Arxiu de la categoria ‘General’

  • Intermedi 1. Presentacions

    La Sanda és de Romania. Té 41 anys i viu a Celrà. Ella estudia i la seva afició és ballar. (Anna)

    El meu company es diu Mario i va néixer a Cuba. Té 58 anys. Viu a Girona des de fa 10 anys. Treballa per a l’Ajuntament de Girona. Una de les seves aficions és el cinema. (Diana)

    Ell es diu Josep. Ell és de Banyoles. Té 37 anys. Ell viu a Banyoles. La seva professió és jardiner. Les seves aficions són bicicleta i esquí. (Werner)

    La Càndida m’ha dit que és de Salt. El seu lloc d’origen és Alpens. No és massa gran, Només té 65 anys. Ara per ara fa el que vol perquè s’ha jubilat. Des que s’ha jubilat llegeix i se’n va a caminar. (Teia)

    La Teia m’ha dit que és de Granada. Als seus 55 anys està molt vital. Viu a Banyoles i coneix l’Empordà. La seva feina és gratificant. Li agrada anar a caçar bolets i fer rutes i fotos. (Càndida)

    La Maite és nascuda a Barcelona. Té 54 anys. Viu a Salt. És cambrera. Les seves aficions són ballar, anar al cinema, passejar, nedar i llegir. (Mercè)

    La Mari Àngels viu a Catalunya. Té quaranta-set anys. Viu a un poble i es dedica a la jardineria. Li agrada caminar. (Volodymir)

    La Mercè és de Barcelona. La Mercè té 69 anys. Viu a Caldes de Malavella. És infermera i està jubilada.Li agrada ballar, nedar, passejar i llegir. (Maite)

    El nom del meu company és Toni. Viu a Canet d’Adri i té 43 anys. Treballa a l’Ajuntament. Té entre les seves aficions anar en bici i córrer amb la família.

    L’Anna és de Santa Coloma. Té trenta anys. Viu a Girona. Es dedica al taller. La seva afició és el futbol. (Wendy)

    En Joaquim és de Bordeus. Té 50 anys. Viu a Salt. Ara està a l’atur. Li agrada anar amb bicicleta i nadar. (Lina)

    La Lina ha nascut a Colòmbia. Ara té 27 anys. Resideix actualment a Salt. Està a l’atur. Les seves aficions són el futbol, caminar i escoltar música. (Joaquim)

    En Werner és d’Alemanya. Té 59 anys. Viu a Caldes de Malavella. Està jubilat. Les aficions que té són el bricolatge i la natació. Josep)

    La Isabel és de Cuba. Té 58 anys. Actualment viu a Girona. Ara mateix no treballa. Li agrada anar al cine, parlar i estar amb la família. (Toni)

    La meva companya es diu Sofía. És nascuda a l’Argentina. Viu a Sarrià de Ter. Té 44 anys. li agrada la jardineria i per això treballa de jardinera. també li agrada escoltar música i ballar tango. (Paula)

    La Paula va néixer a l’Equador. És més jove que jo, té 42 anys. Ara viu a Salt. Es dedica a fer feines de neteja d’oficines. li agrada fer senderisme, natació i ioga. (Sofía)

    L’Andrés va néixer a Alcalá de Henares. Té 30 anys. Viu a Girona. La seva feina és de funcionari. Les aficions de l’Andrés són la música i tocar el saxo. (Ester)

    En Simón té nacionalitat espanyola i ha nascut a Granada. En Simón té 43 anys i viu a Girona fa 7 anys. Ell és professor de dansa. Li agrada molt jugar a tenir i veure sèries. També m’explicava que, encara que tingui 43 anys, té esperit jove. (Elsa)

    Ella es diu Elsa i és d’Hondures. Té 24 anys i el seu esperit és molt jove. Viu a Salt i treballa d’assistenta domiciliària i també en un CRAE, que és un centre de nens. Li agrada molt muntar a cavall i anar en bicicleta. (Simón)

    La Wendy ve d’Hondures. Té 34 anys i viu a Girona, a Salt. És mestra, però aquí no ha practicat. Li agrada molt llegir. (Sanda)

    En Vladimir és d’Ucraïna. Té 63 anys. Viu a Salt. Ara no treballa. Li agraden els esports. (M. Àngels)

    La meva companya es diu Ester i és de Girona. Té 41 anys. L’Ester viu a Girona. Treballa com a perruquera. Les seves aficions són llegir i escoltar música. (Andrés)

    La meva companya es diu Diana i és procedent d’Hondures. Té 33 anys i viu a Girona. És estudiant i com aficions li agrada llegir molt. (Mario)

     

    Article complet

  • S3 Punt i seguit

    Activitat 8

    • la hi
    • us hi
    • els en
    • -les-hi
    • ‘ls-el
    • li’n
    • l’hi

    Activitat 9

    1. a
    2. b
    3. b
    4. a
    5. a
    6. c
    7. c
    8. b
    9. c
    10. c
    11. a
    12. c
    13. c
    14. a
    15. a
    16. c

    Article complet

  • S3 U2 Tasca 1

    Article complet

  • S3 U1 Tasca final. L’automedicació

    El consum dels medicaments

    L’automedicació pot perjudicar seriosament la salut. Un  medicament pot anar bé per a una persona però potser no dona els mateixos efectes per a una altra. Per això, si tens preocupacions de salut o dolor de fa dies, és millor anar al metge.

    En canvi, més de 400 fàrmacs per a símptomes lleus deixaran d’estar finançats per la sanitat pública. És a dir que la responsabilitat del consum del medicaments serà pròpia de cadascú. A més a més, sembla que hi ha una barrera o mandra a l’hora de consultar un metge ja que vuit de cada deu internautes recorren a la xarxa per obtenir informació sobre temes de salut, més i tot que als professionals mèdics.

    La temptació d’automedicació pot resultar massa fàcil. Per exemple, un pacient va rebre antibiòtic del metge. No es va acabar les pastilles i al cap d’uns mesos va creure que necessitava l’antibiòtic i el va prendre sense consultar al metge.

    Cal evitar aquesta situació. Per tant, el consum de medicaments ha de ser controlada. El metge pot decidir el millor per a la seva salut.

    Article complet

  • S3 Activitat del primer dia

    Clau de l’exercici

    Article complet

  • Ortografia catalana

    Ortografia catalana

    Article complet

  • La truita de patata més gran del món

    Article complet

  • S1 – U1 Tasca final

    Escriu en l’apartat de comentaris el teu perfil perquè els companys et puguin conèixer millor.

     

    Article complet

  • Viatges – Un viatge passat per aigua

    Quan vivia a l’Argentina em feia il·lusió que el meu home conegués les cascades de l’Iguazú.

    Hi havia dues opcions per fer el viatge, amb avió o amb autobús, i jo vaig creure que en bus seria una bona oportunitat per veure tots aquells paisatges tan diferents. El viatge era llarg però valia la pena el sacrifici.

    A primera hora del matí vam anar al punt de trobada i hi havia moltíssima gent.

    Després d’unes hores van dir els nostres noms i ens van indicar el lloc a l’autobús, a dalt i davant de tot: seria com anar al cinema.

    Ens vam posar en marxa i només va passar una estona que va començar a ploure.

    La pluja augmentava, encara faltaven molts quilòmetres i per a sorpresa nostra també va començar a ploure dintre del bus: teníem unes goteres a sobre el cap.

    Una mica més tard vam notar que els seients estaven mullats, vam anar a dir-ho als conductors i van donar-nos uns quants diaris no per llegir-los sinó per seure-hi a sobre.

    Ben bé vint-i-quatre hores de viatge, quasi vint-i-quatre hores de pluja i per fi vam arribar a l’habitació de l’hotel.

    I no sé quina va ser la cara que se’m va quedar quan vaig obrir les maletes i vaig comprovar que tota la roba estava tan humida com nosaltres.

    Laura

    Article complet

  • Viatges – La meva odissea a Berlín

    Fa ja gairebé disset anys, un 23 de maig de 1999, a les 7 h, a la ciutat de Guayaquil, prenia juntament amb el meu oncle un vol de la companyia Iberia amb destinació a Berlín. El vol faria escala a Caracas, on faríem canvi d’avió i a les 11 h prendríem rumb a Madrid.

    El vol es va retardar 30 minuts a sortir de Guayaquil, no vam estar al cas dels motius.

    A les dues hores de vol, la tranquil·litat de l’avió es va veure alterada pel plor d’un nen d’uns 10 o 12 mesos d’edat i l’angoixa de la seva mare. Ens assabentem que el nen tenia febre molt alta i no aconseguien abaixar-li la temperatura. Als pocs minuts es va escoltar l’anunci del comandant de la nau: ens comunicava als passatgers que tornàvem a l’Equador ja que no li permetien aterrar a Caracas amb un nen malalt. L’avió va prendre rumb a Quito, on un equip mèdic va donar atenció al nen: allí vam romandre dues hores aproximadament.

    Quan arribem a Caracas, gairebé a les 15 h, havíem perdut el nostre vol de connexió a Madrid i vam haver d’esperar a l’aeroport de Caracas fins a les 20 h, que sortia el nou vol que ens havien assignat.

    Evidentment, quan arribem a Madrid, també havíem perdut la connexió amb Berlín i vam esperar unes sis hores fins que ens van assignar un altre vol. La veritat ja no recordo l’hora d’arribada i sortida de l’aeroport de Madrid.

    Quan per fi arribem a Belín eren gairebé les 20 h. El nostre equipatge amb els retards i transbords s’havia extraviat, vam haver d’obrir la incidència en la companyia aèria i això ens va portar una hora més. Arribem a l’hotel i no teníem roba per canviar-nos, les maletes ens van arribar dos dies després.

    Galo

    Article complet