• Viatges – Un viatge passat per aigua

    Quan vivia a l’Argentina em feia il·lusió que el meu home conegués les cascades de l’Iguazú.

    Hi havia dues opcions per fer el viatge, amb avió o amb autobús, i jo vaig creure que en bus seria una bona oportunitat per veure tots aquells paisatges tan diferents. El viatge era llarg però valia la pena el sacrifici.

    A primera hora del matí vam anar al punt de trobada i hi havia moltíssima gent.

    Després d’unes hores van dir els nostres noms i ens van indicar el lloc a l’autobús, a dalt i davant de tot: seria com anar al cinema.

    Ens vam posar en marxa i només va passar una estona que va començar a ploure.

    La pluja augmentava, encara faltaven molts quilòmetres i per a sorpresa nostra també va començar a ploure dintre del bus: teníem unes goteres a sobre el cap.

    Una mica més tard vam notar que els seients estaven mullats, vam anar a dir-ho als conductors i van donar-nos uns quants diaris no per llegir-los sinó per seure-hi a sobre.

    Ben bé vint-i-quatre hores de viatge, quasi vint-i-quatre hores de pluja i per fi vam arribar a l’habitació de l’hotel.

    I no sé quina va ser la cara que se’m va quedar quan vaig obrir les maletes i vaig comprovar que tota la roba estava tan humida com nosaltres.

    Laura

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.