Sobre aquest bloc.

CNL de Girona

  • Intermedi 1. Presentacions

    La Sanda és de Romania. Té 41 anys i viu a Celrà. Ella estudia i la seva afició és ballar. (Anna)

    El meu company es diu Mario i va néixer a Cuba. Té 58 anys. Viu a Girona des de fa 10 anys. Treballa per a l’Ajuntament de Girona. Una de les seves aficions és el cinema. (Diana)

    Ell es diu Josep. Ell és de Banyoles. Té 37 anys. Ell viu a Banyoles. La seva professió és jardiner. Les seves aficions són bicicleta i esquí. (Werner)

    La Càndida m’ha dit que és de Salt. El seu lloc d’origen és Alpens. No és massa gran, Només té 65 anys. Ara per ara fa el que vol perquè s’ha jubilat. Des que s’ha jubilat llegeix i se’n va a caminar. (Teia)

    La Teia m’ha dit que és de Granada. Als seus 55 anys està molt vital. Viu a Banyoles i coneix l’Empordà. La seva feina és gratificant. Li agrada anar a caçar bolets i fer rutes i fotos. (Càndida)

    La Maite és nascuda a Barcelona. Té 54 anys. Viu a Salt. És cambrera. Les seves aficions són ballar, anar al cinema, passejar, nedar i llegir. (Mercè)

    La Mari Àngels viu a Catalunya. Té quaranta-set anys. Viu a un poble i es dedica a la jardineria. Li agrada caminar. (Volodymir)

    La Mercè és de Barcelona. La Mercè té 69 anys. Viu a Caldes de Malavella. És infermera i està jubilada.Li agrada ballar, nedar, passejar i llegir. (Maite)

    El nom del meu company és Toni. Viu a Canet d’Adri i té 43 anys. Treballa a l’Ajuntament. Té entre les seves aficions anar en bici i córrer amb la família.

    L’Anna és de Santa Coloma. Té trenta anys. Viu a Girona. Es dedica al taller. La seva afició és el futbol. (Wendy)

    En Joaquim és de Bordeus. Té 50 anys. Viu a Salt. Ara està a l’atur. Li agrada anar amb bicicleta i nadar. (Lina)

    La Lina ha nascut a Colòmbia. Ara té 27 anys. Resideix actualment a Salt. Està a l’atur. Les seves aficions són el futbol, caminar i escoltar música. (Joaquim)

    En Werner és d’Alemanya. Té 59 anys. Viu a Caldes de Malavella. Està jubilat. Les aficions que té són el bricolatge i la natació. Josep)

    La Isabel és de Cuba. Té 58 anys. Actualment viu a Girona. Ara mateix no treballa. Li agrada anar al cine, parlar i estar amb la família. (Toni)

    La meva companya es diu Sofía. És nascuda a l’Argentina. Viu a Sarrià de Ter. Té 44 anys. li agrada la jardineria i per això treballa de jardinera. també li agrada escoltar música i ballar tango. (Paula)

    La Paula va néixer a l’Equador. És més jove que jo, té 42 anys. Ara viu a Salt. Es dedica a fer feines de neteja d’oficines. li agrada fer senderisme, natació i ioga. (Sofía)

    L’Andrés va néixer a Alcalá de Henares. Té 30 anys. Viu a Girona. La seva feina és de funcionari. Les aficions de l’Andrés són la música i tocar el saxo. (Ester)

    En Simón té nacionalitat espanyola i ha nascut a Granada. En Simón té 43 anys i viu a Girona fa 7 anys. Ell és professor de dansa. Li agrada molt jugar a tenir i veure sèries. També m’explicava que, encara que tingui 43 anys, té esperit jove. (Elsa)

    Ella es diu Elsa i és d’Hondures. Té 24 anys i el seu esperit és molt jove. Viu a Salt i treballa d’assistenta domiciliària i també en un CRAE, que és un centre de nens. Li agrada molt muntar a cavall i anar en bicicleta. (Simón)

    La Wendy ve d’Hondures. Té 34 anys i viu a Girona, a Salt. És mestra, però aquí no ha practicat. Li agrada molt llegir. (Sanda)

    En Vladimir és d’Ucraïna. Té 63 anys. Viu a Salt. Ara no treballa. Li agraden els esports. (M. Àngels)

    La meva companya es diu Ester i és de Girona. Té 41 anys. L’Ester viu a Girona. Treballa com a perruquera. Les seves aficions són llegir i escoltar música. (Andrés)

    La meva companya es diu Diana i és procedent d’Hondures. Té 33 anys i viu a Girona. És estudiant i com aficions li agrada llegir molt. (Mario)

     

    Article complet

  • S3 Punt i seguit

    Activitat 8

    • la hi
    • us hi
    • els en
    • -les-hi
    • ‘ls-el
    • li’n
    • l’hi

    Activitat 9

    1. a
    2. b
    3. b
    4. a
    5. a
    6. c
    7. c
    8. b
    9. c
    10. c
    11. a
    12. c
    13. c
    14. a
    15. a
    16. c

    Article complet

  • S3 U2 Tasca 1

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. L’automedicació

    El consum dels medicaments

    En aquests dies amb el canvi de la temperatura, la meva salut i la de moltes persones, es veu afectada i sense pensar-lo prenem un antipirètic o un antibiòtic, que tenim a casa o que algun parent o amic ens va recomanar… I ens estem automedicant.

    Qui no sap de què parlem quan diem ibuprofèn? Si tenim febre o dolor d’esquena o mal de cap, entre altres malalties, sembla que aquest medicament és una solució quasi màgica… I l’automedicació torna a aparèixer.

    He llegit que més 400 fàrmacs per a símptomes lleus deixaran d’estar finançats per la sanitat pública, això també contribueix a una altra forma d’automedicació. Molta gent deixa de prendre alguns medicaments pel cost que ocasiona.

    S’ha fet una enquesta on vuit de cada deu internautes recorren a la xarxa per obtenir informació sobre temes de salut, més i tot que als professionals mèdics. I una altra vegada els medicaments hi estan presents.

    Després de totes aquestes dades i arguments podem concloure que l’automedicació és més a prop nostre del que pensaven i que aquesta realitat és molt complexa, tant si és per l’abús com per no seguir els tractaments indicats.

    Doncs, per tenir una salut controlada, cal que prenguem els medicaments que ens recepten els metges.

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. L’automedicació

    El consum dels medicaments

    L’automedicació pot perjudicar seriosament la salut. Un  medicament pot anar bé per a una persona però potser no dona els mateixos efectes per a una altra. Per això, si tens preocupacions de salut o dolor de fa dies, és millor anar al metge.

    En canvi, més de 400 fàrmacs per a símptomes lleus deixaran d’estar finançats per la sanitat pública. És a dir que la responsabilitat del consum del medicaments serà pròpia de cadascú. A més a més, sembla que hi ha una barrera o mandra a l’hora de consultar un metge ja que vuit de cada deu internautes recorren a la xarxa per obtenir informació sobre temes de salut, més i tot que als professionals mèdics.

    La temptació d’automedicació pot resultar massa fàcil. Per exemple, un pacient va rebre antibiòtic del metge. No es va acabar les pastilles i al cap d’uns mesos va creure que necessitava l’antibiòtic i el va prendre sense consultar al metge.

    Cal evitar aquesta situació. Per tant, el consum de medicaments ha de ser controlada. El metge pot decidir el millor per a la seva salut.

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. Les dietes miraculoses

    Les dietes miraculoses no existeixen

    Les dietes que anuncien els mitjans de comunicació, són un frau o la solució de problemes d’obesitat? És un dilema d’aquesta societat, ja que aprimar-se s’ha convertit en un fenomen internacional.

    Sobre la meva experiència, puc dir que ha estat negativa. Em vaig comprar les pastilles per cremar greix i eliminar toxines i em varen provocar mal de cap i d’estómac, sensació de molta calor i diarrees. No vaig perdre més que 40 € que vaig pagar pel pot de pastilles.

    Cal destacar que la majoria de la societat catalana assegura que són un frau perquè es basen en la venda d’un producte, aprofitant-se del desig de tenir un cos perfecte. Cada persona té la seva problemàtica personal. A més a més, aquests productes no sabem quins elements els componen ni com respondrà el nostre cos. També és important saber qui controla els efectes en la salut d’aquests productes miraculosos.

    L’Associació Espanyola de Dietistes Nutricionistes qualifica la dieta Dukan de “frau i d’il·legal”.

    Com a conclusió, no es tracta tant de fer règim com d’aprendre a tenir una dieta equilibrada que ens permeti nodrir-nos, però sense ingerir un excés de greixos, com assegura la terapeuta Mayca Gómez.

    Finalment, la clau per perdre pes passa necessàriament per tenir una alimentació equilibrada i fer exercici.

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. El tabaquisme

    Fora el tabac

    Un bon dia ens vam reunir, com cada divendres, tots els amics per jugar un partit de futbol. Jo, que tornava després de cinc anys al meu poble, tenia unes ganes immenses de jugar aquell partit. La sorpresa va ser que no vaig aguantar jugant ni vint minuts seguits! En aquell moment ho vaig tenir claríssim: “Maleït tabac!”

    Actualment això és el que pensa la societat, que el tabac és molt dolent, que és la causa de moltes malalties -que comporten una despesa sanitària important-, que, a més a més, contamina i que converteix les persones no fumadores en fumadores passives.

    Cal destacar que Salut assegura que la llei del tabac evita vuit-centes morts anuals per tabaquisme passiu.

    En resum, el consum de tabac es relaciona amb més de vint-i-cinc malalties i és responsable del 85 % dels casos de càncer de pulmó, el 75 % de bronquitis cròniques i, entre d’altres, del 25 % de les cardiopaties isquèmiques.

     

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. Els aliments transgènics

    Són tan bons els aliments transgènics com diuen?

    Hi ha massa conseqüències negatives darrere de l’ús d’aliments transgènics. Per exemple, fa uns anys que feia un hort ecològic i d’un temps cap aquí el vaig deixar, perquè la terra estava contaminada ja que el veí utilitzava plantes transgèniques.

    Actualment la societat està en contra de l’ús dels aliments transgènics per al consum humà; tot i això, estan d’acord en que les empreses els utilitzin en benefici propi. Encara que hi ha un informe de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units que no troba cap element que faci pensar que el consum d’aliments transgènics sigui perillós per a les persones, els científics no ho poden confirmar actualment.

    Ara bé, el bestiar menja gràcies a seixanta-nou vegetals modificats genèticament, però al continent només se’n planta un. Així doncs, estem en contra dels aliments transgènics, però, en canvi, els utilitzem quotidianament per la imposició de les empreses alimentàries.

     

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. Les medicines alternatives

    El poc reconeixement de les medicines alternatives

    Les medicines alternatives poden curar, pal·liar, camuflar un refredat, però no una complicació major, com una operació. Cal la medicina convencional.

    Us explicaré el meu cas, operat de lligament creuats i menisc. Com a medicina alternativa em van donar cremes i gels naturals abans de saber l’abast de la lesió. Tot això va ésser insuficient, ja que al ser més greu la medicina alternativa no m’ho va curar.

    En l’actualitat hi ha diverses opinions sobre les medicines alternatives i cultures, com ara la xinesa, l’asiàtica, són més propenses a utilitzar-les; en canvi, a Europa és on la població tendeix més a la medicina convencional. Per exemple, la Facultat de Medicina ha fet un informe desfavorable al màster d’homeopatia per la falta de base científica.

    Hi ha teràpies que probablement poden funcionar, però al final apostem per la medicina convencional.

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. La donació d’òrgans

    Donar òrgans és donar vida

    Tothom és conscient de la importància de donar òrgans. Un gest tan senzill com donar sang ha fet possible que moltes persones amb problemes renals hagin pogut fer diàlisi de transfusió sanguínia. De la mateixa manera moltes persones han pogut millorar la seva qualitat de vida gràcies a la donació d’un òrgan.

    A Catalunya es va batre el rècord de trasplantaments d’òrgans amb 954 en un sol any. Malgrat això, molta població no veu amb bons ulls que sigui obligatori ser donants, es veu més com a fet voluntari de cada individu.

    En canvi, a França, per llei els francesos es converteixen en donants d’òrgans. Els ciutadans que s’hi neguin s’hauran d’inscriure en un registre.

    Article complet