Entrades amb l'etiqueta ‘Vocal neutra’

  • La vocal neutra (A/E)

    Referència: Itineraris d’aprenentatge de llengua catalana. Nivell de suficiència: “Vocals àtones. La vocal neutra. Fitxa resum”

    Vocal neutra

    En els dialectes orientals del català la a i la e tenen el so de vocal neutra quan apareixen en una síl·laba àtona.

    Vocal neutra a final de paraula

    Tipus de paraula

    Exemples

    Excepcions

    Noms masculins   -e

    arbre, llibre, home, pediatre

    Masculins acabats en:
    — ma: problema, tema, idioma…
    — ta: profeta, paleta
    — ista: analista, taxista
    — arca: monarca, patriarca
    — cida: pesticida, homicida…

    Altres:
    —dia, goril·la, mapa, titella…

    Noms femenins        -a

    dona, poma, taula, pediatra

    Femenins acabats en:
    aire: boletaire
    ble: noble, amable

    Altres:
    febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide

    Noms en plural          -es

    homes, dones, llibres, pomes, places, platges…

    Verbs (últim so)          -a

    pensa, donava, tenia

    Infinitius acabats en:
    re: riure, moure…

    Altres:
    corre, vine, obre, omple

    Verbs (penúltim so)   -e

    penses, donaves, teníem

    Vocal neutra enmig de paraula

    Per saber com hem d’escriure una vocal neutra que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.

    pensàvem –> pensa teulada –> teula
    parlaves –> parla panet –> pa

    Remarques de la vocal neutra enmig de paraula

    – Verbs:
    Els verbs néixer, jeure, treure i els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

    tòniques: jec, neix, tret, treia, jeuen, neixen…          amb e             (o amb a)

    àtones: jaiem, naixeu, traient, naixia, jagut…            amb a

    – Noms:
    Hi ha moltes paraules que tenen el so de vocal neutra enmig de paraula i que no tenen cap síl·laba tònica en altres paraules de la mateixa família per poder determinar si s’escriuen amb a o e. En la majoria de casos aquestes paraules coincideixen amb el castellà i altres llengües romàniques.

    Hi ha però una sèrie de divergències amb el castellà:

    S’escriuen amb a en català:
    ambaixada, assassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, rancor, sanefa, davant,  latrina, maragda, sarbatana, Sardenya, ramat…

    S’escriuen amb e en català:
    albercoc, ànec, assemblea, cànem, efeminat, emparar, enyorar, espàrrec, estella, gelea, meravella, monestir, orgue, punxegut, ràfega, rave, resplendir, sergent, setí, tàvec, tràfec, vernís… 
    Empar, Caterina, Esteve, Llàtzer

     

    Article complet