{"id":327,"date":"2018-08-14T12:37:29","date_gmt":"2018-08-14T10:37:29","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=327"},"modified":"2018-09-20T14:03:00","modified_gmt":"2018-09-20T12:03:00","slug":"apunt-dagost-manuel-de-pedrolo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=327","title":{"rendered":"Apunt d&#8217;agost: Manuel de Pedrolo"},"content":{"rendered":"<h1><span style=\"color: #800080;\"><a href=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Manuel-de-Pedrolo_vertical_web_rgb.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-328\" src=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Manuel-de-Pedrolo_vertical_web_rgb-169x300.png\" alt=\"\" width=\"169\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Manuel-de-Pedrolo_vertical_web_rgb-169x300.png 169w, https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Manuel-de-Pedrolo_vertical_web_rgb-768x1363.png 768w, https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Manuel-de-Pedrolo_vertical_web_rgb-577x1024.png 577w, https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Manuel-de-Pedrolo_vertical_web_rgb.png 1535w\" sizes=\"auto, (max-width: 169px) 100vw, 169px\" \/><\/a><\/span><\/h1>\n<h1><\/h1>\n<h1><\/h1>\n<h1><\/h1>\n<h1><span style=\"color: #b30c52;\">El cos i la tra\u00efci\u00f3<\/span><\/h1>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #000000;\"><span style=\"color: #b30c52;\"><strong><span style=\"font-size: 24pt;\">S<\/span><\/strong><\/span>om a l&#8217;agost, fa calor&#8230; algunes persones fem vacances. En \u00e8poca estival el temps dedicat a la feina acostuma a ser substitu\u00eft per altres activitats. Aquest blog, doncs, us convida a llegir els relats\u00a0<\/span><span style=\"font-size: 14pt;\">de Manuel de Pedrolo, lectures que tamb\u00e9 s\u00f3n adients per a la temporada canicular. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt;\">En moltes de les seves novel\u00b7les de tall realista, l&#8217;acci\u00f3 s&#8217;esdev\u00e9 a la ciutat. La gent s&#8217;ocupa dels seus assumptes i entra i surt de casa, dels edificis, va a treballar&#8230; la gent passeja. Entre els assumptes diaris, Pedrolo tamb\u00e9 fa que els seus personatges s&#8217;ocupin del sexe, i que sigui aquest un dels m\u00f2bils poderosos de la seva exist\u00e8ncia. La descripci\u00f3 sensual dels cossos, del gest, del caient de les robes damunt els cossos&#8230; de tot aix\u00f2 tamb\u00e9 n&#8217;est\u00e0 impregnada la literatura de Pedrolo, cosa que represent\u00e0 una certa novetat en els anys seixanta i setanta. Els personatges sucumbeixen sovint a la passi\u00f3 i no sempre en surten ben parats. Si comparem la literatura de Pedrolo amb la cr\u00f2nica de successos, hi ha novel\u00b7les de Pedrolo que insinuen millor que cap informe policial del que hi pot haver darrere d&#8217;un fet tr\u00e0gic. No \u00e9s tan important distingir el culpable, com entendre els m\u00f2bils que inciten els personatges a actuar tal com ho fan. En fi, l&#8217;autor ens fa uns relats que constitueixen una bona not\u00edcia de les febleses i fortaleses dels humans, \u00a0sense, per\u00f2, entrar en el registre de la lli\u00e7\u00f3 magistral&#8230; Sensacional, Pedrolo!<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt;\">Us presentarem dos fragments d&#8217;una novel\u00b7la d&#8217;\u00e8xit de Pedrolo, publicada el 1965: <strong><em>Joc brut<\/em><\/strong>. En aquest relat hi ha un home enamorat fins al paroxisme i una dona que t\u00e9 un instrument espl\u00e8ndid: el seu cos.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt;\">Els fragments triats no desvelen el desenlla\u00e7 de la novel\u00b7la, ni cap moment clau&#8230; es tracta que la llegiu. Si en aquesta \u00e8poca nostra que tant es parla de maltractament en l&#8217;\u00e0mbit familiar molts relats de Pedrolo poden ajudar a parlar-ne tant als centres escolars com a casa o fent-la petar amb els amics&#8230; o en algun club de lectura.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt;\">Aix\u00ed arrenca la novel\u00b7la:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Foto-de-cames-i-sabata.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-329\" src=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/Foto-de-cames-i-sabata.jpg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"194\" \/><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #999999;\">\u00abSi no hagu\u00e9s estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser s\u00ed. Per\u00f2 hauria passat a alg\u00fa altre. Jo ho hauria llegit al diari.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #999999;\">S&#8217;havia assegut al banc de davant de la parada de l&#8217;autob\u00fas i, amb una cama sobre l&#8217;altra, s&#8217;espolsava una sabata on devia haver-hi entrat una mica de sorra de l&#8217;avinguda. Mai no havia vist unes cames tan meravelloses. Ni uns genolls tan bonics.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #999999;\">Despr\u00e9s, quan va aixecar-se, vaig comprovar que no m&#8217;havia equivocat. Duia una faldilla curta, m\u00e9s aviat cenyida, i el cos era digne de les extremitats que mostrava tan generosament. El ventre era llis, d&#8217;adolescent, i aix\u00f2 posava m\u00e9s en relleu les anques arrodonides que, despr\u00e9s de perllongar unes cuixes que s&#8217;endevinaven llargues i nervioses, morien en una cintura breu. M\u00e9s amunt, les sines inflaven una brusa blanca que contrastava amb el seu rostre bru, il\u00b7luminat per uns ulls immensos i maliciosos.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #999999;\">Devia quedar-me embadalit, per\u00f2 ella no em va somriure fins al moment que l&#8217;autob\u00fas arribava. Vaig pujar-hi darrera seu, els ulls fits en una nuca aborrissolada sota els cabells curosament despentinats, com s&#8217;estilava.\u00bb\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 14pt; color: #999999;\">\u00abI, a migdia, a primeres hores de la tarda, el revulsiu. Ella venia pel carrer, acompanyada. Vam trobar-nos cara a cara i, mentre el xicot li parlava, ella tenia els ulls clavats en el meu damunt, grans, profunds, m\u00e9s bells, m\u00e9s prometedors que m<a href=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/noi-r\u00e0bia-paret.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-330\" src=\"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/files\/2018\/07\/noi-r\u00e0bia-paret.jpg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a>ai. No sabia si aturar-me. Per\u00f2 ella va resoldre la situaci\u00f3 sense vacil\u00b7lar ni un sol moment. Quan an\u00e0vem a encreuar-nos, els ulls lliscaren pel meu rostre, carrer enll\u00e0, com si jo fos un desconegut. [&#8230;] all\u00f2 que semblava marcir-se cobrava nova vida, de primer en forma de desesperaci\u00f3, una desesperaci\u00f3 in\u00e8dita, que no tenia res a veure amb aquell desenc\u00eds apassionat que m&#8217;havia privat de dormir i a les sis m&#8217;oblig\u00e0 a abandonar el llit, despr\u00e9s en forma d&#8217;ira que, a poc a poc, s&#8217;an\u00e0 transformant en una mena d&#8217;anhel desbridat d&#8217;arribar d&#8217;una vegada per totes al fons de la meva mis\u00e8ria, de sofrir fins a les escares la humiliaci\u00f3 del meu amor.\u00bb\u00a0<\/span><\/p>\n<p>Manuel de Pedrolo,\u00a0<em>Joc brut<\/em>, Barcelona: Edicions 62, 2017 (13a edici\u00f3). Primer par\u00e0graf, p. 43-44, segon par\u00e0graf, p. 81-82.<\/p>\n<p><span style=\"font-size: 10pt;\">[Imatge de les cames, en l\u00ednia]:\u00a0https:\/\/osteo9.com\/ca\/cames-cansades-cames-pesades\/ (25\/05\/2015).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 10pt;\">[Imatge de l&#8217;home, en l\u00ednia]:\u00a0https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/soluciones-y-recursos\/preguntas-mas-frecuentes\/tengo-depresion\/<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #b30c52;\"><strong><span style=\"font-size: 24pt;\">Ara tu!\u00a0<\/span><\/strong><\/span><span style=\"font-size: 24pt; color: #993366;\"><span style=\"font-size: 14pt; color: #000000;\">Pots parlar del que t&#8217;hagin suggerit aquests fragments. Tamb\u00e9 pots cenyir-te a algun aspecte dels que et proposem:<\/span><\/span><\/p>\n<ol>\n<li><span style=\"font-size: 14pt;\">En el primer par\u00e0graf, tenim la primera descripci\u00f3 de la Juna \u2212aquest \u00e9s el nom de la protagonista; el del protagonista \u00e9s Xavier. Segons tu, per qu\u00e8 creus que Pedrolo ens la presenta aix\u00ed? No hauria acabat abans dient que &#8220;Juna \u00e9s una dona atractiva i ben feta&#8221;? Quin sentit t\u00e9 recrear-se a fer una descripci\u00f3 minuciosa?<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 14pt;\">Davant l&#8217;encontre casual en la parada de l&#8217;autob\u00fas, Xavier se sent atret per la Juna. Creus en aquestes atraccions \/ amors a primera vista?<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 14pt;\">En el segon par\u00e0graf, tenim un home enamorat. Es troba la Juna en companyia d&#8217;un altre home pel carrer i ella no es digna ni a saludar-lo. Com interpretes aquest comportament? Tant si has llegit la novel\u00b7la com si no, pots aventurar els motius de la Juna?\u00a0<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 14pt;\">Consideres que la Juna maltracta el Xavier amb aquest comportament? Com creus que aquests comportaments afecten les &#8220;persones destinat\u00e0ries&#8221;? Qu\u00e8 opines de tractar els altres amb indifer\u00e8ncia?<\/span><\/li>\n<\/ol>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Propera anotaci\u00f3 al blog: 24 de setembre.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El cos i la tra\u00efci\u00f3 &nbsp; &nbsp; Som a l&#8217;agost, fa calor&#8230; algunes persones fem vacances. En \u00e8poca estival el temps dedicat a la feina acostuma a ser substitu\u00eft per altres activitats. Aquest blog, doncs, us convida a llegir els relats\u00a0de Manuel de Pedrolo, lectures que tamb\u00e9 s\u00f3n adients per a la temporada canicular. En [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-327","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=327"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/327\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}