RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘text antic’

  • Dimarts, 18 de març de 2014

    Quina caloreta!

    a) Fonètica sintàctica

    La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.

    Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:

    • sord SONOR > SONOR SONOR (sonorització)
    • SONOR sord > sord sord (ensordiment)

    EXERCICIS: 7, 8 i 9 (pàg. 271) i 41 (fotocòpia)

    b)  Text antic

    Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg.  260-261) i hem comentat les preguntes següents:

    • Quantes persones se li apareixen al narrador?
    • Com eren, aquestes persones?
    • Què les acompanyava?

    DEURES:

    • Repasseu l’AFI i feu els exercicis 42, 43 i 44 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 12 de desembre de 2013

    Vigília de Santa Llúcia…

    a) L’oració de relatiu

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    b) Resum del text antic

    Hem llegit el fragment de Lo Crestià, de Francesc Eiximenis, de la pàgina 98. Ens hem fixat en algunes particularitats lingüístiques pròpies dels textos medievals:

    • ús del pronom relatiu qui sense preposició en oracions adjectives de relatiu
    • col·locació dels pronoms febles darrere del verb
    • ús transitiu del verb haver (‘tenir’)

    A l’hora de fer el resum d’un text antic, hem de seguir els passos següents:

    1. estructurar sintàcticament les oracions d’acord amb la sintaxi del català actual;
    2. buscar (o deduir a partir del context) el significat de les paraules que no coneguem;
    3. identificar les idees principals del text;
    4. resumir el text utilitzant la sintaxi i el lèxic de la varietat estàndard del català actual: p. ex., ús del passat perifràstic.

    DEURES:

    • Torneu a escriure les oracions de l’exercici 20 de la pàgina 118 utilitzant els pronoms relatius adequats.
    • Resumiu la segona part del fragment de Lo Crestià que hem comentat a classe.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 8 de maig de 2012

    Últim dia de pronoms febles.

    a) Pronoms febles

    Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb:

    • pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa.
    • pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l.
    • pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per prendre una decisió’ > Ja has pensat la solució?
    • pensar [en algú o en una cosa: CRV]: ‘tenir al pensament’ > Només pensa en el futbol.
    • pensar [en algú  o en una cosa: CRV]: ‘recordar-se’ > Ja has pensat en les claus?
    • pensar o pensar-se [que + oració: CD]: ‘considerar com a cert o possible’ > En Rajoy es pensa que sortirem aviat de la crisi.
    • pensar-s’hi [pronoms sense funció sintàctica]: ‘dubtar abans de fer una cosa’ > Si s’hi pensa, em dirà que no.
    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 325-326)
    b) Sinonímia
    • aparentar ‘semblar’ / aparençar ‘fer veure’
    • abaixar ‘fer baixar’ / baixar
    • planejar ‘preparar’ / planar
    • apujar ‘fer pujar’ / pujar
    • renyir amb ‘discutir-se’ / renyar ‘avisar’
    • senyalar ‘fer un senyal’ / assenyalar ‘indicar’
    • adormir ‘fer dormir’ / dormir
    • legat ‘representant, delegat’ / llegat ‘herència, donatiu’
    • citació ‘text, document administratiu’ / cita
    • famosa ‘que té fama’ / afamada ‘que té fam’
    • arrabassar ‘prendre’ / arravatar-se ‘enfurir-se’
    • estança ‘habitació’ / estada
    • emplenar / complimentar ‘fer compliments’
    • brodat / bordat ‘lladrat’
    • esquadra ‘exèrcit’ / escaire
    • metge / mèdic
    • taula ‘moble’ / mesa ‘conjunt de persones que dirigeixen una corporació’
    • metre / metro
    • nombre ‘quantitat’ / número ‘xifra’
    • reals / reials
    EXERCICI: 29  (pàg. 290)
    c) Text antic
    Ens hem mirar el fragment del Tirant de la pàgina 340 del llibre.
    DEURES:
    • Mireu-vos l’apartat de les conjuncions coordinants i subordinants del llibre.
    • Transcriviu els sons del primer text de la fotocòpia.
    • Expliqueu el contingut essencial de fragment del Tirant de la pàgina 340 del llibre (unes vuitanta paraules).
    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 20 de març de 2012

    Primera classe de primavera!

    a) Fonètica sintàctica

    So i fonema

    Per distingir entre so i fonema, ens serà útil analitzar com pronunciem, per exemple, la en els mots dol udol. Si t’hi fixes bé, no pronunciem la d’una manera idèntica: en el primer mot sona “forta” i, en el segon, “fluixa”. Des del punt de vista lingüístic, però, és important constatar que, per damunt d’aquesta lleu diferència acústica (perfectament comprovable en un laboratori de física), hi ha una altra evidència fonamental per a nosaltres: tant el parlant com l’oient pensen que es tracta del mateix so. Aquest “so ideal” és el fonema. Direm que en dol i en udol tenim el mateix fonema /d/, però amb diferents variants de realització.

    El fonema és, doncs, una unitat abstracta del sistema de la llengua, la unitat mínima distintiva, no significativa, [permet diferenciar paraules: bol, gol, dol, rol…] que es pot diferenciar en la cadena parlada. El so, en canvi, forma part de la parla, de la utilització individual. Nosaltres estudiem els fonemes materialitzats en sons la realització dels quals respongui a unes regularitats que siguin conseqüència del context en què es trobin els fonemes.

    [Text adaptat del llibre Llengua catalana. COU d’editorial Teide]

    La sonorització és la realització sonora d’un fonema sord. L’ensordiment és la realització sorda d’un fonema sonor. No obstant això, nosaltres parlarem de sons.

    Recordeu que en el cas dels contactes consonàntics dins d’una paraula o entre paraules diferents el so de darrere “arrossega” el de davant:

    • sord SONOR -> SONOR SONOR (sonorització)
    • SONOR sord -> sord sord (ensordiment)

    EXERCICIS: 7 i 8 (pàg. 271)

    b) Text antic

    Hem comentat el vocabulari del fragment de Lo somni de Bernat Metge (pàg. 260 ) i hem contestat les preguntes següents:

    • Quantes persones se li apareixen al narrador?
    • Com eren, aquestes persones?
    • Què les acompanyava?

    DEURES:

    • Busqueu contextos en què la consonant final de les paraules de l’exercici 8 de la pàgina 271 sonoritzi i després feu l’exercici 9.
    • Resumiu els dos primers paràgrafs del text de Bernat Metge de la pàgina 260. El resum ha de tenir unes vuitanta paraules.

     

    Article complet

  • Dijous, 15 de desembre de 2011

    Em sap molt de greu el retard…

    a) Les oracions de relatiu

    Per fer els exercicis podeu recuperar el quadre que us vaig penjar l’1 de desembre.

    EXERCICIS: 20 i 21 (pàg. 118-119)

    b) Resum d’un text antic

    Hem llegit la segona part de l’”Exemple d’un pagès i un picaplet de Mallorca” (pàg. 98-99). Us faig un recull de vocabulari que hem comentat:

    • clamar > ‘reclamar, queixar, protestar’
    • creador > ‘creditor’
    • acientar > ‘informar’
    • tabuixar > ‘animar, incitar’
    • hoc > ‘sí’
    • saig > ‘oficial judicial’
    • tantost > ‘immediatament, de seguida’
    • barata > ‘canvi, permuta’
    • impetrar > ‘demanar, pregar’
    • entrecuidament > ‘estratagema’
    • aterrar > ‘humiliar’
    • tostemps > ‘sempre’
    • emparar > ‘defensar’

    DEURES:

    • Feu els exercicis 29, 30 i 31 de la fotocòpia de relatius.
    • Resumiu la segona part del text de Francesc Eiximenis.

     

     

    Article complet

  • Dimarts, 29 de novembre de 2011

    Vigília de Sant Andreu: demà mireu el temps.

    a) Els pronoms relatius

    RECORDEU: Els grups el que, la que, els que, les que:

    – són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

    • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
    • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
    • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
    • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

    – no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

    • Un problema del que molts fugen.
    • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
    • La ploma amb la que escric…
    • Els ideals pels que es va sacrificar…
    • Són coses a les que no ens hem acostumat.
    • El senyor del que et parlo…
    • Les persones en les que confiava…

    EXERCICIS: 18 (pàg. 118), 13 i 14 (pàg. 116)

    b) Resum d’un text antic

    Hem llegit la primera part de l'”Exemple d’un pagès i un picaplet de Mallorca” (pàg. 98). Ens hem fixat en algunes característiques de la llengua medieval:

    • ús del passat simple: rebé
    • col·locació final de l’auxiliar en el temps compostos: oït he
    • col·locació dels pronoms febles darrere del verb: dix-li
    • e > i
    • ab > amb
    • ho > sí

    DEURES:

    • Feu l’exercici 17 de la pàgina 117.
    • Resumiu en quatre o cinc línies el text que hem comentat a classe.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme