Sobre aquest bloc.

CNL de Girona

  • S3 U1 Tasca final. L’automedicació

    Efectes negatius de l’automedicació

    Aquesta és una història trista però real: el meu avi va prendre durant molts anys medicació per alleujar els efectes de la mala digestió i l’acidesa per lliure i quan finalment va decidir-se a anar al metge, li van diagnosticar un càncer d’estómac i d’això va morir.

    Actualment  les estadístiques reflecteixen que vuit de cada deu usuaris d’internet recorren a la xarxa per obtenir informació sobre temes de símptomes i automedicació molt més que als professionals mèdics, posant així en risc la seva salut.

    En poc temps, més de 400 fàrmacs per a símptomes lleus deixaran d’estar finançats per la sanitat pública, fet que obre la porta a continuar cada vegada més automedicant-se.

    D’una banda, la majoria de la gent diu que l’automedicació no s’hauria de practicar. D’altra banda, accepta que si no són d’alt risc pots prendre’ls en algun moment puntual i per símptomes lleus. Tothom ho ha fet.

    Per concloure, davant de qualsevol dubte, el millor és consultar un professional.

    Article complet

  • S3 Activitat del primer dia

    Clau de l’exercici

    Article complet

  • Ortografia catalana

    Ortografia catalana

    Article complet

  • S2 Unitat 2 Presentació d’una entitat

    Article complet

  • S1 – U3 Tasca final

    Escull un objecte que per a tu sigui especial i descriu-lo. Explica’ns per què és especial per a tu.

    Article complet

  • La truita de patata més gran del món

    Article complet

  • S1 – U1 Tasca final

    Escriu en l’apartat de comentaris el teu perfil perquè els companys et puguin conèixer millor.

     

    Article complet

  • Viatges – Un viatge passat per aigua

    Quan vivia a l’Argentina em feia il·lusió que el meu home conegués les cascades de l’Iguazú.

    Hi havia dues opcions per fer el viatge, amb avió o amb autobús, i jo vaig creure que en bus seria una bona oportunitat per veure tots aquells paisatges tan diferents. El viatge era llarg però valia la pena el sacrifici.

    A primera hora del matí vam anar al punt de trobada i hi havia moltíssima gent.

    Després d’unes hores van dir els nostres noms i ens van indicar el lloc a l’autobús, a dalt i davant de tot: seria com anar al cinema.

    Ens vam posar en marxa i només va passar una estona que va començar a ploure.

    La pluja augmentava, encara faltaven molts quilòmetres i per a sorpresa nostra també va començar a ploure dintre del bus: teníem unes goteres a sobre el cap.

    Una mica més tard vam notar que els seients estaven mullats, vam anar a dir-ho als conductors i van donar-nos uns quants diaris no per llegir-los sinó per seure-hi a sobre.

    Ben bé vint-i-quatre hores de viatge, quasi vint-i-quatre hores de pluja i per fi vam arribar a l’habitació de l’hotel.

    I no sé quina va ser la cara que se’m va quedar quan vaig obrir les maletes i vaig comprovar que tota la roba estava tan humida com nosaltres.

    Laura

    Article complet

  • Viatges – La meva odissea a Berlín

    Fa ja gairebé disset anys, un 23 de maig de 1999, a les 7 h, a la ciutat de Guayaquil, prenia juntament amb el meu oncle un vol de la companyia Iberia amb destinació a Berlín. El vol faria escala a Caracas, on faríem canvi d’avió i a les 11 h prendríem rumb a Madrid.

    El vol es va retardar 30 minuts a sortir de Guayaquil, no vam estar al cas dels motius.

    A les dues hores de vol, la tranquil·litat de l’avió es va veure alterada pel plor d’un nen d’uns 10 o 12 mesos d’edat i l’angoixa de la seva mare. Ens assabentem que el nen tenia febre molt alta i no aconseguien abaixar-li la temperatura. Als pocs minuts es va escoltar l’anunci del comandant de la nau: ens comunicava als passatgers que tornàvem a l’Equador ja que no li permetien aterrar a Caracas amb un nen malalt. L’avió va prendre rumb a Quito, on un equip mèdic va donar atenció al nen: allí vam romandre dues hores aproximadament.

    Quan arribem a Caracas, gairebé a les 15 h, havíem perdut el nostre vol de connexió a Madrid i vam haver d’esperar a l’aeroport de Caracas fins a les 20 h, que sortia el nou vol que ens havien assignat.

    Evidentment, quan arribem a Madrid, també havíem perdut la connexió amb Berlín i vam esperar unes sis hores fins que ens van assignar un altre vol. La veritat ja no recordo l’hora d’arribada i sortida de l’aeroport de Madrid.

    Quan per fi arribem a Belín eren gairebé les 20 h. El nostre equipatge amb els retards i transbords s’havia extraviat, vam haver d’obrir la incidència en la companyia aèria i això ens va portar una hora més. Arribem a l’hotel i no teníem roba per canviar-nos, les maletes ens van arribar dos dies després.

    Galo

    Article complet

  • Viatges – Les aparences enganyen

    Aproximadament a la primavera del 2014 vaig anar a Frankfurt. Després de tres hores arribava a l’hotel. Després de deixar les maletes i cap a la nit, volia veure una obra de teatre i em vaig dirigir al metro.

    A l’entrada una noia (punki) en un mapa que portava t’assenyalava el teatre. Com que no m’entenia va optar per acompanyar-me fins a la mateixa porta. En aquell moment pense que no pots pensar malament de les persones pels vestits sinó per la educació i ara el meu pensament és diferent.

    Mercè

    Article complet