RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘veu passiva’

  • Dimarts, 13 de desembre de 2016

    Hi veieu l’ovni?

    a) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, el pot encapçalar la preposició a.

    • En Pere portarà el vi. [Aquesta vegada en Pere no vindrà sense res.]
    • El vi el portarà en Pere. [No patiu: hi haurà vi.]
    • En Pere portarà l’avi. [En Pere vindrà acompanyat.]
    • A l’avi / L’avi el portarà en Pere. [Aquesta vegada l’avi no es quedarà sol a casa.]

    b) La nominalització

    La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d’altres categories (verbs, adverbis, adjectius, etc.). Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una oració o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil de llegir. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevingui més àgil i clara.

    c) La precisió lèxica

    1. Allò que fa pompós un acte, una cerimònia: aparat / aparell
    2. Allò que hom deixa en el testament: llegat / legat
    3. Color marró d’aspecte terrós: sèpia / sípia
    4. Conjunt de cabells d’una persona: cabellera / melena
    5. Diners: cabals / caudals
    6. Disposar dues coses formant una creu l’una amb l’altra: encreuar / creuar
    7. Enderrocs: runa / ruïna
    8. Fer menys fosc: aclarir / clarificar
    9. Grup de persones que s’enfronta a un altre: bàndol / ban
    10. Màquina, artefacte: giny / enginy
    11. Massa de farina cuita al forn: pastís / pastel
    12. Obra impresa de menys de cinquanta pàgines: fullet / fulletó
    13. Paper on es fa l’esbós d’un escrit: esborrany / esborrador
    14. Persona que fa per devoció la visita a un santuari: pelegrí / peregrí
    15. Produir una obra musical: compondre / composar
    16. Que dóna un bon rendiment econòmic: rendible / rentable
    17. Que té una gran fama: famosa / afamada
    18. Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure: deport / esport
    19. Semblar per l’aspecte: aparentar / aparençar

    DEURES:

    • Redacteu les frases de la fotocòpia convertint en verbs els substantius que ho permetin.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 1 de novembre de 2016

    55264

    a) Els signes de puntuació

    Recordeu que per separar el text i la citació textual usem els dos punts seguits de la citació entre cometes i començada amb majúscula.

    b) Les enumeracions

    pacte-del-temps-enumeracio

    [Imatge extreta del vídeo El Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona]

    c) La veu passiva

    Si voleu tenir més informació sobre la veu passiva, només cal que cliqueu els enllaços següents:

    DEURES:

    • Marqueu totes les estructures passives del model d’informe.

    Tornem el dia 13.

    Article complet

  • Dijous, 17 de desembre del 2015

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Proposta de solució de l’activitat 4 (CNL de Barcelona)

    Incorreccions

    • L’enunciat de l’apartat no concorda amb els subapartats. Si l’objectiu és desglossar els capítols, en aquest text no s’aconsegueix, ja que barreja fragments d’un text valoratiu amb el desglossament dels capítols.
    • Els subapartats 1, 2,4 i 5 fan referència a l’apartat. No comencen igual, cal unificar-los.
    • Els subapartats 3, 6 i 7 són textos valoratius. Poden anar en algun subapartat o després de desglossar els capítols.
    • Els subapartats 6 i 7 formen part d’un mateix paràgraf.

    Text revisat

    Cal desglossar les despeses per capítols per analitzar el pressupost de Cultura de 2007 a 2010. En aquest apartat s’analitzen els capítols següents :

    Capítol I – El coordinador de Cultura i Joventut no s’hi comptabilitza, de manera que és zero en tots els anys analitzats. Aquesta despesa s’imputa, juntament amb la resta de personal municipal, al capítol I del pressupost global de l’Ajuntament.

    Capítol II – Les contractacions de béns i serveis, que són el gruix de l’activitat municipal de Cultura, s’han reduït més d’un 50 %, i han passat de 233.915 € a 111.840 €.

    Capítol IV – La baixada de les subvencions a les entitats culturals ha estat encara més important: de 23.769 € a 9.252 €, un 61 %. La reducció ha anat acompanyada d’un canvi en els criteris per a la concessió de subvencions; ara únicament es concedeixen subvencions per a projectes concrets.

    Capítol VII – El pressupost de Cultura presenta unes fluctuacions anòmales entre 2007 i 2010 a causa del gran volum de recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, distribuïts irregularment en els pressupostos d’aquest període. Les despeses són en total més de 1,4 milions d’euros, transferits.

    Si s’exclouen de l’anàlisi els recursos destinats a la construcció del nou Ateneu, trobem que el pressupost de Cultura ha experimentat una evolució a la baixa els darrers anys.

    Finalment, si ens fixem en la despesa per habitant, aquesta està molt per damunt de la que tenen municipis similars. Així doncs, l’any 2008 la despesa va ser de 214,4 € per habitant, més del triple que els 67,2 € per habitant destinats de mitjana als municipis de la província. En canvi l’any 2009 i 2010 la despesa és de 29,9 € per habitant, molt inferior als 73,7 € que hi dediquen de mitjana els municipis d’aquest tram de població.

    b) La duplicació del CD

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, va encapçalat per la preposició a.

    DEURES:

    • Analitzeu les dades que us he donat i feu un petit escrit per valorar-les.

    Ens retrobem el 12 de gener.

    Bones festes!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de desembre del 2015

    Una enumeració no gaire homogènia:

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Les enumeracions

    Hem repassat el text del Consell Comarcal del Garraf.

    Puntuació de les enumeracions en línia

    b) La veu passiva

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    c) L’accentuació

    Hem dictat algunes paraules “difícils“: estómac, olimpíada, ènema, Marràqueix,  Etiòpia, Munic,  medul·la, Tibet, Hèlsinki, èczema, zulu, tèxtil, torticoli, diòptria,  préssec, feréstec, iber, vídeo,  fórmula, tómbola, Tàrraco

    DEURES:

    • Reviseu el text de l’activitat 4 per tal que sigui més coherent.
    • Milloreu les oracions en veu passiva de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de desembre del 2015

    La paraula del dia

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 2

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu.

    En el discurs objectiu el subjecte es retira per l’acció de l’objectivitat i es fa ús de marques gramaticals d’impersonalització que manifesten el seu distanciament respecte d’allò que es diu.

    El discurs subjectiu, en canvi, s’associa amb la presencia del subjecte. El conjunt de marques lingüístiques amb què l’emissor manifesta la seua actitud i el seu posicionament envers allò que diu i a qui ho diu constitueix el que anomenem modalització dels enunciats. Des del punt de vista de l’emissor, la modalització es manifesta per la proximitat entre ell i el seu discurs. La distància és mínima quan l’emissor assumeix totalment l’enunciat (text modalitzat). La distància, en canvi, tendeix a un màxim quan l’emissor considera el seu enunciat pertanyent a un món que li és completament aliè (text objectiu). El primer cas és el de la narració d’unes memòries o el d’un article d’opinió, mentre que el segon s’ajusta més al discurs didàctic o la notícia purament informativa.  [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    Recursos d’impersonalització:

    • verbs i perífrasis impersonals i de distanciament: hi ha, caldria
    • construccions en passiva reflexa: es proposa, es realitza
    • complement indirecte implícit: encarrega, es queixa

    Recursos de subjectivització:

    • encapçalament i signatura
    • primera persona: crec que

    Encara que, en català, l’ús de l’article personal no es considera en cap cas un vulgarisme (com ocorre en l’espanyol), sí que denota un context de familiaritat. Per això, no l’hem de fer servir amb els personatges històrics ni amb els personatges importants, especialment si no són catalans. Així, doncs, no hem de dir en Darwin o en Newton, com podem trobar escrit de vegades, sinó Darwin o Newton, sense cap article. En el cas de personatges catalans, podem usar l’article si en parlem dins d’un context de familiaritat o col·loquial: en Margalef va ser professor meu. Els personatges de ficció, en canvi, porten article com els noms catalans: en Jack, la Susan.

    RECORDEU:

    Històricament, l’article en/na ha tingut un altre ús com a tractament de respecte, sobretot en relació amb els personatges històrics catalans. En aquest cas, es tracta d’una fórmula de cortesia, com pot ser senyor (de fet, en/na provenen del llatí dominus, que significa ‘senyor’), per bé que la inicial de l’article s’escriu en majúscula. Aquest ús arcaic no s’ha de confondre amb el de l’article personal habitual. El podem fer servir en casos com El rei En Jaume i Na Violant d’Hongria, però és més recomanable prescindir-ne: El rei Jaume I i la reina Violant d’Hongria. En el cas de persones contemporànies, hem de fer servir senyor/senyora (o no res) allà on l’espanyol empra Don/Doña i l’anglès usa Mister/Mistress: El senyor Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC / Ricard Guerrero és el secretari científic de l’IEC. [Societat Catalana de Biologia, Què cal saber?]

    Quan escrivim la data sencera o bé esmentem un any, sovint dubtem de si hem de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any. Per exemple, dubtem entre les expressions següents:

    27 d’octubre de 1994 (o del 1994)
    No el veig des de 1990 (o des del 1990)

    Totes dues formes són correctes, amb article i sense: del 1994 i de 1994. En el cas de la forma amb article, el que fem és ometre el mot any; en lloc de dir de l’any 1994, ometem el mot any i fem la contracció del 1994.

    D’aquestes dues possibilitats, per al llenguatge administratiu i jurídic, es recomana de fer servir la forma sense article. Així, per a la datació de documents, per exemple, es fa servir la forma següent: Lleida, 15 de novembre de 1999

    Amb l’arribada de l’any 2000, es va observar que, contràriament al que passava fins llavors, en llengua oral, la forma sense article es considerava forçada; per exemple, sembla més natural dir el 15 de gener del 2000 que el 15 de gener de 2000. [Optimot: fitxa 3831/2]

    Podem fer servir els clàudators en aquells casos en què hem d’escriure parèntesis entre parèntesis. Blanca, gràcies per l’observació.

    b) Representació dels nombres amb xifres o lletres

    Optimot: fitxes 7498/2; 7501/2; 7499/1; 7502/3; 7500/1

    DEURES:

    • Observeu els criteris d’escriptura dels numerals.
    • Reviseu els numerals d’aquest exercici.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de desembre del 2014

    Allò que el vent s’endurà.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) La veu passiva

    Malgrat que en el llenguatge periodístic la veu passiva té un ús recurrent en els titulars i és habitual en les notícies perquè permet focalitzar la informació d’una manera bastant efectiva, convé no abusar del recurs perquè no perdi la funció que té. El mateix passa en el llenguatge administratiu, en què s’utilitza per la impersonalització que aporta als escrits. Fora d’aquests dos llenguatges, convé restringir-ne l’ús utilitzant altres mecanismes.

    b) La duplicació del CD

    Si volem focalitzar l’atenció en el CD de la frase activa, no cal que la convertim en passiva. Només avançant el CD al començament de la frase i substituint-lo després per un pronom, podem aconseguir el mateix efecte. Si avancem un CD que és un ésser animat, va encapçalat per la preposició a.

    DEURES:

    • Feu les activitats 5 i 6 del dossier. Aquest mapa mental us pot ajudar a analitzar els resums.el resum
      mapa mental del resum
    • Marqueu tots els accents diacrítics que trobeu en els resums de l’activitat 6 del dossier.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 4 de desembre del 2014

    Perdoneu el retard a l’hora de publicar l’entrada: trasllat, cap de setmana llarg…

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 4

    a) Els apartats i els subapartats

    Hem revisat el text del projecte dels menjadors escolars sostenibles i hi hem fet els canvis necessaris per fer-lo més coherent. Ens hem fixat en dues propostes. La primera, més objectiva, manté el títol i introdueix els subapartats amb l’infinitiu. La segona, més subjectiva, canvia el títol (“Què proposem?“) i introdueix els subapartats amb la primera persona del plural (nosaltres) del present d’indicatiu.

    b) La veu passiva

    RECORDEU: Sempre que sigui possible, és millor redactar en activa, perquè les construccions passives dificulten la comprensió del text ja que l’agent del procés verbal queda en segon terme.

    Les construccions de passiva pronominal amb complement agent són incorrectes, ja que és incoherent usar el pronom es -que serveix per no esmentar l’agent del procés verbal- i, alhora, indicar-lo.

    DEURES:

    • Redacteu en activa les construccions passives de les frases de les fotocòpies.
    • Penseu quines opcions tenim per destacar la informació que subratllem d’aquestes frases.

    Fins dimarts (és a dir, avui)!

    Article complet

  • Dijous, 27 de novembre del 2014

    Replantegem les unitats: la tasca final de la unitat 4 serà una coreografia.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 3

    a) La modalització del discurs

    El subjecte parlant pren sempre una determinada posició. Aquesta presa de posició pot ser respecte del que diu (el contingut), respecte de la persona a qui ho diu (el receptor) o respecte de l’acte mateix en què ho diu (l’enunciació). Quan el parlant es mostra d’una manera explícita, dóna lloc a un discurs subjectiu. Quan, en canvi, s’esforça a esborrar les marques de la individualitat i s’amaga darrere el seu text, llavors estem davant del discurs objectiu. [“Modalització i impersonalització del discurs“, lletradebatalla.wordpress.com]

    En general, la veu activa (El secretari redacta l’acta) és preferible a la passiva (L’acta és redactada pel secretari). En activa s’obtenen frases més curtes i amb un ordre més senzill d’interpretar, perquè el lector troba de seguida el protagonista de l’acció, que coincideix amb el subjecte gramatical. En canvi, la veu passiva obliga el lector a rellegir la frase per aclarir qui va fer què.

    * Ha estat autoritzada pel gerent la contractació de tres tècnics de manteniment.
    El gerent ha autoritzat la contractació de tres tècnics de manteniment.

    * La plaça de coordinador de les PAAU va ser deixada vacant pel senyor Pere Coll Fornells.
    El senyor Pere Coll Fornells va deixar vacant la plaça de coordinador de les PAAU.

    De tota manera, l’ús de la passiva és del tot justificat en tres casos:

    1. Quan el centre d’interès de la informació és clarament el complement directe i no pas el subjecte. Amb la passiva el complement directe passa a la posició de subjecte, a l’inici de la frase.

    Els drets fonamentals no poden ser limitats per interessos particulars.

    Aquest mateix resultat també es pot aconseguir per altres mitjans diferents de la passiva; per exemple, traslladant el complement en qüestió (és una alternativa pròpia, sobretot, del llenguatge periodístic).

    Els drets fonamentals no els poden limitar els interessos particulars.

    2. Quan no interessa destacar o es vol amagar voluntàriament qui fa l’acció.

    * ø ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.
    La decisió de rebaixar la nota de tall ja ha estat presa.

    3. Quan el subjecte és molt llarg. Amb l’ús de la passiva mantenim pròxims els tres focus d’interès: verb, subjecte i complement directe.

    * El jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans ha escollit el vi de l’Escola d’Enologia.
    El vi de l’Escola d’Enologia ha estat escollit pel jurat encarregat de valorar en quinze aspectes diversos productes gastronòmics elaborats a l’empara de centres universitaris dels Països Catalans.

    4. Finalment, en aquests casos en què el subjecte no interessa (com ara 2) també podem optar per construccions de subjecte indeterminat, construïdes amb el pronom es i un verb transitiu en tercera persona.

    Ja s’ha pres la decisió de rebaixar la nota de tall.

    Precisament perquè el subjecte no interessa, no tindria sentit que el féssim aparèixer, en una construcció d’aquest tipus. Així, doncs, davant d’una passiva pronominal amb l’agent expressat, haurem de convertir-la en activa o prescindir de l’agent.

    * El projecte de recerca de l’ERLEU s’ha aprovat per la Comissió.
    La Comissió ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si realment volem destacar que ho ha fet la comissió]
    S’ha aprovat el projecte de recerca de l’ERLEU. [si no té importància]

    * Tenint en compte el suport que s’ha donat a la iniciativa per part dels departaments, els trametrem la documentació referent a les beques.
    Tenint en compte el suport que els departaments han donat a la iniciativa, els trametrem la documentació referent a les beques. [aquí sembla clar que sí que interessa especificar que han estat els departaments]

    [Universitat Rovira i Virgili, Praxi lingüística]

    b) Representació dels nombres en xifres o en lletres

    • En  textos que no tinguin un caràcter tècnic escriurem en lletres els nombres següents: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta, cent, mil, milió, bilió, trilió.
    • En textos de caràcter tècnic els nombres s’expressen sempre en xifres.
    • S’escriuen en xifres els nombres posposats a un substantiu: fila 2
    • Si en una frase apareixen uns nombre que han d’anar escrits en lletres i uns altres que han d’anar escrits en xifres, els escriurem en xifres.
    • En llistes o relacions tots els nombres s’expressen en xifres.
    • En inici absolut o després de punt, els nombres se solen expressar en xifres.
    • Per a la data en un text seguit, el dia i l’any s’escriuen en xifres.
    • Quan s’esmenten les dècades com a període de temps, s’escriuen en lletres i en singular: Tornen els vuitanta.
    • Si una magnitud física apareix en un text de caràcter no tècnic, segueix els criteris generals: dotze metres.
    • Si emprem l’abreviatura d’una unitat de mesura, el nombre que l’acompanya s’expressa sempre en xifres: 12 m.
    • Les hores s’expressen en xifres quan es vol assenyalar el moment exacte del dia. Si no, s’escriuen en lletres.
    • Els números de les adreces sempre van en xifres i sense punt.

    [Joan Solà, Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona]

    DEURES:

    • Llegiu l’article “L’escriptura dels numerals cardinals en els mitjans de comunicació“. Us sembla que aquest article té la finalitats i l’estructura d’un informe?
    • Feu l’exercici sobre l’escriptura dels numerals de la fotocòpia.
    • Si encara no ho heu fet, feu-me arribar l’enregistrament de l’exposició oral de la unitat 1.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dijous, 7 de novembre de 2013

    Paga la pena estudiar català enmig d’aquesta apocalipsi climàtica?

    a) La veu passiva

    RECORDEU: Per destacar el CD podem desplaçar-lo al principi de l’oració i duplicar-lo amb un pronom. En aquest cas podem reforçar el CD -si es tracta d’un ésser animat- amb l’ús de la preposició a. Pel que fa a l’ús de la coma en aquesta frase, com que el CD és un SN curt, la coma és facultativa.

    • L’atleta guanyador (,) l’acompanyaven els participants de més edat.
    • A l’atleta guanyador (,)  l’acompanyaven els participants de més edat.

    EXERCICI: 25 (pàg. 30-31)

    b) Els topònims i els antropònims

    RECORDEU: Fem servir la denominació catalana dels topònims amb els quals hi ha hagut algun lligam històric, els que tenen una tradició acadèmica o els que s’usen molt sovint. Així mateix, hem de fer servir la denominació adaptada dels topònims catalans quan utilitzem una altra llengua.

    EXERCICIS: 31, 32 i 33 (pàg. 84-85)

    c) L’article lo neutre

    Les formes masculines antigues lo los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo móntot lo diaper lo senyal) i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).

    RECORDEU: Abans de fer el canvi mecànic de lo per el, heu d’analitzar en quin context apareix.

    DEURES:

    • Fixeu-vos en les alternatives que tenim per substituir el lo neutre i feu l’exercici 17 de la pàgina 70.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 5 de novembre de 2013

    Tornem a la normalitat i comencem una setmana de dos dies… de classe.

    a) L’article: ús davant dels topònims

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa.

    En alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d’article, però en d’altres no: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà del Terri; la Bisbal d’Empordà, la Bisbal del Penedès.

    “La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani) Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    EXERCICI: 16 (pàg. 70)

    b) L’oració: la veu passiva

    Ús justificat de la veu passiva

    EXERCICI: 24 (pàg. 30)

    DEURES:

    • Repasseu els criteris de traducció de topònims i antropònims i feu els exercicis 31, 32 i 33 de les pàgines 84 i 85.
    • Signifiquen el mateix aquestes dues oracions?: Han estat introduïdes moltes espècies exòtiques de plantes als aiguamolls de l’Empordà. / S’han introduït moltes espècies exòtiques de plantes als aiguamolls de l’Empordà.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu variació velarització verbs veu passiva vocalisme