La Carme i el Joan ens hem preguntat per què llegim poesia. Ho hem escrit i ho volem compartir amb vosaltres. I també ens agradaria llegir què en penseu vosaltres. Per què llegiu poesia?
Llegir poesia és tenir o voler tenir un moment d’intimitat, gairebé d’espiritualitat, és dedicar-me
uns minuts plaents, és fer unviatge cap al centre de mi mateixa…
M’adono que quan agafo un llibre de poemes, busco, busco, busco… Potser no sé ben bé el que busco,
algun cop sí. A la vida sempre busco, i en la poesia hi trobo moltes coses que no trobo enlloc més…
És curiós, llegir poesia m’aporta calma, però també turbulències, de vegades m’endormisca i d’altres em
sacseja, em trasbalsa, em dispara l’adrenalina i m’agrada, m’emociona, m’enamora…
M’apassiona trobar-hi frases que m’agafen, m’estimulem, em captiven, em prenen. Frases que me les vaig
llegint i em van dient coses, em permeten arribar a llocs on jo sol no arribaria. D’alguna manera, em
catapulten (“Tot és massa quan es tracta de perdre.”)
Gaudeixo llegint les composicions de paraules que m’agradaria ser capaç d’escriure, de pintar, de
musicar…. M’agrada llegir les combinacions de paraules que pinten obres que m’emocionen.
De la poesia també m’agrada aquesta capacitat de jugar amb les paraules: amb el significat, la forma,
el que connoten, el que denoten, tant és. Les contradiccions que poden arribar a tenir tant de sentit (“la
teva presència absent”…) i que reflecteixen com podem ser de contradictòries les persones
Busco i trobo en els versos instantànies de les meves emocions, de les meves vivències,
dels meus pensaments… Moltes vegades instantànies que prenen vida amb el poema…
També em permet submergir-me al meu món interior, i donar paraules a allò que es passeja
per dintre meu, que de vegades em punxa i de vegades m’endolceix, altrament dit sentiments. Poder
posar paraules a un sentiment vol dir poder començar-lo a entendre i, a partir d’aquí,
racionalitzar-lo, treballar-lo, aprendre, canviar, créixer. La poesia és un instrument
immens de creixement personal.
Llegir poesia és viure moments màgics, de fantasia… M’agrada molt fer volar el pensament i deixar-me
portar pels versos… Llegir-los em permet viure moments especials i gaudir.
La poesia també és un exercici intel·lectual. És com un codi amagat en metàfores i imatges i és un repte saber-ho
desxifrar. Entre un sudoku o un bon poema, per mi no hi ha color… 🙂
És emocionant notar que se’t dispara el bombeig de la sang o que se’t posa la pell de gallina, encara que
sigui un poema que has llegit moltes vegades… m’agrada molt trobar poemes que necessito llegir i
rellegir i rellegir, és com mirar l’oneig del mar, que va repetint els moviments de les ones, però
que no pots deixar de mirar…
En la poesia hi trobo una de les expressions més sublims de la Bellesa. Perquè ser capaç d’ajuntar
tot això és més que extraordinari. La poesia et pren, et transporta, et construeix un món fet a mida.
Et pica l’ullet constantment. Sovint llegeixo poesia somrient.
M’agrada dedicar poemes a les persones que estimo…
I la poesia em sembla un espai on trobo molts dels meus grans valors: l’honestedat, l’essència, la
generositat. Em sembla extraordinari com els poetes es despullen davant nostre mostrant-nos el seu
univers interior, sovint el més íntim.
Carme Bové
Joan Vilarnau
28 comentaris
Sergi Cercós
20 març 12
22:45 #
Sovint, la meva experiència com a lector de poesia es resumeix en la frase: “Sí, exacte, és això”. I sé que que aquest “això” no es pot dir més bé, ni amb més força, ni amb més delicadesa, ni amb més intel·ligència.
I és com si m’haguessin passat els Reis.
Quan em passa això, enganxo els ulls al vers -perquè l’esclat de llum sovint es produeix en un vers- i el llegeixo i el rellegeixo. I, si puc, el dic en veu alta només per sentir-lo, com si no el digués jo. Perquè, de fet, no el dic jo.
Elena
21 març 12
12:52 #
Llegeixo poesia per trobar una manera plaent de descriure sentiments, emocions, pensaments… que de vegades coincideixen amb els meus. Llegeixo poesia per descobrir mots nous i nous sentits als mots antics. Llegeixo poesia quan vull aproximar-me a l’essència de l’experiència.
Ramon
21 març 12
13:27 #
Llegeixo poesia per guanyar temps
Jaume
21 març 12
14:47 #
Llegint les vostres argumentacions, m’ha caigut l’ànima als peus. Ho confesso: sóc un analfabet poètic. No crec que sigui arran de la pallissa que suposa els comentaris de textos. Potser es deu que altres gèneres literaris m’atrapen més perquè llegir també em transporta, m’emociona, sento enveja de la capacitat artística dels artistes que han sabut tranformar la vulgaritat i la quotidianetat. Potser es deu a la meva rebel·lia adolescent d’anar contra els progenitors digitals. Ara bé, em barallo en aquests moments com puc tirar endavant un projecte amb els de distància sobre poetes.
Elena Blaya
21 març 12
15:08 #
Jo sóc molt mandrosa per llegir poesia però quan algun cantautor li posa música, m’encanta cantar-la! és la manera que tinc d’aprendre-les.
Sous fantàstics!
Llúcia Barba
22 març 12
0:47 #
Hi ha poesia que llegeixo i oblido. Hi ha poesia, però, que no puc oblidar-la perquè m’ha atrapat, m’ha emocionat….i perquè ha posat paraules a les meves impressions, als meus sentiments i a les meves emocions.
sergi borges
22 març 12
0:55 #
Llegir poesia –com llegir novel·la o d’altres gèneres — m’ajuda a sobreviure
Teresa
23 març 12
17:46 #
“En el fons jo crec que la poesia és útil. La poesia no només serveix. És una de les coses que més serveix al món”, Joan Margarit “El temps” 2007. Twittejat per Laura Borràs.
Imma Peris
26 març 12
21:08 #
S3 Imma Peris
Reconec que no sóc gaire aficionada a llegir poesia, però alguna vegada n’he llegit, i m’agrada el tipus de poesia que expresa sentiments interiors, profunds, que et fan pensar i et reconforten
admin
27 març 12
10:24 #
Teresa, m’has fet recordar una entrevista que van fer al Joan Margarit al Millenium, on explicava que ell se sent com un compositor de música i considera els seus lectors com a intèrprets experimentats, al nivell dels intèrprets d’una orquestra… 🙂
José Luis
29 març 12
1:08 #
Soc una persona apassionada de la lectura però, pel que fa referència a la poesia m’agraden alguns poemes concrets. És un gènere literari que no acabo de desxifrar potser, no ho he provat massa.
Josep A. Aliaga
06 abr. 12
18:22 #
S3 Josep A. Aliaga
Ho reconec: No llegeixo poesia des del col·legi, tot i que cada vegada que he sentit poemes com per exemple d’en Miquel Martí i Pol m’he emocionat. Ara bé, crec que fa molt qui els llegeix o qui els canta per agafar el sentiment adequat.
Paqui Ayala I2
08 abr. 12
19:19 #
Paqui Ayala I2
Reconec que a mi no m’agrada molt la poesia, de fet segons quina poesia no l’entenc.
Si que es cert que quan una persona que te que dir alguna cosa bonica a una altre i se l’escriu en forma de poesia, això t’emociona molt.
De fet, fa 5 anys els meus pares van fer les núpcies d’or, i el meu fill li va llegir una poesia feta per ell mateix que ens va emocionar a tothom, ja que era un recordatori de tota la seva vida junts. També m’agrada alguna poesia cantada, però d’aquestes que et porten sentiments profunds.
Nieves Jerez I2
12 abr. 12
15:24 #
Hola a tots
Fa temps que no llegeixo, però quan llegia poesia, fins i tot escrivia en els meus dies inspirats, sense rimes, simplement et fan sentir i veure les coses d’una altra manera, alguna cosa minúscul a simple vista, es pot convertir segons el que miris en alguna cosa gran, que contradicció, eh?, hi ha poesies que per mes que les llegeixo no les entenc i altres em fan pensar.
Salutacions
Nieves Jerez I2
Ana Cruz
12 abr. 12
22:11 #
Ana Cruz S3
Fa anys que no llegeixo poesia, però m’agrada, llegir-
la i escoltar-la amb música. És una forma d’expressar sentiments, que de vegades tu no tens les paraules adequades per expressar-les i les trobes allà, en un llibre, en una cançó, fins i tot en la manera de ser d’algunes persones.
Mª Jose - I3
14 abr. 12
12:40 #
Jo no llegeixo poesia i em sap greu, però és que sovint no l’entenc. En la meva època d’estudiant, la poesia que vaig llegir era per obligació, a mi m’agradava més la ciència, per aixó, mai he posat molt interès. Si que és veritat, que de vegades, m’agrada escoltar a la gent quan la llegeix. Pot ser aquesta unitat m’acosti més a la poesia.
Salutacions,
Mª Jose I-3
Mª Jose - I3
14 abr. 12
12:44 #
Jo no llegeixo poesia i em sap greu, però és que sovint no l’entenc. En la meva època d’estudiant, la poesia que vaig llegir era per obligació, a mi m’agradava més la ciència, per aixó, mai he posat molt interès. De fet, tinc un llibre de poesia ja fa temps, de Lucía Etxebarria “Actos de amor y de placer” i que mai he aconseguit llegir-lo, encara que l’he començat mes d’una vegada.
Si que és veritat, que de vegades, m’agrada escoltar a la gent quan la llegeix. Pot ser aquesta unitat m’acosti més a la poesia.
Salutacions,
Mª Jose I-3
Ana S3
14 abr. 12
18:21 #
A mi m’agrada moltíssim la poesia, des de petita l’escoltava a Radio Barcelona en el programa “Arribàs Castro”, us recordeu, escoltar-lo em feia pensar que no era un simple rapsode sinó que ell sentia aquelles paraules com si fossin seves, li sortien d’un lloc profund,” del cor”, el poeta que no ho sent, mai arriba a ningú. La mare recita molt bé i l’oncle les escriu, ells em van fer ser una enamorada del gènere, que surt des de les entranyes.
Ana S3
Crista I3
18 abr. 12
9:32 #
Tots els comentaris són tan profunds, tan bonics i tan reals en el que es tracta de la poesia.
Personalment, fa molt que no llegeixo poesia (i ho dic amb tristesa).
Espero animar-me més en aquest domini.
Salutacions,
Crista I3
Mariela S1
19 abr. 12
20:05 #
M’agrada molt la poesia, quant tenia vint anys escrivia poesia. Puc recordar que utilitzava les meves vivèncias a la hora de escriure poesia, apart també m’ agrada llegir poesia de autors: Mario Benedetti, García Lorca i molt més.
salutacions,
Mariela S2
Pepa Fernández S2
21 abr. 12
18:50 #
La poesia expressa sentiments i emocions. A mi personalment no m’agrada, pot ser que no l’hagi llegit molt o no hagi trobat l’autor que m’agradi. Estic acostumada a llegir altres estils literaris, en canvi la poesia en la música em és diferent, em canvia el concepte, m’arriba a agradar.
Susana Suárez I3
27 abr. 12
8:31 #
A mi personalment, no m’agrada molt llegir poesia. Considero que és un gènere literari difícil d’entendre. Hi ha alguns poemes que s’entenen perfectament però normalment és complicat saber el que realment volen expressar. Això és degut a que són textos amb metàfores, ironies …
D’altra banda m’agrada com sonen les rimes dels versos o les comparacions entre el real i l’imaginari (quan aconsegueixes esbrinar la seva similitud).
admin
27 abr. 12
9:22 #
Susana, hi ha poesia sense metàfores. Si llegeixes, per exemple, qualsevol poema de la Marta Pessarrodona veuràs que no fa servir ni una metàfora. A mi no em cal saber el que realment volen expressar els poetes, perquè aleshores ja llegeixo novel·la, o una altra cosa. Aquest espai de dubte l’omplo amb la meva pròpia experiència i aleshores és quan passa allò tan màgic: que aquell poema parla de mi, i de la meva vida… La poesia és això! 🙂 [Joan Vilarnau]
isabel gonzález
02 maig 12
11:14 #
Potser no estic acostumada a llegir aquest gènere però personalment no sé connectar amb la poesia. Gairebé fa tres any que començo a llegir novel.les d’altres gèneres com poden ser de tipus històriques o policiaques, però la poesia és per a mi molt difícil d’entendre. Amb això no descarto que amb molt de temps comenci a llegir-ne d’alguna facileta. M’ho proposaré.
Oreto Doménech
09 maig 12
23:34 #
La poesia em fa feliç i em fa apreciar la vida més intensament i comprendre-la i comprendre’m més profundament.
Carme Bové
10 maig 12
8:25 #
Gràcies, Oreto, que bonic!
Loreto Farreny
10 maig 12
13:04 #
Si alguna cosa aconsegueix arribar-me al cor, aleshores, és poesia
Carme Bové
10 maig 12
13:08 #
🙂