RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘text argumentatiu’

  • Dijous, 1 de març del 2018

    Els cadarns de març fan mal de curar

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Elements lingüístics:

    1. Connectors metatextuals
    2. Pronoms personals de 1a persona
    3. Mots i expressions valoratius
    4. Preguntes retòriques
    5. Connectors lògics
    6. Perífrasis d’obligació
    7. Construccions impersonals i passives reflexes

    Exemple: En primer lloc, [1] a mi [2] em sembla [3] increïble. [3] I a vosaltres? [4] Per tant, [5] caldria [6] denunciar-ho. [7]

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”.

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) La sinonímia: els mots jòquer

    L’ús dels mots comodí o de les paraules multiús és un dels indicadors clars de pobresa lèxica en un discurs elaborat. Ens referim a unitats de la llengua que tenen un significat ampli, que podríem dir que servirien en molts contextos, que són autèntics jòquers que no aporten especificitat. Pensem en paraules com aspecteelementproblemàticaqüestió, tema, o, sobretot, cosa (entre els noms); o efectuarrealitzar i, especialment,fer o fotre (entre els verbs).

    Els comodins, amb tot, no són pas negatius per se: de vegades ja hem precisat el sentit en un altre passatge del discurs proper, cap al qual el comodí apunta, o no podem o no volem precisar-lo, o fugim de la cerca de la perfecció i ens refugiem amb una certa indolència en la vaguetat de la llengua (li fa mal el d’això). L’ús de formes comodí, d’altra banda, és una pràctica excel·lent quan aprenem una llengua i no tenim la possibilitat de precisar, per desconeixement del vocabulari específic, per exemple.

    [Enric Serra: “Comodins“, blog Aprendre llengües]

    [Unitat 2, activitat 10]

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 27 de febrer del 2018

    Sí que fa caloreta a la Coma Cros…

    a) La precisió lèxica: els falsos amics

    Un fals amic és una paraula que s’assembla molt a una altra d’una llengua diferent, però que no tenen el mateix significat o que només comparteixen una part dels diversos significats que tenen. La proliferació de problemes derivats dels falsos amics cada dia és més habitual. Les llengües estan en contacte permanent i la informació ens arriba d’una manera quasi immediata a través d’internet o dels mitjans de comunicació més tradicionals. En molts casos, aquesta informació ens arriba traduïda, sovint en temps rècord. [Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)]

    anglès fals amic  
    casual ‘Casual clothing is comfortable and not suitable for formal occasions casual ‘sense causa, imprevist’ informal
    asylum ‘a hospital for people with a mental illness’ asil ‘establiment de caritat per a gent desvalguda’ manicomi
    disorder ‘a disease or mental problem desordres mentals trastorns mentals
    crime  ‘illegal activities crim ‘delicte violent contra una persona’ delicte
    convict ‘a person serving a prison sentence’ convicte ‘culpable d’un delicte’ pres, presidiari, reclús
    evidence ‘information that is given or objects that are shown in a court of law to help to prove if someone has committed a crime’ evidència ‘fet indubtable’ prova
    suburbs ‘an area where people live outside the centre of a city’ suburbis ‘barri perifèric i humil d’una ciutat’ barris residencials
    topic ‘a subject that you talk or write about’ tòpic ‘expressió trivial, argument general’ tema
    severe ‘extremely bad’ severa ‘rígid, estricte’ greu
    immune ‘relating to the way your body fights disease’ immune ‘que posseeix immunitat’ sistema immunitari
    emergency ‘a serious or dangerous situation that needs immediate action’ emergències ‘urgències mèdiques greus’ urgències
    carbon 14 ‘a chemical element present in all animals and plants and in coal and oil (symbol C)’ carbó ‘mineral’ carboni 14
    maniac ‘someone who behaves in an extreme or uncontrolled way’ maníac ‘que té manies’ boig, pertorbat
    billion ‘the number 1,000,000,000’ bilió ‘1.000.000.000.000’ miliard ‘1.000.000.000’

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els diferents tipus d’arguments.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 7 de febrer del 2017


    Salt d’alçada?

    a) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    Hem comentat l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics” (text original).

    1. Estructura

    • Tesi: Es creen molts partits polítics amb poques possibilitats de consolidar-se.
    • Argumentació: 1. Es creen molts partits polítics perquè la ciutadania vol participar en la vida pública. 2.Els nous partits tenen poques possibilitats de consolidar-se perquè el sistema els posa traves i perquè són d’àmbit local o amb uns interessos molt concrets.
    • Conclusió: Aquesta situació és un reflex del fracàs dels partits tradicionals.

    2. Tipus d’arguments

    • argument amb exemple: “Els últims cinc anys s’han creat més de 900 partits.”
    • argument amb analogia: “Aquest nombre tan espectacular de formacions ens situa en el primer lloc a tot Europa quant a registre de formacions polítiques.”
    • argument d’autoritat: “Daniel Cohn-Bendit sosté que amb els grans partits tradicionals ja no n’hi ha prou per canviar la societat.”

    3. Elements lingüístics

    • connectors metatextuals: en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc
    • pronoms personals de 1a persona: ens situa
    • mots i expressions valoratius: es llança, bogeria sense fre, espectacular, amb raó
    • preguntes retòriques: “Ja no n’hi ha prou amb els partits tradicionals?”
    • connectors lògics: però, perquè, així doncs, cosa que, fins i tot

    b) Els connectors

    En aquest enllaç trobareu una classificació molt útil dels connectors.

    RECORDEU:

    • *donat que: La construcció donat que no és correcta en català i, per tant, cal buscar en cada cas una alternativa correcta per substituir-la. Amb el significat causal de ‘considerant que, tenint en compte que’, es poden fer servir les expressions següents: atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.
    • *degut a: No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que.
    • *en relació a: Hem de fer servir en relació amb o amb relació a.  Aquestes locucions es poden considerar sinònimes quan adopten el significat ‘pel que fa a’.
    • *doncs causal: La conjunció doncs només pot expressar una idea de conseqüència o conclusió i equival a per tant. Així, és incorrecta per introduir oracions que expressen causa i cal substituir-la per perquè, ja que, queatès que, etc., en els casos en què tingui aquest sentit.
    • *tal i com: Per dir que les coses són d’una manera determinada, fem servir la construcció tal com.
    • *sempre i quan: Per expressar una condició, en català disposem de la construcció sempre que. Aquesta condició també es pot expressar amb la conjunció si i el verb en indicatiu.
    • *quant més, *quant menys: Per expressar que una cosa és d’una determinada manera en un grau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment del grau d’un segon factor, es fan servir les locucions com més i com menys.

    DEURES:

    • A partir d’aquest fragment d’una tertúlia d’Els matins, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per al Diari de Girona que tracti de la repercussió de l’obra de Paco Candel i que inclogui la vostra opinió sobre la seva vigència.

    • Completeu amb les conjuncions adequades el text de l’exercici 18 de la pàgina 222 del llibre.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 2 de febrer del 2017

    La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496. [Text extret del web Cultura popular de l’Ajuntament de Barcelona]

    a) La sinonímia

    Hem repassat els exercicis 2 i 3 de la fotocòpia.

    b) Els textos argumentatius: l’article d’opinió

    DEURES:

    • Són sinònims els mots alçada, alçària i altura?
    • Llegiu l’article “La ciutadania es llança a crear partits polítics”. Identifiqueu-hi els elements següents:
      1. la tesi
      2. els arguments
      3. els marcadors metatextuals
      4. les former de 1a persona
      5. els mots valoratius
      6. les preguntes retòriques
      7. els arguments d’autoritat
      8. els arguments amb exemples
    • Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 d’octubre del 2016

    En aquesta imatge s’hi pot veure la gent que feia cua davant de la Coma Cros per assistir a la sessió de formació “Coneix l’Optimot”.

    a) El substantiu: nombre

    Hem corregit els exercicis de la fotocòpia.

    RECORDEU:

    Quan els dies de la setmana són usats en sentit distributiu, és a dir, quan indiquen que el fet s’esdevé cada setmana en aquell dia, porten article.

    En el cas d’horaris posats en rètols que solen ser breus, l’article no és imprescindible, perquè es tracta d’un text esquemàtic. En canvi, quan tenim un text seguit, s’ha de posar amb article: Tanquem el(s) dilluns.

    [Referència: Optimot, fitxa 1940/2]

    b) Els textos argumentatius

    Hem analitzat l’article “L’hortografia” de Quim Monzó.

    c) Sessió de formació “Coneix l’Optimot”

    Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.

    Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts. Quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.

    L’Optimot inclou cinc modalitats de cerca:

    • Bàsica: El cercador mostra tots els resultats en què hi ha les paraules clau.
    • Frase exacta: El cercador només mostra els resultats que coincideixen exactament amb el que s’ha introduït en el quadre de text, és a dir, els resultats en què hi ha les paraules que s’han escrit en el quadre de text, amb la mateixa separació i en el mateix ordre. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber si una expressió és correcta o en quin context s’utilitza, sobretot si conté paraules que apareixen en molts resultats (articles, preposicions, etc.).
    • Criteris: El cercador només mostra els resultats que hi ha en les fonts que contenen criteris lingüístics: les fitxes de l’Optimot i la col·lecció “Criteris Lingüístics” de la Direcció General de Política Lingüística. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber com o quan s’utilitza una paraula, una expressió, un signe gràfic.
    • Castellà-català: El cercador només mostra els resultats de les fonts en què hi ha l’equivalència en altres llengües: les fitxes de l’Optimot, els diccionaris terminològics del TERMCAT i els diccionaris bilingües català-castellà castellà-català d’Enciclopèdia Catalana. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber l’equivalència en català d’una determinada paraula o expressió en castellà.
    • Verbs conjugats: El cercador només mostra els resultats que hi ha a la font Verbs conjugats. Pot anar bé, per exemple, quan es vol saber com s’escriu una determinada forma verbal. Cal escriure l’infinitiu del verb al quadre de text i seleccionar la modalitat de cerca Verbs conjugats. Si el verb que hem consultat es conjuga com un verb model, en el detall del resultat veurem la taula del verb model. Per exemple, si consultem caminar, que es conjuga com cantar, ens apareixerà la taula del verb cantar.

    DEURES:

    • Resoleu els dubtes que trobem en les oracions de la fotocòpia fent servir l’Optimot. No us descuideu d’apuntar el tipus de cerca que heu fet.
    • Redacteu, a partir d’aquest reportatge, un article d’opinió d’unes 300 paraules per a El Punt Avui que tracti sobre les campanyes de promoció de la lectura i que inclogui la teva opinió sobre la utilitat i l’eficàcia d’aquestes iniciatives.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’octubre del 2016

    Abans de començar, un missatge del nostre patrocinador.

    calor
    3 f. [LC] Animació, passió, amb què hom fa una cosa. En la calor de la discussió, de la disputa.

    escalfor
    f. [LC] Calor que fa o emet un cos en combustió, un cos que està a una temperatura superior a la del medi que l’envolta. L’estufa fa massa escalfor.

    a) El substantiu: nombre

    RECORDEU:

    • alacrans < alacrà; carlans < carlà; catamarans < catamarà; pagans < pagà; farbalans < farbalà; cormorans <cormorà
    • caimans < caiman; galzerans < galzeran; orangutans < orangutan; tobogans < tobogan; xamans < xaman; sedans < sedan
    • imants < imant

    b) Els textos argumentatius

    • Els articles han de dur un títol. Al final del títol no hi escrivim mai un punt.
    • Les diferents parts del text (introducció, raonaments o arguments, conclusió) s’han de distribuir en paràgrafs. Els paràgrafs han de tenir una extensió semblant.
    • La introducció pot incloure una anècdota o una afirmació genèrica. Podeu fer servir alguna estructura fixa (com ara una referència temporal) per introduir els articles: L’altre dia…, Un amic em va explicar que
    • Els enllaços (en primer lloc, d’una banda…) us poden ajudar a introduir els diferents arguments per defensar la vostra opinió. (No feu servir guions, xifres, lletres…) Podeu il·lustrar els arguments amb exemples.
    • La conclusió serveix per deixar clara la vostra opinió, per resumir els vostres arguments o per fer propostes.

    DEURES:

    • Feu els exercicis sobre el nombre dels substantius de la fotocòpia.
    • Llegiu l’article “L’hortografia” de Quim Monzó (pàg. 88 del llibre). Fixeu-vos en l’estructura del text.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme