Tal com vam anunciar en entrades anteriors, dins de les activitats de Sant Jordi 2016 #SantJordi_cpnl, a l’Intermedi 3 hem llegit Emma, de Maria Barbal.
Quan la vam comentar, van sorgir preguntes entorn la font d’inspiració, la trama, l’estil, etc. A classe vam seleccionar-ne algunes, i l’autora, molt amablement, les va respondre per correu electrònic.
Així doncs, volem compartir aquest “diàleg epistolar” amb Maria Barbal, qui també ens va dedicar les següents paraules:
Benvolguts alumnes i professora,
Veig que la novel·la ha suggerit qüestions interessants. Jo sóc conscient que d’alguna manera és una obra provocativa per la duresa a què el personatge s’ha d’enfrontar després d’haver-se sortit del seu paper d’esposa i mare. Entenc que el veí era una segona oportunitat, també per a ell mateix, i és cruel que no puguin refer un camí conjunt. En el moment que la vaig escriure m’interessava subratllar aquesta cruesa a què estan abocades les persones que acaben marginades o marginant-se.
Espero que pugueu llegir una novel·la meva que sigui més amable. Em permeto suggerir-vos CARRER BOLÍVIA o EN LA PELL DE L’ALTRE.
Moltes gràcies pel vostre interès,
Maria Barbal
Preguntes sobre Emma formulades pels alumnes de l’Intermedi 3:
1. Per crear Emma, s’ha inspirat en una història real. Ha tingut problemes amb això? Ha hagut de demanar permís a la família?
Sí. Em vaig inspirar en els fets de Rosario Endrinal, la dona que dormia en un caixer i que, com a conseqüència de la crema de benzina per part d’uns nois, va morir ofegada pel fum. Jo vaig crear una ficció a partir d’aquests fets verídics, per aquest motiu anomeno Emma a la protagonista i així mateix, la situo en llocs i li atribueixo accions que no sé si la persona real va conèixer o va portar a terme.
2. Com va sorgir l’opció d’escriure aquesta novel·la?
Em van impactar les notícies sobre una dona culta, amb feina i família que acaba al carrer i, finalment, mor tràgicament.
3. Va tenir cap relació amb Rosario Endrinal?
Cap ni una.
4. El fet de sortir la notícia a la llum va ser el principal motiu per escriure l’obra?
Sí. L’impuls narratiu.
5. Per què el nom d’Emma i no Rosario o Charo, tal com deien els seus coneguts a la persona principal en qui s’inspira?
Insisteixo que a partir dels fets que els mitjans van difondre, jo creo un argument fictici amb algun tret verídic.
6. La llibreta que va escriure Emma és “real”? Rosario Endrinal en tenia una o és tot una invenció de l’autora?
No sé si Rosario en tenia una o bé no ho recordo. La llibreta em servia per donar veu a la primera persona, la de la meva protagonista, Emma.
7. El fil conductor de la història, allò que vostè crea a Emma, és l’amor per la seva filla, la qual vol recuperar. Des del punt de vista de l’autora, quins eren els sentiments de la filla en assabentar-se de l’abandonament de la mare? I quan va saber que va morir?
La perspectiva de la filla no l’exploto a la novel·la. Entenc que la resta de la família fa el possible per allunyar-la de la mare, fàcilment la nena pot sentir la mare com algú culpable. No he aprofundit en l’interior de la filla quan Emma mor, ja que el final de la novel·la és justament aquest moment.
8. Quin és el motiu de la separació dels pares d’Alexandre?
No recordo que el motiu surti a la novel·la, per tant, el desconec. Tan sols té importància perquè l’Alexandre no vol separar-se, tal com van fer els seus pares.
9. Per què no s’aprofundeix més en els sentiments dels personatges que tant mal van fer directament o indirectament a la protagonista?
La meva perspectiva és la de la protagonista i no la dels causants de la seva mort.
10. Per què es tracta l’episodi del caixer d’una manera anecdòtica, sense gaires detalls?
Perquè la mort d’Emma no es produeix al caixer, sinó a la vella caseta d’estiu dels seus pares.
11. Després de tantes dificultats que va passar Emma, quan ja semblava que aixecava el cap i posava ordre a la seva vida, per què va morir així? Quina paradoxa…
Vaig voler ser fidel a la realitat en el punt final. Si Rosario moria al caixer no em semblava bé salvar Emma, malgrat que iniciava una nova vida. És cruel, ho sé, però justament volia pintar la crueltat de la vida, de les normes socials. Si et surts de la norma, fàcilment ets condemnat.
12. Per què va fer aquest final tan incert?
Crec que les persones que llegeixen la novel·la saben que el constructor no té intenció de matar, però sí de guanyar al màxim. Endevinen que, sense voler ell, Emma és la seva víctima.
13. Li agradaria fer una segona part del llibre per explicar la història des d’un altre punt de vista, com per exemple, el personatge de la filla o el d’Alexandre?
Seria interessant fer el punt de vista de la filla.
14. No li sembla que la lectura en alguns moments té un ritme lent i confús per al lector? Per què no té més acció?
Si m’ho hagués semblat, que era confús, ho hauria canviat. Sempre intento que el lector entengui bé el que escric, però tinc la tendència a triar-me uns lectors que van una mica més enllà d’allò que la lectura estricta descobreix.
Gràcies per respondre les nostres preguntes.
Classe de l’Intermedi 3
Article complet
