![\"Resultat](\"http:\/\/www.escriptors.cat\/autors\/bertranap\/portic.jpg\")
En bona hora s’han creuat els nostres camins, amic lector o amiga lectora. El nom, ja me’l coneixes. L’edat, potser no: aquest 2017 en compleixo 150, i la meva filla Aurora, 125. Les institucions del pa\u00eds volen commemorar la nostra mem\u00f2ria. Si t’he de ser franc, em fa il\u00b7lusi\u00f3 que es tornin a editar les meves obres i que noves mans i nous ulls em fullegin i em provin de con\u00e8ixer. No cal que t’expliqui la meva vida, que tot ho trobar\u00e0s en els enlla\u00e7os que la meva filla i jo et donarem m\u00e9s endavant. El m\u00e9s important que et puc dir fa molts anys que t’ho vaig escriure en els meus relats. Sempre t’he parlat de moltes coses, i el relat que s’ha fet m\u00e9s fam\u00f3s de tots els que he escrit ha estat el de la relaci\u00f3 passional i truculenta de Josafat i Fineta. Des d’avui, per\u00f2, tamb\u00e9 et convido a con\u00e8ixer el paisatge que he estimat, la natura que he conegut a fons i la vida amb el pa, el vi de les masies i dels hostals. Et regalo aquesta terra fressada per les meves passes d’observador i ca\u00e7ador, i desitjo que tamb\u00e9 per a tu et sigui una escola de sensacions, que et provoqui una mica de d\u00e8ria de con\u00e8ixer-la m\u00e9s des de dins. No tinguis por, sent-te lliure per vagarejar-hi i trepitjar-la. Sense saber com t’anir\u00e0s sentint humanament m\u00e9s il\u00b7luminat o il\u00b7luminada.<\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 I ens diu Aurora Bertrana:<\/h2>\n
Aqu\u00ed et deixem unes p\u00e0gines web perqu\u00e8 ens puguis con\u00e8ixer una mica m\u00e9s i s\u00e0pigues qu\u00e8 s’organitza al llarg d’aquest any commemoratiu:<\/span><\/p>\n![\"Resultat](\"http:\/\/www.espaisescrits.cat\/storage\/2017-01-31-08-52-11-image.jpg\")
Tal com us deia el meu pare, jo en faig 125 aquest any. S\u00f3c m\u00fasic i escriptora. Alguna obra meva va tenir gran \u00e8xit, per\u00f2 en general les meves obres no s’han publicat gaire i encara hi ha a la Universitat de Girona un llegat per descobrir. He viatjat molt. El que he viscut ha inspirat la meva literatura, per\u00f2 hi he afegit una certa dosi de ficci\u00f3 per distanciar-me de mi mateixa i, aix\u00ed, oferir-te la manera de ser de la gent d’altres \u00e8tnies, sempre explotades i vexades per l’avar\u00edcia comercial de l’home blanc i tamb\u00e9 pel seu caprici sexual. Aquesta tem\u00e0tica fou la que m’inspir\u00e0 la Polin\u00e8sia francesa, at\u00e8s que vaig residir un temps a Tahit\u00ed. En la meva narrativa hi surten dones perqu\u00e8 considero que tenen un pes cabdal en la societat. Em va semblar que havia d’aprofundir en la comprensi\u00f3 de la situaci\u00f3 de la dona al Marroc, per aix\u00f2 hi vaig viatjar. M\u00e9s tard, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, vaig voler narrar la valentia d’unes dones soles compromeses a salvar cases i pobles perqu\u00e8 els homes havien estat v\u00edctimes de la guerra o dels m\u00faltiples incidents que s’hi relacionen. La hist\u00f2ria petita de la qual formem part les persones s’inscriu en la literatura d’una manera m\u00e9s viva que no pas en els tractats i estudis sapiencials; en conseq\u00fc\u00e8ncia, la literatura tamb\u00e9 forma part del coneixement d’un mateix.<\/span><\/p>\n