• Elemental 1, més cançons…

    Hola, Elemental 1,

    Us penjo els enllaços i les lletres de les cançons de l’Eloy i l’Íria, respectivament:

    Conillet de vellut, de Serrat


    Era suau com el vellut,
    i poregosa com un conill menut.
    En Snoopy era el seu heroi,
    i li agradava jugar com un noi,
    i de la mà
    em duia amunt i avall sense parar.

    Com un estel
    fent tombarelles pel cel,
    (és “maco” el temps d’estimar),
    i no va ser aquell un temps perdut,
    conillet de vellut.

    Però el conill fora del niu
    m’enganyava amb qualsevol objectiu.
    Se’m perdia en el forat
    d’una Nikon o una Hassenlblad…

    Calia triar
    o tocar el dos o fer
    un ménage à trois.
    Però això és immoral
    quan s’és un home com cal,
    ibèric, mascle i cristià,
    i em vaig quedar sol i fotut,
    conillet de vellut.

    L’Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
    t’afusellen en cada exemplar.
    Diuen que t’ha dat un lloc
    Richard Avedon a New York.

    No et pots queixar,
    el que somniaves ja ho tens a la mà.
    Et coneix la gent,
    t’estima un adolescent
    i un iaio et vol adoptar.

    Ets feliç amb el teu nou drut?,
    conillet de vellut…

    Però avui he vist el cel obert,
    Déu, que és bo i que sap el que he sofert,
    m’ha deixat els seus consells
    en un aparador de can Castells,
    i m’he comprat el llibre La fotografia és un art.
    I abans d’un mes
    seré millor que en Pomés.

    Ja saps a on em trobaràs…
    dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos,
    conillet poregós.

    Sense un romanço ni un rebut,
    conillet de vellut.

    Si te’n vas, de Sergio Dalma

    Tu em mires,
    jo no penso moure’m.
    Mentrestant comences a parlar.
    Sé el que passarà i no m’agrada.
    Miro cap a una altra banda,
    és millor dissimular.

    Ja no té sentit la nostra història.
    Dius que ja fa temps es va esgotar.
    Que per cap motiu ni cap paraula
    ni per tantes nits pesades ho podríem arreglar.

    Si te’n vas,
    no em queden paraules,
    et miro a la cara
    i ja no puc ni respirar.

    Si te’n vas,
    no vull que em miris com abans.
    Si te’n vas,
    Jo no puc esperar.
    Si te’n vas,
    no vulguis desitjar-me com ho feies cada tarda.
    Jo ja no hi seré.
    Si te’n vas.

     

    Tu que em vas ferint mentre em parles.
    Prefereixo no escoltar-te més
    donant sempre voltes a les coses.
    És millor que això s’acabi,
    cadascú pel seu cantó.

    Tu em mires,
    jo no penso moure’m.
    Qui ens ho anava a dir fa molt de temps?
    On va anar a parar el que tu senties?
    Digue’m on estàs guardant aquell amor que en vas donar.

    Si te’n vas,
    no em queden paraules,
    no et miro a la cara
    i ja no puc ni respirar.

    Si te’n vas,
    no vull que em miris com abans.
    Si te’n vas,
    Jo no puc esperar.
    Si te’n vas,
    no vulguis desitjar-me com ho feies cada tarda.
    Jo ja no hi seré.
    Si te’n vas,
    no vull que em miris com abans.
    Si te’n vas,
    jo no puc esperar.
    Si te’n vas,
    no vulguis desitjar-me com ho feies cada tarda.
    Jo ja no hi seré.
    Si te’n vas.

    Vaig a posar-t’ho molt fàcil
    si és el que ens ha de passar.
    I te’n vas.

    Si te’n vas,
    no vull que em miris com abans.
    Si te’n vas,
    jo no puc esperar.
    Si te’n vas,
    no vulguis desitjar-me com ho feies cada tarda.
    Jo ja no hi seré.
    Si te’n vas,
    no vull que em miris com abans.
    Si te’n vas,
    jo no puc esperar.
    Si te’n vas,
    no vulguis desitjar-me com ho feies cada tarda.
    Jo ja no hi seré.
    Si te’n vas.

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Segueix-nos a:

      


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Núvol d’etiquetes