RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘vocal neutra’

  • Dimarts, 15 de novembre del 2016

    camí

    1 18  [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
    19  [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.

    Gràcies, Jordi!

    a) L’exposició oral

    Hem valorat la intervenció de J. S. en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    A més, hem comentat que hi quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    1. Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic. Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
    2. Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
    3. Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
    4. Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    En aquesta taula hem resumit els aspectes més conflictius de cada tipus de discurs (molt, força, poc):

    riscostipusdiscurs

    b) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència,  els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    c) La vocal neutra

    Aquestes són les paraules del dictat: assemblea, galàpet, rancor, avantatge, gelea, resplendir, cànem, javelina, sanefa, efeminat, latrina, sarbatana, emparar, malenconia, setí, enrevenxinar, majorana, sometent, enyorar, meravella, temptejar, ermini, monestir, vernís

    DEURES:

    • Enregistreu una intervenció oral formal d’uns 4-5 minuts. En la vostra intervenció heu d’exposar i argumentar el vostre punt de vista sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge. Podeu enviar-me els enregistraments per correu electrònic.
    • Corregiu les paraules del dictat.
    • Feu els dos exercicis de compostos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 17 de novembre del 2015

    Jeroglífic:

    COMUNA

    latrina

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els signes de puntuació

    Hem repassat les últimes oracions de l’exercici 2.

    RECORDEU: Si la citació és una oració completa i curta es puntua com si no fossin les cometes (és a dir, el punt se situa després de les cometes) i pot començar amb majúscula.

    • Com diu el refrany, “Tal faràs, tal trobaràs”.

    Però, si la citació és una oració completa d’una certa extensió, s’acostuma a començar amb majúscula -encara que el text original no en porti- i s’escriu el punt abans de les cometes de tancament.

    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Vegem altres possibilitats de puntuació igualment bones.

    • El director de l’empresa va declarar: “no tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió“.
    • El director de l’empresa va declarar: “No tinc res més a dir sobre tota aquesta qüestió.”

    Decidir quina és la més adequada en cada context dependrà del tipus d’obra, del gust de l’autor i de la necessitat de reproduir amb més o menys fidelitat el fragment citat.

    Si al final del període hi ha un signe d’interrogació, un signe d’admiració o punts suspensius, i després es tanquen cometes, es pot afegir un punt al final (si considerem que el signe d’interrogació no té valor de punt) o bé ometre’l (si considerem que té valor de punt).

    • *La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?.” Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?”. Llavors ens va renyar i ens va separar.
    • La Teresa ens va preguntar: “No en teniu prou encara?” Llavors ens va renyar i ens va separar.

    [Josep M. Mestres i altres, Manual d’estil (text adaptat)]

    b) L’exposició oral

    Hem comentat les intervencions dels ponents de la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?”. Hem observat que una bona selecció de la informació (totes les intervencions són interessants des del punt de vista dels arguments que s’hi exposen) no garanteix sempre una intervenció eficaç.

    c) L’oració: la concordança entre el subjecte i el verb

    Hem comentat el titular següent:

    Estat Islàmic

    Ens hem adonat que a vegades el verb no concorda gramaticalment (persona, nombre, gènere) amb el subjecte.

    d) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Prepareu el guió de la vostra intervenció en la taula rodona. Dimarts els revisarem.
    • Corregiu o milloreu, si cal, les oracions de la fotocòpia.
    • Repasseu amb el diccionari les paraules del dictat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 6 de novembre del 2014

    Tot esperant l’11-N.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitats 5 i 6

    a) Les enumeracions

    Hem comentat l’oració següent:

    • *Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió, l’usat en l’àmbit de l’ensenyament o el llenguatge administratiu.
    • Aquest registre és el que sentim quan escoltem la ràdio, la televisió… També és el que usem en l’àmbit de l’ensenyament i en el llenguatge administratiu.

    Fixeu-vos que és millor fer frases curtes i que cal fer servir els signes de puntuació de manera correcta per organitzar l’oració.

    b) Perquè, per què, per a què

    Per què

    Perquè

    Per a què

    1) Pronom interrogatiu

    per què = per quina causa

    Resposta: causa / finalitat?

    2) Pronom relatiu

    per què = pel qual / per la qual / pels quals / per les quals / per on

    1) Conjunció causal

    perquè = ja que

    Verb: indicatiu

    2) Conjunció final

    perquè = a fi que

    Verb: subjuntiu

    3) Substantiu

    perquè = motiu

    Amb article

    1) Pronom interrogatiu

    per a què = per a quina finalitat

    Resposta: finalitat

    Amb verbs servir, utilitzar

    2) Pronom relatiu

    per a què = per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals

    Hem comentat el títol de l’article d’Ada Castells. Encara que la majoria heu pensat que el títol ja estava bé perquè fa referència al profit (finalitat) que traiem de llegir, ens hem adonat que en l’article hi ha respostes que fan referència als motius (causa): Llegim perquè així ampliem els nostres coneixements sobre qüestions molt diverses.

    També hem llegit la primera part del conte “El senyor que compta” i hem revisat els perquès.

    [Segons el Diccionari castellà-català, l’equivalent genuí l’expressió no estar para bromas és no estar per brocs (o per romanços).]

    c) Ortografia: la vocal neutra

    Primer gran dictat del curs. Els guanyadors han sigut la Núria P. i en Xavier P.

    Aquestes són les paraules que us he triat per dictar:

    albercoc
    alcàsser
    assemblea
    avantatge
    cànem
    efeminat
    emparar
    enrevenxinar
    enyorar
    ermini
    estamordir
    estendard
    galàpet
    gelea
    javelina
    latrina
    malenconia
    majorama
    meravella
    monestir
    punxegut
    ràfega
    rancor
    resplendir
    sanefa
    sarbatana
    setí
    sometent
    temptejar
    vernís

    DEURES:

    • Acabeu de repassar el conte.
    • Feu el primer exercici de la fotocòpia de repàs dels signes de puntuació.

    Fins dimarts (11-N)!

    Article complet

  • Dimarts, 10 de desembre de 2013

    Matí boirós… tarda assolellada?

    a) La vocal neutra: ortografia

    RECORDEU: tallarina (‘pasta’), tellerina (‘mol·lusc’); padró (‘registre’), pedró (‘fita’); parir (doncs, això), perir (‘deixar d’existir’); basa (‘jugada de cartes’), base (‘suport’); sanador (‘castrad0r’), senador (???); templa (‘part lateral del cap’), temple (‘edifici consagrat al culte’)

    I ara, un enigma: “De cinc lletres. Com es troba un nen (o una nena, que encara em renyaran) abans de néixer?”

    b) L’oració de relatiu

    EXERCICIS: 16 (pàg. 117) i 29 (fotocòpia)

    c) L’alguerès

    Hem comentat les característiques de l’alguerès del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132:

    • neutralització de la e i la a en [a]: bellas minyonas, para
    • pas de d intervocàlica a r: muntaras
    • pa de l intervocàlica a r: parau
    • pas de l precedida de consonant a r: frols
    • pas de r seguida de consonant a l: ubelta
    • imperfets d’indicatiu de la segona i tercera conjugacions en -eva i -iva: tanivan, vaneva
    • mots procedents del sard: buquetutxus
    • mots procedents de l’italià: assai

    DEURES:

    • Feu els exercicis 30, 31 i 32 de la fotocòpia dels relatius.
    • Identifiqueu les característiques del rossellonès del text c) de l’exercici 32 de la pàgina 133.
    • Completeu els espais buits de l’exercici 8 de la pàgina 108.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 5 de desembre de 2013

    Tot a punt per celebrar la Constitució.

    a) Les oracions de relatiu

    Hem repassat l’exercici 13 de la pàgina 116.

    b) L’alguerès

    b) L’alguerès

    Hem escoltat el text següent extret de l’Atles interactiu de l’entonació del català:

     

    Hem aprofitat per identificar-hi algunes de les característiques de l’alguerès:

    • vocalisme àton de tres sons (a, i, u): antès
    • distinció b/vprobonaro teniven
    • article lo pronunciat lu: lu probonaro
    • imperfet d’indicatiu de la 2a i la 3a conjugacions: dieventeniven
    • mutació de /l/ a [r]: prena
    • mutació de /r/ a [l]: tald, molt
    • conservació de la -n etimològica en alguns plurals: hòmens (?)

    c) La vocal neutra

    Hem fet un dictat de paraules per repassar l’ortografia d’algunes paraules “conflictives”.

    DEURES:

    • Uniu les dues frases de cada línia de l’exercici 16 de la pàgina 117 mitjançant un pronom relatiu.
    • Identifiqueu les característiques dialectals del text b) de l’exercici 32 de la pàgina 132.
    • Repasseu les paraules del dictat.

    Fins dimarts!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text argumentatiu topònims velarització verbs veu passiva vocalisme