RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘substantiu’

  • Dimarts, 18 d’octubre del 2016

    L’eina del sanador

    castrador

    a) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major (pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    b) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; alcalde/alcalde, alcaldessa; cònsol/cònsol, consolessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • cap de premsa/cap de premsa; lingüista/lingüista; gerent/gerent

    A més, hem comentat les relacions, a vegades complicades, entre gènere i sexe:

    • l’ovella (espècie i femella) / el marrà (mascle) / el moltó (mascle i mascle sanat) / el be (espècie i cria)
    • la criatura, el nadó: nen o nena?
    • el cocodril, la balena: mascle o femella?
    • el cargol / la cargola
    • el cuc / la cuca
    • el llagost / la llagosta

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir. Fixeu-vos que el portal lingüístic del CCMA recomana utilitzar com a invariables els substantius que designen les graduacions militars: el sergent, la sergent.

    DEURES:

    • Quines són les relacions entre aquestes dues sèries de paraules: el porc, el verro, el marrà, la truja; el bou, el brau, el toro, la vaca?
    • Marqueu les idees principals dels dos articles que fareu servir a l’hora d’escriure el vostre article per a la revista Escola Catalana.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 d’octubre del 2015

    Ara fa un any…
    Gelatina

    Aquesta tarda…

    Molt bé, però…

    Les construccions gust a, olor a i pudor a són calcs incorrectes del castellà. En català cal fer servir la preposició de: gust de, olor de, pudor de. [Optimot]

    a) Les exposicions orals

    Unes recomanacions de Hamlet:

    “Recita aquell fragment, si et plau, tal com ho he fet jo, com si et fluís sobre la llengua; però si l’has de dir cridant, tal com fan molts comediants, val més que el faci recitar a un pregoner. I no tallis massa l’aire amb les mans, així. Tracta’l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta, i per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’adquirir i generar una temperància que hi doni suavitat. […] Tampoc no es tracta de ser massa insípid. Deixa’t guiar pel teu criteri. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la naturalitat, perquè qualsevol exageració s’allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut des de del començament, i encara ara té, la finalitat d’oferir un  mirall de la naturalesa i de mostrar a la virtut la seva pròpia figura, al vici la seva pròpia imatge, i a cada època i generació la forma i estil que li són propis.”

    Gràcies, Albert!

    b) La variació lingüística

    Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    c) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia. Repasseu les regles de formació del plural.
    • Mireu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 20 d’octubre del 2015

    Ja us heu registrat a l’Aula mestra?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    Ens hem fixat en les relacions equívoques entre gènere i sexe:

    • la criatura: nen o nena? / el nadó: nen o nena?
    • el cocodril: mascle o femella? / el tauró: mascle o femella?
    • la balena: mascle o femella?
    • el llop: l’espècie i el mascle / la lloba: la femella
    • el cuc / la cuca
    • el llagost: l’insecte / la llagosta: l’insecte o el crustaci
    • el porc: l’espècie i el mascle / el verro: el mascle (no castrat) / la truja: la femella / la verra: la femella
    • el marrà: el mascle / el moltó: el mascle (castrat) / l’ovella: l’espècie i la femella
    • el bou: el mascle (castrat) i l’espècie / el brau: el mascle i l’espècie / la vaca: la femella

    b) Els mapes mentals

    Un mapa mental és un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura. [Viquipèdia] Nosaltres el farem servir per preparar la nostra presentació.

    DEURES:

    Completeu el mapa mental que heu fet a classe amb la informació dels vídeos següents:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 d’octubre del 2015

    Santa Teresa i els estudiants de la taula rodona

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat: objectius, continguts i tasca final
    • activitat 1 (pàg. 8)

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; cònsol/cònsol, consolessa; alcalde/alcalde, alcaldessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • testimoni/testimoni; lingüista/lingüista
    • cap de premsa/cap de premsa

    b) Les oracions impersonals

    Hem vist com el verb haver-hi és sintàcticament impersonal: Hi ha errors que només es cometen un cop.

    També podem construir oracions impersonals amb la 3a persona del plural: Aquest matí m’han posat una multa.

    c) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major(pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia. Abans repasseu els substantius amb errors freqüents en el gènere, els substantius que tenen significat diferent en masculí i en femení i els substantius amb dos gèneres.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dijous, 23 d’octubre de 2014

    Ja me’n recordo: Incerta glòria, de Joan Sales!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    Dos mapes mentals més:

    mapa mental 2 mapa mental 1

     

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Això fa que a vegades dubtem de la terminació d’alguns mots: *caimà o caiman. Per comprovar-ho, hem dictat alguns mots en plural: alacrans-alacrà, caimans-caiman, carlans-carlà, galzerans-galzeran, catamarans-catamarà, orangutans-orangutan, pagans-pagà, tobogans-tobogan, farbalans-farbalà, imants-imant, cormorans-cormorà, xamans-xaman, sedans-sedan. Aquesta confusió explica la forma *guà (guant).

    Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes, estisores, estovalles

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    Gelatina

    RECORDEU:

    postres 

    f. pl. [LC] [HO] Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar.
    [HO] postres de músic Postres de fruita seca.

    b) La variació lingüística

    Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)

    DEURES:

    • Feu un escrit d’unes 200 paraules sobre algun aspecte de la variació lingüística a partir de la informació del mapa conceptual que vam comentar a classe.
    • Escolteu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 21 d’octubre del 2014

    Descarregueu-vos l’aplicació DIEC2!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blau o la mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del
    mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar.

    En el cas de fred, l’ús com a nom masculí o bé femení té un base dialectal.

    b) Les oracions impersonals

    Hem comentat que el verb ploure no sempre és impersonal.

    A vegades recorrem a construccions impersonals quan no sabem qui és el subjecte o quan volem amagar-lo:

    • Se saluda els ambaixadors. [construcció amb el pronom se]
    • Em van demanar que fes una breu exposició sobre el tema. [construcció amb la 3ª persona del plural]

    c) Els mapes mentals

    A partir dels vídeos “Model d’exposició oral” i “Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal“, hem elaborat un mapa mental amb tots els aspectes que haurem de tenir en compte a l’hora de planificar una exposició oral.

    Aquests són els mapes mentals que heu presentat. (Me’n falta un. Me l’heu donat?)

    20141021172558820_0001 20141021172558820_000320141021172558820_0002

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia sobre el nombre dels noms.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 31 d’octubre de 2013

    També anomenada “Festa dels morts”, “Dia de les ànimes” o “Nit de les ànimes”, el 31 d’octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l’any en què els morts visiten als vius. Es creu que aquesta nit els difunts familiars tornen a casa a la recerca d’aliments, calor i confort. Per això, i per tal d’ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l’hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt. En alguns indrets també es fan processons carnavalesques amb l’aparició de les representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers terrorífics. Al nostre país, la tradició popular explica que aquesta nit surten del seu lloc de repòs algun dels nostres avantpassats més mítics: el rei Jaume I, el comte Guifré el Pelós, el comte Arnau, etc. (Text de festes.org)

    a) Sintaxi

    EXERCICI: 22 e)-g) (pàg. 29)

    b) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICI: 21 (pàg. 27), 30 i 31 (pàg. 35-36)

    c) L’article

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    Déu n’hi do quina sopa de lletres!

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de l’article davant els topònims i feu l’exercici 16 de la pàgina 70.
    • Per què a vegades recorrem a la veu passiva? Els exercicis 24 i 25 de la pàgina 30 ens ajudaran a entendre-ho.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 24 d’octubre de 2013

    Amb una mica de retard us penjo el resum de l’última classe.

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles
    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • un jersei beix, una camisa beix, uns jerseis beix, unes camises beix
    • un procediment estàndard, unes procediments estàndard

    EXERCICIS: 18, 19 i 20 (pàg. 26-27)

    b) El diccionari

    RECORDEU:

    • gall m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids. / gallina f. f. Femella del gall. m. i f. Persona covarda. És un gallina.
    • cònsol m. i f.  Agent diplomàtic. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.  / consolessa f. Cònsol.
    • adjectius variables: brut -a adj. Mancat de netedat.
    • adjectius invariables: jove adj. De poca edat, que està en la seva joventut.

    c) L’oració

    RECORDEU:

    • categories gramaticals: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, conjunció, preposició i interjecció
    • sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
    • funcions: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu, complement circumstancial

    EXERCICI: 22 (pàg. 29)

    DEURES:

    • Feu l’exercici 21 de la pàgina 27 i els exercicis 29 i 30 de la pàgina 35.
    • Identifiqueu les categories gramaticals de les oracions e)-g) de l’exercici 22 de la pàgina 29.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 22 d’octubre de 2013

    Tarda de primavera… però si ja som a la segona quinzena d’octubre!

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les relacions -a vegades complicades- entre gènere i sexe:

    • el cònsol/la cònsol, la consolessa; l’alcalde/l’alcalde, l’alcaldessa
    • el boc/la cabra; l’ase/la somera; el marrà/l’ovella; el cavall/l’egua, l’euga
    • el nadó, la criatura: nen o nena?
    • la girafa, el goril·la, el dofí: mascle o femella?
    • el lluç/la lluça; el cuc/la cuca: animals diferents
    • el llagost (insecte)/la llagosta (insecte i crustaci)

    Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua

    RECORDEU: “El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blaula mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar” (Gramàtica de l’IEC). El nom art, d’altra banda, sol aparèixer com a masculí en singular i femení en plural: l’art de viure, les belles arts. És masculí sempre que fa referència als ormejos per pescar. El nom crisma pot ser masculí o femení quan es refereix a l’oli consagrat; en canvi, només pot ser femení si és sinònim de seny o enteniment.

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    c) L’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICIS: 15, 16 i 17 (pàg. 25)

    DEURES:

    • Hem de fer calamars farcits o calamarsos farcits?
    • Repasseu la morfologia del substantiu i de l’adjectiu i feu els exercicis 18, 19 i 20 de les pàgines 25 i 26.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 17 d’octubre de 2013

    Classe amb convidades.

    a) L’alfabet fonètic

    RECORDEU: Segons l’esborrany provisional de la gramàtica de l’IEC, són “acceptables les diferents pronúncies tradicionals [de la e], independentment que quedin reflectides o no a través de l’accentuació gràfica”.

    EXERCICIS: 8 (pàg. 17), 10, 11 i 12 (pàg. 18)

    b) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les paraules amb doble gènere i significat diferent. També hem comentat el gènere d’algunes paraules que ens fan anar de corcoll (p. ex.: el bacteri, un escafandre, el tèrmit, el titella, la crep…).

    RECORDEU:

    • aglà m. o f. Gla.
    • gla f. Fruit de l’alzina, del roure i de totes les altres plantes del gènere Quercus, sec, indehiscent i monosperm, proveït d’una cúpula en forma de didal.
    • vessant m. o f. Aiguavés m.  Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d’una muntanya. m. o f. Faceta, aspecte. Aquest tipus de problemes sempre es pot atacar des de vessants diferents.

    DEURES:

    • És veritat que els substantius artcrisma mar admeten tant la forma masculina com la femenina?
    • Llegiu els apartats del llibre dedicats al gènere del substantiu i a la morfologia de l’adjectiu i feu els exercicis 15, 16 i 17 de la pàgina 25.

    REFORÇ: exercicis d’introducció (en PDF) a l’alfabet fonètic (solucionari).

    Fins dimarts!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme