El dia 21 de març , en motiu del Dia Mundial de la Poesia, els alumnes del curs de nivell Bàsic 2 que el Consorci per a la Normalització Lingüística té a Balaguer van dedicar la classe a llegir poemes de diversos autors catalans, com ara Joan Salvat-Papasseit, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu o Josep Carner, entre d’altres.
Després de l’experiència, els mateixos alumnes van proposar crear les seves pròpies poesies, per llegir-les l’últim dia de curs. Aquí en teniu alguns dels resultats:
Bona nit
El món s’ha vestit d’hivern
Els arbres
Tanquen els ulls d’escorça
La nit freda i fosca
Com una bruixa
De somnis glaçats
Petrifica
El verd
D’una fulla adormida
Mostafa Sarhou
La plaça Mercadal
La primera cosa que em va sorprendre de Balaguer
Va ser la plaça Mercadal al cor de la ciutat
Una plaça plena de grandesa i màgia
I on s’hi fa molta quantitat d’activitat.
Els diables i petards per la Nit de Sant Joan,
Els gegants i les sardanes per la Festa Major,
Cavalls, tractors i màquines per Sant Antoni,
Tots donen tombs a la plaça major.
Passo l’estona comptat arcs i arbres
Quan estic asseguda a una de les terrasses
Veien com donen tombs, juguen i parlen
Persones de totes les edats i races.
Sota la mirada de Santa Maria i les muralles
Penso quantes persones han passat pels arcs
Durant més de mil anys d’història
I vuit-cents anys de mercats.
Sarah Carlton
Primavera
Arriba arriba la primavera,
Que bonic és estar fora.
Arriba arriba el bon temps
Canten alegres els ocellets.
Tot és verd, tot és viu,
Tot es mou en el cultiu.
Floreix tot al voltant,
Veus cigonyes alt volant.
Veiem flors a esquerra i dreta,
Si la feina la tens feta…
Anima’t a fer una passejada
Amb la persona amada.
Simona Cazacu
Qui som?
Qui sóc?
Estic aquí avui en dia
Vaig estar allà fa temps
Estaré Déu sap on demà.
Per què no podem saber quan i on?
Per què no podem tenir aquestes respostes?
Estem avui en el lloc adequat?
Vam estar allà en el moment oportú?
Estarem allà en el dia més proper?
Doncs em sembla que no,
que no sabrem mai…
si hem fet el correcte en aquesta vida tan bonica,
però tan curta a la vegada.
Simona Cazacu
La mona rodona aviat
Menjarem galetes ensucrades
I xocolata calenta.
Mohamed Alouah
Les estacions de l’any
Al cel de la primavera
Hi ha ocell que canten.
I de baix de la terra
Les plantes surten.
Els cargols fora
A les fulles mengen
Tothom amb cistella i gorra
Els bolets recullen.
Arriba la tardor
Els arbres s’han enfadat.
Al passar un vent fort
Els ha despullat.
El cel ha canviat de color,
Fosc s’ha posat.
Ja està aquí l’estiu
Amb el sol i la calor,
Vacances, roba lleugera
I platges per refrescar.
Matinades blanques
De l’hivern avisen.
Les nit molt llargues
I els dies més ràpid passen.
Els nens alegres
Amb ninots gelats juguen.
Els gran a les muntanyes
A la neu esquien.
Aissa Lakhal
Una altra vegada serà
Certesa, tenebres, foscor
Caiguda, abisme, buit,
Silenci que perdura en el temps.
Deliris, llums, colors,
Il•lusions, llampades brillants,
Segons, minuts hores
Fugaços en el temps.
Certesa, tenebres, foscor
Caiguda, abisme, buit,
Silenci que perdura en el temps.
Ho sento, una altra vegada serà
En una altra vida, si n’hi ha.
M. del Mar Gutiérrez Yáñez
Sense temps
És gairebé mitjanit
No és tard ni d’hora
No ha nascut cap sol
Per començar un altre dia…
Le hores vagues s’escapoleixen
De vegades lentes, de vegades amb pressa.
L’esperança és molt jove
I es disfressa entre somriures.
A on han anat els somnis
Que sol van ser fantasies?
A on van les estrelles
quan arriba un nou dia?
És gairebé mitjanit
M’envaeix la melancolia
El teu somriure és molt llunyà
El teu record la meva companyia.
No és tard ni d’hora
És el minut en què et penso.
No sigui si tornes algun dia
És aquí on t’espero.
Solangel R. F.
Somio cada nit que hi ets,
Penso quan em desperto on ets
Demano quedar-me adormida molt temps més
Per poder tornar-te a veure un cop més.
I pensar que no te n’has anat, i viure del teu retrat
Pensar que segueixes somrient,
Pensar que érem feliços vivint.
Et portem sempre en el nostre pensament.
Tatuat a la meva esquena sempre existint.
Sempre et tinguérem en els bons i els mals moments.
I l’únic que volem en els nostres sentiments
És dir-te el molt que et recordem.
Núria V. García Martín