RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘vocalisme’

  • Dimarts, 15 de novembre del 2016

    camí

    1 18  [LC] [AGR] camí ral Camí públic de més trànsit utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres.
    19  [LC] [AGR] camí ramader Camí que tenen dret a seguir els pastors amb llurs ramats.

    Gràcies, Jordi!

    a) L’exposició oral

    Hem valorat la intervenció de J. S. en la taula rodona “Quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui?” (minuts 9.56′ a 15.39′).

    A més, hem comentat que hi quatre maneres diferents de pronunciar un discurs que ens plantegen reptes diferents:

    1. Discurs llegit Es perd no només el contacte visual amb l’auditori, sinó el cos a cos entre l’orador i el seu públic. Es perd també, fins i tot quan la lectura està molt assajada, la naturalitat de la veu. Aquest tipus d’elocució pot ser, tanmateix, útil en casos de molt de compromís, en què calgui mesurar bé les paraules i fins i tot amagar els dubtes i les pors de qui parla.
    2. Discurs memoritzat Fora que siguem uns bons actors, acostumats a declamar amb naturalitat paraules alienes, és molt difícil que la memorització d’un discurs no acabi distorsionant-ne la recepció, és a dir és difícil que a l’auditori no li soni estranya, i poc espontània, la declamació, i no li sembli complicada la sintaxi, més pròpia de la llengua escrita que de la parlada.
    3. Discurs improvisat És la prova més difícil, sobretot quan és un discurs realment improvisat, és a dir que s’ha de preparar sobre la marxa sense haver tingut l’oportunitat de preparar-lo abans. Hi ha gent que, per aquests casos imprevisibles, té sempre a punt un repertori de frases i anècdotes que només cal saber adaptar a la circumstància que es presenta.
    4. Discurs amb guió Es tracta d’una barreja dels tres elements anteriors. Es tracta de tenir un text escrit ben preparat, amb un guió minuciós i ben preparat tipogràficament (cos de lletra i colors diferents per marcar diverses inflexions o entonacions; amb fletxes per marcar clarament l’organització dels discurs o la relació entre les idees). Algunes parts del discurs, com per exemple les cites, es poden aprendre de memòria; d’altres, com ara les anècdotes, és millor explicar-les de manera més espontània. Les parts més complicades es poden llegir, per bé que prenent abans la precaució d’haver-ho assajat bé. D’aquesta manera el contacte visual amb l’auditori només es perd en alguns moments i de seguida es pot tornar a recuperar.

    [Text extret del web Lletres i bits]

    En aquesta taula hem resumit els aspectes més conflictius de cada tipus de discurs (molt, força, poc):

    riscostipusdiscurs

    b) La formació de paraules: la composició

    Recordeu que els compostos es poden escriure separats, units per un guionet o en un sol mot.

    S’escriuen separats, amb espai, els sintagmes lexicalitzats en què els elements que els formen estan units per una relació sintàctica  i no morfològica: alcalde president, any llum, cafè concert, camió cisterna, concurs oposició, decret llei, escola taller, escola bressol, futbol sala, hora punta, mà morta, mals endreços, pet de llot, pet de monja, vagó restaurant… En aquests casos, a l’hora de formar el plural, hem de tenir en compte la categoria dels elements que els componen:

    • Si és un sintagma lexicalitzat format per dos noms (en el qual el segon nom fa la funció adjectiva), només s’escriu en plural el primer element (i el determinant, si n’hi ha): escoles bressol, concursos oposició.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom i un adjectiu (o per un adjectiu i un nom), la concordança es produeix en tots dos elements: taules rodones.
    • Si és un sintagma lexicalitzat format per un nom seguit d’una preposició (especialment de) i un altre nom en singular, en fer el plural només varia el primer nom (i el determinant, si n’hi ha): pets de monja.

    S’escriuen amb guionet els compostos següents:

    • els compostos catalans en els quals el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, gira-sol, para-xocs;
    • els compostos en què l’enllaç de la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir a lectures errònies: pit-roig, blanc-i-blau;
    • els compostos en què el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg;
    • els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-nord-est, sud-americà;
    • els compostos formats amb el prefix no i un substantiu o un adjectiu: la no-violència,  els no-violents;
    • els compostos repetitius i expressius: bub-bub, baliga-balaga, xino-xano;
    • els compostos que presentarien una forma estranya si s’escrivissin sense guionet: abans-d’ahir, qui-sap-lo;
    • els compostos que són manlleus no adaptats: dalai-lama, ex-libris.

    La majoria de compostos s’escriuen en un sol mot, encara que cal que ens fixem en alguns mots:

    • els mots construïts amb prefixos (arxi-, avant-, bes-, contra-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-…): exministre, preromànic;
    • els compostos formats a la manera culta, amb formes prefixades acabades en -o i en –i: cientificotècnic

    Fixeu-vos en alguns casos especials:

    • En els compostos que estableixen una relació de direccionalitat fem servir el guionet: diccionari català-anglès, míssil terra-aire.
    • També es fa servir el guionet en mots derivats amb un prefix seguit d’un nom propi amb majúscula, d’un símbol, de xifres: anti-OTAN, post-Maastrich.
    • S’escriuen sense guionet, els derivats, per sufixació, de mots que s’escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada;percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler.
    • Les denominacions que matisen colors es poden considerar compostos i tenen com a característica que no es poden flexionar: groc verdós, blau cel, blau marí, marró fosc.

    c) La vocal neutra

    Aquestes són les paraules del dictat: assemblea, galàpet, rancor, avantatge, gelea, resplendir, cànem, javelina, sanefa, efeminat, latrina, sarbatana, emparar, malenconia, setí, enrevenxinar, majorana, sometent, enyorar, meravella, temptejar, ermini, monestir, vernís

    DEURES:

    • Enregistreu una intervenció oral formal d’uns 4-5 minuts. En la vostra intervenció heu d’exposar i argumentar el vostre punt de vista sobre la importància de la lectura en el procés d’aprenentatge. Podeu enviar-me els enregistraments per correu electrònic.
    • Corregiu les paraules del dictat.
    • Feu els dos exercicis de compostos de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 21 de novembre de 2013

    Per què van fer fallida les caixes catalanes?

     

    a) La o i la u

    RECORDEU: trast /trasto;  xoriç / xoriço

     EXERCICIS: 11, 12 i 13 (pàg. 60)

    b) El rossellonès

    Aquestes són les principals característiques del rossellonès:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: jo canti (vs. jo cantu del català central)
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi noho sé pas
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: pendant, gatós, marxandisa

    En aquest enllaç trobareu una conversa molt interessant entre dos homes d’Arles. Fixeu-vos en la fonètica i en els comentaris que fan sobre la intercomprensió dialectal.

    RECORDEU:

    • L’aranès és una variant de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran.
    • El nom Catalunya del Nord és el que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus (1659). La denominació Catalunya Nord no és correcta.

    EXERCICIS: 1 i 2 (fotocòpia)

    DEURES:

    Repasseu les principals característiques del català central i feu l’exercici de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 19 de novembre de 2013

    Després de la tempesta, la calma.

    a) Els quantitatius i els indefinits

    RECORDEU:

    • L’esborrany provisional de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC recull les formes bastanta i bastantes.
    • Tot sol ser invariable davant d’un nom geogràfic. Hi ha casos, emperò, com ara quan el nom va precedit d’un article, en què s’usa el femení tota. Passa això mateix quan afegim un adjectiu al topònim: Ha plogut a tota la Garrotxa.

    EXERCICIS: 18 (pàg. 71), 23 i 24 (pàg. 73)

    b) La o i la u

    Encara que no les hàgim comentat, repasseu les regles ortogràfiques de la o i la àtones. Fixeu-vos també en les diferències ortogràfiques que diferencien els cultismes o pseudoderivats dels mots patrimonials de la “mateixa” família lèxica.

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Repasseu la llista de mots que poden presentar dubtes ortogràfics a l’hora d’escriure o o u i feu els els exercicis 11, 12 i 13 de la pàgina 60.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 14 de novembre de 2013

    S’acosta l’hivern. Esperem que no sigui un mal presagi.

    a) Els possessius i els numerals

    Hem vist que no hem d’abusar dels possessius. Hem de prescindir-ne quan no calguin (no heu sentit mai en un retransmissió esportiva que un jugador s’ha fet mal al seu genoll dret?) i hem de substituir-los per un pronom sempre que puguem.

    Quan els numerals expressen ordre, el nom que acompanyen apareix en singular abans del numeral; quan expressen quantitat, el nom apareix en plural després del numeral: pàgina 12 /dotze pàgines.

    En aquest enllaç trobareu unes pautes bàsiques, però molt útils, per escriure de manera coherent els nombres.

    RECORDEU:

    • El miliard és un terme que designa la noció “mil milions”. Aquest concepte equival al terme nord-americà billion. Cal no confondre, doncs, billion amb el terme català bilió, que significa “un milió de milions”.
    • bianual ‘Que té lloc dues vegades a l’any’ / biennal ‘Que dura dos anys o que es repeteix cada dos anys’

    EXERCICIS: 19, 20 i 21 (pàg. 72)

    b) El vocalisme

    EXERCICI: 10 (pàg. 59)

    DEURES:

    • Feu els exercicis 23 i 24 de la pàgina 73 i l’exercici 18 de la pàgina 71.
    • Classifiqueu els sons vocàlics dels exercicis 6, 7 i 8 de la pàgina 59.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 12 de novembre de 2013

    Dia de foc i sandàlies…

    a) L’article lo neutre

    RECORDEU: El grup el que (la que…) és incorrecte quan substitueix el relatiu neutre la qual cosa.

    • *En Joan no podrà venir, el que ens complicarà la feina.
    • En Joan no podrà venir, la qual cosa ens complicarà la feina.

    EXERCICIS: 17 (pàg. 70-71)

    b) El vocalisme

    En català central, com a norma general els fonemes vocàlics àtons (no accentuats) es neutralitzen, és a dir, perden els trets que els distingeixen. Per tant, en general:

    • Es pronuncien neutres les vocals a i e en posició no accentuada (àtones).
    • Es pronuncia [u] la vocal o en posició no accentuada.

    La neutralització és un fenomen que depèn del grau d’arrelament de les paraules en la parla comuna.

    S’observa molta variació entre els parlants en els casos següents:

    • Cultismes i tecnicismes
    • Estrangerismes, termes erudits i marques d’origen estranger
    • Paraules escurçades

    Tal com descriu Joan Mascaró a la “Gramàtica del català contemporani” (F 2.6.2), dirigida per Joan Solà, la no reducció vocàlica en alguns elements lèxics “afectaria sobretot mots d’origen culte o de tipus tècnic i neologismes, però no únicament aquests. És possible que hagin estat sempre mots cultes o tècnics en el moment d’aparèixer, històricament, en la llengua com a neologismes; però quan, posteriorment, han perdut aquest caràcter culte o tècnic han continuat mantenint-se com a excepcions lèxiques amb vocals sense reduir (és el cas de mots com classe o cine, per exemple). A causa del caràcter lèxic idiosincràtic d’aquestes excepcions s’hi observa molta variació: un mateix exemple pot ser excepció en un parlar i no ser-ho en un altre o, dins un mateix parlar, pot ser-ho per a un parlant i no per a un altre”.

    [Trobareu més informació a esadir.cat]

    Hem de neutralitzar la e final de paraules com fase, frase, base

    EXERCICIS: Hem intentat trobar en quins casos hi havia neutralització i en quins no en les sèries següents:

    1. neó, lleó, panteó, camaleó
    2. reelegir, preeminent, reelaborar, preescolar
    3. base, classe, tele, cine
    4. ràpel, càncer, pol·len, dolmen
    5. judo, libido, carro, soprano

    DEURES:

    • Llegiu  l’apartat dedicat als possessius i als numerals i feu els exercicis 19, 20 i 21 de la pàgina 72.
    • Pronuncieu en veu alta els mots de l’exercici 10 de la pàgina 59 i després transcriviu-ne els sons vocàlics. Fixeu-vos en les neutralitzacions.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 3 de novembre de 2011

    “Novembre humit, et farà ric”. Comencem bé el mes.

    a) Vocalisme: o/u

    Fixeu-vos en les diferències ortogràfiques que diferencien els cultismes o pseudoderivats dels mots patrimonials de la “mateixa” família lèxica.

    EXERCICIS: 10 (pàg. 59) i segon exercici de la fotocòpia

    b) El català septentrional o rossellonès

    Hem comentat les principals característiques del rossellonès:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: jo canti (vs.jo cantu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi noho sé pas
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: pendant, gatós, marxandisa

    Si voleu sentir textos en rossellonès, podeu entrar a l’Atles interactiu de l’entonació del català.

    DEURES:

    • Repasseu les llistes de pseudoderivats i de paraules que poden presentar dubtes ortogràfics que hi ha en el llibre i feu l’exercici 13 de la pàgina 60.
    • Llegiu el capítol dedicat al català central i feu l’exercici 4 de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

     

    Article complet

  • Dijous, 27 d’octubre de 2011

    Màrius, quin aigat! (com diuen els de Santa Pau)

    a) La neutralització

    Hem vist que en els mots compostos hi ha dos accents: el principal (o primari) i el secundari. En la transcripció fonètica, el principal el representem com un accent tancat [´] i el secundari com un d’obert [`].

    RECORDEU: El fenomen de la neutralització ens permet distingir alegrament d’alegrement.

    EXERCICIS: primer i tercer exercicis de la fotocòpia

    b) Vocalisme

    La distribució de les vocals mitjanes (e, o) no és del tot homogènia en el conjunt del domini lingüístic, i en certs casos es constaten vacil·lacions o pronúncies diferents, sobretot en les vocals de la sèrie anterior ([e] i [ɛ]).  Una part important d’aquestes divergències són motivades pels factors següents:

    • L’evolució de la vocal [e] del llatí vulgar en els dos grans blocs dialectals. A causa d’aquesta evolució, hi ha tota una sèrie de mots que es pronuncien amb [e] en nordoccidental i en valencià, amb [ɛ] en central i en determinats parlars baleàrics, i amb [ə] en la resta del baleàric. Es tracta de mots com ara cadena, cera, francès o merèixer. Un nombre més reduït de mots, entre els quals es troben pèl i vel, tenen [ə] en parlars baleàrics i [ɛ] en la resta del català. En tots aquests casos són igualment acceptables les diferents pronúncies tradicionals, independentment que quedin reflectides o no a través de l’accentuació gràfica.
    • L’adaptació de certs mots cultes. En aquest tipus de mots és fàcil d’observar un predomini de les vocals mitjanes baixes ([ɛ] i [ɔ]) en la pronúncia més genuïna. Aquest predomini, tanmateix, no és exempt de vacil·lacions o de diferències entre els parlars. Per exemple, els mots cultes en –ecte,  –ecta,  –epte i  –epta (defecte,  provecta,  precepte, inepte/inepta) tenen [ɛ] en valencià i en baleàric, però [e] en altres parlars. En canvi, els mots cultes acabats en  –ema (morfema,  problema,  teorema) i en –ense (castrense,  forense) tenen [ɛ] en central i [e] en altres parlars. En aquests casos de vacil·lació, són igualment acceptables les diferents pronúncies. Amb tot, no és acceptable la tendència a generalitzar les vocals mitjanes altes ([e] i [o]) que es constata sobretot en determinats parlars de sectors urbans a causa, sens dubte, de la imitació de la pronúncia castellana.
    • La tendència a convertir la [o] en [ɔ] en síl·laba inicial (o en monosíl·labs). A causa d’aquesta tendència, en la major part dels parlars, s’ha produït el canvi de [o] en [ɔ] en mots com ara com, crosta, flor, hora, nom, olla, plor, roig, soca, sol i sostre, i presenten vacil·lació en la pronúncia uns quants mots amb el diftong  ou (jou,  pou,  tou) i diversos mots cultes (corts, mot, vot, zona). En aquests casos, són acceptables les diferents pronúncies. No han seguit, però, aquesta tendència els parlars centrals de transició al septentrional, que mantenen la [o] en tots els casos, ni el septentrional, on tota [o] esdevingué [u] en l’antic. El septentrional, a més, presenta una altra peculiaritat, ja que la [ɔ], que en certs parlars s’ha convertit en [o], ha esdevingut [u] en síl·laba travada amb nasal: font, pont. És recomanable d’evitar aquesta darrera pronúncia en els registres formals.

    [Versió electrònica de l’esborrany de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]

    EXERCICIS: 6 i 8 (pàg. 59)

    c) Variants geogràfiques de la llengua catalana

    A partir d’aquest exercici hem revisat les principals característiques dels dialectes del bloc oriental i del bloc occidental.

    Tot i que és una mica vell, aquest vídeo és una bona introducció als dialectes geogràfics catalans.

    DEURES:

    • Observeu les principals característiques del rossellonès i feu l’exercici 2 de la fotocòpia.
    • Per repassar el fenomen de la neutralització i l’obertura de les vocals tòniques,  feu l’exercici 10 de la pàgina 59 i el segon exercici de la fotocòpia de fonètica.

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català oriental cohesió complements verbals composició concordança connectors derivats determinants dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica preposicions pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu velarització verbs veu passiva vocalisme