RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘verbs’

  • Dijous, 27 de febrer de 2014

    Dijous Gras.

    a) Accentuació

    Ens hem fixat en els accents diacrítics.

    EXERCICI: 10 (pàg. 195)

    b) El gerundi

    EXERCICI: 22 (pàg. 205)

    c) Verbs velars

    EXERCICI: 1 (fotocòpia)

    d) Derivats

    EXERCICI: 26 (pàg. 210)

    DEURES:

    • Poseu els accents i les dièresis que falten en el mots de les frases de l’exercici 11 de la pàgina 195.
    • Amb el diccionari a mà feu els exercicis 23, 24 i 25 de la pàgina 209.
    • Repasseu els verbs velars i feu els dos exercicis que falten de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 25 de febrer de 2014

    a) Accentuació

    EXERCICIS: 6 i 9 (pàg. 194-195)

    b) Verbs velars

    EXERCICIS: 16, 17 i 18 (pàg. 203)

    c) El gerundi

    Hem comentat els usos incorrectes del gerundi. En aquest web de la Universitat de Barcelona hi trobareu una explicació molt acurada dels usos correctes i incorrectes d’aquesta forma no personal del verb.

    RECORDEU: Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    • *L’Anna ha rebut una empenta, caient per l’escala. [L’Anna primer rep l’empenta i després cau per l’escala; o bé, hi ha algú amb un punt de crueltat que pensa que l’Anna va caure per l’escala i, mentrestant, algun tipus simpàtic va aprofitar per empentar-la per veure si així queia més de pressa.]

    EXERCICIS: 20 (pàg. 204)

    DEURES:

    • Escriviu els accents i els dièresis als mots de les frases de l’exercici 10 de la pàgina 195.
    • Completeu les frases de l’exercici 19 de la pàgina 204 amb les formes conjugades adequades dels verbs entre parèntesis.
    • Repasseu els usos incorrectes del gerundi i feu l’exercici 22 de la pàgina 205.

     

    Article complet

  • Dijous, 20 de febrer de 2014

    Sobretaula d’espàrrecs, senglars i bolets.

    a) El verb: irregularitats

    Quan combinem dos temps verbals en una oració composta, cal tenir en compte les correlacions entre temps verbals:

    • Si… present d’indicatiu > futurSi plou, no vindré.
    • Si… imperfet (d’indicatiu o de subjuntiu) > condicional simpleSi plovia /plogués, no vindria.
    • Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compostSi hagués plogut, no hauria vingut.

    RECORDEU:

    Fixeu-vos en la u de puguem/pugueu i vulguem/vulgueu.

    EXERCICIS: 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 202-203)

    b) Accentuació

    Hem repassat alguns aspectes conflictius de l’accentuació.

    DEURES:

    • Acabeu de fer els exercicis 16, 17 i 18 de la pàgina 203.
    • Accentueu, si cal, les paraules dels exercicis 6 i 9 de les pàgines 194 i 195.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 4 de febrer de 2014

    a) El verb: irregularitats

    • finanç-ar: financio, finanço; financiava, finançava; financiï, financi
    • adequar: la no és tònica (si ho fos, escriuríem cu)
    • dar > dat; donar > donat
    • clos, exclòs, reclòs, conclòs
    • fos, confós, difós, infós
    • pres, après, comprès, reprès
    • dependre > depès; despendre > despès; desprendre > desprès
    • revenir > revéns; revendre > revens
    • anar > vés (imperatiu); veure > ves (imperatiu)

    RECORDEU: Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer o nàixer i derivats són verbs amb doble arrel. Quan la vocal de l’arrel d’aquests verbs és àtona, s’escriu sempre –a-; quan és tònica, s’escriu –a– o –e– segons la vocal que es pronunciï:

    • jeure / jaure > jec, jac; jeia; jauré; jaient
    • treure / traure > trec, trac; treia; trauré; traient
    • néixer / nàixer > neixo, naixo; naixia; naixeré; naixent

    En el verb péixer, quan la vocal de l’arrel és àtona, s’escriu sempre –a-; quan és tònica, –e-:

    • péixer > peixo; paixia; paixeré; paixent

    El DIEC2 recull els verbs arrancar i arrencar:

    • Les patates encara no arranquen/arrenquen el bull.

    En canvi, el DIEC2 només recull la forma tancar i no *tencar:

    • Tanca/*tenca la porta, si us plau.

    EXERCICIS: 20, 21, 22, 23 i 25 (pàg. 160-161)

    b) Els complements verbals

    EXERCICI: fotocòpia

     

    Article complet

  • Dijous, 30 de gener de 2014

    Qui ha fet rodó avui?

    a) Els complements verbals

    Hem repassat alguns procediments per identificar el CPred  quan concorda amb el CD:

    CPred :

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com duia el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran té només un barret.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]

    CCM: En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com duia el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran no té estil.]

    CN dins del CD:

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com era el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: En Ferran té uns quants barrets.]
    • En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com era el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: El barret d’en Ferran és més aviat lleig.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    Fixeu-vos que el complement que regeix prendre per (de, com a) és un CPred. També fa la funció de CPred el complement que acompanya el verb dir-se.

    • dir [un nom] [a algú: CI]: Donar com a nom.
    • dir-se [un nom]: Tenir com a nom.
    • Li diuen Toti, però es diu Josep.

    EXERCICI: 31 (pàg. 168)

    b) El verb: irregularitats

    1. En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
    2. pondre postala posta dels ous, la posta de sol | posar posada:  la posada a punt
    3. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

    compondre

    v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
    tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
    tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
    tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
    tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
    tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
    intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
    tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
    intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
    tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
    intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.

    composar

    v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
    tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tr. [DR] Arbitrar.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
    • Repasseu el que hem fet fins ara per preparar la prova del dia 6.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 28 de febrer de 2012

    Últim dia oficial de febrer: demà, la torna.

    a) El verb: irregularitats

    EXERCICIS: 16, 17 i 18 (pàg. 203)

    b) Els usos incorrectes del gerundi

    Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

    Quan el gerundi de posterioritat indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal.

    Exemple incorrecte Aquell estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.
    Exemple correcte Aquell estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.
    Exemple incorrecte La Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.
    Exemple correcte La Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.
    Exemple incorrecte El rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.
    Exemple correcte El rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.
    Exemple incorrecte La Universitat de Barcelona fa més de 500 anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.
    Exemple correcte La Universitat de Barcelona fa més de 500 anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que

    Exemple incorrecte S’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.
    Exemple correcte S’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.
    Exemple incorrecte Properament es discutirà el document establint els drets del PAS.
    Exemple correcte Properament es discutirà el document que estableix els drets del PAS.
    Exemple incorrecte El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.
    Exemple correcte El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    [Text extret de www.ub.edu/criteris-cub]

    Si dubteu sobre l’ús d’un gerundi, busqueu-hi una construcció alternativa.

    EXERCICI: 20 (pàg. 204-205)

    c) L’accentuació

    Hem dictat algunes paraules “difícils”: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix, xassís, soviet, guru, Etiòpia, Munic, Agamèmnon, medul·la, acne, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, megàlit, míssil, diòptria, cérvol, atmosfera, poliglot, préssec, feréstec

    DEURES:

    a) Feu l’exercici 19 de la pàgina 204. Utilitzeu-lo per autoavaluar-vos. Si feu més de vuit encerts, enhorabona. Si en feu vuit o menys, repasseu els verbs.

    b) Fixeu-vos en l’ús incorrecte de les formes verbals no personals (infinitiu, gerundi i participi) dels exercicis 21 i 22 de les pàgines 204 i 205.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 23 de febrer de 2012

    Trenta-un anys del “tejerazo”. Ens fem grans…

    a) Els verbs: irregularitats

    Hem repassat el fenomen de la velarització i ens hem fixat en un parell de “falsos” verbs velars: saber i caber/cabre:

    • present de subjuntiu: sàpiga, càpiga
    • imperfet de subjuntiu: sabés, cabés

    EXERCICIS: 13, 14, 15, 16, 17 i 18 (pàg. 202-203)

    b) Derivats

    Fixeu-vos en aquests mots:

    • colomer: no és una persona, sinó un lloc
    • llibrer = llibreter
    • traïdoria: ‘cautela presa o conducta enganyosa de l’executor d’un delicte per a evitar de córrer cap risc’ (castellà, alevosía)
    • piuladissa: ‘seguit de piulets, xerradissa d’ocells’ / piulada: ‘acció de piular’
    • riallada: ‘rialles de molts o molt fortes’
    • fondant: ‘xocolata en rajola especial per a ésser desfet’ (no és un adjectiu)
    • reprensiu: ‘que inclou reprensió’ / repressiu: ‘que serveix per a reprimir’

    L’enunciat de l’exercici 36 de la pàgina 173 ens demanava que trobéssim adjectius cultes. Per trobar-los hem fet servir el sufix -i, -ia. A més d’aquest sufix, hi ha altres altres sufixos “cultes”:

    • -ar: N > Adj: angular, consular, insular, popular
    • ificar: N/Adj > V: crucificar, dulcificar
    • : V > N: adopció, contracció, exempció
    • iu: V > Adj: agressiu, compassiu
    • or, -ora: V > N/Adj: agressor, director, divisor, emissor, extintor

    EXERCICIS: 34, 35, 36 i 38 (pàg. 172-173)

    DEURES:

    • Acabeu els exercicis 16, 17 i 18 de la pàgina 203.
    • Completeu els encreuats (?) de l’exercici 37 de la pàgina 173.
    • Llegiu l’apartat d’ortografia de la unitat 5 (pàg. 188-194).

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de febrer de 2012

    Sant Tornem-hi! Comencem la segona part del curs.

    a) Els verbs: irregularitats

    En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    CANTAR 1a cantem 2a canteu 1a cantem 2a canteu 1a cantem 2a canteu
    TÉMER 1a temem 2a temeu 1a temem2a temeu 1a temem 2a temeu
    DORMIR 1a dormim2a dormiu 1a dormim 2a dormiu 1a dormim 2a dormiu

    En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

    Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
    PRENDRE 1a prenem 2a preneu 1a prenguem2a prengueu 1a prenguem2a preneu
    PODER 1a podem2a podeu 1a puguem2a pugueu 1a puguem 2a pugueu

    En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

    puguespugui

     

    puguem

    pugueu

    puguin

    prenprengui

     

    prenguem

    preneu

    prenguin

    Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

    Fixeu-vos que l’estructura i el sentit de l’oració determinen la tria del temps verbal:

    • Ens ha dit: “Beveu-vos la cervesa!” (ordre: imperatiu)
    • Ens ha dit: “No us begueu la cervesa!” (ordre: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que us begueu la cervesa. (ordre indirecta: present de subjuntiu)
    • Ens ha dit que us beveu la cervesa. (explicació: present d’indicatiu)

    b) Derivats

    Els diminutius i els augmentatius poden lexicalitzar-se i esdevenir veritables paraules que ja no es consideren diminutius o augmentatius:

    • xinxeta, vagoneta, samarreta…
    • estanyol, pujol…
    • polsim, plugim…
    • bordegàs, paperassa, maregassa…
    • panarra…
    • fillastre, germanastre…

    EXERCICIS: 32 i 33 (pàg. 172)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 13, 14 i 15 de la pàgina 202. Consulteu el Xuriguera.
    • Formeu els derivats a partir de les definicions de l’exercici 34 de la pàgina 172.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 31 de gener de 2012

    a) El verb: irregularitats

    • finanç-ar: financio, finanço; financiava, finançava; financiï, financi
    • adequar: la no és tònica (si ho fos, escriuríem cu)
    • dar > dat; donar > donat
    • clos, exclòs, reclòs, conclòs
    • fos, confós, difós, infós
    • pres, après, comprès, reprès
    • dependre > depès; despendre > despès; desprendre > desprès
    • revenir > revéns; revendre > revens
    • jeure / jaure > jec, jac; jeia; jauré; jaient
    • treure / traure > trec, trac; treia; trauré; traient
    • néixer / nàixer > neixo, naixo; naixia; naixeré; naixent
    • péixer >peixo; paixia; paixeré; paixent
    • arrencar > arrenco; arrencava; arrencaré; arrencant
    • arrancar > arranco; arrancava; arrancaré; arrancant
    • tancar > tanco; tancava; tancaré; tancant [el DIEC2 no recull tencar]
    • anar > vés (imperatiu); veure > ves (imperatiu)
    • véu = va veure
    EXERCICIS: 20, 21, 22, 23 i 25 (pàg. 160-161)
    b) Els signes de puntuació

    El punt i coma és un signe comodí, a mig camí del punt i de la coma. Això el fa molt perillós perquè en podem abusar o el podem ignorar.

    El punt i coma indica una pausa intermèdia en l’entonació, més breu que el punt i més llarga que la de la coma. És potser el signe de puntuació més diversament utilitzat de tots, ja que alguns autors el substitueixen pel punt, la coma o els dos punts en algunes de les seves funcions.

    Tot i l’ús divers que en fan els autors, podem fer una enumeració d’algunes de les funcions principals:

    1. Fa de lligam entre dues oracions amb sentit complet i que guarden una relació de proximitat; això és, la frase de la dreta és el resum, la conclusió, la conseqüència, l’explicació o la demostració del que hem expressat en la frase anterior. De vegades és substituït pels dos punts, sobretot quan la frase de la dreta expressa una conseqüència o una explicació sobre la frase de l’esquerra:

    •  La freqüència de les contraccions cardíaques és variable ; / : els nadons tenen de 115 a 120 contraccions per minut, i els adults, entre 70 i 80.

    2. Separa sèries que ja tenen fragments separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes:

    • En les oposicions, per exemple, això no té gaire importància; al contrari, et poden eliminar per una falta d’ortografia.

    3. Separa sintagmes o oracions introduïdes per una conjunció o una locució conjuntiva que ja contenen alguna coma: per exemple, en efecte, és a dir, tanmateix, però, etc.: oració 5 b)

    4. Separa clàusules del mateix rang en enumeracions que ja contenen comes:

    • Els coeficients de toponímia aràbiga donen aquesta escala: Girona, 7; Barcelona, 26; Lleida, 84, i Tarragona, 90.

    [Text adaptat de Josep M. Mestres et alii, Manual d’estil (Eumo ed.)]

    EXERCICI: 5 (pàg. 143)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 26, 27 i 28 de la pàgina 162.
    • Acabeu l’exercici 5 i poseu els signes de puntuació de l’exercici 6 de la pàgina 144.

     

    Article complet

  • Dijous, 26 de gener de 2012

    Ens acostem al final del primer quadrimestre. El temps passa volant. Ja fa gairebé quatre mesos que compartim aquest espai.

    a) El verb: irregularitats

    1. En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
    2. pondre postala posta dels ous, la posta de sol | posar posada:  la posada a punt
    3. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

    compondre

    v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
    tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
    tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
    tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
    tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
    tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
    intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
    tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
    intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
    tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
    intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.

    composar

    v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
    tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tr. [DR] Arbitrar.

    “A l’hora de destriar, els verbs amb prefix són els més traïdors. Ningú diu ‘Colleix això’ però sí que pot dir ‘Recolleix-ho’, i ha de ser recull-ho . Ningú diu ‘No hi senteix’ però molts ‘Es ressenteixen de la crisi’, i ha de ser ressenten . Per acabar-ho d’embolicar, algun compost que ja ve del llatí dissenteix d’aquest criteri. Com en tants altres casos, modificar la norma allà on contradiu la intuïció més general no seria cap disbarat.

    Però el cas més curiós és el dels verbs que tenen doble vida: de vegades són purs i d’altres incoatius, amb un cert canvi de sentit.

    El verb lluir , si el subjecte té llum interior, és pur: llu el sol i lluen els ulls d’un gat a la nit. I si no en té, incoatiu: llueixo el vestit i aquest moble llueix més aquí. I acabo amb acudir.

    Un ús molt estès, tot i que no estrictament normatiu, abona acudeix per anar a un lloc acut per venir al cap una idea . ‘No se m’acut’ és, doncs, més genuí que ‘No se m’acudeix’ i també que el calc “No se m’ocorre”. El zero el reservo per als que ‘No se’ls ocorreix’.”

    [Albert Pla Nualart, “Verbs incoatius: parany i doble vida”, Ara.cat]

     b) Text antic

    Hem comentat el text de Ramon Llull de la pàgina 138.

    DEURES:

    • Amb el Xuriguera a l’abast, feu els exercicis 20, 21, 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
    • Repasseu el que hem fet fins ara: els dies 2 i 7 farem una petita prova.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme