{"id":349,"date":"2018-10-22T12:11:54","date_gmt":"2018-10-22T10:11:54","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=349"},"modified":"2018-11-01T09:20:11","modified_gmt":"2018-11-01T07:20:11","slug":"quarta-tasca-any-fabra-la-conferencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=349","title":{"rendered":"Quarta tasca Any Fabra: la confer\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>4. La confer\u00e8ncia<\/strong><\/span><\/p>\n

Dilluns 29 d’octubre a les set del vespre, a la Biblioteca Municipal Mestre Mart\u00ed Tauler, Jordi Manent, fil\u00f2leg i estudi\u00f3s de la figura de Pompeu Fabra ens oferir\u00e0 aquesta confer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\u00a0“Pompeu Fabra, el ling\u00fcista excepcional i el personatge c\u00edvic”<\/span><\/p>\n

Jordi Manent, en solitari o en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres autors t\u00e9 publicats diversos treballs sobre Pompeu Fabra. N’hi ha un, per\u00f2, que voldr\u00edem destacar perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s el que hem conegut. Tracta dels anys d’exili de Pompeu Fabra, Pompeu Fabra a l’exili (1939-1949) (<\/em>Editorial Proa).\u00a0<\/span><\/p>\n

Un exili sempre \u00e9s ple de circumst\u00e0ncies personals sobtades i de b\u00e9ns materials i intel\u00b7lectuals que es dispersen. Aquests s\u00f3n motius que en dificulten un estudi sistem\u00e0tic. Aquest llibre de Manent t\u00e9 la voluntat d’aproximar-se al m\u00e0xim al dia a dia del Mestre, tant a les tasques ling\u00fc\u00edstiques, que mai va deixar de fer, com a les relacions de Fabra amb altres intel\u00b7lectuals i amb les institucions, at\u00e8s que, pels c\u00e0rrecs que ocupava i per la persona de consens que era, havia de<\/span> gestionar una gran quantitat d’afers. \u00c9s, doncs, observant la seva activitat en aquests anys que veiem reflectides les vides d’altres exiliats i ens adonem de com n’era d’important, per exemple, la gesti\u00f3 dels ajuts econ\u00f2mics que havien de garantir, encara que fos malvivint, la perviv\u00e8ncia de la cultura catalana fora de la frontera o, simplement, la cobertura de les necessitats b\u00e0siques dels intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics catalans.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Manent en aquesta obra reporta molts fragments extrets de dietaris i llibres de mem\u00f2ries, d’articles de l’\u00e8poca… \u00a0de persones que van con\u00e8ixer Fabra. Amb totes aquestes not\u00edcies el lector pot anar teixint un viu retrat de l’actitud i de l’humor del Mestre en aquests temps dif\u00edcils i tamb\u00e9 de quines eren les seves preocupacions. Tot aquest material \u2013de vegades in\u00e8dit\u2013 \u00e9s una de les grans virtuts de l’obra.\u00a0<\/span><\/p>\n

Al llarg d’aquest any, en aquest blog, hem anat informant d’aspectes de la vida i obra de Pompeu Fabra i tamb\u00e9 de com el veien altres personalitats. Hem fet una Ruta Fabra per Barcelona i hem pogut visitar l’exposici\u00f3 “Pompeu Fabra. Una llengua completa”.<\/span><\/p>\n

Ara, en la confer\u00e8ncia, Jordi Manent no nom\u00e9s ens parlar\u00e0 de l’exili de Fabra, sin\u00f3 que en donar\u00e0 una visi\u00f3 global. En el blog, per\u00f2, us proporcionarem unes quants citacions del llibre esmentat perqu\u00e8 hi digueu la vostra.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Comencem les citacions:<\/span><\/p>\n

Fabra a punt d’anar a l’exili:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abPompeu Fabra i Poch, el pare de la normativa catalana del segle XX, tenia el 1936, seixanta-vuit anys, era casat amb Dolors Mestre i Climent i havia tingut tres filles: Carola, Teresa i Dolors. Poc s’ho pensava en aquelles dates que dos anys i mig despr\u00e9s es veuria condemnat a l’exili i, encara pitjor, sense bitllet de tornada a casa\u00bb. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Jordi Manent<\/span><\/span> \u00a0 (p.21)<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El realisme de Fabra sobre la situaci\u00f3 d’exili (testimoni de la seva filla Carola):\u00a0<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

\u00ab\u00bfCom devia sentir-se, doncs, en aquells moments \u00a0tan anguniosos, Pompeu Fabra? Carola comenta el seu estat d’\u00e0nim davant aquella ensulsiada: “El meu pare sabia que all\u00f2 era una cat\u00e0strofe. Que li havia tocat el rebre i que tot el seu [m\u00f3n] s’havia enfonsat. Per\u00f2, \u00e9s clar, anava a salvar la vida. La meva mare i nosaltres \u00e9rem m\u00e9s inconscients. El meu pare no ens deia res per no amo\u00efnar-nos”\u00bb. \u00a0Jordi Manent \/\u00a0<\/span><\/span>Carola Fabra<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0(p. 51-52)<\/span><\/span><\/p>\n

Alguns contemporanis el recorden aix\u00ed:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abPompeu Fabra […] ens venia a veure bastant sovint i li agradava for\u00e7a conversar amb nosaltres, i no solament de problemes de llengua catalana, sin\u00f3 un poc de tot. Quan ell venia tots plegats no ten\u00edem prou orelles per escoltar el seu verb tan senzill i ensems tan pulcre. Li agradava molt de contar an\u00e8cdotes, i les sabia contar meravellosament, car era una persona de conversa encisadora, sense aquell encarcarament de tants homes d’una certa v\u00e0lua, per\u00f2 molt inferiors a Pompeu Fabra. Ell era el prototipus de l’antipedant, del savi a l’abast de tothom i que no et feia sentir la seva saviesa sin\u00f3 a la c\u00e0tedra universit\u00e0ria\u00bb.<\/span>\u00a0Josep Villalon\u00a0(p. 24)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\u00abDurant els dies d’estada a Can Perxers, Mestre Fabra tingu\u00e9 ocasi\u00f3 de parlar amb tots els intel\u00b7lectuals presents. Alguns feia mesos, o anys, que no els veia. Era el cas de Dom\u00e8nec Guans\u00e9, que n’escriu aquest record: “Despr\u00e9s de no haver-lo vist durant els anys de la guerra, retrobava Pompeu Fabra al Mas Perxers, vora el poble pirinenc d’Agullana. Com altres intel\u00b7lectuals, artistes i escriptors. Hi pass\u00e0 els darrers dram\u00e0tics dies de la Catalunya aut\u00f2noma. D’en\u00e7\u00e0 que no l’havia vist, no havia envellit gaire. El seu esquelet havia pres import\u00e0ncia sota la pell, per\u00f2 conservava la passa ferma, vivacitat i desimboltura de moviments. M\u00e9s que en fam\u00edlia o en grup el recordo passejant solitari sota les alzines. La fenedura vertical entre les celles, la mirada abstreta, joguinejant amb la pipa apagada, semblava un Sherlock Holmes a punt de descobrir la clau del misteri. Per\u00f2 no costava pas arrencar-lo de la seva abstracci\u00f3. Bastava que alg\u00fa el salud\u00e9s tot passant, perqu\u00e8 recuper\u00e9s el<\/span> somriure, l’expressi\u00f3 gaireb\u00e9 jovial”\u00bb. \u00a0Jordi Manent \/\u00a0<\/span><\/span>Dom\u00e8nec Guans\u00e9 . 54)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEn tot el temps de viure a Fran\u00e7a, Fabra va ser un exemple de rectitud moral a imitar, tant com hi va ser tingut per una bandera i un s\u00edmbol a seguir. Aquest aspecte no l’infatu\u00e0, per\u00f2 no el deix\u00e0 indiferent quant al sentit de la responsabilitat. Com a la p\u00e0tria, a l’exili sovint va ser sol\u00b7licitat per moltes persones que es trobaven en destret, per for\u00e7a d’altres que posaven llurs problemes personals molt per damunt dels col\u00b7lectius; i \u00e0dhuc per algunes que centraven en Pompeu Fabra la possibilitat de realitzaci\u00f3 de llurs cobejances. I Fabra, que tenia els seus maldecaps, no deixava d’ocupar-se dels maldecaps dels altres\u00bb.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0Ricard Sim\u00f3 i Bach\u00a0 (p. 174)<\/span><\/span><\/p>\n

\u00abAllotjat amb els meus en un xalet dels afores de Montpeller, junt amb altres fam\u00edlies, Fabra hi venia tot sovint, a despit dels tres quil\u00f2metres que havia de fer entre la casa on ell habitava\u00a0\u2013vora l’estaci\u00f3 del ferrocarril\u2013 fins al nostre estatge. […] Venia els dies de bon temps, a mig mat\u00ed quasi sempre, i ens ass\u00e8iem en un banc del jard\u00ed mig abandonat que tenia un enc\u00eds penetrant i dol\u00e7. Mirava amb \"\"<\/a>delit l’estesa d’aquells camps i en ponderava la bellesa. Un dia de maig del 1940 en qu\u00e8 el cel era blav\u00edssim, l’aire di\u00e0fan i el sol d’un or refulgent, tots els termes de l’escenari natural que ten\u00edem davant eren tan bells, que en allargar simult\u00e0niament l’esguard durant la conversa, vam exclamar alhora: “\u2013Aix\u00f2 \u00e9s magn\u00edfic!”, i vam romandre una estona silenciosos, encantats, tot respirant el perfum d’una gran florida de roses\u00bb. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/span>Antoni Rovira i Virgili\u00a0(p. 175)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Fabra no tingu\u00e9 vocaci\u00f3 de pol\u00edtic:<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

Jordi Manent explica que Fabra es va presentar a unes eleccions a Barcelona els anys 1913 (municipals) i 1931 (parcials, en una candidatura que agrupava diverses sensibilitats del catalanisme d’esquerres), cap vegada no assoliren la vict\u00f2ria les formacions per \"\"<\/a>les quals Fabra es present\u00e0\u00a0(vegeu p. 38)<\/em>. S\u00ed, per\u00f2, que Pompeu Fabra va ser un gran catalanista. Extraiem aquest citaci\u00f3 Jordi Manent mateix:\u00a0\u00abRecordem que Fabra tot i militar de manera activa en el catalanisme, sobretot intel\u00b7lectualment, havia entrat poc en pol\u00edtica, i quan n’havia fet, la podr\u00edem incloure en all\u00f2 que en dir\u00edem parapol\u00edtica, ja que ell no en tenia la vocaci\u00f3. Fabra era m\u00e9s aviat d’esquerres, moderat, agn\u00f2stic, republic\u00e0 i, sobretot, catalanista. Fruit d’aix\u00f2 fou impulsor de la Federaci\u00f3 Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1932 i president de Palestra entre el 1930 i el 1934. Ambdues entitats eren un planter de joves catalanistes: una de car\u00e0cter estudiantil i l’altra de car\u00e0cter c\u00edvic i pedag\u00f2gic\u00bb.<\/span>\u00a0Jordi Manent (p. 37)<\/span><\/span>\u00a0 \u00a0<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

La prohibici\u00f3 de les obres de Pompeu Fabra i el maltractament a la llengua<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

L’any 1939 a m\u00e9s de censurar les obres dels escriptors, tamb\u00e9 ho foren les de Fabra:\u00a0\u00abQuants llibres de Fabra publicats a l’Editoria Barcino passaren la censura? Cap. En total foren set els censurats\u00bb.<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Jordi Manent<\/span>\u00a0(p. 141)<\/span><\/span><\/p>\n

La voluntat que duia impl\u00edcita aquesta acci\u00f3 de censura era que nom\u00e9s el castell\u00e0 fos la llengua de la cultura. Amb la prohibici\u00f3 el \"\"<\/a>catal\u00e0 s’anava relegant a l’anonimat, quedava fora de l’esfera cultural i de la vida p\u00fablica.\u00a0\u00abConvenia predicar que el catal\u00e0 era un idioma inventat en un laboratori ; calia relegar la llengua pr\u00f2pia de Catalunya a l’estatus de dialecte regional, de patu\u00e8s\u00bb.<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span>Jordi Manent\u00a0<\/span>(p. 144)<\/span><\/span><\/p>\n

Una de les primeres concessions que va fer el r\u00e8gim de Franco als anys quaranta va ser la de reeditar algunes obres de Jacint Verdaguer amb ortografia prefabriana. Era l’expressi\u00f3 d’una voluntat d’assimilar el catal\u00e0 a una expressi\u00f3 folkl\u00f2rica i regional que el qualificava com a llengua sense prestigi per tenir cabuda dins la societat.\u00a0<\/span>(Vegeu p. 144-146 i seg\u00fcents).<\/em><\/span><\/p>\n

Pompeu Fabra es dol de la tasca abandonada per for\u00e7a i explica el que ell considera que \u00e9s el seu deure, malgrat els temps inclements de l’exili:<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

Diu en una carta el 8 d’abril de 1939:<\/span><\/p>\n

\u00abQuant a l’Institut<\/span> (es refereix a l’IEC), no s\u00e9 pas encara qu\u00e8 es podria fer per a reprendre alguna de les seves activitats. Jo estic consternat pel que m’ha passat amb els meus papers: amb les presses amb qu\u00e8 vaig haver de sortir de Barcelona, no vaig poder emportar-me’ls, i entre ells hi havia una part ja redactada de la\u00a0Gram\u00e0tica <\/em>i totes les esmenes i addicions fetes al\u00a0Diccionari<\/em>\u00a0en vistes a una segona edici\u00f3. En Torres va rebre l’enc\u00e0rrec de posar-los en un lloc segur; suposo que ho haur\u00e0 fet; per\u00f2 la dificultat ser\u00e0 fer-los arribar a mans meves. \/ Estic molt anguni\u00f3s pel que pugui passar a la gent de l’Institut que s’ha quedat a Barcelona. No s\u00e9 res d’en Rubi\u00f3, ni d’en Casacuberta, ni d’en Torres, ni d’en Climent. El Sr. Ruyra, el vaig deixar greument malalt. En C. Riba \u00e9s a Boissy; en \"ImatgeMiracle \u00e9s a Tolosa. Quant a en S\u00e1nchez-Juan, he vist que\u00a0La Vanguardia<\/em> li dedica un article laudatori. En L\u00f3pez Pic\u00f3, sotm\u00e8s a un interrogatori com a funcionari que era de la Generalitat, ha fet una frase… \/Em pregueu que saludi en Pous i Pag\u00e8s, en Serra Hunter i en Pau Vila. No puc pas complaure-us: jo visc a Illa, no a Tolosa, i fa m\u00e9s de tres mesos que no he vist cap d’aquests tres amics. En Pou i Pag\u00e8s viu a Par\u00eds; en Serra Hunter, a Tolosa, i en Pau Vila \u00e9s cam\u00ed de Col\u00f2mbia. La meva adre\u00e7a \u00e9s: H\u00f4tel du Midi, Ille-sur-T\u00eat (Pyr. Or.)\u00bb. \u00a0 Pompeu Fabra\u00a0<\/span>(p. 125)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En La Setmana d’Estudis Catalans que tingu\u00e9 lloc a Prada l’abril de 1947, Pompeu Fabra digu\u00e9 aquestes paraules:\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00abHe de creure\u00a0<\/span>\u2013digu\u00e9\u2013 que les mostres d’efecte que em prodigueu van adre\u00e7ades a l’home que ha consagrat la seva vida a l’obra de redre\u00e7ament de la nostra llengua. Per aix\u00f2 les accepto tot agraint-les del fons del meu cor. Sovint, en homenatjant-me, s’ha qualificat d’exemplar el meu capteniment en l’exili: no he fet altra cosa que \"\"<\/a>esfor\u00e7ar-me a suportar-lo amb dignitat i resignaci\u00f3, com han fet tants altres exiliats catalans. I, aix\u00ed he continuat la meva tasca, com era el meu deure. Feli\u00e7 si el meu exemple fa que, en l’\u00e0rdua tasca que ens espera, sou com vull creure que sereu: dels qui saben que<\/span> no cal abandonar mai ni la tasca ni l’esperan\u00e7a\u00bb. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span><\/span>Pompeu Fabra\u00a0<\/span><\/span>(p. 308)<\/span><\/span><\/p>\n

Dia de Nadal de l’any 1948<\/strong><\/span><\/p>\n

Pompeu Fabra pass\u00e0 aquest dia de Nadal a Perpiny\u00e0 amb tota la fam\u00edlia a casa de la seva filla Dolors. Ferran Rahola, el seu gendre, explica que aquell dia es va sentir fatigat quan anaven cap a l’estaci\u00f3 a buscar el tren per retornar a Prada, per\u00f2 que el dolor an\u00e0 passant. Fabra t\u00e9 un viatge excel\u00b7lent. Comentava amb la seva esposa i la seva filla Carola en dia tan bonic que havien tingut.\u00a0<\/span><\/p>\n


\n\u00abEn baixar del tren a Prada, trob\u00e0 que feia molt de fred i digu\u00e9: \/\u00a0\u2013Ac\u00ed fa molt de fred; veiam, veiam qu\u00e8 passar\u00e0! \/ de l’estaci\u00f3 a casa sofr\u00ed molt d’aquell dolor en la regi\u00f3 del cor veient-se obligat a aturar-se unes quantes vegades. Puj\u00e0 les escales molt pressa, amb ganes d’arribar al pis i reposar-se. Va treure’s el capell, s’assegu\u00e9 en el sill\u00f3 on seia habitualment, lleg\u00ed un parell de felicitacions i deman\u00e0 un vas d’aigua. La mam\u00e0 va portar-l’hi, i quan anava a sortir del menjador sent\u00ed el vas que queia: el pap\u00e0 ja era mort!\u00bb. \u00a0<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \"\"<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Ferran Rahola<\/span>\u00a0(p. 319)<\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed de senzill i dol\u00e7 fou l’\u00faltim moment de la vida d’aquest home \u00edntegre, savi i hum\u00e0.<\/span><\/p>\n

<\/h2>\n

Totes les citacions han estat extretes de: Jordi Manent, Pompeu Fabra a l’exili (1939-1948)<\/em><\/span>, Barcelona: Editorial Proa, 2005.<\/p>\n

Ara tu!\u00a0<\/span><\/h2>\n

Aquesta vegada hem fet un llarg apunt. No donem cap tema concret, ets lliure de triar qualsevol aspecte i desenvolupar-lo a la teva manera.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I avui fem dir al Mestre: “Recorda’t que dilluns 29 d’octubre pots venir a la confer\u00e8ncia. T’explicaran m\u00e9s coses de mi, de la meva \u00e8poca i, ves a saber, si potser de la teva i tot”.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

4. La confer\u00e8ncia Dilluns 29 d’octubre a les set del vespre, a la Biblioteca Municipal Mestre Mart\u00ed Tauler, Jordi Manent, fil\u00f2leg i estudi\u00f3s de la figura de Pompeu Fabra ens oferir\u00e0 aquesta confer\u00e8ncia. \u00a0“Pompeu Fabra, el ling\u00fcista excepcional i el personatge c\u00edvic” Jordi Manent, en solitari o en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres autors t\u00e9 publicats diversos […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-349","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=349"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/349\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}