RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘tipologia textual’

  • Dimecres, 20 de març del 2019


    Les bones cançons, com els bons whiskys, milloren amb el temps.

    a) Revisió i correcció de textos

    [Unitat 3, activitat 3]

    Hem revisat l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch”.

    El complement de règim amb valor locatiu (estàtic o de destinació) té caràcter obligatori i, per això, o bé apareix el complement expressat d’una manera plena o bé apareix pronominalitzat: No hi podré anar, a la conferència; Ara el trobaràs a Manacor: hi passa tot l’agost. Amb tot, el locatiu no sol expressar-se quan s’identifica amb el lloc on és (o era o serà) almenys un dels participants de l’acte de parla.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    Els noms d’arbres monumentals o simbòlics s’escriuen amb majúscula inicial: el Pi de les Tres Branques.

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    b) Tipologia textual

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.

    [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Hem comentat els dos primers textos de la fotocòpia.

    c) Els neologismes

    Un neologisme és una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia o els mitjans de comunicació. Els neologismes es poden crear a partir de mecanismes interns de la llengua (derivats i compostos) o externs, manllevant paraules d’altres llengües. Per tant, els manlleus són un tipus de neologisme.

    Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua.

    Si voleu saber més coses sobre els criteris d’introducció de manlleus, podeu clicar aquí.

    DEURES:

    • Poseu els signes de puntuació que falten en el tercer text de la fotocòpia.
    • Llegiu l’article “El català i els neologismes” de Neus Faura.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dimecres, 13 de març del 2019

    Castanyer de can Cuc.jpg

    a) Els signes de puntuació

    Hem comentat l’exercici de la fotocòpia.

    b) La tipologia textual

    c) Els relatius

    Els relatius són pronoms, adverbis o determinants que poden introduir una subordinada que modifica un nom o un sintagma nominal d’una manera semblant a com ho fa un adjectiu. Formen un paradigma reduït d’elements que inclou els pronoms quequiquè i el relatiu compost el qual (que en certs casos també funciona com a determinant) i els adverbis onquan i com.

    El relatiu desenvolupa tres funcions diferents: en primer lloc, fa una funció de connector, paral·lela a la que realitzen les conjuncions de subordinació, que permet que la relativa funcioni com a oració subordinada; en segon lloc, estableix una relació anafòrica amb l’antecedent i, finalment, assumeix una funció sintàctica determinada dins de l’oració de relatiu o d’un constituent de la relativa. En La persona amb qui has de parlar és la Marta, el relatiu qui introdueix la subordinada, substitueix l’antecedent persona i és el nucli del sintagma preposicional que fa de complement de règim de has de parlar.

    [Referència: IEC, Gramàtica essencial de la llengua]

    DEURES:

    • Puntueu aquesta notícia i compareu la vostra puntuació amb la del text original:

    • Completeu l’explicació del funcionament d’un molí.
    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 2 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • Dijous, 8 de març del 2018

    bretxa

    1 1 f. [LC] [DE] Obertura que fa l’artilleria en una muralla. Batre en bretxa un mur.
    1 2 f. [LC] per ext. Batre en bretxa una doctrina.
    1 3 f. [LC] [AQ] Obertura feta en un mur, en un clos, etc.
    2 f. [GL] [GG] Pas estret entre muntanyes.
    3 1 f. [GL] Massa rocosa constituïda per cairells de roca fragmentada units per un ciment natural.
    3 2 f. [GL] Fissura engrandida dins la massa d’una roca calcària.

    [dlc.iec.cat]

    bretxa

    Desigualtat d’oportunitats entre dos grups de població per raons geogràfiques, socioeconòmiques, de gènere, etc.

    Mesures per combatre la bretxa salarial entre homes i dones
    Creix la bretxa digital entre Europa i l’Àfrica

    [esadir.cat]

    Per voler ser massa correctes, acabem sent masclistes.

    a) Els signes de puntuació

    Hem revisat la puntuació de la notícia.

    Hem repassat la puntuació de la notícia sobre la trobada d’estudis “Els paisatges de Candel”.

    La coma separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o niEl president continuà parlant i, fortament decebut, digué…

    Els guions s’usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S’usa un o altre signe segons que el text de l’incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l’incís no té tanta relació amb el discurs com si l’introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l’introduïssin parèntesis. El guió d’obertura d’un incís s’escriu sense deixar cap espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:

    La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans —tot i que aquesta és també una qüestió important—, sinó amb l’especialització dels treballadors.

    En cas que l’incís sigui al final de l’oració, s’omet el guió de tancament davant del punt, tant si és punt seguit com si és punt final. Per exemple:

    La vaig veure molt trista —ja devia haver parlat amb el metge.

    Dins d’una oració els parèntesis marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s’utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s’hi vol incloure té un grau d’allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d’un recurs o d’un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:

    Nascut al Vilosell (les Garrigues) va marxar cap a Reus per estudiar medicina.
    El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l’època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
    Les sigles no s’accentuen (vegeu l’explicació de la p. 24).

    Quan l’incís és una oració completa, el punt s’escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:

    L’estrena d’aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d’aquest diari.) L’argument ha sorprès a tothom.

    [Optimot: fitxes 1179/96780/2 i 6782/4]

    Com veieu, campi qui pugui. Feu servir el sentit comú.

    b) La tipologia textual: el text descriptiu

    Les descripcions solen començar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial. Aquest enquadrament també es pot fer mitjançant el títol. A continuació comença el trajecte de la descripció, que ordena els aspectes que componen l’objecte que es descriu (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de dins a fora, de general a particular…). Algunes descripcions acaben amb un enquadrament final, on es recupera l’enquadrament inicial i es dona per tancada la descripció. És una mena de conclusió que sol aparèixer quan hi ha un canvi d’opinió o de percepció de l’objecte després d’haver-lo descrit.

    Hem comentat l’apunt “Escapada Castanyer d’en Cuch” del web Raconets. [Unitat 3, activitat 1]

    DEURES:

    • Feu la tasca final de la unitat 2.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 3 de març del 2015

    Una finestra al món.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2
    • Activitat 9

    a) Els neologismes

    Hem comentat les definicions d’alguns neologismes:

    • bitllet sense reserva: ‘Bitllet de tarifa econòmica que només garanteix una plaça en un mitjà de transport si en queda cap de lliure després que hagin embarcat la resta de passatgers.’
    • moll d’embarcament: ‘Edifici annex a la terminal d’un aeroport, des del qual es pot accedir a les aeronaus, normalment per una passarel·la.’ [Passarel·la (finger): ‘Túnel articulat que connecta el moll d’embarcament amb l’interior de l’avió o amb la plataforma d’estacionament de les aeronaus.’]
    • tarifació per demanda: ‘Sistema de gestió per a companyies aèries i hoteleres que ajusta els preus dels serveis turístics a partir d’una previsió de la demanda.’

    b) La tipologia textual

    A partir de les instruccions per fer una entrada en un blog Xtec, hem repassat les principals característiques dels textos instructius.

    Així mateix, hem comentat quatre textos sobre Quito que ens han ajudat a veure les diferències entre els textos descriptius, els explicatius i els narratius.

    En aquest enllaç trobaràs més informació sobre la tipologia textual.

    DEURES:

    • Reviseu el quart text sobre Quito.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme