• Elemental 1, noves cançons

    Hola, Elemental 1,

    Us penjo les cançons presentades per la Toñi i la Vidina, respectivament:

    Tots som súpers (Club Super3)

    Som la barreja de molts ingredients
    com la recepta d’un mestre cuiner,
    tots amb el nostre toc original,
    granets de sucre i granets de sal.
    No vulguis mai semblar el que no ets
    creient que així agradaràs molt més.
    Només et cal saber que ets especial,
    ets únic i com tu no n’hi ha cap.

    Mira dintre teu a veure què hi veus.

    Tots som súpers, tots som grans.
    Siguem petits o gegants
    tots som tan originals,
    no en trobareu pas dos d’iguals.

    Mira dintre teu a veure què hi veus.

    Hi ha cordills i motors i un sac amb records.
    També hi pots trobar un tros d’entrepà,
    un pot de colors ple de somnis i pors,
    guardada en el cor la clau de l’amor
    i gotes d’orgull per fer brillar els ulls.
    Tots som súpers, tots som grans,
    siguem petits o grans
    Tots som tan originals,
    no en trobareu pas dos d’iguals.
    Tots som súpers, tots som grans,
    siguem petits o grams.
    Tots som tan originals,
    no en trobareu pas dos d’iguals.

    El bandoler, Lluís Llach (versió de Partido)

    Era el segle XIX,
    amb el nom d’en Joan Serra
    es coneix un bandoler,
    per tothom en Lapera.

    Li agradava la sang,
    i el xiprer encara recorda
    tots els crits que allà han pregat:
    pietat, pietat.

    –No em mateu,
    que tinc dos fills i una esposa,
    us daré tot mon diner,
    però no em claveu eixa daga.
    No em mateu,
    us demano per ma mare!
    – Reseu l’últim “Crec en Déu”.
    –Pietat, pietat.

    L’endemà de bon matí
    davant la Verge del Carme,
    de genolls està pregant
    i a dos ciris encén la flama.
    Però altre cop surt del bosc
    un gemec que el vent escampa
    i el botxí no escoltarà:
    pietat, pietat.

    –No em mateu,
    que tinc dos fills i una esposa,
    us daré tot mon diner,
    però no em claveu eixa daga.
    No em mateu,
    us demano per ma mare!
    –Reseu l’últim “Crec en Déu”.
    –Pietat, pietat.

    Però, Joan Serra,
    avui t’ha mancat la sort,
    dos soldats t’han pres ben fort
    i ara estàs entre barrots.
    L’endemà de bon matí
    veu la forca foradada,
    en Lapera dóna un crit,
    és l’última pregària.

    –Quan jo sigui ben mort
    i penjat de l’alta forca
    i defalleixi mon cor
    i m’aneu a posar a la fossa,
    que algú resi una pregària
    davant la Verge del Carme
    i que dos ciris tinguin flama

    Ningú no ho va fer.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Segueix-nos a:

      


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Núvol d’etiquetes