Ja sabem que llegir poesia en veu alta no és una tasca fàcil. A més, alguns dels poemes poden ser una mica difícils d’entendre per la temàtica, el context en què van ser escrits, alguns dels mots utilitzats, etc. Per això, amb els alumnes de l’Intermedi 2 ens va anar molt bé utilitzar els fulls de la DGPL Llegir per parlar, llegir per aprendre dedicats als poemes i cançons de Pere Quart, Maria-Mercè Marçal, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Lluís Llach.
Els alumnes, en parella, van fer les activitats que es proposen als fulls. Un cop comprès el text, cada membre de la parella n’havia de llegir un fragment en veu alta. Per torns, el que escoltava havia d’oferir ajudes a l’altre si és que les necessitava per millorar l’entonació o la pronúncia d’alguns mots. Després de tota aquesta feina prèvia, va venir el moment de llegir els poemes per a tota la classe. Satisfacció per part de tothom, un gran aplaudiment i aquella sensació tan difícil d’explicar que ens deixa la poesia…
Per altra banda, com que els alumnes de Suficiència 2 estaven treballant temes gastronòmics, les poesies triades –d’Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Jordi Sarsanedes i altres- van girar entorn d’aquest centre d’interès. Vam poder comprovar que fins i tot algú havia batejat el gènere com a Gastropoesia o poesia gastronòmica. El dia del recital, cada alumne va rebre una llista amb el nom del poema i de l’autor i un espai en blanc. Es tractava d’escoltar atentament els companys i intentar endevinar quin poema llegia (títol i autor). Ens ho vam passar molt bé perquè n’hi havia de divertits, de temàtica similar que es podien confondre…
Per cert, ben pocs van estar d’acord amb la frase final del poema d’Enric Casasses:
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions
Al pot petit hi ha la bona confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura
la llibertat, la llei més segura,
la veritat, bandera que no es jura
i el paradís, un bon plat de verdura.
Cap comentari