La playlist del professor:
a) El verb: remarques
Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.
En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:
| Present indicatiu | Present subjuntiu | Imperatiu | |
| CANTAR | 1a cantem
2a canteu |
1a cantem
2a canteu |
1a cantem
2a canteu |
| TÉMER | 1a temem
2a temeu |
1a temem
2a temeu |
1a temem
2a temeu |
| DORMIR | 1a dormim
2a dormiu |
1a dormim
2a dormiu |
1a dormim
2a dormiu |
En canvi, en els verbs velars no coincideixen.
| Present indicatiu | Present subjuntiu | Imperatiu | |
| BEURE | 1a bevem
2a beveu |
1a beguem
2a begueu |
1a beguem
2a beveu |
| ESTAR | 1a estem
2a esteu |
1a estiguem
2a estigueu |
1a estiguem
2a estigueu |
En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.
| digues
digui diguem digueu diguin |
aprèn
aprengui aprenguem apreneu aprenguin |
Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.
Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:
- Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
- Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
- Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
- Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)
RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:
- *Potser plogui demà.
- Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.
Els verbs acudir, arrupir, brunzir, consumir, escollir, mentir, percudir i presumir es poden conjugar indistintament com servir o com dormir. Les persones primera singular (jo), segona singular (tu), tercera singular (ell/ella) i tercera plural (ells/elles) del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu tenen dues formes, l’una amb –eix– i l’altra sense.
b) Les correlacions verbals
Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:
- Si… present d’indicatiu > futur: Si plou, no vindré.
- Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simple: Si plovia /plogués, no vindria.
- Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compost: Si hagués plogut, no hauria vingut.
DEURES:
- T’han demanat que inauguris la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fes el discurs inaugural, en què has d’exposar la tasca de la Fundació Paco Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrirà les ponències. Dona l’opinió sobre els objectius de la Fundació Paco Candel i sobre l’interès d’aquesta trobada d’estudis. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minuts. Per preparar-la, fes servir la informació següent:
Fins dimarts!