
En el text següent trobareu informació sobre la celebració de la Castanyada: orígens, què se celebra i per què, què es menja, antigues tradicions, etc. Desitgem que us agradi i us desitgem també molt bona Castanyada!
Tots Sants
En el calendari de l’Església catòlica hi ha un dia dedicat al record dels avantpassats. Segons diu la tradició, el primer dia de novembre els vius visiten els morts i l’endemà és el torn dels morts, que van a veure els vius, motiu pel qual el dia 2 de novembre se’l coneix com el Dia dels Difunts. Tots Sants és una de les festivitats més antigues del món cristià i en països com França, Portugal o casa nostra és un dia festiu.
L’origen de la celebració és cèltica, ja que segons la seva creença l’any estava dividit en dues parts: el temps clar i el temps fosc, i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Aquests dies es corresponien amb la festa del Samain, en què es veneraven els morts i donaven la benvinguda a l’etapa fosca de l’any. Tots Sants no es va celebrar en el calendari cristià fins al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.
En honor dels morts, doncs, cada any hi ha un dia en què es realitza una missa en record seu i a continuació es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar les tombes. Normalment és en la intimitat que els familiars s’acosten a les tombes dels seus difunts per fer l’entrega de les flors. Fora de l’àmbit familiar, durant el dia de Tots Sants es duien a terme representacions teatrals populars (la que més s’escenificava era ‘Don Juan Tenorio’).
D’altra banda, és durant la nit de la vigília de Tots Sants que a casa nostra celebrem la Castanyada, una trobada familiar en què es mengen castanyes, moniatos, panellets i productes típics de la tardor. Aquesta tradició ha donat lloc a una autèntica celebració gastronòmica i moltes associacions, centres cívics i entitats d’arreu de Catalunya organitzen castanyades populars en què es viu un ambient molt festiu.
La nit de la Castanyada, que també dóna pas a Tots Sants, és nit de bruixes, esperits, fantasmes, ànimes en pena i altres éssers propis de les històries de por. Per aquest motiu, diversos municipis de Catalunya omplen els seus carrers amb aquesta mena de personatges i hi fan representacions i “performances” per recordar aquesta nit com l’única de l’any en què s’interrelaciona el món dels vius amb el dels morts.
Text extret de la revista Sàpiens.
Article complet