{"id":374,"date":"2019-11-30T20:54:06","date_gmt":"2019-11-30T18:54:06","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=374"},"modified":"2020-01-15T18:28:44","modified_gmt":"2020-01-15T16:28:44","slug":"teresa-pamies-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/?p=374","title":{"rendered":"Teresa P\u00e0mies (3)"},"content":{"rendered":"

<\/h2>\n

Criatures als anuncis?<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Teresa P\u00e0mies va ser durant molts anys una col\u00b7laboradora setmanal del programa de r\u00e0dio \u00abEl Mat\u00ed de Josep Cun\u00ed\u00bb. La seva vida, tant a l’exili, com a Catalunya sempre havia estat lligada a la r\u00e0dio.\u00a0<\/span><\/p>\n

Teresa P\u00e0mies era una persona desperta, molt interessada per la not\u00edcia fresca del dia. En aquests programes de r\u00e0dio amb Josep Cun\u00ed ella feia la cr\u00f2nica de l’actualitat i despr\u00e9s hi associava un bolero o una can\u00e7\u00f3. Generalment, justament pel seu esperit cr\u00edtic, les seves cr\u00f2niques prenien un to de reivindicatiu que portava els oients a la reflexi\u00f3 i els convidava a ampliar el propi punt de vista sobre dels fets de cada dia.\u00a0<\/span><\/p>\n

Els temes que hi va tractar van ser nombros\u00edssims: la dona, el maltractament a la dona \u2013hem avan\u00e7at gaire?\u2013, les relacions humanes, la pol\u00edtica… un llarg enfilall de tot el que suscitava el seu inter\u00e8s.\u00a0 <\/span><\/p>\n

Aquestes cr\u00f2niques radiof\u00f2niques de Teresa P\u00e0mies han estat recollides en tres volums: Coses de la vida a ritme de bolero,\u00a0<\/em>de 1993; \u00a0La vida amb can\u00e7\u00f3: cr\u00f2niques radiof\u00f2niques,\u00a0<\/em>de 1999 i\u00a03×1 El m\u00f3n actual a trav\u00e9s de tres generacions,\u00a0<\/em>de 2003.<\/span><\/p>\n

El fragment que teniu a continuaci\u00f3 ha estat extret del segon llibre esmentat. Parla el fet que la publicitat se serveixi d’infants a la tele o al cinema, principalment.<\/span><\/p>\n

\u00abDimecres, 14 de gener<\/em> 1998<\/span><\/p>\n

Llegeixo a les p\u00e0gines de El Pa\u00eds<\/em>, Catalunya: “Para anuncio TV necesitamos GEMELOS, de 6 a 8 a\u00f1os. Todos chicos. Imprescindible sean todos rubios y con ojos azules<\/em>\u00bb,\u00a0i donen dos tel\u00e8fons de contacte. Els bessons requerits eren destinats a la publicitat, evidentment. Hi hauria l’obligat “casting” per escollir els m\u00e9s idonis. \u00c9s la norma. L’infant de set anys Enric Espinosa explica que fou elegit entre cent convocats per una ag\u00e8ncia de publicitat, sotmesos a unes quantes hores d’assaig per repetir, en castell\u00e0: “Hola, soy Edu, feliz Navidad<\/em>“. Esdevingu\u00e9 fam\u00f3s. Entrevistat a l’Avui<\/em> el 4 de gener, fou presentat com a “actor de publicitat”.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>La utilitzaci\u00f3 de menors en empreses publicit\u00e0ries, en programes de televisi\u00f3 i negocis de l’espectacle, suscita inquietud perqu\u00e8 interfereix en la formaci\u00f3 dels infants, instigats per la fam\u00edlia il\u00b7lusionant-los amb la fama, diners i altres incentius, no sempre assequibles; exposant-los a decepcions nocives per al desenvolupament harmoni\u00f3s de l’infant. L’entrevista amb Enric Espinosa suscita aquesta reflexi\u00f3. Parla com un adult i en pla d’actor, i tanmateix \u00e9s una criatura de set anys que, de l’escola, prefereix l’hora del pati “perqu\u00e8 podem jugar”. No \u00e9s un nen prodigi, sortosament per a ell. La fama assolida amb un anunci nadalenc li podria fer rodar el cap o robar-li la inf\u00e0ncia […]\u00bb.<\/span><\/p>\n

Teresa P\u00e0mies, La vida amb can\u00e7\u00f3. Cr\u00f2niques radiof\u00f2niques,<\/em> Emp\u00faries, \u00abNarrativa\u00bb, 102, Barcelona, 1999, p. 80.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Ara esmola tu el llapis o la paraula. Algunes idees per triar. La teva, per\u00f2, pot ser qualsevol altra idea.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

♦ Els nens i les nenes en anuncis de bolquers, de xocolata, de sab\u00f3, de col\u00f2nies, de joguines, de pinso per a mascotes,de\u00a0 paper de v\u00e0ter… ens roben el cor, som humans. S\u00f3n tan bonics, els petits! Guaita, tu, surten a la tele o al cinema i sembla que ho hagin fet tota la vida! S\u00f3n comentaris que hem fet i\u00a0 sentit moltes vegades. Qu\u00e8 et sembla que hi ha darrere d’aquestes imatges? Qui hi guanya? Qui hi perd? Avantatges? Perills?<\/span><\/p>\n

♦ No hem reprodu\u00eft en aquest apunt cap nen ni cap nena de deb\u00f2. Ho hem fet expressament per centrar l’atenci\u00f3 en la\u00a0 publicitat dibuixada. Creus que pot ser efica\u00e7? T\u00e9 el mateix impacte un dibuix que un cos de criatura que es mogui i parli?\u00a0<\/span><\/p>\n

♦ Els tra\u00e7os volgudament innocents fan que la publicitat sigui inn\u00f2cua?\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Font de les imatges:<\/span><\/p>\n

Anunci de llet condensada marca \u00abEl Ni\u00f1o\u00bb: Exposici\u00f3n virtual. Biblioteca Nacional de Esapa\u00f1a: <bne.es>.<\/span><\/p>\n

Anunci de llet condensada \u00abLa Lechera\u00bb: <agustoconlavida.es\/marcas-nestle\/nestle-la-lechera\/historia\/116>.<\/span><\/p>\n

Imatge dels \u00abJuegos Reunidos Geyper\u00bb: <todocoleccion.net\/>.<\/span><\/p>\n

Anunci del reconstituent \u00abKina San Clemente\u00bb: <google.com\/>.<\/span> En aquesta darrera adre\u00e7a, cercant per “imatges” es pot veure reprodu\u00eft l’anunci de televisi\u00f3 en blanc i negre de Kina San Clemente: hi surten adults i nens… i copes. Pot ser il\u00b7lustratiu pel tema tractat en aquest apunt.<\/span><\/p>\n

Pr\u00f2xim apunt al bloc: 20 de gener de 2020<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Criatures als anuncis?                           Teresa P\u00e0mies va ser durant molts anys una col\u00b7laboradora setmanal del programa de r\u00e0dio \u00abEl Mat\u00ed de Josep Cun\u00ed\u00bb. La seva vida, tant a l’exili, com a Catalunya sempre havia estat lligada a la r\u00e0dio.\u00a0 Teresa P\u00e0mies era una […]<\/p>\n","protected":false},"author":406,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-374","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/406"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=374"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/374\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.cpnl.cat\/endrapalletres\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}