sistema immune sistema immunitari
    emergencies emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 carbó 14 ‘mineral’ carboni 14
    maniac maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    DEURES:

    • Llegiu l’apunt “Nogensmenys” del blog Aprendre llengües d’Enric Serra.
    • Completeu el text de la fotocòpia amb les conjuncions que hi falten.
    • Mireu aquesta pel·lícula (si us avorriu a casa o la feina):

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 2 de febrer del 2017

    La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496. [Text extret del web Cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona]

    a) La sinonímia

    Hem repassat els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Són sinònims els mots alçada, alçària i altura?
    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els elements següents:
      1. la tesi
      2. els arguments
      3. els marcadors metatextuals
      4. les former de 1a persona
      5. els mots valoratius
      6. les preguntes retòriques
      7. els arguments d’autoritat
      8. els arguments amb exemples
    • Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 31 de gener del 2017

    [Per accedir al vídeo, cliqueu a “Últims programes” i després torneu al marc principal.]

    a) Els signes de puntuació: remarques

    Hem repassat la puntuació de la notícia sobre la trobada d’estudis “Els paisatges de Candel”.

    La coma separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o ni: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…

    Els guions s’usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S’usa un o altre signe segons que el text de l’incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l’incís no té tanta relació amb el discurs com si l’introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l’introduïssin parèntesis. El guió d’obertura d’un incís s’escriu sense deixar cap espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:

    La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans —tot i que aquesta és també una qüestió important—, sinó amb l’especialització dels treballadors.

    En cas que l’incís sigui al final de l’oració, s’omet el guió de tancament davant del punt, tant si és punt seguit com si és punt final. Per exemple:

    La vaig veure molt trista —ja devia haver parlat amb el metge.

    Dins d’una oració els parèntesis marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s’utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s’hi vol incloure té un grau d’allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d’un recurs o d’un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:

    Nascut al Vilosell (les Garrigues) va marxar cap a Reus per estudiar medicina.
    El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l’època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
    Les sigles no s’accentuen (vegeu l’explicació de la p. 24).

    Quan l’incís és una oració completa, el punt s’escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:

    L’estrena d’aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d’aquest diari.) L’argument ha sorprès a tothom.

    [Optimot: fitxes 1179/9, 6780/2 i 6782/4]

    Com veieu, campi qui pugui. Feu servir el sentit comú.

    b) La sinonímia

    • Monosèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir un sol significat. La immensa majoria de mots no són monosèmics sinó polisèmics.
    • Polisèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir diversos significats. L’analogia en forma de metàfora és un mecanisme bàsic per a la formació de nous significats per a una mateixa paraula: la paraula ratolí no tan sols fa referència al rosegador sinó també a un dispositiu informàtic que s’assembla a l’animal. En els diccionaris les accepcions i les subaccepcions recullen els diferents significats d’un mot.
    • Sinonímia: relació d’identitat de significat entre elements lingüístics. La sinonímia total és pràcticament inexistent. La seva existència hauria d’implicar la possibilitat d’intercanviar els termes sinònims en tots els contextos i situacions comunicatives. A més, entre els sinònims hi ha normalment matisos semàntics diferenciats (especialització, distribució geogràfica, intensitat…). Recordeu que la sinonímia és un mecanisme de cohesió textual que ens permet al·ludir sense repetir-lo a un únic referent.
    • Homonímia: relació que s’estableix entre mots diferents que s’escriuen igual (homografia) o es pronuncien igual (homofonia) o totes dues coses alhora. Els mots homònims tenen entrades diferents (numerades amb superíndexs consecutius) en els diccionaris.

    Referència: Com dominar el català C, ed. Teide (text adaptat)

    Com podem identificar les diferents relacions semàntiques en el diccionari?

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 25 de febrer del 2016

    Una idea per fer una gimcana…

    Resultat d'imatges de llegums

    a) Els verbs: irregularitats

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    diguesdigui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprènaprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Els mots crossa

    Llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    DEURES:

    • Repasseu la conjugació dels verbs irregulars i feu els exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Redacteu un article d’opinió en què defenseu la tesi contrària de l’article de Narcís Comadira.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 23 de febrer del 2016

    Amb una mica de retard…

    a) L’article d’opinió

    Hem comentat l’estructura de l’article d’opinió.

    1. Títol:

    2. Introducció: retrat de la situació

    Actualment / Darrerament / D’un temps ençà / Sovint / …hi ha una preocupació creixent / …sentim parlar / …hem observat

    3. Tesi: opinió breu

    Crec que / Estic a favor de / Opino que / Penso que

    4. Argumentació

    a) Argument 1

    D’una banda / En primer lloc

    b) Argument 2

    D’altra banda / En segon lloc / A més, no cal oblidar que

    c) Argument 3

    Així mateix / També cal dir / A més

    5. Conclusió

    Per tant / Per concloure / Així doncs / Crec que

    [Referència: Fem-ho fàcil. Suficiència 3, ed. Barcanova (pàg. 28-29)]

    b) Els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    DEURES:

    • Llegiu l’article “Les campanes” de Narcís Comadira i escriviu un article d’opinió d’unes 200-300 paraules en què defenseu una tesi diferent a la de l’escriptor gironí.
    • Repasseu la morfologia dels verbs irregulars.

     

    Article complet

  • Dimarts, 9 de febrer del 2016

    banc-solitari

    Amb una mica de retard…

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) La notícia

    Textualitzar “consisteix a transformar les idees escollides i ordenades en frases ben escrites, en paràgrafs entenedors i que facin progressar bé la informació per obtenir un text global amb sentit. Redactar implica un procés recursiu de relectura, revisió, reformulació i reelaboració.” [Nivell de suficiència C1, Castellnou Edicions]

    b) Les relacions semàntiques

    La monosèmia és la propietat per la qual una paraula només té un significat.

    La polisèmia és la propietat semàntica per la qual un mateix element adquireix, amb l’ús, diversos significats més o menys relacionats.

    L’homonímia és el fenomen pel qual dos mots coincideixen en la forma però no pas en el significat. Les paraules homònimes es divideixen en homògrafes i homòfones. Són homògrafes aquelles paraules que s’escriuen igual i tenen un significat diferent. Les paraules homòfones sonen igual, però s’escriuen diferent.

    Dos o més mots són sinònims si tenen el mateix significat. La sinonímia parcial és la més comuna. Són sinònims parcials els mots que només es poden intercanviar en determinats contextos. Els sinònims absoluts, o sinonímia total, són poc freqüents.

    Relacions semàntiques diccionari

    La hiponímia posa de manifest la relació semàntica d’inclusió que existeix entre dos mots. Aquesta relació s’estableix entre un element de significat general, l’hiperònim, i un altre de significat més específic, l’hipònim, de manera que el primer inclou el significat del segon, però a l’inrevés.

    Són antònims els termes que tenen significats contraris.

    [Text extret de Nivell superior C2, Castellnou Edicions (text adaptat)]

    DEURES:

    • Repasseu els errors més freqüents en l’ús dels determinants.
    • Llegiu l’últim text de la fotocòpia i trobeu un sinònim per a les paraules que hi ha marcades.
    • Redacteu una notícia a partir de la informació de la fotocòpia.

     

     

     

    Article complet

  • Dijous, 4 de febrer del 2016

    Dacsa

    Zea mays Blanco2.279.png

    a) La notícia

    Consells per escriure un bon títol per a una notícia

    • Escriviu títols breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    b) La sinonímia

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme