RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • I jo?

     

     

    Ja fa un parell de sessions que, a la tarda reflexionant-hi, em faig aquestes qüestions: què aplico del decàleg i com l’aplico?

    Així doncs, vull que m’observeu atentament demà perquè després pugueu escriure un comentari ajudant-me a resoldre els dubtes.

    Gràcies,

12 comentaris

  1. Núria Vidal

    24 May 12
    13:36 #

    Sembla que m’ha tocat trencar el gel perquè veig que no hi ha cap comentari! Com que s’acaba el termini que havíem acordat, posem-hi fil a l’agulla!

    Pel que fa al punt 1, et diré que ho intentes sense cap mena de dubte però que no te n’acabes de sortir. Vull dir que vols fer veure que negocies objectius però, en el fons, ens fas anar per on tu vols i no tens gaire en compte les aportacions que fem si s’aparten del camí que t’has traçat. I això no és una crítica, al contrari, perquè jo no estic gaire d’acord amb aquest punt de negociar objectius, material, metodologia…Si no he de tenir en compte les aportacions individuals per què els faig creure que sí? Al final de la reunió de l’altre dia, si no ho vaig entendre malament, vas acabar dient que havíem d’acatar el decàleg perquè era la línia del CNL. Per tant, on és la negociació? Em sembla tot plegat una perversió.

    De vegades, ara parlant ja del punt 4, crec que no acabes de comprovar del tot si hem entès el que hem de fer perquè a posteriori ens adonem que buscaves un altre resultat, diferent del que s’ha produït.

    Pel que fa a la resta dels punts que se’ns puguin aplicar (vull dir que no som exactament un grup d’alumnes), em sembla que sí que els tens en compte.

    Respondre

    1. jsans

      24 May 12
      18:49 #

      Ja ho veus, tens l’honor d’estrenar les iniciatives. Per tant, començaria a pensar que és un privilegi que et fa l’equip. T’agraeixo la sinceritat, però espero que aquest comentari serveixi de referència per als altres. En prenc nota, però em reservo l’últim lloc de la fila per respondre. No sé què en penseu?

      Respondre

  2. lsubira

    28 May 12
    12:56 #

    En primer lloc, Jaume, demano disculpes perquè no vaig veure la petició que feies abans de la reunió i, per tant, no sabia que t’havíem d’observar. A més, vaig arribar a mitja reunió…

    Bé, pel que fa a l’aplicació del decàleg, crec que sí que l’apliques. Ara bé, estic d’acord amb la Núria quan diu que el punt 4 no l’acabes de comprovar. Potser ens podries fer explicar què hem entès i què creiem que hem de fer. M’agradaria que el potenciessis més perquè és un dels punts del decàleg que, com a docent, tendeixo a fer de la mateixa manera.

    Pel que fa a la negociació, jo crec que sí que negociem. Des del primer dia de l’equip estem negociant i, perdoneu, potser això en un primer moment va fer que semblés que perdíem el temps. És el mateix que pot passar a l’aula i que tanta angoixa ens pot generar. Bé, d’entrada, hem participat en l’equip de treball perquè hem volgut. No estem obligats a formar-ne part i tothom hi està convidat. Per tant, no hi ha cap mena d’imposició. En l’equip hem debatut el model educatiu que volem, per què i per a què serveix l’avaluació, les tasques finals, els criteris avaluatius, el decàleg… Si no ho haguéssim debatut entre tots ni consensuat, hauríem anat molt més ràpid. Jaume, el primer dia ja ens podries haver portat tot això dissenyat i dir que aquesta és la línia de Centre i que, per tant, és la línia que hem de seguir. No ho vas fer i crec que és un encert. Això ha fet que tots ens impliquéssim més en l’equip i ens ha ajudat a aprendre i a compartir. Núria, crec que si hagués fet això sí que podríem parlar d’acatar, però no ha anat així.

    Recordo, per exemple, el dia que el Jaume va portar un decàleg de mostra perquè nosaltres en féssim un del Centre. En general, tothom deia que aquest ja li estava bé. Doncs sort que va insistir que el féssim nosaltres perquè aquest document és el que ens representa. El vam fer entre tots i, per tant, ens representa a tots. No el va fer ell, el vam fer nosaltres.

    Crec que hem de ser conscients que nosaltres l’hem donat per bo i que, per tant, que ara se’ns demani que l’apliquem no és una imposició sinó una conseqüència lògica de la feina que hem fet. Si no per què la fem? Jo no l’acato, és a dir ,no m’hi sotmeto. Ara bé, sí que el respecto. L’hem fet entre tots. Per tant, hi haurà punts en què estic més d’acord i altres en què ho estic menys. Potenciaré els punts que veig clars i aniré experimentant els que no veig tan clars. D’això es tracta, oi?

    Núria, crec que quan dius que no té en compte les aportacions individuals que fem quan es desviem del camí, ho hauríem de matisar. De vegades, les aportacions són per discutir coses que ja hem acordat anteriorment. Si ja estan acordades, no vull dir que no en puguem parlar o valorar-les, però no a cada reunió, perquè llavors és quan surten paraules com “bucle”. Potser el moment de mirar com ens ha anat el decàleg és al final per veure si es pot millorar. Crec que sí que s’han tingut en compte les aportacions individuals, però és necessari que la major part del grup les comparteixi perquè ens representin. En això consisteix la negociació.

    Jaume, com a proposta de millora potser estaria bé plantejar què volem fer quan apareix algun comentari o dubte de què ja n’hem parlat amb anterioritat. Potser entre tots podem decidir si ens aturem o si continuem i el deixem per un altre moment.

    Respondre

    1. jsans

      28 May 12
      13:06 #

      Gràcies! Per coherència, respondre al final de tot el debat. Encara estem dins del termini, oi?

      Respondre

  3. lsubira

    28 May 12
    14:25 #

    Crec que el termini acaba avui. Per tant, sí, encara estem dins del termini.

    Respondre

  4. gencinas

    28 May 12
    21:29 #

    Comencem la sessió repassant el que vam fer el dia anterior i per fer-ho fem un mapa conceptual. Tot seguit, en grup de tres, exposem i expliquem per què vam fer el que vam a la darrera sessió, fet que ens ajuda a recordar-ho i a tenir-ho clar per entendre la sessió que comencem. Recordem, per exemple, que ens vas fer buscar una metàfora per definir l’equip (així també se’n promou la cohesió) i ens fas adonar que no havíem entès bé els deures (sobre això, jo encara estic segura que els vaig entendre bé…). Crec que és una manera d’autoavaluar-nos…

    Després, parlem dels objectius de la sessió (punt 3). I ho fem també amb un mapa conceptual. Ara bé, crec que els negociem a mitges. Els objectius ja vénen definits a priori (a la convocatòria de la reunió), tot i que en certa mesura es deriven de la sessió anterior. Els vam recordar i després el que vam fer va ser decidir com els treballàvem i ho vam fer entre tots (primer en petit grup i després ho posem en comú). Posteriorment, vam aplicar el que havíem acordat a partir de les pautes de treball que ens dónes. Negociem, doncs, com treballar els objectius (és una altra manera de considerar el punt 3).

    Sí, apliques la majoria dels punts del decàleg: el 2, el 4, el 5, el 6, el 7. Ep, el 7 no està recollit en aquest breu resum de la darrera sessió i de com hi vas aplicar el decàleg però hi és implícit.

    Sobre el punt 1 del decàleg, crec que sí que el fas però no totalment. De negociar, sí que negociem. I també anem consolidant el grup. Però pel que fa a la metodologia que seguim i el material que ens proporciones, no ho negociem pas sempre. Almenys jo no tinc aquesta sensació. D’acord, sí, decidim quina metodologia aplicarem quan hem de fer una cosa entre tots (per exemple: els criteris avaluatius i les tasques que vam fer, el text que vam penjar al bloc i la intervenció que preparem) però no de quina manera farem les sessions, per exemple. I crec que és evident i obvi que no sigui així, perquè de la manera que ho fas ens guies. És la manera més òptima de poder participar tots i permet l’aplicació de la majoria dels punts del decàleg. Crec que això està relacionat amb el que he dit sobre el punt 3.

    Dels deu punts del decàleg crec que n’hi ha uns quants que no se’ns poden aplicar ben bé… Per exemple, el 10. Volia dir també el 9 però sí que el podríem aplicar, entenent que la situació real en què posaríem en pràctica el que treballem a les reunions seria el treball a l’aula. Però no creem les situacions reals a les reunions encara que es pugui considerar, segons com es miri, que el grup de treball ja ho és. Jo veig que les reunions són bàsicament teòriques, entenent que el que es pretén és crear un marc a partir del qual s’ha de treballar. Volia dir també el 8 però aquest és un pèl complicat… En tot moment recordem d’on vam partir i en quin punt estem. I això ens fa veure si assolim els objectius. Un exemple: l’aplicació del decàleg en una unitat o l’explicació d’experiències d’aula. El que cal matisar és què entenem per “final”, en el nostre cas, no n’hi haurà mai… El podríem entendre com a “final” de curs o d’etapa, entenent que a cada curs o etapa es fixen uns objectius…

    Sobre el debat que s’ha establert amb els comentaris… no hi vull afegir més llenya al foc. Però potser caldria que ens qüestionéssim què entenem per negociar i per guiar. I no vull dir amb això que no ho sapiguem sinó que veig que hi ha diferents opinions, sensibilitats i consideracions. Això és bo. En el moment en què en un grup o equip hi ha una persona que guia hi ha algú que obre camí, que en marca les pautes. És evident. Cadascú ha de seguir el camí amb el seu ritme sabent en tot moment on ha d’arribar i valorant, de tant en tant, individualment i també amb l’ajuda del guia (i de l’equip, si cal), si acompleix els objectius marcats, si els va acomplint progressivament. És força complex que tot un grup de persones assoleixin alhora els mateixos objectius i amb el mateix ritme, crec. Nosaltres ja tenim una part molt important del camí feta, el que podem fer i fem en equip. Després tota aquesta feina s’ha de treballar individualment, que és quan més costa (però no és impossible!). Tinc la sensació que m’estic desviant una miqueta del que parlàveu… ja m’ho direu si és així.

    Respondre

  5. mmiret

    30 May 12
    13:04 #

    Buf, maleït el dia en què vaig llegir que aquí hi havia de deixar un comentari, crec que és la feina més difícil que ens has demanat fins ara. Ja sabeu que m’enredo sempre, així que paciència.

    A veure, a priori i abans d’anar a analitzar els punts que aplica o no aplica en Jaume a les reunions, m’agradaria dir una cosa que m’he adonat ara llegint els comentaris dels que han fet els deures a temps: que és important que els alumnes tinguin consciència de l’existència del decàleg. Fins que no vam “crear” el decàleg a mi les reunions, tot i que sempre en treia alguna cosa de profit, em marejaven. M’agraden molt més ara que sé quin mecanisme s’hi amaga al darrera i que entenc per què fem cada cosa. Trobo que és important no tenir la sensació de perdre el temps o de sortir sense haver après res, i si saps cap on va el director d’orquestra tot plegat és molt més fàcil. Crec que tot i així a les classes m’he impregnat una mica del misteri del Jaume, i de vegades fins i tot m’agrada aquell punt de desorientació dels alumnes (penso “aaah, ara no sabeu per què us pregunto això però de seguida ho veureu!!”) però crec sincerament que acabaríem abans explicant bé quina és la nostra intenció abans de fer el que sigui. Per exemple, si hem d’establir criteris per a una nota, no dir només “com ha de ser la nota ideal?” sinó dir “Mireu, ara entre tots decidirem com ha de ser la nota ideal. Això ens ajudarà perquè a partir d’ara, quan fem una nota, ja sabrem en quins punts ens haurem de fixar per fer-la perfecta”. Sembla una tonteria però aclareix una mica més…és que no m’agrada gaire el llenguatge esquemàtic. Si ho pots dir amb trenta paraules per què ho has de dir en dues? HEHE!

    I ara, crec que és evident que el Jaume segueix el decàleg. Estem cohesionats, negociem (crec que la manipulació i la negociació han d’anar de la mà, si se sap cedir ), es presenten els objectius encara que sigui a les actes… però hi ha punts dèbils.

    Punt feble 1: Crec que has (ara et parlo directament, Jaume) comprovar si hem entès el que volies que entenguéssim. Hi ha hagut diverses vegades que cadascú entenia alguna cosa diferent… serà culpa del misteri i del llenguatge esquemàtic?? No ho sé, però cal que comprovis què hem entès, ens pots preguntar i quan ens posem vermells…voldrà dir que no hem entès res.

    Punt feble 2: Relacionat amb entendre o no entendre, crec que ens has d’avaluar a final de sessió, com allò de “què t’endús d’aquesta sessió” o què hem après, què hem de fer per a la propera sessió, o el que sigui. Així si hem estat marejats durant la sessió serà com prendre’ns una Biodramina.

    Punt feble 3: el temps, com a tots, et fa perdre l’oremus (al meu entendre, eh!) A l”última reunió vam dedicar poquíssim temps (de fet al final no en vam dedicar, em penso…) a compartir l’experiència de l’aplicació del decàleg a la unitat… quan era un dels objectius. Quan passi això pots recórrer al recurs dels deures…i fer-nos explicar el que sigui al bloc.

    Respondre

  6. sergi borges

    01 Jun 12
    11:43 #

    Well, well, well…”All’s well that ends well”, ço és tot està bé quan acaba bé, fins i tot quan està fora de termini, com aquest comentari.

    En primer lloc, bronca col·lectiva: el títol del post és clar. Es ‘titola’: I jo. I havíem de valorar la feina del coordinador o com ENS aplica el ‘catàleg’. I crec que ens hem tornat a perdre en debats — per a mi estèrils — sobre si tomba si gira si puja si baixa. Vull dir que no heu fet els que se us demanava (aquesta frase la utilitzo molt amb els meus alumnes).

    Passo a valorar al ‘jefe’:
    1- A mitges. El verb ‘consolidar’ fa córrer rius de tecles pitjades. Nosaltres estem cohesionats, però, la cohesió de nosaltres envers els de fora és nul·la. Encara diria més: ens hem allunyat. I és culpa nostra, de tots.

    2-Maria Miret, ans al contrari: VISCA l’esquematisme. Per a mi, fonamental. En Jaume aplica aquest punt, però jo em perdo: ho necessito més breu, més mastegadet. (perquè acabo per no fer res i saltar-m’ho tot)

    3-Ja s’ha dit: és una negociació condicionada. Aquí el Jaume fa una cosa boníssima: paciència. Amb perspectiva és veu molt millor el llarg recorregut (d’acord amb la Griselda)

    4-A les reunions hi ha un moment que flota a l’aire un silenci que diu: Comorl? Cadascú interpreta i reinterpreta. Jaume, necessites millorar i nosaltres, aclarir dubtes.

    5-L’aplica correctament, però són preguntes que, com deia la Maria Miret són clarament: ah! no sabeu per on vaig però ara hi anem.

    6-L’aplica d’una manera suau. Amb vaselina entra millor.

    7-Aquest és el punt dels bucles. Però no se’ns pot negar el dret de dubtar. I els darrers brots d’intolerància, Jaume, no molen. Fas por.

    8-Aplica desdibuixadament. Són esmentats, però no aprofondits.

    9-És la mare dels ous. El conflicte amb Los otros ve d’aquí. Crear situacions reals són les reunions de petit grup. En jaume ho fa i jo continuo, a vegades, dient: por qué? Però un altre punt que es valora molt millor a llarg recorregut.

    10-Jaume, les teves correccions qualitatives també passen per ser més tolerant. Has d’aguantar els xàfecs. Compte amb el llavi superior.

    sergi borges

    Respondre

  7. Isaac

    01 Jun 12
    12:31 #

    Hola a tothom,

    Ja sé que sóc fora de termini, però com que en Jaume encara no hi ha escrit el comentari de tancament…

    Jo he entès què s’havia de fer i no ho he fet perquè crec que ja ha quedat clar què va aplicar el Jaume a la darrera reunió: estic plenament d’acord amb tots vosaltres i, per tant, no reiteraré.

    Com que, com a vosaltres, això m’ha donat molta “teca” per pensar-hi, he escrit algunes reflexions en veu alta. Ara bé, com que no és el que havia de fer en aquesta entrada i, a més, d’entrada només les vull compartir amb vosaltres, us les penjo al “docs”. Si teniu ganes de llegir-les, ja sabeu on trobar-les.

    Una abraçada a tothom!

    Respondre

  8. olga

    01 Jun 12
    14:19 #

    Jo, el que no acabo d’entedre és perquè hem de comparar un decàleg que hem elaborat específicament per les nostres classes, per l’alumnat , amb la feina que fas amb nosaltres. No acabo de veure la relació, ja que hi ha punts que no es poden correspondre amb la nostra tasca, tot i que, evidentement d’altres si.
    El fet que siguis el coordinador no vol dir que ens facis de professor i ens hagis d’avaluar. No cal dir que aquest comentari no exclou que ens ensenyis un munt de coses.
    Crec que si t’hem d’observar és com a coordinador, director, líder,…(digues-ho com vulguis) d’un equip de treball.
    Per tant, per a mi el plantejament seria si acompleixes el que es demana o s’espera en aquestes circumnstàncies per treure de nosaltres una bona feina.
    Però per no donar-te la feina feta t’ho diré amb preguntes ( si les respons afirmativament és que la cosa va bé).

    – Ens dius el que esperes de nosaltres?
    – Provoques relacions de confiança?
    – Organitzes bé la feina?
    -Coordines les actuacions?
    – Facilites la participació?
    – Com a professional ets accessible?
    – Defenses l’equip?
    – Ets comprensiu?
    – Tens pacieència?
    – Dones autonomia quan treballem?
    – Ens consciencies de la importància del què fem?

    Podria fer més preguntes, però crec que no cal.
    Personalment, jo a totes les preguntes les responc amb un sí, m’agradaria trobar algun “però” , però no és suficientment important com per comentar-ho.

    M’ha agradat molt l’explicació que ens ha fet la Lourdes, amb una claretat que envejo.
    Per cert, he trobat una frase que potser ens ajuda quan ens surten els dubtes de què és un equip de treball:

    “Debat intern i unanimitat externa”.

    Respondre

  9. Isaac

    01 Jun 12
    16:06 #

    Del docs al bloc.

    D’entrada, us volia dir que estic molt d’acord amb la immensa majoria dels vostres arguments i m’han semblat molt interessants totes les vostres aportacions. A veure si us puc retornar part del que m’heu donat!

    En primer lloc, cal felicitar en Jaume per demostrar-nos a la pràctica que l’aprenentatge cooperatiu es pot aplicar satisfactòriament. A més, ens fa de model, cosa que és una immensa ajuda a l’hora de fer les classes. Una altra cosa és la valoració qualitativa que en fem individualment i les nostres preferències personals, que no són homogènies i poden generar discrepàncies. Jo mateix en tinc unes quantes, però assumeixo la reflexió de la Lourdes que hem d’aplicar els resultats de les reunions perquè és el que dóna sentit a treballar conjuntament.

    En segon lloc, crec que l’última reunió posa de manifest que és un objectiu inabastable aplicar tots els punts del decàleg en cada moment (en cada tasca, en cada activitat…). En Jaume ha dinamitzat una reunió modèlica segons la proposta del decàleg (no crec que es pugui fer millor) i, malgrat tot, li hem respost que en tal o tal punt no ha estat prou fi. Per tant, penso que cal assumir que el decàleg és “efectivament” una guia i un ideal, però no ens ha de frustrar no aplicar-ne “tots els punts en tot moment” mentre en conservem “l’esperit essencial” al màxim que puguem en cada instant.

    En tercer lloc, crec que el debat que s’ha obert sobre les negociacions posa de manifest que és el nostre tendó d’Aquill·les i que hem de seguir reflexionant-hi. Tant a l’hora de fer de professors com a l’hora de fer d’alumnes. Ja sabeu que la meva opinió es desvia una mica de l’ideal en aquest punt. Crec que cal reconèixer, ens agradi o no, que el dinamitzador porta (i ha de portar) la iniciativa i això condiciona la negociació, els objectius i els resultats. Afirmar el contrari implicaria estar convençut que, si en comptes del Jaume dinamitzés les reunions qualsevol de nosaltres, les conclusions serien les mateixes; jo estic segur que no. Si, per exemple, hagués conduït les sessions jo (no ho dic per centrar-ho en mi sinó per no posar a ningú altre d’exemple) el decàleg, per exemple, seria diferent.

    Tot i així, penso que és un bon exercici negociar els objectius perquè els explicita i hi ha un “apropiament” col·lectiu. Teòricament és ideal, però a la pràctica hi ha un encaix que es molt difícil que es doni: és molt improbable que cadascú senti que hi ha aportat alguna cosa, el seu granet de sorra. Sé que això crearà polèmica, i l’assumeixo, però crec que tant als nostres alumnes com a nosaltres ens “patina” aquesta perpectiva, molt més emocional que teòrica. En un grup de 10 “alumnes” com nosaltres (ja ni suposant-ne 25 com a les nostres aules) es fa difícil reconèixer què hi has aportat. Seguint amb l’exemple del decàleg, jo no hi he proposat cap punt. En la mesura que es repeteixi la “sensació” que no s’aporta res al grup (o s’hi aporta poc), es cau igualment en la desmotivació. Penso que també és això el que genera rebuig a negociar objectius, no només la manca de costum i la passivitat. Trobo que, fins i tot, pot desmotivar més això que un “lideratge” d’un professional. L’única solució és la inclusió: de totes les voluntats, de totes les persones. Hem d’assumir el risc de pensar que és possible, de voler-ho fer possible; però no podem negar que també és probable que desmotivem una part de l’alumnat.

    Per últim, el temps i més discrepància. Crec que les nostres reunions demostren (per la metodologia, no pel dinamitzador) que els equips mai no tenen prou temps de fer bé el que se’ls encarrega (o almenys com els agradaria resoldre-ho), especialment quan es tracta de construir coneixement i no d’aplicar-lo. Que, com a conseqüència, la posada en comú sovint és improvisada (o no acordada) i que, per tant, els resultats no sempre són òptims: són “fràgils” per manca de consens o per poc elaborats. Inferint-ho a les classes, crec que aquesta és la principal causa del rebuig d’alguns alumnes a la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, no l’ individualisme i la competitivitat. Penso que cal tenir-ho en compte si hi volem posar remei.

    Bé, sento l’extensió del text. Si m’heu d’esbroncar per qualsevol opinió tingueu en compte que, malgrat tots els “peròs”, en faig una valoració de conjunt molt positiva.

    Respondre

  10. Núria Vidal

    04 Jun 12
    10:54 #

    Estic molt d’acord amb l’Olga quan diu que el decàleg no se’ns pot aplicar perquè no som un grup d’alumnes (jo crec que també vaig expressar una cosa similar en la meva entrada). Em decanto molt més pel seu plantejament.

    Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari a mmiret

Cancel·la respondre a comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip