RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘verbs’

  • Dijous, 16 de març del 2017

    Una imatge per acomiadar l’hivern.

    a) El verb: sintaxi

    1. Els juvenils s’entrenen al pavelló i els infantils al camp de futbol. [entrenar intr. pron. Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament.]
    2. Encara entrenes als els juvenils o ja no entrenes? [entrenar v. tr. Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial.  Dirigir l’entrenament (d’un esportista).]
    3. Quan arriba el bon temps, baixa el preu del butà i s’apuja el de la gasolina. [baixar intr. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. / apujar v. tr. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.]
    4. Va amagar-li tota la vida que ell no era el seu pare. Aquests secrets no es poden callar. [callar tr.Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir.]
    5. Si et caus de la cadira, t’estarà bé! [caure intr. Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.]
    6. Podràs passar-te de fer comentaris grollers a taula? [passar intr. pron. passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.]
    7. Durant la guerra va deixar els rojos i es va passar als nacionals. [passar intr. Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre.]
    8. No et riguis dels professors perquè et faran fora de classe. [riure intr. pron. riure’s d’algú Burlar-se’n.]
    9. El cremallera s’ha sortit de la via i ha descarrilat. [sortir v. intr. Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.]
    10. M’imagino que ja deus saber què ha passat. [imaginar tr. pron. Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar.]
    11. Es pensa que és molt espavilat, però algun dia l’enxamparan. [pensar tr. pron. Ésser de l’opinió, tenir com a cert.]
    12. En Joan ha plegat. Ha dimitit el càrrec de conseller delegat. [dimitir v. tr. Renunciar (un càrrec). intr. dimitir d’un càrrec Dimitir-lo.]
    13. Els guàrdies civils li van cridar l’alto, ell no va frenar i el li van disparar. [disparar v. tr. Fer que (una arma) llanci el projectil.]
    14. Quan el gerent ens va dir que érem una colla de ganduls, no em vaig poder estar de replicar-lo. [estar intr. pron. estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la.]
    15. M’ha preguntat quan faria vacances  i ja li l’he respost. [respondre  v. tr.  Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació).]

    FIXEU-VOS-HI:

    • veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota. / veure-s’hi Tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig.
    • rifar Vendre (un objecte) expenent separadament un cert nombre de bitllets, de participacions, fent després un sorteig i adjudicant-lo a la persona que posseeix el bitllet, la participació, que la sort ha afavorit. Rifar la toia en un ball. / rifar-se Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d’alguna cosa, etc. S’ha rifat de tots els seus pretendents.
    • menjar v. tr.  Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant. /  tr. pron.  [amb complement directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t’has menjat tot l’arròs? El gat s’ha menjat un tall de peix.
    • morir v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. intr. pron.  No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.
    • pixar v. intr. Orinar. / tr. Pixar sang. / intr. pron. És un caganerot que se li pixarà a la falda.

    b) Les locucions adverbials

    Les locucions són combinacions de mots lexicalitzades que tenen el valor sintàctic i semàntic d’un sol mot i que com a tals solen ser recollides pels diccionaris. Les locucions es classifiquen d’acord amb la funció sintàctica que acompleixen dins l’oració. La locució de mala mort, per exemple, té la forma d’un sintagma preposicional, però pertany a la classe de les locucions adjectivals, ja que té un significat equivalent als adjectius insignificant o miserable.

    Les locucions adverbials poden presentar la forma d’un sintagma adverbial (així així, tard o d’hora, avui per demà), encara que habitualment tenen la forma d’un sintagma preposicional (a pols, amb prou feines, de pressa, a punta de dia, amb pèls i senyals).

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Expliqueu el règim verbal del verb col·laborar.
    • Busqueu el significat de les locucions adverbials de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de març del 2017


    El mètode Cervantes per canviar de resposta a última hora.

    a) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessar: Aquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantar: L’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • estranyar: No sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • repugnar: Ella diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    També hem presentat el Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. És una bona eina a l’hora de saber quins complements (CD, CI, CRV…) ha de portar un verb. Hem de tenir en compte, tanmateix, que és un diccionari d’ús i que, per tant, recull solucions no normatives.

    b) Derivats

    Panarra o panassa?

     Panerer o panellet?

    Panada o panadera?

    DEURES:

    • Comproveu en el diccionari si els verbs entrenar, baixar, abaixar, callar, caure i imaginar són pronominals.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 16 de febrer del 2017

    La playlist del professor:

    a) El verb: remarques

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    digues

    digui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprèn

    aprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:

    • *Potser plogui demà.
    • Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.

    Els verbs acudir, arrupir, brunzir, consumir, escollir, mentir, percudir i presumir es poden conjugar indistintament com servir o com dormir. Les persones primera singular (jo), segona singular (tu), tercera singular (ell/ella) i tercera plural (ells/elles) del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu tenen dues formes, l’una amb –eix– i l’altra sense.

    b) Les correlacions verbals

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Si… present d’indicatiu > futurSi plou, no vindré.
    • Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simpleSi plovia /plogués, no vindria.
    • Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compostSi hagués plogut, no hauria vingut.

    DEURES:

    • T’han demanat que inauguris la Trobada d’Estudis “Els paisatges de Paco Candel”. Fes el discurs inaugural, en què has d’exposar la tasca de la Fundació Paco Candel, explicar la finalitat de la Trobada i presentar el conferenciant que obrirà les ponències. Dona l’opinió sobre els objectius de la Fundació Paco Candel i sobre l’interès d’aquesta trobada d’estudis. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minutsPer preparar-la, fes servir la informació següent:
      1. Text 1: web de la Fundació Paco Candel
      2. Text 2: biografia de Manuel Veiga

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 14 de febrer del 2017

    Aquest quadre d’en Nonell no ha pertangut mai a la família del meu pare.

    a) Les propietats textuals: la cohesió

    Hem comentat les bases dels premis Francesc Candel.

    b) Revisió i correcció de textos

    1. *perderé: perdré [L’arrel és perd-.]
    2. *desaparescut: desaparegut [Els verbs acabats en –èixer fan el participi amb –gut si són velars i amb –scut si no ho són.]
    3. pertanyut: pertangut
    4. *romangut: romàs [Els verbs acabats en –ndre fan el participi amb -s.]
    5. *estés: estigués [El verb estar és un verb velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    6. cogut: coure [La forma de participi cuit s’utilitza amb el valor de ‘que ha estat sotmès a cocció’, mentre que el participi cogut s’utilitza amb el valor de ‘que ha produït coïssor’.]
    7. *donguessis: donessis [El verb donar és regular.]
    8. plagué
    9. *capigués: cabés [El verb caber o cabre és un verb irregular, però no és velar.]
    10. *desconeixo: desconec [El verb desconèixer és un verb velar.]
    11. *bulleixo: bullo [El verb bullir no és incoatiu.]
    12. *no cal que coeu: no cal que cogueu [En aquesta construcció hem de fer servir el present de subjuntiu.]
    13. *bevés: begués [El verb beure és velar; per tant, l’imperfet de subjuntiu és amb –gu-.]
    14. *sapiguessis: sabessis [El verb saber és un verb irregular, però no és velar.]
    15. *ressenteixo: ressento [El verb ressentir no és incoatiu.]
    16. *haguem acabat: hàgim acabat [Les formes del present de subjuntiu del verb haver són hàgim i hàgiu, que apareixen en els perfets de subjuntiu.]

    DEURES:

    • Repasseu els apartats sobre els verbs irregulars del llibre (pàg. 116-124).
    • Feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 1 de març del 2016

    veri

    El clàssic del “català light”

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Tasca

    a) Els verbs: remarques

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Sipresent d’indicatiu > futur: Si plou, no vindré.
    • Siimperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simple: Si plovia / plogués, no vindria.
    • Siplusquamperfet de subjuntiu > condicional compost: Si hagués plogut, no hauria vingut.

    És preferible usar el passat perifràstic en una expressió oral o escrita que vulgui ser planera i molt assequible. Les formes simples es poden fer servir quan el text té un cert grau de formalitat (documents acadèmics, jurídics, manuals, convenis i acords institucionals, escrits literaris, etc.). És convenient, però, evitar que les dues opcions de passat es vagin alternant en un mateix text i, sobretot, que quedin coordinades en una mateixa frase. En general, no és gens recomanable usar la forma simple de primera persona del singular. [Universitat de Barcelona, CUB]

    Recordeu la conjugació dels verbs pertànyer, vendre i escriure.

    b) Comunicació immediata i comunicació diferida

    comunicació

    [Gràfic adaptat de la presentació Diferències entre oral i escrit]

    En la comunicació diferida, en la qual el context espaciotemporal no és compartit pels interlocutors, el fet més habitual és que les referències concretes al lloc i al temps no es puguin donar per conegudes.

    DEURES:

    • Transformeu la crítica radiofònica que teniu transcrita en un text que pugueu incloure en un dossier de presentació de l’obra. Fixeu-vos en les característiques lingüístiques de la llengua oral.
    • Feu el discurs inaugural de l’activitat que heu de presentar. Penseu de presentar el primer participant.

    Fins dijous!

     

     

     

    Article complet

  • Dijous, 25 de febrer del 2016

    Una idea per fer una gimcana…

    Resultat d'imatges de llegums

    a) Els verbs: irregularitats

    Ens hem fixat en el fenomen de la velarització.

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    1a cantem

    2a canteu

    TÉMER 1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    1a temem

    2a temeu

    DORMIR 1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    1a dormim

    2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    BEURE 1a bevem

    2a beveu

    1a beguem

    2a begueu

    1a beguem

    2a beveu

    ESTAR 1a estem

    2a esteu

    1a estiguem

    2a estigueu

    1a estiguem

    2a estigueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    diguesdigui

    diguem

    digueu

    diguin

    aprènaprengui

    aprenguem

    apreneu

    aprenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Seieu aquí.” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No segueu aquí.” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que segueu aquí. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que seieu aquí. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Els mots crossa

    Llegiu aquesta entrada del blog Aprendre llengües.

    DEURES:

    • Repasseu la conjugació dels verbs irregulars i feu els exercicis 3, 4 i 5 de la fotocòpia.
    • Redacteu un article d’opinió en què defenseu la tesi contrària de l’article de Narcís Comadira.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 13 de març de 2014

    miscel·lani -ània
    adj. [LC] Que es compon d’elements diversos. Un còdex miscel·lani.
    1 f. [LC] Mescla de coses vàries.
    2 f. [LC] [BB] [FLL] Col·lecció d’escrits, d’un autor o de diversos autors, sobre matèries vàries.
    f. [FLL] Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
    f. [FLL] Aplec manuscrit d’escrits sobre matèries vàries.
    f. [FLL] Recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.

    a) Verbs irrregulars

    EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 236)

    b) Les perífrasis verbals

    Hem fet alguns comentaris sobre l’ús de les perífrasis d’obligació:

    • La primera persona del present de la perífrasi haver de + infinitiu pot ser he o haig.
    • Utilitzem la perífrasi haver de + infinitiu en forma impersonal quan no concretem el subjecte que ha de fer l’acció, sinó que parlem en general: S’han de revisar tots els sistemes de seguretat.
    • Fem servir la perífrasi impersonal caldre + infinitiu per expressar que una acció és obligatòria de manera general, sense especificar qui l’ha de fer: Cal revisar tots els sistemes de seguretat.
    • Usem caldre que + subjuntiu quan especifiquem la persona que té l’obligació de fer una acció: Cal que el vigilant revisi tots els sistemes de seguretat.
    • Fem servir no + poder + infinitiu per expressar una prohibició: Ho sento, aquí no pot aparcar.
    • Usem la perífrasi no + haver de + infinitiu per donar consell: Si vols aprendre un idioma, no has de tenir vergonya a l’hora de parlar.

    [Referència: Gramàtica pràctica del català, ed. Teide (text adaptat)]

    RECORDEU: La probabilitat només pot expressar-se amb adverbis com ara probablement, potser, possiblement, etc., o bé amb la perífrasi deure + infinitiu —amb el verb deure conjugat en present, en passat o en futur, segons correspongui. Per tant, les construccions de futur o de condicional amb valor de probabilitat, que en ocasions es produeixen per influència del castellà, són totalment incorrectes en català. Tampoc no hem d’usar l’adverbi potser en oracions hipotètiques davant de subjuntiu:

    • *Potser plogui demà.
    • Potser plou demà. / Potser plourà demà. / Pot ser que plogui demà.

    EXERCICIS: 14 i 15 (pàg. 234-235)

    c) La composició

    Si voleu saber alguna cosa més de la formació dels compostos en català us recomano aquest article de Núria Puyuelo.

    I ara, un petit racó per als dubtes:

    • Segons els DIEC, podem anomenar nord-americà o estatunidenc el natural dels Estats Units.
    • El papa, el sant pare i el dalai-lama són designacions eclesiàstiques i s’han d’escriure amb minúscula inicial. El context ja ens ajuda a saber si parlem de la relació de parentiu o del càrrec. Aquest és el criteri de l’IEC. No obstant això, hi ha mitjans de comunicació que fan servir la majúscula inicial.

    EXERCICIS: 11 (pàg. 230) i 26 (pàg. 242)

    DEURES:

    • Repasseu la classificació dels sons consonàntics.
    • Llegiu el fragment de Lo somni, de Bernat Metge, de les pàgines 260 i 261 del llibre i feu una paràfrasi del segon paràgraf.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 11 de març de 2014

    Tenim companys al Boeing 777?

    a) Verbs irregulars

    EXERCICIS: 17 i 18 (pàg. 235-236)

    b) Compostos

    Després de corregir els deures hem fet un exercici per formar compostos:

    • lladre de pisos: saltaterrats
    • varietat de raïm: picapoll
    • carpeta o cartera per a documents: portafirmes
    • embolic: cofisimofis
    • fleuma: figaflor
    • joc de cartes: set i mig
    • joc infantil: fet i amagar
    • onomatopeia del lladruc del gos: bub-bub
    • persona que comença moltes coses i no n’acaba cap: tastaolletes
    • producte per matar rates i ratolins: mata-rates
    • canó de paper de colors cargolat que en bufar-hi es descargola i fa un so estrident: espanta-sogres
    • usurer: escanyapobres
    • vídua que ha contret terceres núpcies: escanyamarits
    • moble on es guarden les revistes i els diaris: porta-revistes

    I ara una llista d’alguns compostos més:

    • agafa-sants: ‘truita de farina sense ous’
    • agafa-sopes: ‘persona que s’entreté excessivament’
    • anca-rossegant: ‘abatut’
    • cama-sec: ‘bolet’
    • cerca-raons: ‘persona inclinada a buscar motius de discussió’
    • mata-segells: ‘estampilla per obliterar els segells de les cartes’
    • pixa-reixes: ‘persona ociosa’
    • roda-soques: ‘persona que volta sempre’
    • caps-i-puntes: ‘retalls del suro’
    • plats-i-olles: ‘persona que ven objectes de terrissa’
    • cori-mori: ‘mal de cor’
    • flist-flast: ‘onomatopeia de les bufetades’
    • gori-gori: ‘absoltes’
    • nap-buf: ‘criatura petita’
    • non-non: ‘cançó per fer adormir infants’
    • tris-tras: ‘onomatopeia per designar un caminar seguit’
    • blatdemorar: ‘camp plantat de blat de moro’
    • napicol: ‘nap rodó’
    • vaitot: ‘fet d’arriscar un jugador en una jugada tots els diners’

    EXERCICIS: 8, 9 i 10 (pàg. 229-230)

    c) Estilística

    Recordeu aquests consells per escriure uns textos més entenedors:

    1. Useu paraules precises.
    2. Empreu expressions concises.
    3. Feu servir paraules d’ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.
    4. Useu les paraules adequades a cada situació comunicativa.
    5. Eviteu les repeticions innecessàries.
    6. Eviteu les ambigüitats.
    7. Useu amb mesura els incisos.
    8. Controleu la llargària de les frases.

    EXERCICI: 4 (pàg. 225)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 236.
    • Repasseu els procediments de generació de nous elements lèxics mitjançant la composició i feu l’exercici 26 de la pàgina 242.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 27 de febrer de 2014

    Dijous Gras.

    a) Accentuació

    Ens hem fixat en els accents diacrítics.

    EXERCICI: 10 (pàg. 195)

    b) El gerundi

    EXERCICI: 22 (pàg. 205)

    c) Verbs velars

    EXERCICI: 1 (fotocòpia)

    d) Derivats

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Poseu els accents i les dièresis que falten en el mots de les frases de l’exercici 11 de la pàgina 195.
    • Amb el diccionari a mà feu els exercicis 23, 24 i 25 de la pàgina 209.
    • Repasseu els verbs velars i feu els dos exercicis que falten de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 25 de febrer de 2014

    a) Accentuació

    EXERCICIS: 6 i 9 (pàg. 194-195)

    b) Verbs velars

    EXERCICIS: 16, 17 i 18 (pàg. 203)

    c) El gerundi

    Hem comentat els usos incorrectes del gerundi. En aquest web de la Universitat de Barcelona hi trobareu una explicació molt acurada dels usos correctes i incorrectes d’aquesta forma no personal del verb.

    RECORDEU: Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    • *L’Anna ha rebut una empenta, caient per l’escala. [L’Anna primer rep l’empenta i després cau per l’escala; o bé, hi ha algú amb un punt de crueltat que pensa que l’Anna va caure per l’escala i, mentrestant, algun tipus simpàtic va aprofitar per empentar-la per veure si així queia més de pressa.]

    EXERCICIS: 20 (pàg. 204)

    DEURES:

    • Escriviu els accents i els dièresis als mots de les frases de l’exercici 10 de la pàgina 195.
    • Completeu les frases de l’exercici 19 de la pàgina 204 amb les formes conjugades adequades dels verbs entre parèntesis.
    • Repasseu els usos incorrectes del gerundi i feu l’exercici 22 de la pàgina 205.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme