Els alumnes del nivell Intermedi 1 i Suficiència 2 de Ribes van dedicar el dia Mundial de la Poesia a conèixer alguns poetes catalans i a escriure els seus propis poemes.
Els alumnes de l’S2 van treballar els poemes Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, Assaig de plagi a la taverna de Pere Quart i Assaig de càntic en el temple de Jordi Larios. Es van comentar les circumstàncies en què cada poeta els havia escrit, l’estructura, el lèxic… Finalment els alumnes, “inspirant-se” en els tres poemes, van fer la seva pròpia versió (o plagi). Us en transcrivim algun com a mostra.
|
Oh, que benaventurada que estic amb la meva petita, valuosa i lluitadora terra d’acollida, i com me’n penediria de deixar-la per marxar a altres paratges. Els meus compatriotes poden dir que menyspreo aquella on vaig néixer. No és cert, però aquella pàtria tan conservadora, religiosa, violenta i inculta, ja no em representa. No, la terra no sempre és aquella on vas néixer, també és aquella on somnies, lluites, creixes… És aquella que defenses, senzillament, la que has escollit com a casa teva, aquella que tens al cor .
Andrea Botero
|
Assaig d’un ciutadà del món
Meravella d’aquesta terra i d’altre, No confonc el vast d’aquest món Ni que la llar es troba Allà on és el cor.
Així doncs, tots els camins em porten a una Nova, humana i renovadora pàtria. Vaig marxar cap al nord-est On diuen que la gent és pura i extraordinària. Sàvia, de profusa liberalitat i plena de llibertat.
Els meus germans, esperançats, van dir: “La terra és de qui la treballa”, I jo, no important la llunyania, vaig adonar-me Que aquesta és una terra bondadosa, afavorida, Tan transcendental com cada u pensi, Malgrat la gent bruta, innoble i infeliç d’esperit que ho negui.
Perquè qui valora i comparteix la seva terra, hi cap en totes. (Viatjar torna l’idealisme en realitat).
Sharon Flores
|
Per la seva banda, els alumnes de l’Intermedi 1 van treballar la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart. Després també van escriure el seu poema per expressar el seus desitjos a Déu. Ei, si pot ser!
