RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘sinonímia’

  • Dijous, 25 de febrer del 2016

    Una idea per fer una gimcana…

    Resultat d'imatges de llegums

    a) Els verbs: irregularitats

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    diguesdigui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprènaprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Els mots crossa

    Llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    DEURES:

    • Repasseu la conjugació dels verbs irregulars i feu els exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Redacteu un article d’opinió en què defenseu la tesi contrària de l’article de Narcís Comadira.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 23 de febrer del 2016

    Amb una mica de retard…

    a) L’article d’opinió

    Hem comentat l’estructura de l’article d’opinió.

    1. Títol:

    2. Introducció: retrat de la situació

    Actualment / Darrerament / D’un temps ençà / Sovint / …hi ha una preocupació creixent / …sentim parlar / …hem observat

    3. Tesi: opinió breu

    Crec que / Estic a favor de / Opino que / Penso que

    4. Argumentació

    a) Argument 1

    D’una banda / En primer lloc

    b) Argument 2

    D’altra banda / En segon lloc / A més, no cal oblidar que

    c) Argument 3

    Així mateix / També cal dir / A més

    5. Conclusió

    Per tant / Per concloure / Així doncs / Crec que

    [Referència: Fem-ho fàcil. Suficiència 3, ed. Barcanova (pàg. 28-29)]

    b) Els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    DEURES:

    • Llegiu l’article “Les campanes” de Narcís Comadira i escriviu un article d’opinió d’unes 200-300 paraules en què defenseu una tesi diferent a la de l’escriptor gironí.
    • Repasseu la morfologia dels verbs irregulars.

     

    Article complet

  • Dimarts, 9 de febrer del 2016

    banc-solitari

    Amb una mica de retard…

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) La notícia

    Textualitzar “consisteix a transformar les idees escollides i ordenades en frases ben escrites, en paràgrafs entenedors i que facin progressar bé la informació per obtenir un text global amb sentit. Redactar implica un procés recursiu de relectura, revisió, reformulació i reelaboració.” [Nivell de suficiència C1, Castellnou Edicions]

    b) Les relacions semàntiques

    La monosèmia és la propietat per la qual una paraula només té un significat.

    La polisèmia és la propietat semàntica per la qual un mateix element adquireix, amb l’ús, diversos significats més o menys relacionats.

    L’homonímia és el fenomen pel qual dos mots coincideixen en la forma però no pas en el significat. Les paraules homònimes es divideixen en homògrafes i homòfones. Són homògrafes aquelles paraules que s’escriuen igual i tenen un significat diferent. Les paraules homòfones sonen igual, però s’escriuen diferent.

    Dos o més mots són sinònims si tenen el mateix significat. La sinonímia parcial és la més comuna. Són sinònims parcials els mots que només es poden intercanviar en determinats contextos. Els sinònims absoluts, o sinonímia total, són poc freqüents.

    Relacions semàntiques diccionari

    La hiponímia posa de manifest la relació semàntica d’inclusió que existeix entre dos mots. Aquesta relació s’estableix entre un element de significat general, l’hiperònim, i un altre de significat més específic, l’hipònim, de manera que el primer inclou el significat del segon, però a l’inrevés.

    Són antònims els termes que tenen significats contraris.

    [Text extret de Nivell superior C2, Castellnou Edicions (text adaptat)]

    DEURES:

    • Repasseu els errors més freqüents en l’ús dels determinants.
    • Llegiu l’últim text de la fotocòpia i trobeu un sinònim per a les paraules que hi ha marcades.
    • Redacteu una notícia a partir de la informació de la fotocòpia.

     

     

     

    Article complet

  • Dijous, 4 de febrer del 2016

    Dacsa

    Zea mays Blanco2.279.png

    a) La notícia

    Consells per escriure un bon títol per a una notícia

    • Escriviu títols breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    b) La sinonímia

    Dos termes són geosinònims o sinònims geogràfics si s’utilitzen en dialectes diferents d’una llengua amb el mateix significat. En català, un cas força conegut de geosinònims és el dels mots espill (forma pròpia del català occidental) i mirall (forma pròpia del català oriental). Els geosinònims es poden formar perquè en cada part del territori de la llengua ha evolucionat una arrel diferent de la llengua mare (el llatí, en el nostre cas), o bé perquè una paraula que, en un moment donat, era comuna a tot el territori ha estat substituïda en una part d’aquest territori per un mot nou amb el mateix significat, o bé perquè dos mots que originàriament tenien significats diferents i que s’utilitzaven en un mateix lloc, a partir d’un cert moment es fan servir en indrets diferents i, a més, els significats convergeixen.

    [Text extret del butlletí de la Societat Catalana de Biologia]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 29 de gener del 2015

    Dani el Roig o Dani el Boig?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2

    a) La sinonímia

    Fixeu-vos en les entrades de vano i ventall:
    vano
    m. [LC] Ventall 1 3 .
    ventall
    m. [LC] Instrument que serveix per a agitar l’aire.
    m. [LC] Instrument format per una làmina rectangular de cartó, enganxada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec, emprat per a fer o per a fer-se aire.
    m. [LC] Instrument format per un tros de paper, de tela, etc., de forma de semicorona circular muntat sobre làmines primes de fusta, de vori, etc., mòbils al voltant d’un piu situat en el centre de figura, la qual cosa permet desplegar-lo en forma de semicercle o plegar-lo, emprat per a fer-se aire.
    [LC] ventall de cuina Ventafocs 1 .
    m. [LC] Gamma 2 1 . Un ventall d’ofertes perquè escullis la que més t’abelleixi.
    m. [GL] ventall al·luvial Con de dejecció.
    m. [BOB] ventall de branca Bolet del gènere Crepidotus de l’ordre de les cortinarials, amb làmines ocràcies, sense cama, que es forma en grups sobre branques en descomposició.
    m. [FLL] Poema característic de la literatura popular imprès damunt un ventall.

    Com podeu observar, no són sinònims totals.

    b) Ortografia

    RECORDEU:

    I ara un vídeo dedicat a tot el jovent de la classe.

    c) L’article d’opinió

    Hem revisat l’estructura de l’article d’opinió.

    En aquests enllaços trobareu més informació sobre l’article d’opinió:

    DEURES:

    • Completeu la graella per preparar l’article sobre la immigració a Barcelona. Recordeu la tesi que heu de defensar.

    Fins dimarts!

     

     

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 27 de gener del 2014

    Dia de comiats. Trobarem a faltar els teus comentaris crítics i oportuns, Xavier.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca de la unitat 2
    • Activitat 2.1

    a) La construcció i la redacció de la frase

    Hem comentat alguns fragments dels informes que vau fer al final de la unitat 2. Ens hem fixat sobretot en l’ordre de la frase, l’ús de la veu passiva, l’abús dels possessius i la substantivització.

    1. L’equip directiu ens ha traslladat la seva intenció d’eliminar el transport que, fins ara, ha realitzat el trasllat dels treballadors des de l’estació fins a les oficines.
    2. Per elaborar-lo [l’informe] es disposa de la següent documentació:
    3. En relació al projecte Edu 2.0 emet el següent informe:
    4. Una vegada transcorregut un any de la implantació dels ordinadors portàtils a l’escola, el consell escolar ens sol·licita un informe sobre el grau de compliment de la normativa establerta i de l’ús que se n’ha fet per part dels alumnes d’ESO.
    5. La comunicació de qualsevol obra que es realitzi. El conserge no té l’obligació de recollir les deixalles originades per aquesta.
    6. Les carmanyoles seran recollides per l’encarregat del menjador.
    7. Es proposa també revisions periòdiques del sistema d’extracció.
    8. L’administrador de la finca proposa la contractació d‘un conserge per a la millora de la comunitat.

    b) La sinonímia: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    c) L’article d’opinió

    Hem comentat l’estructura que ha de tenir un article d’opinió.

    DEURES:

    • Feu l’exercici 3 de la fotocòpia.
    • Busqueu un article d’opinió no gaire extens per poder comentar-lo a classe.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 22 de gener del 2015

    Sant Vicenç, diaca i màrtir.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 1

    a) La notícia periodística

    Hem comentat els títols de les notícies que el diari Ara va publicar el dia 13  a la secció “Radar empresarial”. Ens hem fixat sobretot en la voluntat dels redactors de no repetir les paraules que fan servir en el cos de la notícia. Per aconseguir-ho, recorren sovint a l’ús de sinònims:

    • títol: Almirall desplega un pla per doblar els ingressos en cinc anys / cos de la notícia: Almirall es proposa duplicar la facturació en els pròxims cinc anys…
    • títol: Les ofertes de feina a Infojobs es disparen un 53% al desembre / cos de la notícia: …les ofertes de feina van créixer un 53% al desembre, segons va informar ahir Infojobs…
    • títol: Esteve i Mundipharma s’alien per llançar remeis contra el dolor / cos de la notícia: Laboratoris Esteve ha signat un acord amb Multipharma International per completar el procés d’investigació i la posterior explotació d’una nova generació de medicaments dedicats al tractament del dolor.
    • títol: Els pèrits desvinculen el forat de Bankia del context econòmic / cos de la notícia: Els dos pèrits designats pel Banc d’Espanya van desvincular ahir la situació de l’economia espanyola del deteriorament de l’entitat.

    b) La sinonímia

    Hem començat definint alguns conceptes fonamentals:

    • Monosèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir un sol significat. La immensa majoria de mots no són monosèmics sinó polisèmics.
    • Polisèmia: propietat d’un element lingüístic de tenir diversos significats. L’analogia en forma de metàfora és un mecanisme bàsic per a la formació de nous significats per a una mateixa paraula: la paraula ratolí no tan sols fa referència al rosegador sinó també a un dispositiu informàtic que s’assembla a l’animal. En els diccionaris les accepcions i les subaccepcions recullen els diferents significats d’un mot.
    • Sinonímia: relació d’identitat de significat entre elements lingüístics. La sinonímia total és pràcticament inexistent. La seva existència hauria d’implicar la possibilitat d’intercanviar els termes sinònims en tots els contextos i situacions comunicatives. A més, entre els sinònims hi ha normalment matisos semàntics diferenciats (especialització, distribució geogràfica, intensitat…). Recordeu que la sinonímia és un mecanisme de cohesió textual que ens permet al·ludir sense repetir-lo a un únic referent.
    • Homonímia: relació que s’estableix entre mots diferents que s’escriuen igual (homografia) o es pronuncien igual (homofonia) o totes dues coses alhora. Els mots homònims tenen entrades diferents (numerades amb superíndexs consecutius) en els diccionaris.

    Referència: Com dominar el català C, ed. Teide (text adaptat)

    Relacions semàntiques diccionari

    Hem fet els dos primers exercicis de la fotocòpia.

    DEURES:

    • A partir de la informació sobre la Fundació Paco Candel que trobareu en el web de l’entitat, redacteu una notícia per al diari Ara d’uns 150-200 paraules en què expliqueu la tasca de la Fundació i difongueu la trobada d’estudis “Els paisatges de Paco Candel“.
    • Llegiu l’article “Variació i oral formal” del blog Aprendre llengües.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 1 d’abril de 2014

    No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem corregit el primer text de la fotocòpia.

    b) Sinonímia

    • fosc: obscur, negre (?)
    • corredor: passadís
    • avesats: acostumats, habituats
    • imanta: magnetitza, atrau (?)
    • prestatge: estant, lleixa
    • estrella: estel
    • audaços: atrevits, valents (?), vius (?)
    • gaudiu: fruïu
    • perfum: aroma, olor, colònia (?)
    • a l’aire lliure: a fora, a l’exterior

    c) Pronoms febles

    Ens hem començat a endinsar en la selva dels pronoms febles. Heu de tenir en compte que el sistema normatiu de pronoms febles és un sistema artificial, que no es correspon amb l’ús oral real, i que hem d’aplicar algunes normes molt senzilles per resoldre bé els exercicis:

    1. Només podem substituir un complement per un pronom.

    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré els regals. [no: *Els hi compraré els regals.]
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els els compraré.

    2. La funció i l’estructura (sintagma, gènere, nombre…) del complement que hem de substituir determina el pronom que hem de fer servir.

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots.
    • Compraré els regals per als meus nebots. > Els compraré per als meus nebots.
    • Compraré el regal per als meus nebots. > El compraré per als meus nebots.
    • Compraré això per als meus nebots. > Ho compraré per als meus nebots.

    3. Un pronom pot substituir complements amb funcions diferents:

    • Compraré regals per als meus nebots. > En compraré per als meus nebots. [CD]
    • Compraré una bossa de caramels per als meus nebots. > En compraré una bossa per als meus nebots. [CN]
    • Vinc de Girona. > En vinc. [CCLloc]

    Algunes remarques sobre l’ús dels pronoms febles:

    • El subjecte només pot ser substituït per un pronom feble en un cas: quan és un SN indefinit i va després del verb: A casa vénen sovint venedors. > En vénen sovint.
    • Quan l’atribut és un SN definit, s’ha de substituir pels pronoms el, la els, les :Aquesta noia és la meva germana. > Aquesta noia l’és.
    • Quan l’atribut és un SN indefinit, s’ha de substituir pel pronom ho:  Aquesta noia és amiga meva. > Aquesta noia ho és.
    • L’atribut es pot substituir pel pronom en quan té un valor emfàtic o l’introdueix un quantitatiu: De simpàtic, no n’és gaire.

    Fixeu-vos en aquestes oracions:

    1. Quants quilos de patates vols?
    2. En vull dos. (en = CD)
    1. Quantes patates vols?
    2. En vull dos quilos. (en = CN)

    EXERCICIS: 18 (pàg. 283)

    DEURES:

    • Transcriviu fonèticament les lletres subratllades del segon text de la fotocòpia.
    • Feu els exercicis 17, 18 i 19 de les pàgines 283 i 284.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 de març de 2014

    Capellà  m. [LC] pop. Esquitx de saliva.

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat els al·lòfons dels fonemes oclusius sonors.

    Fonema oclusiu bilabial sonor /b/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [b] B bull, bel
    oclusiu sonor [b] V vull, vel
    aproximant [β] B ceba
    aproximant [β] V seva
    geminat sonor [bb] davant l B poble
    oclusiu sord [p] B-P cub, sap
    mut [ø] darrere M, final de mot B amb, tomb
    Fonema oclusiu dental sonor /d/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [d] D dir, dur
    aproximant [δ] D roda, muda
    oclusiu sord [t] D-T fred, mut
    oclusiu sord [t] darrere consonant D sord. verd
    mut [ø] D sords, verds
    Fonema oclusiu velar sonor /g/
    Realització fonètica Grafia Exemple
    oclusiu sonor [g] G gat, gos
    oclusiu sonor [g] GU guisar
    aproximant [γ] G fregar
    aproximant [γ] GU llargues
    geminat sonor [gg] davant l G regle, segle
    oclusiu sord [k] G-C fàstic, càstig
    mut [ø] darrere N, final de mot (N > [ŋ]) G-C fang, tinc
    africat [gz] X examen

    Avui hem fet un exercici una mica complicat per repassar tots els fenòmens de fonètica sintàctica (quadre resum) que hem comentat. Primer, havíem de transcriure fonèticament dos versos del poema “La casa encantada” de Joan Brossa. Després, havíem de refer tot el poema a partir de les transcripcions fonètiques dels companys. Com que no vau tenir temps de fer-lo sencer, us el copio:

    La casa encantada

    Fosc, teranyina endins, al llarg del corredor,
    boirina sense dents aclapara la imatge.
    Avesats a la fosca, maniquins de la por
    moblen un somni escàs de cresta i de paisatge.

    Entreu si us plau, lector. Passada la foscor,
    la mitja lluna imanta el crani d’un prestatge.
    I bruixes de fanals, i clics d’interruptor.
    A l’esquelet dels llavis, l’esquellot del llenguatge.

    Arreu, cues d’estrella i audaços contrallums;
    damunt vostre, exemplars de lluna primitiva
    -gaudiu-hi el blanc i el negre d’un perfum que oblidàreu.

    Xecs de xerric-xerracs, carpetes dels costums
    obertes als estímuls… Ja anem a la deriva;
    tornem a l’aire lliure i oblideu-vos que entràreu.

    EXERCICIS: 5 (pàg. 270) i 10 (pàg. 272)

    b) Falsos sinònims

    • baixar ‘fer baixar’ / baixar
    • planejar ‘preparar’ / planar
    • apujar ‘fer pujar’ / pujar
    • renyir amb ‘discutir-se’ / renyar ‘avisar’
    • senyalar ‘fer un senyal’ / assenyalar ‘indicar’
    • adormir ‘fer dormir’ / dormir
    • legat ‘representant, delegat’ / llegat ‘herència, donatiu’
    • citació ‘text, document administratiu’ / cita
    • famosa ‘que té fama’ / afamada ‘que té fam’

    EXERCICI: 29 (pàg. 290)

    DEURES:

    • Transcriviu fonèticament les lletres subratllades del primer text de la fotocòpia.
    • Escriviu un sinònim d’aquestes paraules o expressions que apareixen en el poema “La casa encantada”: fosc, corredor, avesats, imanta, prestatge, estrella, audaços, gaudiu, perfum, a l’aire lliure.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 25 de març de 2014

    Hem tornat a l’hivern?

    a) Fonètica sintàctica

    Hem comentat el fenomen de la geminació.

    Grafia Tipus de pronunciació
    emfàtica ràpida descurada
    BM [bm] [mm] [m]
    PN, BN [bn] [mn] [n] La p del grup PN- a principi de paraula es pot suprimir.
    TM, DM [dm] [mm] [m]
    TN [dn] [nn] [n]
    TL [dl] [ll] [l]
    TLL [tʎ] [ʎʎ] [ʎ]
    CN, GN [gn] [ŋn] [n] La G del grup GN- a principi de paraula es pot suprimir.
    CM, GM [gm] [ŋm] [m]
    BL [bbl] [bbl] [pl] El grup -BL- a les paraules problemaBíblia i Dublín es pronuncia [βl].
    GL [ggl] [ggl] [kl]

    Fixeu-vos en aquestes observacions sobre la pronúncia de la erra final.

    La -r final no es pronuncia (tret dels parlars valencians):

    1. En la terminació dels infinitius: cantar, voler

    2. En la terminació dels substantius acabats en:
    -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
    * –er:

    • designa la persona que es dedica professionalment a l’objecte indicat pel primitiu:barber, enginyer, fuster
    • indica l’utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l’objecte significat pel primitiu:braser, paller, tinter
    • designa l’arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser
    • forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l’objecte indicat pel primitiu: femer, alguer

    * -or:

    • El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor
    • El sufix –dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s’aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l’acció: escorxador
    • Indica també l’instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador

    * El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.

    3. En la síl·laba tònica final d’aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r:clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)

    (Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor…)

    4. En altres mots com: llindar, parer, ahir

    La -r final es pronuncia:

    1. En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver…
    2. En alguns mots aguts de més d’una síl·laba. Aquests mots s’agruparien en:
    * adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular
    * noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor
    * substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor…
    * alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
    Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter…

    Remarques:

    • Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l’adjectiu es pronuncia.
    • Es produeix una vacil·lació a l’hora de pronunciar o no la -r d’algunes paraules.
    • Remarques:
      • Convé pronunciar la -r final d’alguns infinitius substantivats: l’ésser, els éssers, el poder, els poders.
      • També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
      • Es pronuncia la -r final en paraules d’incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
      • En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d’algunes paraules amb -r sensible: cart per carcort per cormart per mar.

    Erra en altres posicions

    • No pronunciarem la primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
    • Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
    • No s’ha d’ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema programa.
    • Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.

    [Text adaptat del web esadir.cat]

    EXERCICI: 6 (pàg. 271)

    b) Falsos sinònims

    • peregrí: ‘rar’ / pelegrí
    • bàndol: ‘facció’ / ban
    • caudal: ‘relatiu a la cua’ / cabal cabdal
    • deport: ‘recreació, esbarjo’ / esport
    • ingeni: ‘hisenda que conté una plantació de canya de sucre’ / enginy giny
    • pastel: ‘tipus de llapis’ / pastís
    • encreuar: ‘disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra’ / creuar
    • composar: ‘imposar arbitràriament una contribució’ / compondre
    • aparençar: ‘simular, fer creure’ / aparentar: ‘semblar’

    EXERCICI: 28 (pàg. 271)

    DEURES:

    • Repasseu els emmudiments i els al·lòfons i feu els exercicis 5 i 10 de les pàgines 270 i 272.
    • Amb un diccionari a l’abast feu l’exercici 29 de la pàgina 290.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme