Primera classe de primavera!
a) Fonètica sintàctica
So i fonema
Per distingir entre so i fonema, ens serà útil analitzar com pronunciem, per exemple, la d en els mots dol i udol. Si t’hi fixes bé, no pronunciem la d d’una manera idèntica: en el primer mot sona “forta” i, en el segon, “fluixa”. Des del punt de vista lingüístic, però, és important constatar que, per damunt d’aquesta lleu diferència acústica (perfectament comprovable en un laboratori de física), hi ha una altra evidència fonamental per a nosaltres: tant el parlant com l’oient pensen que es tracta del mateix so. Aquest “so ideal” és el fonema. Direm que en dol i en udol tenim el mateix fonema /d/, però amb diferents variants de realització.
El fonema és, doncs, una unitat abstracta del sistema de la llengua, la unitat mínima distintiva, no significativa, [permet diferenciar paraules: bol, gol, dol, rol…] que es pot diferenciar en la cadena parlada. El so, en canvi, forma part de la parla, de la utilització individual. Nosaltres estudiem els fonemes materialitzats en sons la realització dels quals respongui a unes regularitats que siguin conseqüència del context en què es trobin els fonemes.
[Text adaptat del llibre Llengua catalana. COU d’editorial Teide]
La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.
Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:
- sord SONOR -> SONOR SONOR (sonorització)
- SONOR sord -> sord sord (ensordiment)
EXERCICIS: 7 i 8 (pàg. 271)
b) Text antic
Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg. 260 ) i hem contestat les preguntes següents:
- Quantes persones se li apareixen al narrador?
- Com eren, aquestes persones?
- Què les acompanyava?
DEURES:
- Busqueu contextos en què la consonant final de les paraules de l’exercici 8 de la pàgina 271 sonoritzi i després feu l’exercici 9.
- Resumiu els dos primers paràgrafs del text de Bernat Metge de la pàgina 260. El resum ha de tenir unes vuitanta paraules.