{"id":366,"date":"2020-04-09T20:20:00","date_gmt":"2020-04-09T18:20:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=366"},"modified":"2020-04-09T20:20:00","modified_gmt":"2020-04-09T18:20:00","slug":"teresa-pamies-6","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=366","title":{"rendered":"Teresa P\u00e0mies (6)"},"content":{"rendered":"

L’exili: noves ciutats, nova gent…<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Teresa P\u00e0mies al llarg del seu exili per diferents pa\u00efsos troba, com \u00e9s natural, gent de tota mena. Cada cap\u00edtol del llibre Gent del meu exili <\/strong><\/em><\/span>\u00e9s dedicat a una persona relacionada amb una situaci\u00f3 que ella va viure. Sovintegen les persones que la van ajudar personalment. Hi va haver gent d’altres pa\u00efsos que van ajudar els refugiats espanyols, els quals solien tenir bona reputaci\u00f3. Explica el cas d’una senyora francesa, madame Louise, que sempre deia: \u00ab”Jamais je n’ai \u00e9t\u00e9 de\u00e7ue par un espagnol<\/em>” (Mai no m’ha decebut un espanyol).\u00bb<\/span><\/p>\n

En moltes p\u00e0gines del llibre de qu\u00e8 parlem avui, P\u00e0mies relata el record de gratitud que guarda per moltes persones que va con\u00e8ixer en el seu exili. A nosaltres, despr\u00e9s de la lectura, ens\u00a0 queda la impressi\u00f3 general d’haver conegut una xarxa de gent que s’ajuda en moments cabdals de la vida: quan t’estableixes en un pa\u00eds nou i no tens feina i potser cap referent. <\/span><\/p>\n

En aquest apunt d’avui volem reportar la coneixen\u00e7a que va fer amb dues persones catalanes, a Cuba i a Belgrad. Quan va arribar a Cuba, l’aconsellen que vagi a veure un empordan\u00e8s que hi t\u00e9 un restaurant. Com ens ho explica Teresa P\u00e0mies?<\/span><\/p>\n

\u00abQuan vaig arribar a Cuba procedent de Santo Domingo, l’any 1940, se’m plantej\u00e0 el problema de buscar feina. Alg\u00fa va parlar-me d’un catal\u00e0 que tenia un restaurant a la part vella de l’escullera, la m\u00e9s \"\"<\/a>allunyada del port. Els meus amics cubans suposaven que un catal\u00e0 no podia negar l’ajut a una catalana i, esperonada per l’argument, vaig presentar-me al Restaurant Empord\u00e0 […]\u00bb. p. 23<\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s del primer “bon dia”, Teresa P\u00e0mies veu que l’amo empordan\u00e8s \u00e9s una mica sorrut i gaireb\u00e9 li sap greu haver anat al restaurant. No obstant aix\u00f2, ella acaba a la cuina del restaurant dinant, convidada per ell. P\u00e0mies descriu l’escena d’aquesta manera:<\/span><\/p>\n

\u00ab[…]<\/span><\/p>\n

\u2212Saps cosir? \u2212pregunt\u00e0 de sobte l’empordan\u00e8s.\u00a0 \u00a0 \"\"<\/a><\/span><\/p>\n

\u2212For\u00e7a. Aprenia l’ofici quan va venir la guerra.<\/span><\/p>\n

\u2212Doncs, hi ha una catalana al passeig Mart\u00ed que et podria donar feina, per\u00f2 paga poc segons tinc ent\u00e8s.<\/span><\/p>\n

\u2212No necessito gaire. A la casa on dormo no em cobren res.<\/span><\/p>\n

Va donar-me l’adre\u00e7a exacta de la modista i va ordenar, amb un gest, que ens duguessin el caf\u00e8. Sense \"\"<\/a>cap escarafall, amb la m\u00e9s gran naturalitat, em va dir que mentre no trob\u00e9s feina podia anar a dinar i a sopar de franc al seu restaurant posant com a condici\u00f3 que no ho digu\u00e9s a la patrona. Vaig preguntar-li si era la seva muller i ell va fer un gest que volia dir s\u00ed i no. I com que no tenia pressa, sense que jo li ho pregunt\u00e9s, m’explic\u00e0 la seva hist\u00f2ria.\u00bb\u00a0p. 23 i 29.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

A Belgrad, coneix una noia de Tarragona, la Marta, casada amb un serbi que havia estat voluntari a la guerra d’Espanya. Es van enamorar i es van casar. I van anar a viure a la ciutat natal d’ell. Van tenir un nen, que mor\u00ed aixafat per un cami\u00f3 mentre corria per atrapar una llampant pilota multicolor. La Marta s’havia quedat encallada en aquesta experi\u00e8ncia, incapa\u00e7 de tirar endavant. Teresa P\u00e0mies la visitava de tant en tant, li duia revistes i diaris per animar-la fins que va marxar a Txecoslov\u00e0quia.<\/span><\/p>\n

El primer dia que P\u00e0mies visita la Marta, aquesta li ofereix un caf\u00e8 turc. Ens agrada com ens ho explica P\u00e0mies… la preparaci\u00f3 d’un caf\u00e8, que result\u00e0 suculent.<\/span><\/p>\n

\u00abSense que jo li ho deman\u00e9s, amb moviments precisos i mec\u00e0nics, em va preparar un caf\u00e8 turc. De l’armari penjat en a treure un mol\u00ed d’aram, el t\u00edpic mol\u00ed en forma de tub que els turcs deixaren a totes les llars dels pa\u00efsos que van ocupar durant segles. D’un pot de vidre en va buidar els grans de caf\u00e8 i agafant el mol\u00ed entre els genolls va moldre la quantitat exacta per fer un sol caf\u00e8. D’un altre armari va treure un tup\u00ed d’aram amb m\u00e0nec molt llarg, l’ompl\u00ed d’aigua i el pos\u00e0 damunt la planxa de ferro de la seva cuina de \"\"<\/a>carb\u00f3, un artefacte que servia d’estufa. Un cop va sentir bullir l’aigua, retir\u00e0 el tup\u00ed, hi pos\u00e0 una cullerada de sucre i el caf\u00e8 m\u00f2lt. Amb una cullereta el va remenar i ho deix\u00e0 reposar mentre treia una tassa molt petita i sense nansa que col\u00b7loc\u00e0 davant meu, sobre una taula coberta d’unes tovalles de quadres verds i blancs.<\/span><\/p>\n

Jo la mirava actuar bocabadada, ja que els seus moviments tenien un certa solemnitat i fins i tot una mena de voluptuositat.<\/span><\/p>\n

Un cop enllestit el caf\u00e8, ella va tornar a la finestra, don\u00e0 un cop d’ull al carrer i, d’esquena a la llum que entrava a glopades, va preguntar-me si tenia fills, pregunta que jo no m’esperava.\u00bb p. 95-96<\/span><\/span><\/p>\n

Citacions extretes de: Teresa P\u00e0mies, Gent del meu exili<\/em>, Editorial Emp\u00faries, \u00abNarrativa\u00bb 153, Barcelona, 2019.<\/span><\/p>\n

Font de les fotografies:<\/p>\n

[en l\u00ednia]: Fotografia de Bob Nikkel, \u00abPuerto de La Habana\u00bb, publicada en la secci\u00f3 de \u00abfotograf\u00eda del d\u00eda\u00bb a\u00a0Havana Times. Cuba sin perjuicios,\u00a0<\/em>22\/05\/2019.<\/span><\/p>\n

[en l\u00ednia]: Jos\u00e9 Luis Mart\u00ednez Alejo, \u00abPuntada a puntada, la econom\u00eda\u00bb,\u00a0Trabajadores (\u00f3rgano de la central de trabajadores de Cuba)<\/em>, 09\/02\/2020.<\/span><\/p>\n

[en l\u00ednia]: Viajes Chavetas, \u00abcongr\u00ed: arroz y caraotas\u00bb, comida cubana: 12 platos imprescindibles.<\/span><\/p>\n

[en l\u00ednia]: imatge del tup\u00ed d’aram,\u00a0todo colecci\u00f3n.net\/vintage (peque\u00f1a cafetera turca).<\/em><\/span><\/p>\n

Ara tu, esmola el llapis:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Et convidem a fer un text curt sobre el que t’ha suggerit aquest apunt sobre Teresa P\u00e0mies.<\/span><\/p>\n

Si ho prefereixes, tamb\u00e9 pots triar algun d’aquests aspectes:<\/span><\/p>\n

♦ Pots fer un breu apunt en qu\u00e8 desenvolupis qu\u00e8 en penses de l’experi\u00e8ncia de l’exili. Qu\u00e8 pot significar per les persones que deixen el seu pa\u00eds i qu\u00e8 per les que les reben?<\/span><\/p>\n

♦ Molts catalans i espanyols es van haver d’exiliar despr\u00e9s de la Guerra Civil. Un bon nombre an\u00e0 a Cuba, M\u00e8xic i a molts altres pa\u00efsos, coneixes alguna experi\u00e8ncia que t’hagin explicat o que tu hagis llegit. Potser la d’algun familiar teu.<\/span><\/p>\n

♦Tamb\u00e9 podem parlar de les feines de les dones: cosir o fins i tot la fabricaci\u00f3 dels famosos cigars havans, entre moltes d’altres.\u00a0<\/span><\/p>\n

♦T’agrada la gastronomia, en general? Quina \u00e9s la cuina mundial que m\u00e9s t’agrada. Tamb\u00e9 et pots inventar el plat que en aquell dia van servir a Teresa P\u00e0mies al restaurant cub\u00e0, anomenat Empord\u00e0… qu\u00e8 devia menjar?<\/span><\/p>\n

♦ Has tastat mai el caf\u00e8 turc. T’han vingut ganes de prendre’n un despr\u00e9s de la descripci\u00f3 que en fa Teresa P\u00e0mies? Hi ha gaires difer\u00e8ncies entre un caf\u00e8 turc i el que surt de la c\u00e0psula de Nespresso. Com el fas a casa?\u00a0<\/span><\/p>\n

♦ La noia tarragonina de qu\u00e8 parla P\u00e0mies, la Marta, es va exiliar empesa per l’amor. Com t’imagines aquest exili? \u00c9s el mateix que exiliar-se per motius pol\u00edtics?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Proper apunt al bloc: 21 d’abril (a veure si ho complim, que darrerament anem una mica desorientats.)<\/span><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’exili: noves ciutats, nova gent…   Teresa P\u00e0mies al llarg del seu exili per diferents pa\u00efsos troba, com \u00e9s natural, gent de tota mena. Cada cap\u00edtol del llibre Gent del meu exili \u00e9s dedicat a una persona relacionada amb una situaci\u00f3 que ella va viure. Sovintegen les persones que la van ajudar personalment. Hi va […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=366"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/366\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}