Quan arriba la tardor i el temps del fred, menjar castanyes i panellets són uns costums que, malgrat haver perdut el seu caràcter d’ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.
Per què mengem castanyes?
Segons diuen alguns cronistes aquesta tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l’arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució.
Avui quan arriben aquestes dates, tornen a sortir les parades de castanyers i castanyeres i també parades de castanyes torrades portades per gent jove, que troben en aquesta tasca l’oportunitat de fer uns calerons per finançar les seves activitats.
Per què mengem panellets?
A més de les castanyes, els panellets i la fruita confitada són també un menjar típic d’aquesta singular festa. L’origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida.
Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d’antics àpats funeraris ja que hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d’algun familiar.
Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts, amb el temps, pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat.
Bona Castanyada!
Article complet
