RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘aprenentatge’

  • Apunts sobre el connectivisme

    CONNECTIVISME= teoria de l’aprenentatge per a l’era digital.

    Teoria desenvolupada per George Siemens per explicar l’efecte que les TIC tenen sobre la manera de vida, sobre com ens comuniquem i com aprenem. El connectivisme considera l’aprenentatge com un procés de crear connexions en una xarxa, es connecten els nodes (informació, dades, sentiments, imatges)

    El connectivisme =  l’aplicació dels principis de la xarxa (network) a l’aprenentatge.

    Conèixer = fer connexions

    Aprendre =  construir xarxes.

    L’aprenentatge en xarxa es dóna a tres nivells: neuronal-biològic, conceptual i socialment.
    La necessitat d’aquest nou enfocament va lligada al canvi que les TIC han produït en la societat. El temps que passa des que el coneixement que adquirim és útil fins que ja no ho és cada vegada més petit, ja que els canvis al nostre voltant van cada dia més ràpid i ens obliguen a reaccionar a la mateixa velocitat.Així, segons Siemens (2004), l’aprenentatge està canviant de la manera següent:

    •    L’aprenentatge és un procés continu, que dura tota la vida i es mou en diferents camps relacionals.
    •    L’aprenentatge informal adquireix importància, ja que cada vegada aprenem de maneres més variades (a través de xarxes, comunitats, etc.)
    •    La tecnologia afecta la nostra manera d’aprendre.
    •    L’aprenentatge individual i l’aprenentatge organitzacional estan relacionats.
    •    Saber on trobar els coneixements necessaris és tan important com saber què i saber com.

    El connectivisme recull en certa manera l’herència del constructivisme, però posa l’èmfasi en l’aprenentatge que té lloc fora de l’individu, per tal d’adaptar-se a les necessitats de l’era actual. En aquest context, aprendre a valorar el que s’està aprenent, la necessitat d’avaluar la necessitat d’aprendre alguna cosa, la capacitat de sintetitzar i reconèixer connexions són habilitats que adquireixen una especial importància.
    Així, la possibilitat d’aprenentatge dependrà de com un concepte estigui connectat amb els altres i de les connexions futures que s’estableixin entre ells.
    D’aquesta manera, se situa l’aprenentatge fora de l’individu, ja que aquest dependrà de les connexions que estableixi i no tant en el seu estat actual de coneixement.

    Com és l’aprenentatge segons Siemens?

    •    Es basa en la diversitat d’opinions.
    •    És un procés de connectar nodes especialitzats o fonts d’informació.
    •    Pot residir en recursos o llocs no humans.
    •    El desig de saber més és més important que el que sabem.
    •    El manteniment de les connexions es faciliten per mitjà de l’aprenentatge continu.
    •    La capacitat per veure les connexions entre camps és una habilitat bàsica.
    •    La intenció de les activitats de l’aprenentatge connectivista és mantenir actualitzada la informació.
    •    La presa de decisions és en si un procés d’aprenentatge.
    •    Per tant, l’aprenentatge, no es basa en la informació i el tractament que en fa l’individu d’ella, sinó que fan falta altres habilitats que influenciaran de manera definitiva el nostre aprenentatge:
    •    Saber distingir la informació important de la que no ho és.
    •    Reconèixer quan una nova informació altera les decisions preses anteriorment.
    •    Crear, mantenir i utilitzar el flux d’informació.

    CONSEQÜÈNCIES

     1.    Canvi de rol dels estudiants i els professors:
    –    L’estudiant ha de tenir un paper actiu per construir el seu propi coneixement.
    –    El professor es converteix en el guia que l’acompanya en aquest procés. El docent s’encarregarà d’ensenyar:

    • a validar la informació
    • a construir la xarxa de l’estudiant
    • a aprofitar les oportunitats d’aprenentatge
    • on / en qui buscar ajuda

    2.    Canvi del concepte d’avaluació:

    L‘avaluació del procés d’aprenentatge, doncs, no es pot dur a terme de la forma tradicional (mitjançant proves i exàmens). En el procés d’aprenentatge hi intervenen factors tan interns com externs a l’individu, així sembla lògic que l’avaluació també vingui tant de dins com de fora de l’individu. Les connexions i l’intercanvi entre semblants i experts li permetran crear al final del seu procés d’aprenentatge un producte que pot ser avaluat tan pel propi individu, com per experts (professors), com per iguals (altres estudiants). El portafoli  és un bon exemple d’instrument per a l’avaluació en l’era digital.

    Les eines Web 2.0 són clau per al connectivisme:  s’accedeix a la informació,  possibiliten crear-ne de nova, publicar-la i que altres persones puguin intervenir-hi opinant, reflexionant o suggerint.

     

    Extrets de:
    http://recursosdidactics.org/archives/1399
    http://ticteories.wikispaces.com/5.+Connectivisme
    http://grupsis.wikispaces.com/7.-+Connectivisme
    http://teories-d-aprenentatge-grup-2.wikispaces.com/5.Connectivisme
    http://les-tic-en-educacio-grup8.wikispaces.com/Connectivisme

    Article complet

  • Els entorns personals d’aprenentatge (PLE’s)

    Segons el que Jordi Adell i Linda Castañeda presenten a Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje, el PLE és un nou enfocament sobre com podem utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’aprenentatge tant en la formació inicial com durant tot el cicle vital.

    Fins fa poc l’educació s’entenia com un conjunt de pràctiques organitzades per una institució però, amb l’aparició de la Web 2.0 i les xarxes socials, hi ha hagut un canvi en la manera de pensar sobre l’aprenentatge i a donar molta més importància a l’aprenentatge informal, aquell que es produeix fora de les institucions. La Web 2.0 ha portat la creació, la barreja, la difusió i l’intercanvi de la informació. Els usuaris no només consumeixen informació sinó que, a més, poden crear, barrejar, publicar, compartir la informació de diferents maneres.

    Jordi Adell i Carme Casteñeda defineixen el PLE com el conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de manera usual per aprendre. L’entorn personal d’aprenentatge inclou allò que una persona consulta per informar-se, les relacions que estableix amb aquesta informació, entre aquesta informació i d’altres consultes, les  persones que li serveixen com a referència, els mecanismes que fa servir per reelaborar la informació… El PLE és personal, és fruit de l’activitat de l’individu i de les seves eleccions, gustos i circumstàncies. Per fer tots aquests processos tenim tres grups d’eines:

    • D’accés a la informació : llocs de publicació com blocs, wikis, arxius i bases de dades d’àudio (iTunes U, podcasts), vídeo (Youtube), multimèdia (Slideshare), objectes d’aprenentatge estàndard (AGREGA, MERLOT), lectors de RSS (Google Reader), llocs de notícies, etc

    • De creació i edició de la informació: wikis, eines d’edició d’àudio i vídeo..

    • De relació amb d’altres usuaris: eines de la xarxa social (Facebook, LinkedIn, etc.). A partir d’aquestes xarxes es formen les xarxes personals d’aprenentatge (PLN) de l’anglès Personal Learning Networks, on l’individu es relaciona amb d’altres persones amb les quals aprèn i de les quals aprèn.

    Esquema general del PLE

    1. On accedir a la informació

    2. On modificar la informació

    3. On relacionar-nos amb d’altres usuaris
      3.1    A través d’objectes compartits

                 3.2    A través d’experiències i activitats compartides

                 3.3    A través de relacions personals

    Passos que podem seguir per crear la nostra xarxa personal d’aprenentatge, que ens proposa Jordi Adell agafant com a referència el que proposa Sue Waters.

    1. Crear un compte de twitter. Podem llegir allò que d’altres escriuen i també podem veure qui llegeixen altres persones que ens interessen.

    2. Subscriure’ns a blocs interessants via RSS, com per exemple Google Reader o Netvibes. Permet conèixer novetats sense visitar cap bloc.

    3. Crear el nostre propi bloc amb Blogger o WordPress. Permet compartir idees, experiències, eines i serveis interessants.

    4. Crear un compte a Mr. Wong o Delicious per etiquetar i compartir els nostres llocs favorits.

    Enllaços interessants:

     

     

    Article complet

  • Els wikis: construïm entre tots

    Els wikis

    A grans trets, el concepte wiki consisteix en l’elaboració i reelaboració conjunta i lliure de documents per part de dos o més usuaris de la xarxa. Una primera característica molt important és que aquests arxius de coneixement es poden elaborar amb senzillesa sense necessitat de maquinari o programari sofisticat. Una segona característica essencial és que gràcies a la rapidesa de la xarxa, els documents es poden crear i modificar de manera gairebé immediata. Una tercera característica clau és que el document creat queda penjat a la xarxa, de tal manera que es facilita l’accessibilitat en qualsevol moment i des de qualsevol connexió del món, tot minimitzant riscos de pèrdua o d’error de còpia.

    En línies generals, aquestes són unes de les principals característiques fan que els wikis suposin un pas gegantí en l’elaboració, reelaboració i transmissió del coneixement.

    Per a crear un document wiki és necessari l’ús del software adequat. L’oferta és molt diversa però gairebé sempre es redueix a un esquema principal. Sovint un lloc web ofereix gratuïtament l’espai a la xarxa i les eines per processar els documents que es volen crear; d’’aquesta manera només cal un ordinador i una connexió a internet per tal de crear o modificar un document de coneixement. Alguns exemples d’aquests llocs web on poder crear documents wiki són: docuwiki, wikispaces, mediawiki, wiki. Només cal teclegar “wiki” a la xarxa i investigar per trobar el lloc wiki més adequat a les necessitats de cadascú.

     

    Per acabar, un enllaç a un vídeo explicatiu sobre què és i com funciona el concepte de document wiki:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • mmiret: Tens tota la raó, Raquel. Jo seria la primera que no voldria sortir, però potser els menys tímids s’hi...
  • Raquel Olivé: Caram! m’ha semblat molt interessant! ara bé, no sé si els alumnes s’hi engrescarien gaire:...
  • Raquel Olivé: Com a Consorci, podem obrir un bloc amb els alumnes on vulguem i com vulguem? o s’ha de fer en...
  • Raquel Olivé: Aquesta setmana al meu I3 vam explicar com havíem de riure en català correcte pel twitter! HAHAHAHA!...
  • Raquel Olivé: Molt bo el vídeo! m’he fet un fart de riure!

Núvol d'etiquetes

2.0 adell aprenentatge aprenentatge dinàmic aprenentatge educació col·laboració usos de wiki aprenentatge informal autonomia avaluació blocs blocs educatius blogs a ensenyament Comunicació comunitat d'aprenentatge connectivisme Diccionari visual Edupunk Enfocament per tasques ensenyament Entorn Facebook google docs Informació integració nova pedagogia PLE PLN senyoreta SLC Montcada i Reixac tasques tic web 2.0 wiki wikis youtube