• Elemental 1, meeeés cançons!

    Hola, Elemental 1,

    Aquí teniu les cançons presentades pel Gregorio i la Begoña, respectivament:

    Me’n vaig a peu, Serrat

    Cal oblidar la teulada vermella
    i la finestra amb flors.

    L’escala fosca i la imatge vella

    Que s’amagava en un racó.

    I el llit de fusta negra i foradada

    i els teus llençols tan nets,

    i l’arribar suau d’una matinada

    que em desperta més vell.

     

    Però no vull que els teus ulls plorin,

    digue’m adéu.

    El camí fa pujada

    i me’n vaig vaig a peu.

     

    Cal dir adéu a una porta que es tanca

    i no hem volgut tancar.

    Cal omplir el pit i cantar una tonada

    si el fred de fora et fa tremolar.

    Cal no escoltar aquest gos que ara borda

    lligat en un pal sec,

    i oblidar tot d’una la teva imatge

    i aquest petit indret.

     

    Però no vull que els teus ulls plorin,

    digue’m adéu.

    El camí fa pujada

    i me’n vaig a peu.

     

    Cal carregar la guitarra a l’esquena

    i tornar a fer el camí

    que un vespre gris remuntant la carena

    em va dur fins aquí.

    Les ones han d’esborrar  les petjades

    que deixo en el teu port.

    Me’n vaig a peu, el camí fa pujada

    i a les vores hi ha flors.

     

    T’estimo mot, Lax’n Busto


    De colors són els meus somnis,
    tot i que ja m’he llevat,
    i la son no ve a veure’m
    quan la lluna s’ha aixecat,
    salto i salto sobre els núvols,
    sembla que pugui volar,
    el meu cor fa pampallugues,
    i no deixa de ballar.

    Quan posem els peus enlaire,
    quan posem el cap per vall,
    quan et crido a la muntanya,
    un eco va contestant.
    Quan et faig amb margarides
    una polsera de colors,
    vull mirar-te als ulls i dir-te
    que el que sento és això:

    T’estimo molt,
    jo a tu t’estimo molt.
    Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist.
    Voldria nits amb pintes de colors.
    Fins a la lluna i tornar t’estimo jo!

    Els meus ulls són com bombetes,
    els meus llavis riuen fort.
    No puc amagar el que sento
    quan em mires tan de prop.
    Ara ja no sé què em passa,
    el cos m’està tremolant.
    El meu cor fa pampallugues
    i no deixa de ballar.

    Quan s’uneixen els colors
    per fer l’arc de Sant Martí,
    Quan escrius amb el teu dit
    el meu nom en el mirall,
    Digue’m un “calla la ràdio”,
    i escolto aquesta cançó.
    Vull mirar-te als ulls i dir-te
    que el que sento es això:

    T’estimo molt,
    jo a tu t’estimo molt.
    Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist.
    Voldria nits amb pintes de colors.
    Fins a la lluna i tornar t’estimo jo!

    Maite zaitut,
    maite, maite zaitut.
    Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist.
    Voldria nits amb pintes de colors.
    Fins a la lluna i tornar t’estimo jo!

    T’estimo molt,
    jo a tu t’estimo molt.
    Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist.
    Voldria nits amb pintes de colors.
    Fins a la lluna i tornar t’estimo jo!
    Fins a la lluna i tornar t’estimo jo!
    fins a la lluna i tornar… t’estimo jo!
    Maite zaitut…

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Segueix-nos a:

      


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Núvol d’etiquetes