RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘velarització’

  • Dijous, 16 de febrer del 2017

    La playlist del professor:

    a) El verb: remarques

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    digues

    digui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprèn

    aprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:

    • *Potser plogui demà.
    • Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.

    Els verbs acudir, arrupir, brunzir, consumir, escollir, mentir, percudir i presumir es poden conjugar indistintament com servir o com dormir. Les persones primera singular (jo), segona singular (tu), tercera singular (ell/ella) i tercera plural (ells/elles) del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu tenen dues formes, l’una amb –eix– i l’altra sense.

    b) Les correlacions verbals

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Si… present d’indicatiu > futurSi plou, no vindré.
    • Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simpleSi plovia /plogués, no vindria.
    • Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compostSi hagués plogut, no hauria vingut.

    DEURES:

    • T’han demanat que inauguris la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fes el discurs inaugural, en què has d’exposar la tasca de la Fundació Paco Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrirà les ponències. Dona l’opinió sobre els objectius de la Fundació Paco Candel i sobre l’interès d’aquesta trobada d’estudis. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minutsPer preparar-la, fes servir la informació següent:
      1. Text 1: web de la Fundació Paco Candel
      2. Text 2: biografia de Manuel Veiga

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 25 de febrer del 2016

    Una idea per fer una gimcana…

    Resultat d'imatges de llegums

    a) Els verbs: irregularitats

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    diguesdigui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprènaprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Els mots crossa

    Llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    DEURES:

    • Repasseu la conjugació dels verbs irregulars i feu els exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Redacteu un article d’opinió en què defenseu la tesi contrària de l’article de Narcís Comadira.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 19 de febrer del 2015

    miscel·lani -ània
    adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
    f. [LC] Mescla de coses vàries.

    a) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Aquesta fitxa de l’Optimot us ho aclarirà.
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).
    • A l’hora d’apostrofar l’article davant de les sigles, cal tenir en compte si aquestes es pronuncien com a paraules senceres o bé si es lletregen.

    b) Els verbs velars

    Hem comentat el fenomen de la velarització.

    DEURES:

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 27 de febrer de 2014

    Dijous Gras.

    a) Accentuació

    Ens hem fixat en els accents diacrítics.

    EXERCICI: 10 (pàg. 195)

    b) El gerundi

    EXERCICI: 22 (pàg. 205)

    c) Verbs velars

    EXERCICI: 1 (fotocòpia)

    d) Derivats

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Poseu els accents i les dièresis que falten en el mots de les frases de l’exercici 11 de la pàgina 195.
    • Amb el diccionari a mà feu els exercicis 23, 24 i 25 de la pàgina 209.
    • Repasseu els verbs velars i feu els dos exercicis que falten de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dijous, 20 de febrer de 2014

    Sobretaula d’espàrrecs, senglars i bolets.

    a) El verb: irregularitats

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Si… present d’indicatiu > futurSi plou, no vindré.
    • Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simpleSi plovia /plogués, no vindria.
    • Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compostSi hagués plogut, no hauria vingut.

    RECORDEU:

    Fixeu-vos en la u de puguem/pugueu i vulguem/vulgueu.

    EXERCICIS: 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 202-203)

    b) Accentuació

    Hem repassat alguns aspectes conflictius de l’accentuació.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis 16, 17 i 18 de la pàgina 203.
    • Accentueu, si cal, les paraules dels exercicis 6 i 9 de les pàgines 194 i 195.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 18 de febrer de 2014

    Dia rúfol per tornar a començar.

    a) Els verbs: irregularitats

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem2a canteu 1a cantem2a canteu 1a cantem2a canteu
    TÉMER 1a temem

     2a temeu

    1a temem2a temeu 1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim2a dormiu 1a dormim2a dormiu 1a dormim2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem2a beveu 1a beguem2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem2a esteu 1a estiguem2a estigueu 1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    digues

    digui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprèn

    aprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) L’accentuació

    Hem fet un dictat de paraules que se solen pronunciar malament i que, per tant, s’accentuen de manera incorrecta.

    DEURES:

    1. Feu els exercicis 13, 14 i 15 de les pàgines 202.
    2. Repasseu l’accentuació de les paraules del dictat. Consulteu el diccionari o els quadres de les pàgines 190-192.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 23 de febrer de 2012

    Trenta-un anys del “tejerazo”. Ens fem grans…

    a) Els verbs: irregularitats

    Hem repassat el fenomen de la velarització i ens hem fixat en un parell de “falsos” verbs velars: saber i caber/cabre:

    • present de subjuntiu: sàpiga, càpiga
    • imperfet de subjuntiu: sabés, cabés

    EXERCICIS: 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 202-203)

    b) Derivats

    Fixeu-vos en aquests mots:

    • colomer: no és una persona, sinó un lloc
    • llibrer = llibreter
    • traïdoria: ‘cautela presa o conducta enganyosa de l’executor d’un delicte per a evitar de córrer cap risc’ (castellà, alevosía)
    • piuladissa: ‘seguit de piulets, xerradissa d’ocells’ / piulada: ‘acció de piular’
    • riallada: ‘rialles de molts o molt fortes’
    • fondant: ‘xocolata en rajola especial per a ésser desfet’ (no és un adjectiu)
    • reprensiu: ‘que inclou reprensió’ / repressiu: ‘que serveix per a reprimir’

    L’enunciat de l’exercici 36 de la pàgina 173 ens demanava que trobéssim adjectius cultes. Per trobar-los hem fet servir el sufix -i, -ia. A més d’aquest sufix, hi ha altres altres sufixos “cultes”:

    • -ar: N > Adj: angular, consular, insular, popular
    • ificar: N/Adj > V: crucificar, dulcificar
    • : V > N: adopció, contracció, exempció
    • iu: V > Adj: agressiu, compassiu
    • or, -ora: V > N/Adj: agressor, director, divisor, emissor, extintor

    EXERCICIS: 34, 35, 36 i 38 (pàg. 172-173)

    DEURES:

    • Acabeu els exercicis 16, 17 i 18 de la pàgina 203.
    • Completeu els encreuats (?) de l’exercici 37 de la pàgina 173.
    • Llegiu l’apartat d’ortografia de la unitat 5 (pàg. 188-194).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de febrer de 2012

    Sant Tornem-hi! Comencem la segona part del curs.

    a) Els verbs: irregularitats

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem 2a canteu 1a cantem 2a canteu 1a cantem 2a canteu
    TÉMER 1a temem 2a temeu 1a temem2a temeu 1a temem 2a temeu
    DORMIR 1a dormim2a dormiu 1a dormim 2a dormiu 1a dormim 2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    PRENDRE 1a prenem 2a preneu 1a prenguem2a prengueu 1a prenguem2a preneu
    PODER 1a podem2a podeu 1a puguem2a pugueu 1a puguem 2a pugueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    puguespugui

     

    puguem

    pugueu

    puguin

    prenprengui

     

    prenguem

    preneu

    prenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Beveu-vos la cervesa!” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No us begueu la cervesa!” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que us begueu la cervesa. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que us beveu la cervesa. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Derivats

    Els diminutius i els augmentatius poden lexicalitzar-se i esdevenir veritables paraules que ja no es consideren diminutius o augmentatius:

    • xinxeta, vagoneta, samarreta…
    • estanyol, pujol…
    • polsim, plugim…
    • bordegàs, paperassa, maregassa…
    • panarra…
    • fillastre, germanastre…

    EXERCICIS: 32 i 33 (pàg. 172)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 13, 14 i 15 de la pàgina 202. Consulteu el Xuriguera.
    • Formeu els derivats a partir de les definicions de l’exercici 34 de la pàgina 172.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme