• S3 U1 Tasca final. L’automedicació

    Efectes negatius de l’automedicació

    Aquesta és una història trista però real: el meu avi va prendre durant molts anys medicació per alleujar els efectes de la mala digestió i l’acidesa per lliure i quan finalment va decidir-se a anar al metge, li van diagnosticar un càncer d’estómac i d’això va morir.

    Actualment  les estadístiques reflecteixen que vuit de cada deu usuaris d’internet recorren a la xarxa per obtenir informació sobre temes de símptomes i automedicació molt més que als professionals mèdics, posant així en risc la seva salut.

    En poc temps, més de 400 fàrmacs per a símptomes lleus deixaran d’estar finançats per la sanitat pública, fet que obre la porta a continuar cada vegada més automedicant-se.

    D’una banda, la majoria de la gent diu que l’automedicació no s’hauria de practicar. D’altra banda, accepta que si no són d’alt risc pots prendre’ls en algun moment puntual i per símptomes lleus. Tothom ho ha fet.

    Per concloure, davant de qualsevol dubte, el millor és consultar un professional.

  1. Fernando

    03 Nov 17
    11:55 #

    L’automedicació

    Crec que l’automedicació passa per un tema d’educació respecte el que prens o deixes de prendre. Hi ha molta gent que s’automedica, que pensa: bé, per un ibuprofè no passarà res. Al meu entendre aquest pensament està arrelat a una cultura de consumisme que evoca una falta de reflexió sobre l’autoregulació a l’hora de comprar i saber què és això que vull prendre. Dit d’una altra manera, tothom em sabria dir quina és la composició química d’un paracetamol o voltaren? Quines són les seves contraindicacions? Com l’elimina el nostre cos? Dubto que la majoria de la població ho sàpiga.

    La llibertat d’automedicar-se és un comportament que hem aprés, que hem anant cultivant en la nostra societat, ja sigui per irresponsabilitat per part del consumidor, perquè les institucions que s’haurien d’encarregar de frenar aquesta inèrcia social no ho fan o perquè formem part d’una cadena d’un gran i important negoci. A les farmacèutiques ja els va bé que la gent compri pel seu compte unes quantes caixes de medicaments al mes, ja els va bé que dipositem tota la nostra salut a les seves mans, que facin uns quants anuncis per la televisió de l’últim medicament contra el refredat, mal de cap o per fer la dieta miraculosa abans de la “operación bikini”.

    Si mirem enrere, els nostres avantpassats ja s’automedicaven amb herbes, ungüents i altres medicines casolanes, era i és un coneixement que es passava de generació a generació i crec que aquesta automedicació és la que podem controlar i interioritzar. En canvi, la medicació química és un element que no podem controlar i, en aquest cas, cal depositar la nostra confiança en el nostre/a metge/ssa de capçalera per saber quines són les dosis recomanables, fins a quan l’hem de prendre, què passa si ens fa al·lèrgia, etc.

    Per concloure, vull dir que no estic a favor ni en contra que la medicació convencional és dolenta però crec que l’hem de fer servir quan és necessari. Hi ha altres medicaments casolans que també són efectius a l’hora de combatre un refredat, mals de caps, dolors o inflamacions musculars, etc.

  2. Anonymous

    03 Nov 17
    11:57 #

    L’automedicació

    Crec que l’automedicació passa per un tema d’educació respecte el que prens o deixes de prendre. Hi ha molta gent que s’automedica, que pensa: bé, per un ibuprofè no passarà res. Al meu entendre aquest pensament està arrelat a una cultura de consumisme que evoca una falta de reflexió sobre l’autoregulació a l’hora de comprar i saber què és això que vull prendre. Dit d’una altra manera, tothom em sabria dir quina és la composició química d’un paracetamol o voltaren? Quines són les seves contraindicacions? Com l’elimina el nostre cos? Dubto que la majoria de la població ho sàpiga.

    La llibertat d’automedicar-se és un comportament que hem aprés, que hem anant cultivant en la nostra societat, ja sigui per irresponsabilitat per part del consumidor, perquè les institucions que s’haurien d’encarregar de frenar aquesta inèrcia social no ho fan o perquè formem part d’una cadena d’un gran i important negoci. A les farmacèutiques ja els va bé que la gent compri pel seu compte unes quantes caixes de medicaments al mes, ja els va bé que dipositem tota la nostra salut a les seves mans, que facin uns quants anuncis per la televisió de l’últim medicament contra el refredat, mal de cap o per fer la dieta miraculosa abans de la “operación bikini”.

    Si mirem enrere, els nostres avantpassats ja s’automedicaven amb herbes, ungüents i altres medicines casolanes, era i és un coneixement que es passava de generació a generació i crec que aquesta automedicació és la que podem controlar i interioritzar. En canvi, la medicació química és un element que no podem controlar i, en aquest cas, cal depositar la nostra confiança en el nostre/a metge/ssa de capçalera per saber quines són les dosis recomanables, fins a quan l’hem de prendre, què passa si ens fa al·lèrgia, etc.

    Per concloure, vull dir que no estic a favor ni en contra que la medicació convencional és dolenta però crec que l’hem de fer servir quan és necessari. Hi ha altres medicaments casolans que també són efectius a l’hora de combatre un refredat, mals de caps, dolors o inflamacions musculars, etc.

  3. Fernando Hugo Pereyra

    03 Nov 17
    11:58 #

    L’automedicació

    Crec que l’automedicació passa per un tema d’educació respecte el que prens o deixes de prendre. Hi ha molta gent que s’automedica, que pensa: bé, per un ibuprofè no passarà res. Al meu entendre aquest pensament està arrelat a una cultura de consumisme que evoca una falta de reflexió sobre l’autoregulació a l’hora de comprar i saber què és això que vull prendre. Dit d’una altra manera, tothom em sabria dir quina és la composició química d’un paracetamol o voltaren? Quines són les seves contraindicacions? Com l’elimina el nostre cos? Dubto que la majoria de la població ho sàpiga.

    La llibertat d’automedicar-se és un comportament que hem aprés, que hem anant cultivant en la nostra societat, ja sigui per irresponsabilitat per part del consumidor, perquè les institucions que s’haurien d’encarregar de frenar aquesta inèrcia social no ho fan o perquè formem part d’una cadena d’un gran i important negoci. A les farmacèutiques ja els va bé que la gent compri pel seu compte unes quantes caixes de medicaments al mes, ja els va bé que dipositem tota la nostra salut a les seves mans, que facin uns quants anuncis per la televisió de l’últim medicament contra el refredat, mal de cap o per fer la dieta miraculosa abans de la “operación bikini”.

    Si mirem enrere, els nostres avantpassats ja s’automedicaven amb herbes, ungüents i altres medicines casolanes, era i és un coneixement que es passava de generació a generació i crec que aquesta automedicació és la que podem controlar i interioritzar. En canvi, la medicació química és un element que no podem controlar i, en aquest cas, cal depositar la nostra confiança en el nostre/a metge/ssa de capçalera per saber quines són les dosis recomanables, fins a quan l’hem de prendre, què passa si ens fa al·lèrgia, etc.

    Per concloure, vull dir que no estic a favor ni en contra que la medicació convencional és dolenta però crec que l’hem de fer servir quan és necessari. Hi ha altres medicaments casolans que també són efectius a l’hora de combatre un refredat, mals de caps, dolors o inflamacions musculars, etc.

  4. Fernando

    03 Nov 17
    12:04 #

    L’automedicació
    Crec que l’automedicació passa per un tema d’educació respecte el que prens o deixes de prendre. Hi ha molta gent que s’automedica, que pensa: bé, per un ibuprofè no passarà res. Al meu entendre aquest pensament està arrelat a una cultura de consumisme que evoca una falta de reflexió sobre l’autoregulació a l’hora de comprar i saber què és això que vull prendre. Dit d’una altra manera, tothom em sabria dir quina és la composició química d’un paracetamol o voltaren? Quines són les seves contraindicacions? Com l’elimina el nostre cos? Dubto que la majoria de la població ho sàpiga.
    La llibertat d’automedicar-se és un comportament que hem aprés, que hem anant cultivant en la nostra societat, ja sigui per irresponsabilitat per part del consumidor, perquè les institucions que s’haurien d’encarregar de frenar aquesta inèrcia social no ho fan o perquè formem part d’una cadena d’un gran i important negoci. A les farmacèutiques ja els va bé que la gent compri pel seu compte unes quantes caixes de medicaments al mes, ja els va bé que dipositem tota la nostra salut a les seves mans, que facin uns quants anuncis per la televisió de l’últim medicament contra el refredat, mal de cap o per fer la dieta miraculosa abans de la “operación bikini”.
    Si mirem enrere, els nostres avantpassats ja s’automedicaven amb herbes, ungüents i altres medicines casolanes, era i és un coneixement que es passava de generació a generació i crec que aquesta automedicació és la que podem controlar i interioritzar. En canvi, la medicació química és un element que no podem controlar i, en aquest cas, cal depositar la nostra confiança en el nostre/a metge/ssa de capçalera per saber quines són les dosis recomanables, fins a quan l’hem de prendre, què passa si ens fa al·lèrgia, etc.
    Per concloure, vull dir que no estic a favor ni en contra que la medicació convencional és dolenta però crec que l’hem de fer servir quan és necessari. Hi ha altres medicaments casolans que també són efectius a l’hora de combatre un refredat, mals de caps, dolors o inflamacions musculars, etc.

  5. Angela Turon

    24 Nov 17
    6:17 #

    Medicina alternativa o tradicional!
    Personalment vaig tenir una experiència amb la medicina alternativa. Va ser amb una persona que considera que los símptomes de les malaties són expressions del cos en resposta a algun conflicte creat per la ment. Així, poden venir inclús d’emocions passades en la infància o en l’úter matern. O sigui, creu que les emocions dónen reaccions al cos i per tant, en el cas que s’en propaguen en el temps, poden convertir-se en malalties.
    Així que, intentava buscar les arreus de les malaltia per curar-les amb medicaments alternatius – que per cert, eren molt cars!-
    Ademés, em va fer estar un any sense prendre cafè, tés i una sèrie d’aliments “no compatibles” amb el meu grup sanguini.
    La veritat és que poc em vaig curar.
    Ara bé, vaig sentir molta gent parlant molt bé sobre aquest tipus de tractament.
    Per altra banda, tampoc em va curar la medicina tradicional. Em sembla que, aquest tipus de medicina, majoritàriament tracten els símptomes i no la causa de les malaties.
    Doncs, conclueixo que no estic segura de cap de les dues alternatives. El millor sempre és buscar tenir un estil de vida sà per evitar tenir problemas físics o emocionals.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>