• C2 28a sessió: dilluns 21 de maig

    Fotomuntatge de Cristina Ramírez

    La sessió del dilluns 21 de maig va començar de forma relaxada posant-nos al dia de com havia anat la setmana. A continuació,  vam aprendre el significat etimològic de la paraula estraperlo. Per entendre estraperlo ens hem de situar al període de la II República Espanyola, quan dos holandesos, Strauss i Perlowitz, amb antecedents tèrbols en el món dels jocs d’atzar, van arribar a Espanya i van enredar membres del govern i polítics del moment. Van manipular una ruleta de la fortuna i la van vendre com una innovació tecnològica. L’invent, que duia el nom “stra-perl”, va ser un engany que va produir la caiguda del govern, que hi estava plenament involucrat. Així, l’ús popular va fer del terme “stra-perl” o “estraperlo” una paraula per referir-se a qualsevol forma de mercat negre o il·legal.

    Vista la paraula, vam repassar i corregir els deures de la setmana. D’una banda, quan parlem de lèxic, cal remarcar les expressions fer llit, quan un està malalt, fer un gran pas en lloc de donar un gran pas, d’altra banda, cal recordar que gran és sinònim d’espaiós i gros ho és de voluminós i per últim cal saber que el jutge no falla una sentència, sinó que la pronuncia, la determina o la decideix. Després, vam corregir els textos, que majoritàriament tenien errades de substantivació, d’excés de possessius i d’oracions simples.

    Seguidament, i abans de la pausa, vam fer el penúltim dictat de l’any, en el qual el Mateu té una visió. Serà la seva musa?

    En tornar del descans, vam preparar-nos un simulacre de la part oral de l’examen: Llegir per parlar. Aquesta vegada, no només era una exposició explicativa sinó també argumentativa: havíem de convèncer l’audiència que ens donés una subvenció. L’audiència, aquesta vegada, però, va ser un sol company, ja que el temps no va donar per a més.

    I per acabar la sessió, vam fer un comentari global de com havia anat aquesta part, i vam rebre els deures per a la setmana vinent, última classe abans de l’examen, que consisteixen en més exercicis de lèxic, alguna tasca escrita voluntària i, si tenim dubtes concrets, la Blanca ens encoratja a visitar la pàgina web dels Itineraris d’aprenentatge de suficiència.

    Fins la setmana vinent!

    Article complet

  • C2 26a sessió: dilluns 7 de maig

    La sessió de dilluns 7  de maig la vam encetar fent referència a la paraula del dia. Aquest cop, ens tocava aprendre el significat de la paraula espelma.

    Si volem mantenir una estança il·luminada i no fer servir llums elèctrics necessitarem, segurament, candeles o espelmes. És ben sabut que aquests objectes estan formats per unes metxes envoltades d’una substància que es consumeix amb la flama. Segons el Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, la  substància que s’empra per produir la flama és la cera, la qual pot provenir de les abelles, de la glicerina o de l’esperma de la balena. En aquest darrer cas, es tracta d’una pasta extreta del crani i del dors dels cetacis i s’anomena així perquè té una viscositat semblant al semen. Així doncs, el fet que moltes candeles hagin estat elaborades amb l’esperma de les balenes ha provocat que s’hagin acabat anomenant espelmes.

    Després de comentar la paraula del dia, vam passar a realitzar un nou simulacre per preparar l’examen. En aquest cas, tocava realitzar la part oral: Llegir per parlar, la qual té una puntuació total de 18 punts a l’examen. A partir d’una sèrie de textos que ens va proporcionar la Blanca, havíem d’elaborar un esquema que ens servís per, posteriorment, dur a terme la nostra presentació oral, la qual havia de tenir una durada aproximada de quatre minuts.

    La Blanca ens va escriure a la pissarra els ítems que es tindrien en compte a l’hora d’avaluar-nos i, després d’una lectura de trenta minuts en al qual havíem de ser capaços d’analitzar la informació proporcionada i estructurar el nostre discurs en funció de les tasques exigides, vam començar el torn de les presentacions orals.

     

    Conceptes avaluatius de l’expressió oral del C2. Imatge de Marta Navarro

    El fet de poder presenciar l’exposició oral dels nostres companys, així com analitzar els errors o encerts que vam produir, ens va servir de gran ajuda a l’hora de preparar el nostre futur discurs a l’examen final.

    Aquesta tasca ens va ocupar tota la sessió i no ens va quedar més temps per poder abordar les altres activitats que la professora havia preparat.

    Així doncs, la sessió va concloure amb els deures pendents per a la propera classe, que són els següents:

    – Llegir el llibre de Josafat. Molt important per poder fer l’activitat de dilluns vinent, ja que el simulacre d’examen que durem a terme estarà íntimament relacionat amb la lectura del llibre.

    – Per a tots aquells que encara no ho hagin fet:

    • Fer el simulacre de Llegir per escriure que els nostres companys van fer el dia de Sant Jordi.
    • Fer la tasca final sobre el text de divulgació científica (pàgina 122 del llibre).

     

    Qui tingui aquesta feina acabada, pot continuar realitzant els exercicis d’ortografia que es troben en el dossier que ens va enviar la Blanca per correu electrònic.

    Això és tot, amics. Ens veiem dilluns vinent. Gaudiu del cap de setmana.

     

    Per si no queda gaire clara la informació a la fotografia que us adjunto, us deixo per escrit els ítems que es tindran en compte a l’hora d’avaluar la part oral de l’examen.

     

    Adequació a la situació comunicativa

    • Grau de formalitat.
    • To.
    • Adaptació del discurs al destinatari.
    • Tipus de text i discurs adequats als objectius comunicatius de l’enunciat.

     

    Interpretació, tria i reelaboració de la informació. Durada de la intervenció

    • Tria de la informació rellevant.
    • Interpretació, reelaboració i reordenació de la informació.
    • Durada de la intervenció adequada per expressar el contingut demanat.

     

    Cohesió

    • Parts del discurs enllaçades.
    • Utilització de marcadors textuals de manera natural.

     

    Organització de les idees

    • Estructura del text i progressió temàtica.
    • Ordre i jerarquització de les idees.

     

    Recursos lingüístics i de modelització del discurs

    • Riquesa, varietat i precisió del lèxic.
    • Creativitat i persuasió.
    • Entonació, ritme i velocitat.

     

    Control del sistema lingüístic

    • Gramàtica i fonètica.

     

    Article complet

  • C2 24a sessió: dilluns 16 d’abril

    La classe va començar amb l’explicació de la paraula espatllarse. Ens remuntem abans de la Revolució Industrial, quan s’utilitzaven animals (ases, cavalls…) per realitzar les tasques de treball més dures. Si aquests animals tenien un accident i es trencaven l’espatlla, es deia que s’havien espatllat. Més tard, durant la Revolució Industrial, es va generalitzar aquesta paraula i es va passar a emprar-la quan les màquines deixaven de funcionar.

    Tot seguit, l’Eduard va fer el repàs del dia anterior. A continuació, vam corregir els deures de preposicions i conjuncions, i després vam realitzar un simulacre del bloc 4, Competència lingüística, de l’examen final, que consistia en un exercici d’omplir els buits amb dues, una o cap paraula en un text.

    Una vegada finalitzada l’activitat anterior, la Blanca ens va donar l’exercici corregit de tipus d’examen del bloc 2, Escoltar per escriure, que vam realitzar la sessió anterior. En vam veure alguns models a classe i vam discutir quines havien estat les errades més freqüents. Abans del descans, va arribar el torn de fer el dictat. El Moisés el va llegir i la Tere el va escriure a la pissarra.

    Quan es va reprendre la classe, vam corregir els exercicis de les oclusives, conegudes com petaca i bodega, i vam acabar la classe realitzant uns exercicis de formació de plurals en paraules que acaben amb essa.

    Exercici de formació de plurals. Fotografia de Berta Gimeno

    Finalment, els deures per a la propera setmana són els següents: realitzar els exercicis de connectors dels fulls, finalitzar els exercicis de doble essa i realitzar un esquema de la r/rr, l·l i m/n.

    Article complet

  • C2 23a sessió: dilluns 9 d’abril

    L’edició de 1906 de ‘Josafat’, de Prudenci Bertrana. Imatge de llegirllibres.cat

    Comencem el 3r trimestre amb els ulls posats a l’examen de nivell. La sessió i el trimestre comencen amb la paraula del dia, avui edredóLa paraula té l’origen en el nom de l’au eider dun, i les seves preuades plomes.

    A continuació, la Blanca ens explica l’estructura que tindrà l’examen de nivell. Comenta que serà una prova dividida en 4 parts.  La primera és l’exercici de Llegir per escriure, en què, a partir d’una informació que se’ns donarà en el mateix dossier de l’examen, haurem de redactar un informe, una nota de premsa, una ressenya o un article d’opinió. La valoració d’aquest exercici serà sobre 25 punts.

    La segona part de l’examen s’anomena Escoltar per escriure. Valorada també amb 25 punts, haurem d’escriure un article d’opinió o de divulgació a partir de la informació que ens donarà una audició i de la qual haurem d’extreure la màxima informació possible. Aquests dos exercicis hauran de tenir una extensió d’unes 300 paraules.

    La tercera part de l’examen s’anomena Llegir per parlar i és on haurem de preparar una exposició oral d’uns 4 minuts de durada. La valoració d’aquest execici és sobre 18 punts.

    Per acabar, el darrer exercici és el de Competència lingüística, valorat amb 12 punts. En aquest exercici haurem d’omplir uns buits en què hi faltaran pronoms, relatius, preposicions, connectors… i també un exercici de precisió lèxica amb verbs, adjectius i noms.

    La Blanca també comenta que el dia 4 de juny, en l’horari habitual de classe,  faríem l’examen del bloc 1 i 4, i el dilluns següent,  l’11 de juny, el dels blocs 2 i 3.

    Avançant en aquesta preparació la Blanca ens  dona una fotocòpia amb una síntesi de com transformar un text oral per tal de preparar la prova d’Escoltar per escriure. A continuació fem un simulacre d’examen per treballar aquest exercici.

    Un cop acabat el simulacre, la Blanca ens entrega les correccions de les ressenyes del llibre Pedra de tartera, de Maria Barbal, i aprofita aquest moment per recordar que la lectura del tercer trimestre és Josafat, de Prudenci Bertrana. Aquesta lectura ha d’estar enllestida abans de la setmana del 7 o 14 de maig, per tal de treballar-la a classe.

    Abans d’acabar, dediquem uns minuts al dictat creatiu que la Maria ha preparat.

    Per la semana vinent la tasca que hem de dur preparada és la següent:

    • Preparar el tema de les consonats oclusives a través d’un dossier que la Blanca ens farà arribar per correu electrònic. Per preparar-lo haurem de consultar la pàgina 25 del dossier d’ortografia.

     

    Recordeu d’anar completant la graella de faltes i corregint els textos al damunt mateix , ja que tenir la carpeta d’aprenentatge al dia ens pot fer pujar la nota final del curs!

    FINS LA SETMANA QUE VE!

    Article complet

  • C2 22a sessió: dilluns 19 de març

    Classe del C2 al bar. Foto de la cambrera

    Ja tenim la Setmana Santa aquí!

    Avui hem fet una última classe amb els ulls posats a les vacances.

    La primera part de la classe l’hem fet a l’aula, començant, com sempre, amb el resum de la classe anterior. L’ha fet la Cristina. Per la setmana passada, ens vam haver de llegir la teoria sobre l’informe i redactar-ne un. La Blanca els ha portat, avui, corregits i com que no els hem fet gaire bé, ens ha proporcionat un nou resum de la teoria amb el qual hem repassat els apartats i continguts de l’informe. Durant les vacances haurem de revisar els errors comesos en els nostres informes i corregir-los. Hem acabat la correcció dels deures posant en comú les correccions de la fitxa de frases.

    Acabades les correccions, hem començat un tema nou: els pronoms relatius. N’hem comentat la teoria i hem fet pràctiques a classe. Crec que més o menys ens han sortit a tots. Després, la Montse ens ha fet l’exposició oral sobre si la televisió és cultura i hem acabat la primera part de la classe amb el nou dictat iniciat pel Jordi 2.

    La segona part de la classe l’hem fet al bar tot fent un cafè. Hem fet veure que treballàvem perquè hem tret unes fitxes de lèxic, hem fet un text d’examen de C2 model i hem comentat la lectura per al trimestre següent (Josafat, de Prudenci Bertrana), però de seguida s’ha fet l’hora de plegar.

    Bona Setmana Santa a tots!

    Els deures:

    • Revisar/corregir l’informe que havíem fet
    • Bloc de fitxes titulat: Preposicions i conjuncions: remarques. Fer apartats 1-6 i 11
    • Bloc de fitxes sobre pronoms relatius
    • Ressenya del llibre Pedra de tartera, de Maria Barbal

    Article complet

  • C2 21a sessió: dilluns 12 de març

    Mapa mental creat per l’Eduard. Fotografia de Moisés Torró

    Vam començar la classe amb una nova paraula vinguda d’arreu del món procedent del Diccionari Etimològic Complementari de la Llengua Catalana, de Joan Coromines. En aquest cas, hem après d’on prové la paraula cotxe. Sembla que, a partir del segle XVI, eren molt coneguts uns carruatges de cavalls fets a Cotx (Kósice, una ciutat d’Eslovàquia). Aquests carruatges duien una placa amb el nom de la ciutat que els fabricava i la gent els va començar a anomenar amb aquesta designació.

    A continuació, el Jordi2 va fer el resum de la classe anterior i, enllaçant amb aquest, vam veure els dubtes dels exercicis del dia anterior, que eren de verbs i pronoms. Però el repàs no va quedar aquí, ja que a continuació vam fer un seguit d’exercicis sobre l’ús del guionet.

    Seguidament, ens vam dividir en 2 grups i vam estudiar, continuant amb la lliçó del dia anterior, com redactar un informe. En primer lloc, vam corregir els exercicis 16 i 17 de la pàgina 109 del llibre. En segon lloc, per parelles, vam analitzar els informes que havien escrit els altres alumnes, posant èmfasi en els encerts, les errades i com millorar el text. Finalment, vam veure tècniques per a donar impersonalitat a un informe.

    Tot seguit, el Moisés va fer la presentació oral sobre la gratuïtat del transport públic.

    Ara va ser torn del dictat. En aquesta ocasió, en David va llegir el final apoteòsic que havia ideat per a la història, i el Jordi2 el va escriure, amb molt de mèrit, a la pissarra.

    En tornar del descans, de nou ens vam posar en parelles i la Blanca ens va facilitar uns textos a partir dels quals havíem de pensar quin era el problema principal del redactat i com es podria millorar o simplificar. Després la Blanca ens donava el mateix text corregit amb un llistat de consells de com redactar adequadament.

    Continuant amb la classe, la Blanca ens va proporcionar uns nous fulls que havíem de passar d’estil nominal a estil verbal.

    Finalment, amb l’ajuda de més fotocòpies, vam analitzar un últim text que contenia gerundis incorrectes com és l’ús del gerundi de posterioritat i vam parlar de més propostes per a millorar la redacció d’un text.

    Deures

    Els deures de la setmana són fer els exercicis 52, 53, 55, 57 i 60 de les fotocòpies.

     

    Article complet

  • C2 20a sessió: dilluns 5 de març

    Alumnes del C2. Imatge de Jordi Bosch

    La classe va començar amb l’explicació de la paraula coco. S’anomena coco al personatge imaginari que fa por als nens i el seu equivalent català és el papus. El navegant Vasco de Gama va conèixer el fruit de l’arbre que després es diria cocoter i el seu aspecte, fosc i pelut, li recordà el personatge imaginari que terroritzava els infants.

    Tot seguit, la Marta va fer el repàs del dia anterior.

    A continuació, vam corregir els deures del verb i dels pronoms febles. Els exercicis del llibre pàg. 198-199 sobre els temps verbals i els exercicis 2-3 sobre combinació de pronoms febles.

    El torn de la presentació oral anava a càrrec de l’Eduard i girava entorn del tema del pa amb tomàquet. Abans, però, vam fer unes tècniques de respiració proposades per la Blanca i en Jordi2, eines d’emergència, per aconseguir la relaxació abans de parlar en públic. La valoració de la presentació va ser molt bona i es va parlar de l’anacolut, que es dona quan es deixa una frase a mitges. Dilluns vinent, dia 12, la Montse haurà de fer la presentació oral a partir del títol: La televisió, cultura o addicció?

    Abans del descans vam fer el dictat i a en David li va tocar el torn d’escriure a la pissarra.

    Quan es va reprendre la classe vam parlar de l’estructura interna del paràgraf. Vam fer l’exercici de classificar sis textos segons la tipologia textual: argumentatiu, predictiu, narratiu, descriptiu, explicatiu i instructiu. I després es van fer tres grups i cada un havia de desenvolupar un paràgraf diferent sobre el pa amb tomàquet.

    Es va parlar de l’escriptura del guionet i també, els mateixos grups, amb una sèrie de paraules assignades, havien de dir si portaven guionet o no i el perquè.

    Per acabar, es va introduir el tema de l’informe i es van repartir uns fulls explicatius amb exemples i exercicis.

    Els deures per la propera setmana: preparar un informe, els exercicis de la pàgina 200 del llibre sobre els verbs, els exercicis dels pronoms febles i els exercicis del guionet.

    Article complet

  • C2 19a sessió: dilluns 26 de febrer

    Els alumnes del C2. Imatge de David Sempere

    Iniciàvem la classe com a cada sessió: amb entusiasme, alegria i il·lusió (*). Bé, amb entusiasme, alegria i joia. J O I A.

    (*) El terme il·lusió, com que l’utilitzava molt en Mas,  i a classe com que no som masistes –ep, només parlem en termes lingüístics! – millor el canvio per joia.

    Aclariment: no ens agrada en Mas a classe  –lingüísticament– perquè utilitza malament els pronoms febles: diu coses com Els hi deixarem les competències, per exemple, quan hauria de dir Els deixarem les competències (hoooome!), amb la forma correcta del pronom de CD. Però això dels pronoms febles ho vam fer després, més avançada la classe, feta la pausa. Ordenem-nos.

    La parella de la classe, naturals de l’Horta, avui encara no havien arribat. Tot i així, encara que el domini lingüístic estava escapçat pel sud, la classe va donar inici amb la paraula del dia. L’emoció ens envaïa. La son ens va desaparèixer de sobte:

    DONAR CARBASSA. Uf, a qui no li han donat mai carbasses? O sigui, a qui no han rebutjat mai quan ha demanat la mà al seu estimat/da? Ah, potser a en Joel Joan, a en Robert Redford, a l’Angelina Jolie o a la mateixa Núria Feliu?! Grans preguntes de la humanitat que aquí, per espai, no podem respondre. La Blanca ens va explicar que aquest mot prové d’una pràctica, gairebé ancestral, que es donava a les masies catalanes: per saber si s’acceptava entregar la mà de la noia de la casa al promès que la hi demanava, les dues famílies concernides feien un dinar. Com que la decisió corresponia als pares de la noia, aquests decidien. Si en el primer plat, que era una sopa, hi apareixien trossos de carbassa, la petició de mà quedava rebutjada. En cas contrari, l’absència de carbassa significava que la petició era acceptada.

    Òndia!, a partir d’ara, la sopa de carbassa, potser que ens la replantegem… vaja. Només un detall a tenir en compte: separar-se costa uns calés. No comprar el bric de sopa de carbassa és un estalvi. No comprar la carbassa i no fer la sopa, doble estalvi: en calés i en temps.

    Ara sí. Es van incorporar apressats la parella de l’Horta. El nostre domini  lingüístic  –de classe– ja estava complet. Només ens faltava la Teresa, deixant anar una peroració a la lleidatana, i ja ho tenim en viu i en directe!

    Vam passar a revisar els deures. Les irregularitats verbals i altres elements associats a aquest món. Vam repassar l’exercici 1 del llibre, a la pàgina 97, i un full d’exercicis  de les fotocòpies. Hi sortia una mica tot:

    -Velars (Va ser ell qui em va dir: “Tingueu fe!”)

    -Velars només 2a persona de l’imperatiu (singular i plural) i subjuntiu (Nois, no us assegueu a terra, seieu a les cadires)

    -Correlació verbal (Si ho hagués vist, t’hauria avisat)

    A continuació va continuar la classe amb les exposicions orals. Avui li tocava a en David, a en Jordi i la Cristina. Als dos primers els tocava presentar Raons a favor de compartir casa com a forma de turisme. Primer va començar en David –que també subscriu aquest text– , que, tenallat per la pressió del directe, va deixar anar uns buenus i ademés, que no li van permetre arrodonir del tot la seva exposició.

    En Jordi ens va delectar amb la seva representació: posició, gesticulació i to excel·lent. Té ofici i és de l’ofici. Si es desviava en alguna ocasió del tema, feia una ullada amb naturalitat al guió i tornava. Un artista!

    La Cristina ens va parlar dels Avantatges de veure el cinema en versió original. Molt bé. No volia fer-ho al davant de tots i no en sabem encara el perquè! Ara, quan veiem una pel·lícula doblada, estirem el coll, com si fóssim un estruç, i mirant la família els engaltem un: “Eip, però que filfes que sou, en versió original, per l’amor de Déu! O Voleu que us reciti les raons que justifiquen el perquè cal la VO?!”.

    I vam anar a fer la pausa, després de decidir que el dictat creatiu ja el faríem el proper dia. S’havia fet massa tard.

    Després d’un cafè reparador de la Dehesa de Santa Maria, reconegut establiment a un pas de la Casa de Cultura, i recomanable si sou cafeters i n’heu d’aplegar un en condicions per a la classe, vam arribar al moment estel·lar de la classe. Els PRONOMS FEBLES. En majúscules. Què hi ha de més excitant que una tarda de dissabte, amb la teva parella i uns amics que jugar als pronoms febles? Als combinats dels pronoms febles? “Serveix-nos-en més, de pomada!!!”, “La li he deixat. Que en vagi a comprar més, que s’acabava”, “Eip, que la hi ha pres. I ara ja no en tenim, de pomada!!”. En resum, que vam estar una bona estona fent exercicis de pronoms febles i ens ho vam passar xupiguai (dues paraules catalanes, diria que no duen guió!), a més d’aprendre bastant. Buf, no són fàcils. Però ara ens agraden i tot. Ens estem transformant (!?).

    I vam passar a una nova qüestió: les correlacions verbals o concordances verbals. Com per exemple:

    Vull (present indicatiu) que vinguis (present subjuntiu) a casa

    si ho passem a condicional , passaria a

    Voldria (condicional) que vinguessis (imperfet de subjuntiu)

    i per tant hi ha una correspondència (present indicatiu->condicional, mentre que present de subjuntiu->imperfet de subjuntiu). A cada frase li correspon passar a un altre temps canviar el verb a una determinada forma. Aquestes correspondències són les regles de concordança verbal. Venen definides i establertes.

    Vam entrar tot seguit amb qüestions de llengua: REMARQUES SOBRE MORFOLOGIA VERBAL, que era com un compendi de tot el que havíem treballat fins aleshores sobre els verbs, resumit en 3 planes màgiques (d’aquelles que cal guardar!). Entre diverses coses jo destacaria els verbs atributius:

    SER, ESTAR I SEMBLAR. A mi no se m’oblidaran mai. L’àvia Cochs, senyora de Reus com no n’hi ha d’altra, deia: “S’ha de ser i semblar”. Jo ara li he afegit l’estar:

    “S’ha de ser, estar i semblar,  per ser una senyor/a”.

    Ah, i que mai hem d’utilitzar el gerundi per expressar accions que ja han finalitzat.

    I ens van posar els deures, i per tant, classe comptada, classe acabada!!

    Article complet

  • C2 18a sessió: dilluns 19 de febrer

    Pissarra del C2. Imatge de Teresa Arechavala

    Com ja comença a ser rutina, vam començar la sessió del 19 de febrer donant la benvinguda a un nou estudiant: benvingut Jordi 3! El grup va creixent!

    Fetes les presentacions, vam aprendre l’origen etimològic de la paraula cangur. Cangur prové de la paraula Cangooroo, mot que van respondre els aborígens australians als colonitzadors quan els van preguntar quin era l’animal que estaven veient. Com moltes vegades a la història, hem anomenat una cosa de forma errònia per culpa d’errors en la comunicació. En aquest cas, els aborígens van respondre “no t’entenc” referint-se al fet que desconeixien l’animal assenyalat i els colons van entendre que l’animal es deia cangooroo.

    Seguidament, vam corregir els deures setmanals, que consistien a llegir Els possessius, de Quim Monzó, sobre els determinants possessius, i fer les dues fitxes de verbs (només en vam corregir una). Ens vam entretenir una mica amb els verbs, ja que vam explicar un altre cop què eren els verbs velars i com els hem de conjugar bé (i esperem, aquest cop, haver-ho entès tots molt bé).

    Després de tancar el tema dels verbs, vam reprendre les exposicions orals. Primer vam visualitzar uns vídeos model i contramodel que havien fet altres persones, els vam comentar seguint la nostra rúbrica i seguidament, la Berta ens va intentar convèncer que era millor fer vacances a l’agost.

    Vam acabar la primera part de la classe amb el fragment del dictat creatiu de la Cristina. Ens va desafiar amb la paraula alcassaba, que crec que ningú va escriure bé.

    Quan vam tornar del cafè, vam començar el tema de la combinació de pronoms febles. Al principi ens va semblar fàcil, però ens ho va deixar de semblar quan vam veure la combinació entre el complement indirecte singular i el directe definit! Quina sort que teniu els valencians!

    Els deures per la setmana que ve:

    • Fitxa de verbs (per qui no l’hagi acabat)
    • Exercici 1 de la pàgina 197 del llibre
    • Dossier nou de pronoms febles (combinació)
    • Fer un text segons les bases del Premi de Narrativa Pi d’en Xandri

    Article complet

  • C2 17a sessió: dilluns 12 de febrer

    Alumnes del C2. Imatge d’Eduard Casas

     

    Més alumnes del C2 i la professora. Imatge d’Eduard Casas

    La sessió del  dia 12 de febrer va començar amb una breu presentació personal oral per part de cada alumne, explicant les motivacions personals per cursar el nivell C2. Aquestes presentacions anaven orientades a donar-nos a conèixer al nou company de curs, en Jordi B. Benvingut, Jordi!

    A continuació, i per fer temps, la Blanca ens va explicar l’origen etimològic de diferents paraules del mateix camp semàntic: bidet, wc, dutxa, lavabo i banyera van ser en aquesta ocasió les paraules del dia.

    Seguidament l’Eduard, en absència de la Marta, va fer el resum de la darrera sessió. En acabar, es van corregir els deures proposats la setmana anterior respecte la caiguda de preposicions i els verbs transitius i intransitius. Cal destacar, d’aquesta darrera part, la necessitat de recordar aquells verbs que poden ser transitius i intransitius alhora, segons el significat que duen.

    En acabar aquestes correccions, la Blanca va preguntar si algú tenia dubtes per fer els deures, pendents per la setmana següent, sobre els pronoms febles. Es va acabar determinant que esperaríem a fer les correccions i resolució de dubtes la setmana vinent.

    Un cop enllestit aquest apartat, va ser el torn d’en Jordi P. i la seva exposició oral, amb la qual va defensar amb bons arguments la necessitat d’incorporar les noves tecnologies (telèfons intel·ligents i tauletes) dins de les aules, com a eina didàctica i evitar-ne així un ús que destorbi el desenvolupament de l’acció educativa.

    Després de l’exposició oral, i abans de la pausa, en Jordi P. també ens va llegir la seva aportació narrativa al dictat creatiu. En aquesta ocasió, sabem alguna cosa més respecte els gustos de mossèn Pere.

     Tornant  de la pausa, ens vam distribuir en dos grups per posar en comú les respostes sobre un exercici que teníem com a deures, relacionat amb l’article sobre el llenguatge No distragueu el conductor, d’Albert Jané, i que ens va permetre introduir coneixements sobre els verbs incoatius i els verbs purs. Aquest tema l’abordarem altre cop més endavant, però les explicacions sobre aquests verbs de la tercera conjugació van quedar força clares. Dins del mateix treball amb verbs irregulars, la Blanca també ens va presentar els verbs velars, corresponents a la segona conjugació, i vam fer uns petits exercicis de compleció.

    Verbs velars. Imatge d’Eduard Casas

     

    Per acabar, la Blanca ens va explicar quines tasques havíem de fer a casa durant aquesta setmana. Els deures que tenim són els següents:

    -Completar un dossier de verbs irregulars

    -Realitzar els exercicis que ens va donar en fotocòpia

    -Completar els exercicis de pronoms febles de la setmana anterior

    -Fer un exercici relacionat amb l’estil, sobre l’ús dels possessius, treballant l’article Els possessius, de Quim Monzó.

     

    Això és tot!

     

    Bona setmana!

    Article complet