RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘text explicatiu’

  • Dimarts, 24 de gener del 2017

    Que ens n’hem fet, de grans!

    a) El text explicatiu

    En la prova heu d’escriure un text a partir de diverses fonts (gràfics, entrevistes, apunts esquemàtics, etc.) per demostrar la vostra capacitat d’entendre correctament la informació aportada i comprovar que sou capaços d’escriure un text propi usant aquesta informació, sense copiar-la, triant la més rellevant i transformant-la i adaptant-la als objectius de la tasca (en la instrucció s’especifica el públic a què s’adreça, la finalitat del text i el mitjà en què ha d’aparèixer).

    Per fer l’activitat, primerament, llegiu atentament l’enunciat, perquè s’hi s’explica què s’ha de fer i què heu de tenir en compte. A continuació, llegiu la informació donada. A l’enunciat de la tasca sempre hi ha una descripció de la situació, del paper que heu d’adoptar a l’hora d’escriure el text i el tipus de lector a què ha d’anar adreçat l’escrit (normalment, un lector no especialitzat). També s’hi especifica quin tipus de text heu d’escriure i de quantes paraules aproximadament ha de constar l’escrit.  A sota de l’enunciat hi ha la informació de què disposeu per fer la tasca. S’espera que useu la informació donada per escriure el vostre text sense copiar-la exactament. Per això, és important que la gestioneu d’una manera adequada: es tracta d’interpretar la informació correctament i de triar la més rellevant per al tipus de text que us demanen (heu de saber destriar la informació més rellevant per al vostre escrit de la que no ho és i deixar de banda la irrellevant). També la podeu reordenar (no cal que aparegui en el mateix ordre en què la trobeu a la prova) i destacar-la segons el grau d’importància. En definitiva, és una tasca de transformació i, per tant, heu de ser capaços ‘’integrar la informació donada amb naturalitat per escriure un text diferent adaptant-vos al que us demanen.

    Heu de tenir present que no és adequat expressar l’opinió de manera directa perquè no s’ha de redactar ni una carta al director ni un article d’opinió. En tot cas, si hi apareix la veu de l’autor, ha de fer-se amb elegància, de manera atenuada.

    A l’hora de redactar qualsevol text és molt important que les idees s’exposin de manera endreçada i lògica. Per tant, és primordial que el text estigui dividit en paràgrafs significatius i ben lligats, i que no hi hagi ruptures sobtades en el discurs ni canvis bruscos de temàtica entre paràgrafs. El text ha de ser entenedor i les oracions han d’estar ben travades, amb un ús adequat de les conjuncions i els connectors (ens hem d’assegurar que realment expressen el que volem que expressin). Cal evitar l’estil telegràfic, amb frases excessivament curtes i pocs connectors. Igualment, l’ús d’un vocabulari ampli i precís també contribueix a crear una impressió positiva en el lector.

    Un bon tancament ajuda a arrodonir el text, acaba de donar significat al discurs global i causa una impressió positiva. A més, contribueix que el lector tingui una percepció real de final.

    [Text extret de DGPL, Certificat de nivell superior de català (C2) Guia per preparar-se l’àrea de comprensió lectora i expressió escrita (àrea 1)]

    A l’hora d’escriure l’article sobre la immigració dels anys seixanta a Catalunya per a un dossier sobre llengua i immigració per a la revista El Temps heu de tenir en compte les recomanacions que fa la DGPL als examinands.

    Ara us faig una proposta d’esquema per elaborar l’article i  incorporar la informació prèvia:

    1. visita guiada a les zones de Girona on hi ha o hi ha hagut barraquisme (notícia d’El Punt Avui)
    2. magnitud del fenomen migratori a Catalunya durant els anys seixanta (taules i entrevista a Andreu Domingo)
    3. paper de la immigració dels anys seixanta per a la pervivència del català (entrevista a Andreu Domingo)

    b) Els signes de puntuació

    1. La paraula solidaritat s’utilitza tothora, però realment ha perdut els seu significat; com, si no, s’expliquen els incidents racistes que hem viscut recentment?
    2. Al principi dels noranta, quan la moda grunge estava en el seu zenit, va aparèixer la pel·lícula Singles, que ens mostrava la vida de la joventut americana grunge de Seattle: tots ells vivien solters, no se sabia res de la seua família i la veritat és que no feia falta; era el model d’independència que tot jove voldria tindre.
    3. El comportament habitual del seu gos es caracteritza per la sensibilitat: agraeix els reconeixements quan el premiem amb paraules amables i carícies. En canvi, s’amoïna molt amb els renys i els crits.
    4. A més, l’expulsió s’executarà sense aplicació del que disposen els articles 80 (suspensió de la pena), 87 (suspensió excepcional de la pena per a drogodependents) i 88 (substitució de la pena), tots aquests del Codi penal.
    5. M’encanta aquesta discussió, però la cosa més interessant d’aquest amic o, més aïna, les paraules més sorprenents van ser: “Ho vaig fer perquè vaig voler.”
    6. El municipi d’Alzira (la Ribera Alta) es troba situat a les dos vores del Xúquer, sobre la plana al·luvial. Cap a l’est el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa: el Tallat Roig, la serra de Corbera i la serra del Cavall Bernat.
    7. És clar que ser solter té molts avantatges: la independència —poder eixir i arribar quan vulgues—, una major dedicació al treball i als amics, més comoditat i més llibertat, menys compromisos…; en resum, ser tu mateix i no donar explicacions a ningú.

    c) La notícia periodística: el titular

    El titular és el títol que encapçala la notícia i serveix per captar l’atenció del lector.

    Dona la informació principal de manera sintètica. En conseqüència, ha de ser prou explícit i fidel sobre el fet noticiable i, al mateix temps, prou convincent i atractiu per convidar a llegir la informació.

    A l’hora d’escriure el titular d’una notícia periodística, tingueu en compte les recomanacions següents:

    • Escriviu titulars breus, de menys de catorze paraules.
    • Useu frases en passiva reflexa o el verb en la forma de participi si el subjecte no és rellevant i no hi apareix.
    • Elidiu els elements de la frase no rellevants.
    • Utilitzeu tots els articles i preposicions necessaris perquè l’oració estigui ben cohesionada.
    • Feu servir els verbs en present.
    • Empreu oracions afirmatives.
    • Excloeu les formes que expressin probabilitat.
    • Feu frases que no necessitin gaires signes de puntuació, com ara la coma i el punt i coma.
    • No utilitzeu signes d’entonació.
    • No recorreu a altres títols.
    • Escriviu les paraules que han d’anar en cursiva escrites entre cometes simples.
    • Utilitzeu només sigles fàcils d’identificar.
    • Arrodoniu les xifres.
    • No hi repetiu paraules o paraules amb la mateixa arrel.

    DEURES:

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 20 d’octubre del 2016

    Aglans, porcs i truges…

    sevilla. 10-11-03: cerdos. Cerdos ibéricos en Constantina. una jornada en navalvillar con antonio hidalgo, capellan. Foto:Paco Cazalla

    a) El substantiu: gènere
    Hem comentat algun exemple més de la relació complicada entre gènere i sexe:

    • porc (espècie i mascle) / verro (porc no sanat) / marrà (porc no sanat) / truja (femella)
    • bou (espècie, mascle i mascle sanat) / brau (mascle) / toro (mascle) / vaca (femella)

    RECORDEU:

    • Són masculins: afores, bacteri, batent, corrent, deute, dubte, edelweiss, espinac, estratagema, front, narius, senyal, tèrmit, titella.
    • Són femenins: cercavila, calor, frescor, olor, postres, remor, resplendor, sida, síncope, síndrome, suor, verdor.
    • vessant, aglà / gla, vodka

    b) El llenguatge no sexista

    La societat occidental moderna ha experimentat una evolució notable cap a comportaments més justos i igualitaris en relació amb el paper de les dones. La llengua evoluciona amb la societat i reflecteix de manera indirecta aquests canvis.

    En català, com en totes les llengües romàniques, algunes categories gramaticals tenen flexió de gènere, és a dir, incorporen una forma per al masculí i una altra per al femení. La incorporació de les dones al món laboral i a tots els altres àmbits de la vida social, ha comportat una feminització progressiva de  noms d’oficis, càrrecs o titulacions que abans només tenien forma masculina.

    En els darrers anys, s’ha estès a tots els àmbits de la nostra societat la voluntat d’evitar els usos sexistes i androcèntrics del llenguatge, i han  sorgit iniciatives diverses de guies i recomanacions amb aquest objectiu. Ara bé, aquestes guies i recomanacions no es poden aplicar d’una manera mecànica, sinó que, en cada cas, cal tenir en compte el tipus de text, i el context lingüístic i comunicatiu. A més, cal vigilar de no aplicar construccions que poden atemptar contra el bon ús de la llengua i entrebancar la comunicació.

    [CNL del Vallès Oriental, “Per un ús no sexista del llenguate”, Un Cop de Mà]

    Per il·lustrar el debat sobre l’ús no sexista del llenguatge, podeu dos articles amb un punt de partida comú (la discriminació social de la dona), però amb punts de vista diferents sobre com s’ha d’afrontar:

    Finalment, hem proposat solucions per a tot un seguit d’exemples d’ús discriminatori del llenguatge.ç

    c) El text explicatiu

    El text expositiu o explicatiu

    DEURES:

    • Escriviu l’article que us ha demanat la revista Escola Catalana, especialitzada en educació, per a un número monogràfic que tractarà de la lectura en el procés d’aprenentatge. L’article ha de tenir unes 300 paraules.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme