{"id":365,"date":"2020-02-19T15:54:05","date_gmt":"2020-02-19T13:54:05","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=365"},"modified":"2020-03-22T12:44:39","modified_gmt":"2020-03-22T10:44:39","slug":"teresa-pamies-5","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=365","title":{"rendered":"Teresa P\u00e0mies (5)"},"content":{"rendered":"

De com es perd la tasca de la dona dins l’univers mascul\u00ed<\/span><\/h2>\n

L’obra de Teresa P\u00e0mies sempre s’acosta a la dona. Llegint-la, sentim desfilar la vida i les persones de les nostres \u00e0vies, les nostres mares, de les dones amb qui hem tractat al llarg de la vida… Tamb\u00e9, P\u00e0mies, \u00a0et fa sentit amiga de tu mateixa per si de cas t’havies oblidat de qui eres. Cal llegir-la quan anem justos d’aix\u00f2 que modernament se’n diu autoestima.<\/span><\/p>\n

A P\u00e0mies, \u00a0en l’obra m\u00e9s liter\u00e0ria, no li cal llan\u00e7ar grans proclames; relata tan sols els fets, descriu les escenes, la narradora deixa anar alguna frase que fa pensar… i per sota de tot aix\u00f2 la intenci\u00f3 es veu clara, com pedretes al fons de l’aigua encalmada.<\/span><\/p>\n

Aquest fragment que ve a continuaci\u00f3 \u00e9s de l’obra Dona de pres<\/em>. La protagonista, Neus God\u00e0s, educada en una escola de pagament i de fam\u00edlia benestant, s’enamora d’un “revolucionari”. Ell acaba a la pres\u00f3 de Burgos. Ella, ja amb un fill que ha de pujar, s’encarrega de donar suport log\u00edstic i sovint tamb\u00e9\u00a0 moral a altres fam\u00edlies que tamb\u00e9 tenen el cap de fam\u00edlia a la pres\u00f3.<\/span><\/p>\n

En una ocasi\u00f3 el seu home, el Rafael, li demanar\u00e0 en una carta escrita des de la pres\u00f3 que faci un jersei de mitja per a un company pres, el Dom\u00ednguez. Llegim aquest fragment, i ja en parlarem.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00abEl seu home, entre els enc\u00e0rrecs que li feia en la darrera carta, li demanava que fes un jersei per a “ese pobre diablo de Dom\u00ednguez que es friolero como una gallina y no tiene perro en este mundo”.\u00a0<\/em>L’home de la Neus en sap de demanar. Fa vuit anys que nom\u00e9s demana coses a la seva dona i ella les fa; primer les feia perqu\u00e8 ell les hi demanava, i , a poc a poc, s’acostuma a fer-les per decisi\u00f3 pr\u00f2pia fins que les petites i no agra\u00efdes taques esdevingueren necessitat.<\/span><\/p>\n

La vida d’una dona consumida en petites i no agra\u00efdes tasques; una exist\u00e8ncia gastada gota a gota, en una \u00e8poca “materialista”, “freda”, “deshumanitzada”.\u00bb […] A la Neus God\u00e0s: \u00abDescobrir una acci\u00f3 generosa o arriscada li produeix emocions que nom\u00e9s expressar\u00e0 vessant moltes ll\u00e0grimes, un cop tancada en la intimitat de la seva cambra o \u00e0dhuc enfront de gent coneguda o desconeguda. Ning\u00fa no sap, per\u00f2, que no s\u00f3n ll\u00e0grimes pel seu llarg calvari, sin\u00f3 per la bondat que descobreix en cada\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

misteri de goig, de penes i d’afliccions.\u00a0<\/span><\/p>\n

Ara li caldr\u00e0 fer un jersei per al dispeser de Burgos que es diu Dom\u00ednguez, un home que ella no coneix, que potser no coneixer\u00e0 mai. Posar\u00e0 l’\u00e0nima en la confecci\u00f3 d’aquell jersei, i el Dom\u00ednguez quan el rebr\u00e0, quan s’hi abrigar\u00e0 en les hores fredes de l’hivern de Castella, no pensar\u00e0 en la Neus God\u00e0s, sin\u00f3 que ho agrair\u00e0 al Rafael, al seu company de pres\u00f3 que pensa en tot, que ajuda tots perqu\u00e8 \u00e9s de la fusta dels grans\u00a0meneurs<\/em>, dels conductors d’homes i masses.<\/span><\/p>\n

La Neus God\u00e0s far\u00e0 un fabul\u00f3s jersei de llana de sis fils, esponjosa, amb dues butxaques i una cremallera des del coll fins a mig pit, un coll ample perqu\u00e8 pugui abrigar les orelles del pobre Dom\u00ednguez. Un cop acabat el plegar\u00e0 amorosament i el ficar\u00e0 dons d’una capsa de cartr\u00f3, una capsa on guarda betes i puntes que no ven a la botiga, que no vendr\u00e0 mai. I, un cop enllestit el paquet, ella mateixa el dur\u00e0 a Correus per enviar-lo a Burgos.\u00bb<\/span><\/p>\n

Teresa P\u00e0mies,\u00a0Dona de pres,\u00a0<\/em>Edicions Proa, “A tot vent”, Barcelona, 1985 3a edici\u00f3, p. 73-74.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

Font de les fotografies:<\/span><\/p>\n

[En l\u00ednia]:Interior del centre penitenciari de Burgos. Fotografia d’Israel L. Murillo, publicada a: El Correo de Burgos<\/em>, 05\/05\/1915.<\/span><\/p>\n

[En l\u00ednia]: Dona fent mitja davant d’un portal amb cartells electorals. Girona, 20\/10\/1982. Fotografia de Dani Duch, publicada a:\u00a0 Diari de la Diputaci\u00f3 de Girona<\/em>, not\u00edcia 2324.<\/span><\/p>\n

Ara tu, esmola el llapis:<\/strong><\/span><\/p>\n

Pots fer el comentari que vulguis i publicar-lo al blog. Si ho prefereixes, suggerim alguns aspectes:<\/span><\/p>\n

♦ Trobes que aquestes imatges s\u00f3n eloq\u00fcents? Et suggereixen una \u00e8poca, un ambient, potser uns records viscuts o que t’hagin explicat.\u00a0<\/span><\/p>\n

♦ Quina import\u00e0ncia creus que tradicionalment ha tingut el paper de la dona dins de l’\u00e0mbit familiar?<\/span><\/p>\n

♦ En aquest text Teresa P\u00e0mies no ens parla exactament de les tasques de dona a casa. La dona que surt de casa per fer una tasca social o pol\u00edtica est\u00e0 en el mateix grau d’igualtat que l’home?<\/span><\/p>\n

♦ Si la protagonista, Neus God\u00e0s, fos amiga teva i t’expliqu\u00e9s que est\u00e0 fent un jersei per un pres company del seu home, i que ja n’ha fets d’altres, qu\u00e8 li diries? Potser li donaries algun consell?<\/span><\/p>\n

♦ Imagina’t que ets la Neus God\u00e0s. Escriu una carta al teu home pres a Burgos. A la carta pots fer refer\u00e8ncia o no al jersei.<\/span><\/p>\n

♦ Imagina’t que ets l’home de la Neus God\u00e0s. Escriu una carta a la teva dona des de la pres\u00f3 de Burgos. Hi pot sortir o no el company Dom\u00ednguez i el jersei.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Proper apunt al blog: 25 de mar\u00e7 de 2020<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De com es perd la tasca de la dona dins l’univers mascul\u00ed L’obra de Teresa P\u00e0mies sempre s’acosta a la dona. Llegint-la, sentim desfilar la vida i les persones de les nostres \u00e0vies, les nostres mares, de les dones amb qui hem tractat al llarg de la vida… Tamb\u00e9, P\u00e0mies, \u00a0et fa sentit amiga de […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-365","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/365","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=365"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/365\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}