La festa del Carnestoltes o del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns quants dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tothom juga, balla, canta i fa bromes.
Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.
Al llarg de la història, aquestes festes han anat patint diverses prohibicions. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.
El Carnaval i la religió
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns quants dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna.
El Carnaval pas a pas
Dijous Gras
Comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d’arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d’un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d’ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.
Divendres
La festa ja està en marxa i tothom celebra l’arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.
Cap de setmana
És el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins al dimecres. S’organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval.
Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d’ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confeti.
Dilluns
Se celebren balls a les places dels pobles.
Dimarts
La gent s’adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre acaba condemnat a mort. El rei fa el testament i és cremat públicament.
Dimecres de Cendra
La tradició diu que s’ha de fer un berenar i participar en l’enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.
I comença la Quaresma
Com que la vella Quaresma acaba triomfant, s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre. Els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.
Però, mentrestant, gaudiu del Carnaval!
Article complet
Inicial
Bàsic 2 de matí
Bàsic 2 de tarda (amb celebració d’aniversari inclosa!)
Intermedi 2
