• Més i més cançons, Elemental 1

    H0la, Elemental 1,

    Us penjo les cançons de l’Aurora i de l’Eva, respectivament:

    L’estaca, Lluís Llach

     

    L’avi Siset em parlava

    de bon matí al portal,

    mentre el sol esperàvem

    i els carros vèiem passar.

    Siset, que no veus l’estaca

    on estem tots lligats,

    si no podem desfer-nos-en,

    mai no podrem caminar.

    Si estirem tots, ella caurà

    i molt de temps no pot durar.

    Segur que tomba, tomba, tomba,

    ben corcada deu ser ja.

    Si jo l’estiro fort per aquí

    i tu l’estires fort per allà,

    segur que tomba, tomba, tomba,

    i ens podrem alliberar.

    Però, Siset, fa molt temps, ja,

    les mans se’m van escorxant,

    i quan la força se me’n va

    ella és més ampla i més gran.

    Ben cert sé que està podrida,

    però és que, Siset, pesa tant,

    que a cops la força m’oblida,

    torna’m a dir el teu cant.

    Si estirem tots…

    L’avi Siset ja no diu res,

    Mal vent que se l’emportà,

    Ell qui sap cap a quin indret,

    I jo a sota el portal.

    I mentre passen els nous vailets

    estiro el coll per cantar

    el darrer cant d’en Siset,

    el darrer que em va ensenyar.

    Si estirem tots…

     

    Ara ja no és hora, Sergio Dalma

     

    Un altre diumenge camí del capvespre.

    Tan dins del meu món,

    avui penso allò que el temps amaga.

    Llegint cada carta i, paraula a paraula,

    per tu va signada.

    Un altre diumenge camí del capvespre.

    No m’esperava una trucada,

    passava mitja vida.

    Qui sap si després de tanta espera

    tens una manera.

    Mes no puc entendre que em diguis que no et vols anar d’aquí.

    No sé ara, no sé ara..

    Trauré de mi un somriure

     i així no hauré de plorar.

    Massa temps per decidir-te,

    vull oblidar tot el passat.

    Ara ja no és hora.

    Ara que has perdut a la persona

    és quan t’adones

    que el teu cor no oblida,

    però fa temps que el meu no et crida.

    És quan te n’adones.

    Ara ja no és hora,

    L’ànima que un dia vas ferir es va fer invisible.

    I no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble.

    Ara ja no és hora.

    Un altre diumenge camí del capvespre.

    Hi ha coses que no esborraria,

    però que mai més faria.

    Encara que passin els dies tothom trobarà una sortida.

    El bo en mans de l’odi comença a podrir-se.

    I tu, cada vegada ho fas pitjor,

    què intentes canviar?

    Massa temps per decidir-te,

    millor si et quedes on estàs…

    Permet que et digui avui…

    que ara ja no és hora.

    Ara que has perdut a la persona és quan t’adones

    que el teu cor no oblida,

    però fa temps que el meu no et crida.

    És quan te n’adones.

    Ara ja no és hora.

    L’ànima que un dia vas ferir es va fer invisible.

    i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble.

    Ara ja no és hora.

     

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Segueix-nos a:

      


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Núvol d’etiquetes