RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘substantiu’

  • Dimarts, 21 de gener del 2020

    En llengua, i especialment en dialectologia, res és inamovible. D’una banda, els mitjans de massa i les noves tecnologies fan avançar l’estàndard en detriment dels parlars locals i, de l’altra, les barreges de població potencien un mestissatge que difumina les fronteres dialectals. (Maria Rodríguez Mariné, “Digue’m com parles i et diré d’on ets“, Ara.cat)

    a) La variació lingüística

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o bé una amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa. Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de formalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els missatges de WhatsApp o els comentaris a Instagram.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    [Unitat 1, activitat 2] Anàlisi d’algunes formes a partir de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (1 i 2)

    b) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    DEURES:

    • Llegiu l’apartat de la GEIEC dedicat al nombre dels noms. Fixeu-vos en com hi aplica el concepte de variació.
    • Llegiu el text de la conferència d’Ada Castells “Literatura, per a què? i justifiqueu si el títol és adequat o no tenint en compte el valor de l’interrogatiu. [Unitat 1, activitat 4]

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 14 de gener del 2020

    “La comunicació digital generalment es basa en el text. Qualsevol cosa que no sigui necessària té el potencial d’adquirir connotacions addicionals.” (Victoria Turk, “Guia bàsica de les bones maneres a Internet“, Ara)

    a) Les propietats textuals

    Hem valorat la instància de la Francesca a partir del qüestionari següent:

    b) El substantiu: gènere

    Hem llegit l’article d’Eva Piquer “La taula rodona“. Ens ha servit per recordar la figura de Joan Solà i per introduir-nos en la morfologia nominal. Hem comentat que el diccionari ens pot ajudar a l’hora de formar el femení dels substantius referits a persones.

    Ens hem fixat en com recull el DIEC2 les formes estudiant i estudianta.

    estudiant
    mi f. [LC] [PE] [AD] Persona que estudia en una universitat, en una escola, etc. Un estudiant de medicina. Una estudiant de dret. 

    estudianta
    f. [LC] [PR] Estudiant 1.

    Estudiant tant pot ser un nom masculí (un bon estudiant) com femení (una bona estudiant). En canvi, estudianta només pot ser femení: una bona estudianta. Així mateix, hem comentat que el DIEC2 remet l’entrada estudianta a estudiant. Per tant, hem d’entendre que estudiant és la forma preferent en femení i la més adequada en registres formals.

    DEURES:

    • Tenint en compte la relació entre gènere i sexe, destrieu l’element diferent d’aquestes dues sèries:
    1. puma, lleó, jaguar, linx
    2. merla, cadernera, garsa, mallerenga

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 18 d’octubre del 2016

    L’eina del sanador

    castrador

    a) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major (pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    b) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; alcalde/alcalde, alcaldessa; cònsol/cònsol, consolessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • cap de premsa/cap de premsa; lingüista/lingüista; gerent/gerent

    A més, hem comentat les relacions, a vegades complicades, entre gènere i sexe:

    • l’ovella (espècie i femella) / el marrà (mascle) / el moltó (mascle i mascle sanat) / el be (espècie i cria)
    • la criatura, el nadó: nen o nena?
    • el cocodril, la balena: mascle o femella?
    • el cargol / la cargola
    • el cuc / la cuca
    • el llagost / la llagosta

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir. Fixeu-vos que el portal lingüístic del CCMA recomana utilitzar com a invariables els substantius que designen les graduacions militars: el sergent, la sergent.

    DEURES:

    • Quines són les relacions entre aquestes dues sèries de paraules: el porc, el verro, el marrà, la truja; el bou, el brau, el toro, la vaca?
    • Marqueu les idees principals dels dos articles que fareu servir a l’hora d’escriure el vostre article per a la revista Escola Catalana.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 22 d’octubre del 2015

    Ara fa un any…
    Gelatina

    Aquesta tarda…

    Molt bé, però…

    Les construccions gust a, olor a i pudor a són calcs incorrectes del castellà. En català cal fer servir la preposició de: gust de, olor de, pudor de. [Optimot]

    a) Les exposicions orals

    Unes recomanacions de Hamlet:

    “Recita aquell fragment, si et plau, tal com ho he fet jo, com si et fluís sobre la llengua; però si l’has de dir cridant, tal com fan molts comediants, val més que el faci recitar a un pregoner. I no tallis massa l’aire amb les mans, així. Tracta’l més aviat amb gentilesa, perquè fins i tot en el mateix torrent, en la tempesta, i per dir-ho d’alguna manera, en el remolí de la passió, has d’adquirir i generar una temperància que hi doni suavitat. […] Tampoc no es tracta de ser massa insípid. Deixa’t guiar pel teu criteri. Harmonitza el gest amb la paraula i la paraula amb el gest, amb aquesta observació especial: no desbordis la modèstia de la naturalitat, perquè qualsevol exageració s’allunya dels propòsits del teatre, que ha tingut des de del començament, i encara ara té, la finalitat d’oferir un  mirall de la naturalesa i de mostrar a la virtut la seva pròpia figura, al vici la seva pròpia imatge, i a cada època i generació la forma i estil que li són propis.”

    Gràcies, Albert!

    b) La variació lingüística

    Us il·lustro la meva explicació amb uns fragments d’un article d’Albert Pla i Nualart:

    «La llengua que s’ensenya a les escoles hauria de partir sempre de la més familiar, afinant-la i enriquint-la. Perquè, si parteix d’un model formal pensat per fer conferències, talla les ales a l’espontaneïtat, alimenta l’autoodi i fomenta la deserció.

    ¿Demano màniga ampla amb el catanyol? De cap manera. Demano no posar mai l’etiqueta incorrecte a una forma interna de la llengua. No ficar mai al mateix sac interferència i no estàndard, si entenem estàndard en el sentit més restrictiu.

    Hem d’aprendre a ensenyar el català des d’una altra terminologia. Reservem incorrecte per a tot el que no formi part del nostre sistema lingüístic i acollim dins la norma tots els registres i dialectes, explicant quan són o no adequats.

    “Això s’ho diré demà” o “Lis donaré la mà” són formes incorrectes. “Això l’hi diré demà” o “Els hi donaré la mà” són formes correctes però inadequades en alguns registres i només pròpies de certs dialectes.

    Dir, com ens diu ara l’Optimot, que són pròpies del registre familiar però incorrectes des del punt de vista normatiu és una terminologia que no ajuda. Si són pròpies del registre familiar, la norma no les hauria de desemparar.»

    A més, hem fet una breu introducció als dialectes geogràfics. Hem parlat de les principals característiques del català occidental i del català oriental a partir d’un exercici de classificació de paraules.

    c) El substantiu: nombre

    RECORDEU: alacrà, carlà, catamarà, cormorà, farbalà; caiman, galzeran, orangutan, tobogan, xaman, sedan; guant, imant

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia. Repasseu les regles de formació del plural.
    • Mireu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 20 d’octubre del 2015

    Ja us heu registrat a l’Aula mestra?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    Ens hem fixat en les relacions equívoques entre gènere i sexe:

    • la criatura: nen o nena? / el nadó: nen o nena?
    • el cocodril: mascle o femella? / el tauró: mascle o femella?
    • la balena: mascle o femella?
    • el llop: l’espècie i el mascle / la lloba: la femella
    • el cuc / la cuca
    • el llagost: l’insecte / la llagosta: l’insecte o el crustaci
    • el porc: l’espècie i el mascle / el verro: el mascle (no castrat) / la truja: la femella / la verra: la femella
    • el marrà: el mascle / el moltó: el mascle (castrat) / l’ovella: l’espècie i la femella
    • el bou: el mascle (castrat) i l’espècie / el brau: el mascle i l’espècie / la vaca: la femella

    b) Els mapes mentals

    Un mapa mental és un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l’estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura. [Viquipèdia] Nosaltres el farem servir per preparar la nostra presentació.

    DEURES:

    Completeu el mapa mental que heu fet a classe amb la informació dels vídeos següents:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 15 d’octubre del 2015

    Santa Teresa i els estudiants de la taula rodona

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • presentació de la unitat: objectius, continguts i tasca final
    • activitat 1 (pàg. 8)

    a) El substantiu: gènere

    Ens hem fixat en les formes en masculí i femení d’alguns càrrecs o oficis:

    • estudiant/estudiant, estudianta
    • conseller/consellera; dramaturg/dramaturga; assistent/assistenta; caporal/caporala; enginyer/enginyera; intendent/intendenta; sergent/sergenta; tècnic/tècnica; tinent/tinenta
    • degà/degana
    • mestre/mestra; pediatre/pediatra
    • jutge/jutge, jutgessa; metge/metge, metgessa; cònsol/cònsol, consolessa; alcalde/alcalde, alcaldessa
    • advocat/advocada, advocadessa
    • filòleg/filòloga
    • testimoni/testimoni; lingüista/lingüista
    • cap de premsa/cap de premsa

    b) Les oracions impersonals

    Hem vist com el verb haver-hi és sintàcticament impersonal: Hi ha errors que només es cometen un cop.

    També podem construir oracions impersonals amb la 3a persona del plural: Aquest matí m’han posat una multa.

    c) Els compostos

    A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions (com ara, taula rodona) que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

    Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

    En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major(pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components.

    [Text extret de la versió provisional de la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia. Abans repasseu els substantius amb errors freqüents en el gènere, els substantius que tenen significat diferent en masculí i en femení i els substantius amb dos gèneres.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dijous, 23 d’octubre de 2014

    Ja me’n recordo: Incerta glòria, de Joan Sales!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    Dos mapes mentals més:

    mapa mental 2 mapa mental 1

     

    a) El substantiu: nombre

    La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns. Per tant, el plural coincideix amb el dels substantius acabats en -n. Això fa que a vegades dubtem de la terminació d’alguns mots: *caimà o caiman. Per comprovar-ho, hem dictat alguns mots en plural: alacrans-alacrà, caimans-caiman, carlans-carlà, galzerans-galzeran, catamarans-catamarà, orangutans-orangutan, pagans-pagà, tobogans-tobogan, farbalans-farbalà, imants-imant, cormorans-cormorà, xamans-xaman, sedans-sedan. Aquesta confusió explica la forma *guà (guant).

    Hi ha alguns substantius acabats en vocal tònica, emperò, que només afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres (les bes), els noms de les notes musicals, les partícules gramaticals usades com a substantius (els sís) i uns quants manlleus (els bisturís, els cafès)

    Els substantius  acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural (-s, -os). Recordeu que és millor fer servir la forma -os: cascos, cascs; assajos, assaigs; passejos, passeigs.

    Pel que fa al plural, hem de distingir els substantius invariables dels substantius defectius. Els substantius invariables són els que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: dilluns, lapsus, virus, fetus, temps. Els substantius defectius només tenen la forma del plural: postres, calçotets, escacs, golfes, estisores, estovalles

    Si en voleu saber més, podeu consultar l’apartat sobre la flexió nominal de la Gramàtica catalana (esborrany provisional) de l’IEC. També podeu consultar el web esAdir.

    Gelatina

    RECORDEU:

    postres 

    f. pl. [LC] [HO] Menges, com fruita, dolços, etc., que es prenen al final del dinar o del sopar.
    [HO] postres de músic Postres de fruita seca.

    b) La variació lingüística

    Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)

    DEURES:

    • Feu un escrit d’unes 200 paraules sobre algun aspecte de la variació lingüística a partir de la informació del mapa conceptual que vam comentar a classe.
    • Escolteu el vídeo “Model d’exposició oral” i feu una llista dels trets fonètics, morfosintàctics i lèxics que no coincideixin amb els del vostre dialecte.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 21 d’octubre del 2014

    Descarregueu-vos l’aplicació DIEC2!

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) El substantiu

    Hem repassat els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.

    El nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blau o la mar blava, però sol aparèixer en masculí en contextos com el nivell del
    mar, la superfície del mar, i en femení, en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar.

    En el cas de fred, l’ús com a nom masculí o bé femení té un base dialectal.

    b) Les oracions impersonals

    Hem comentat que el verb ploure no sempre és impersonal.

    A vegades recorrem a construccions impersonals quan no sabem qui és el subjecte o quan volem amagar-lo:

    • Se saluda els ambaixadors. [construcció amb el pronom se]
    • Em van demanar que fes una breu exposició sobre el tema. [construcció amb la 3ª persona del plural]

    c) Els mapes mentals

    A partir dels vídeos “Model d’exposició oral” i “Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal“, hem elaborat un mapa mental amb tots els aspectes que haurem de tenir en compte a l’hora de planificar una exposició oral.

    Aquests són els mapes mentals que heu presentat. (Me’n falta un. Me l’heu donat?)

    20141021172558820_0001 20141021172558820_000320141021172558820_0002

    DEURES:

    • Feu els exercicis de la fotocòpia sobre el nombre dels noms.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 31 d’octubre de 2013

    També anomenada “Festa dels morts”, “Dia de les ànimes” o “Nit de les ànimes”, el 31 d’octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l’any en què els morts visiten als vius. Es creu que aquesta nit els difunts familiars tornen a casa a la recerca d’aliments, calor i confort. Per això, i per tal d’ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l’hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt. En alguns indrets també es fan processons carnavalesques amb l’aparició de les representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers terrorífics. Al nostre país, la tradició popular explica que aquesta nit surten del seu lloc de repòs algun dels nostres avantpassats més mítics: el rei Jaume I, el comte Guifré el Pelós, el comte Arnau, etc. (Text de festes.org)

    a) Sintaxi

    EXERCICI: 22 e)-g) (pàg. 29)

    b) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    EXERCICI: 21 (pàg. 27), 30 i 31 (pàg. 35-36)

    c) L’article

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    Déu n’hi do quina sopa de lletres!

    RECORDEU:

    • Davant d’essa líquida l’article el s’apostrofa sempre; en canvi l’article la no s’apostrofa mai. La preposició de tampoc no s’apostrofa mai:
    l’Sporting de Lisboa; l’snack; l’Sputnik; l’Stratford-on-Avon que Shakespeare va conèixer; l’star-system
    la Scala de Milà; la Schola Cantorum de París; la Stasi
    el conjunt megalític de Stonehenge; una composició de Stravinsky; l’obra de Steinbeck

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de l’article davant els topònims i feu l’exercici 16 de la pàgina 70.
    • Per què a vegades recorrem a la veu passiva? Els exercicis 24 i 25 de la pàgina 30 ens ajudaran a entendre-ho.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 24 d’octubre de 2013

    Amb una mica de retard us penjo el resum de l’última classe.

    a) El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

    RECORDEU:

    • tisores/estisores; tenalles/estenalles; tovalles/estovalles
    • inic, iniqua, inics, iniqües
    • innocu, innòcua, innocus, innòcues
    • un jersei beix, una camisa beix, uns jerseis beix, unes camises beix
    • un procediment estàndard, unes procediments estàndard

    EXERCICIS: 18, 19 i 20 (pàg. 26-27)

    b) El diccionari

    RECORDEU:

    • gall m. Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids. / gallina f. f. Femella del gall. m. i f. Persona covarda. És un gallina.
    • cònsol m. i f.  Agent diplomàtic. El cònsol d’Itàlia a València. La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.  / consolessa f. Cònsol.
    • adjectius variables: brut -a adj. Mancat de netedat.
    • adjectius invariables: jove adj. De poca edat, que està en la seva joventut.

    c) L’oració

    RECORDEU:

    • categories gramaticals: nom, adjectiu, determinant, pronom, verb, adverbi, conjunció, preposició i interjecció
    • sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
    • funcions: subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu, complement circumstancial

    EXERCICI: 22 (pàg. 29)

    DEURES:

    • Feu l’exercici 21 de la pàgina 27 i els exercicis 29 i 30 de la pàgina 35.
    • Identifiqueu les categories gramaticals de les oracions e)-g) de l’exercici 22 de la pàgina 29.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme