Apunt de juny: Pompeu Fabra (dificultat mitjana / alta)
I, doncs, de què va això?
En un apunt anterior ja dèiem que abans de la normativa fabriana els autors escrivien com els indicava el seu criteri. Potser sí que hi havia algunes normes d’estil segons les publicacions, però no hi havia una gramàtica comuna que cohesionés, sobretot la llengua escrita. Una de les primeres publicacions a fer-se ressò de la normativa de Fabra fou la revista L’Avenç, que encara ara es publica. Va ser una plataforma escrita que ajudà, amb el seu exemple, a difondre la nova normativa. En els seus inicis, el 1882, encara sense la Gramàtica, també els qui redactaven la revista escrivien un català molt diferent a aquell que amb els anys tota la comunitat de parlants hem acabant compartint.
En aquest apunt de juny us proposem un exercici de correcció o, si voleu, d’adaptació del primer text de L’Avenç del 1882 a la gramàtica d’avui. Agafeu paper i llapis i comenceu… almenys proveu-ho. Veureu que el text s’entén perfectament, però, alhora, també us adonareu de les moltes diferències entre la llegua del passat i la del present. Ens farem conscients de tot el que sabem… potser més del que ens pensàvem. I, sobretot, ens podem fer una idea, per descomptat molt lleugera, de tot el que va arribar a plantejar-se el mestre Fabra en el decurs de la seva obra.
[Ens haureu de disculpar que no es pugui fer servir directament la imatge de L’Avenç presa d’Internet: no es veu prou bé quan la inserim al blog. Hem transcrit un fragment del text per poder fer l’exercici.]
«Fa temps que acariciavam l’ideya de donar á llum un periódich, y ab aixó’s comprendrà quina es la nostra satisfacció al veurela ja realisada.
Entrem, donchs, á trepitjar l’escabrós viarany del periodisme, encara que molt poch entesos en éll, impulsats per lo bon desitj, y pensant que si be avuy som los més petits, seguint l’ordre natural, anirem progressant mentre duri la nostra vida. Ademés lo títol que porta la nostra publicació’ns obliga a ferho.
Lo Progrés es y será sempre nostra guia, com deu ser lo de tota la humanitat, y rebrém ab especial satisfacció’ls avensos practicats en tots los rams del humá saber; deixant apart tota mena d’ideyas enrederides, dèbils estorbs interposats en lo camí de la Civilisació. Som joves que tenim á carrech la publicació de L’Avens y ab la seguretat que aquest es lo camí que debem emprender, correrém á passos agegantats, si’ns es possible, envers la meta de nostras aspiracions.»
L’Avenç, 01/01/1882 (núm. 1), [imatge en líia]: Biblioteca de Catalunya. Armari de revistes.
Ara tu! No cal que posis al blog tota l’adaptació que n’hagis fet, però podries comentar si t’ha resultat fàcil o difícil i comentar algun aspecte relacionat amb aquestes qüestions:
T’ha agradat adaptar aquest text? Explica com t’has sentit.
Hi ha algun tret de la llengua d’abans que t’hagi sobtat especialment, per què?
Creus necessari que les llengües tinguin unes normatives concretes?
Com t’imagines que fou la tasca de Pompeu Fabra? Quina opinió et mereix.
La llengua ha avançat des del segle XIX ençà? Si creus que sí, en quins aspectes?
Busca per Internet les dates de les publicacions de les grans obres de Pompeu Fabra. Et donem algunes pàgines, clica-hi i remena:
Institució de les Lletres Catalanes (ILC)
Associació d’Escriptors en Llengua Ctalana (AELC)
Proper apunt al blog: 13 de juliol
2 comentaris
Amparo
12 juny 18
23:21 #
M´ha agradat adaptar el text i no ha sigut gens difícil.
He vist que les ‘ch’ s´utilitzaben molt.
Crec que si és necessari que les llengües tinguin una normativa concreta, perquè a l’hora de llegir tothom pugui entendre el mateix.
La tasca de Pompeu Fabra crec que va ser una tasca d´un gran científic i d´un home avançat al seu temps.
Laura Savelyeva S3
18 juny 18
12:08 #
Sí a mi també m’ha agradat aquest exercici d’adaptar el text. És curiós veure els canvis de la llengua.
Crec que la tasca de Pompeu Fabra va ser força difícil però molt necessària ja que avui en dia tots hi podem aprofitar.