{"id":290,"date":"2018-03-19T11:05:07","date_gmt":"2018-03-19T09:05:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=290"},"modified":"2018-03-19T11:05:07","modified_gmt":"2018-03-19T09:05:07","slug":"apunt-de-marc-pompeu-fabra-dificultat-mitjana-alta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=290","title":{"rendered":"Apunt de mar\u00e7: Pompeu Fabra (dificultat mitjana \/ alta)"},"content":{"rendered":"<h1><span style=\"color: #c42121;\"><a href=\"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/Imatge-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-280 alignleft\" src=\"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/Imatge-2.jpg\" alt=\"\" width=\"162\" height=\"156\" \/><\/a>L&#8217;ortografia era una olla bullent<\/span><\/h1>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 24pt; color: #ba2222;\">A<\/span><span style=\"font-size: 14pt;\">bans de la normativa de la llengua que va impulsar Pompeu Fabra hi havia molta diversitat de parers, cada diari o revista tenia les seves normes i, en general, els escriptors es regien for\u00e7a per escriure segons els seus gustos personals. Al segle XIX Mil\u00e0 i Fontanals va intentar fer unes normes, per\u00f2 la proposta no va tirar endavant. Mirem com ens ho descriu el mateix Pompeu Fabra:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #808080;\"><a href=\"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/images-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-291 alignright\" src=\"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/images-1.jpg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/images-1.jpg 225w, https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/images-1-150x150.jpg 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 225px) 100vw, 225px\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #808080;\">\u00abTothom continuava aferrat al seu sistema, gens disposat a sacrificar una sola de les seves habituds ortogr\u00e0fiques. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s: en realitat aquell desgavell no era pas considerat com un mal; ans se&#8217;n feia apologia, trobant que all\u00f2 d&#8217;escriure cadasc\u00fa a la seva manera era una cosa que s&#8217;acordava meravellosament amb el nostre car\u00e0cter, enemic de tota mena d&#8217;imposicions [&#8230;] No volien comprendre que mentre el catal\u00e0 fos una llengua sense una ortografia unificada i sense un l\u00e8xic i una gram\u00e0tica fixats, no es podia implantar a les escoles, ni podia aspirar als usos oficials, i es trobava en condicions aclaparadores d&#8217;inferioritat en la seva lluita amb la llengua castellana.\u00bb<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 10pt;\">Pompeu Fabra,\u00a0\u00abLiterats i gram\u00e0tics\u00bb, dins\u00a0<em>La llengua catalana i la seva normalitzaci\u00f3\u00a0<\/em>(a cura de Francesc Vallverd\u00fa), Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 1992, p. 138.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 10pt;\">[Fotografia digital de Pompeu Fabra]: Universitat Pompeu Fabra, Portal Pompeu Fabra.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt;\"><span style=\"font-size: 24pt; color: #c42b2b;\">A<\/span>ra transcriurem un fragment de Josep Pla en el qual ens diu que el car\u00e0cter de Fabra va afavorir que la gran tasca d&#8217;unificaci\u00f3 de la llengua pogu\u00e9s tirar endavant i que, finalment, la normativa fos acceptada per la majoria de catalans.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/images-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-292 alignleft\" src=\"http:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/03\/images-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"207\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 14pt; color: #808080;\">Diu sobre Pompeu Fabra: \u00abFou un perfecte home de m\u00f3n, una persona admirablement dotada per conviure en societat sense fer nosa, amb una pres\u00e8ncia lleugera, gaireb\u00e9 imperceptible, amable.\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 14pt; line-height: 48px; color: #808080;\">T<\/span><span style=\"color: #808080;\"><span style=\"font-size: 14pt;\"><span style=\"color: #808080;\">i<\/span>ngu\u00e9 l&#8217;art de saber-se despersonalitzar,\u00a0<\/span><\/span><span style=\"color: #808080;\"><span style=\"font-size: 14pt;\">de veure b\u00e9 les coses sempre m\u00e9s enll\u00e0 de les q\u00fcestions d&#8217;amor propi, de no complicar amb intromissions personals la ja prou complicada, inextricable densitat d&#8217;obstacles que espont\u00e0niament apareixen de seguida que hom pret\u00e9n portar una cosa \u2015fins la m\u00e9s \u00f2bvia i necess\u00e0ria\u2015 a cap. Deixo <\/span><\/span><span style=\"color: #808080;\"><span style=\"font-size: 14pt;\">a l\u2019experi\u00e8ncia del lector judicar la qualitat d&#8217;aquestes condicions. Al meu entendre,\u00a0 haurien estat excepcionals a tot arreu, i en el nostre pa\u00eds, s\u00f3n, objectivament parlant, singular\u00edssimes. Si a la passi\u00f3 que produ\u00ed el projecte de fixaci\u00f3 de la llengua, en els seus aspectes dir\u00edem t\u00e8cnics, s&#8217;hi hagu\u00e9s pogut afegir la morbositat de les incompatibilitats personals cultivades, no s\u00e9 pas si la reforma hauria estat factible. Hauria naufragat com tantes iniciatives hem vist n\u00e9ixer esperant la reconciliaci\u00f3 \u2015el jubileu\u2015 de les \u00e0nimes. No era pas aquest el m\u00e8tode de Fabra.\u00bb<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 10pt;\">Josep Pla, \u00abPompeu Fabra (1868-1948) \u00bb dins <em>Homenots. 1a s\u00e8rie<\/em> (Obra completa), Barcelona: Editorial Destino, 1969, p. 94.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 10pt;\">[Fotografia digital de de Josep Pla, publicada al blog d&#8217;Adolfo Torrecilla:] \u00ab<em>Vida de Manolo de\u00a0<\/em>Josep Pla\u00bb, 04\/02\/2013.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 18pt; color: #c42b2b;\"><strong>Ara tu!<\/strong><\/span> <span style=\"font-size: 14pt;\">Pots fer un comentari curt entorn d&#8217;algun d&#8217;aquests temes que et proposem o sobre el que aquests dos textos t&#8217;hagin suggerit.<\/span><\/p>\n<ul style=\"list-style-type: disc;\">\n<li><span style=\"font-size: 14pt;\">Tenir una normativa gramatical afavoreix la tasca de l&#8217;escriptor o, contr\u00e0riament, li talla les ales de la creaci\u00f3?<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 18.6667px; line-height: 28px;\">Segons el teu parer, una llengua que tingui normativa ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 m\u00e9s o menys avantatges que una altra que no en tingui?<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 14pt;\">Si llegim ara el text de Josep Pla, a part de la innegable saviesa ling\u00fc\u00edstica de Fabra, creus, com Pla, que un les factors que ajuden a portar les tasques amb \u00e8xit t\u00e9 a veure amb la manera de ser de les persones?<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>Proper apunt al blog: 16 d&#8217;abril de 2018<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;ortografia era una olla bullent &nbsp; &nbsp; Abans de la normativa de la llengua que va impulsar Pompeu Fabra hi havia molta diversitat de parers, cada diari o revista tenia les seves normes i, en general, els escriptors es regien for\u00e7a per escriure segons els seus gustos personals. Al segle XIX Mil\u00e0 i Fontanals va [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-290","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=290"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}