• El dia que el portuguès va derrotar l’anglès

    El dissabte 13 de maig, dia de la Mare de Déu de Fàtima, s’ha dut a terme a Kíev, capital d’Ucraïna, la final de la 62a. edició del Festival de la Cançó d’Eurovisió amb una sorpresa final: el representant de la televisió portuguesa ha guanyat amb una cançó de ritme molt lent, Amar pelos dois (Estimar pels dos), sense cap espectacle ni pirotècnia, amb molt poc acompanyament instrumental de fons, un cantant certament malgirbat i… cantada tan sols en portuguès!

    En un festival i en un món de la cançó segrestats per la llengua anglesa, amb una presència abassegadora i omnipresent de l’anglès (de les 42 cançons presentades a Eurovisió enguany, 36 cançons eren totalment en aquesta llengua i 2 parcialment, inclosa la del representant desafinat espanyol), la guanyadora s’ha presentat únicament en llengua portuguesa.

    El portuguès és una llengua relativament poc parlada a Europa (10 milions), però és la 3a. llengua més parlada al continent americà i al món occidental i la 5a. més parlada al món, amb més de 240 milions de parlants.

    La importància del portuguès a Europa és comparable a la del català (el grec, el suec o el txec) i no descobrim res a ningú si diem que, malauradament, no és de les llengües que atreguin més la curiositat dels estudiants d’idiomes (quanta gent coneixeu que hagi estudiat portuguès?)… No obstant això, és una llengua molt important al món i en la història de la nostra cultura i literatura –europea i catalana–, amb un naixement situat a Galícia, unes composicions poètiques medievals encara recordades i estudiades, les cántigas, i mare d’una paraula d’èxit estesa per tot el món: melmelada (de marmelo, ‘codony’).

    El menyspreu de la indústria discogràfica i audiovisual mundial envers totes aquelles llengües percebudes com a “no importants”, fan que s’invisibilitzin, que desapareguin de l’escena pública a favor de l’anglès amb l’excusa del “perquè tothom t’entengui” o de “llengua internacional”.

    I justament aquesta aparició constant i predominant de l’anglès en el món musical ha fet que s’hagi perdut autenticitat i singularitat, ja que ha acabat sonant igual una cançó sueca que una de grega, cosa que només poden contrarestar  extravagàncies, coreografies sorprenents, efectes lumínics espectaculars o focs artificials de 50 segons.

    I en aquest artifici, aquesta posada en escena exagerada i gairebé sobrecarregada, ultrabarroca, o directament ridícula (que és del que s’acusa sovint aquest festival: de xaró, de carrincló, de passat de moda), l’autenticitat expressada en portuguès, combinada amb la humanitat i la senzillesa de Salvador Sobral –amb moltes connexions als Països Catalans–, li ha donat una victòria més que merescuda.

    Quina llàstima que Eurovisió faci el joc a la residualització de la diversitat lingüística d’Europa! Quant de mal fan les televisions estatals europees contra les llengües dels seus televidents! A Eurovisió, podria ser perfectament compatible cantar en maltès o gaèlic irlandès –llengües oficials–, però també en occità, sard o frisó, sense deixar de presentar cançons festivaleres i xous televisius. I tornant al paper suposadament irrellevant de moltes llengües europees, per què algú s’ha esgarrifat de pensar que una Catalunya independent podria portar a Eurovisió una cançó cantada en català? Portugal ho ha fet i ha guanyat!

    Com diu la doctora i filòloga M. Carme Junyent, “l’anglès és una llengua que cal saber, però que no s’ha de fer servir” (podríem matisar dient “s’ha de fer servir al mínim”), cosa que han entès, per posar dos exemples més, la representant de Bielorússia cantant una peça molt alegre íntegrament en bielorús (17è. lloc)

    i el representant d’Hongria (8è. lloc), d’origen gitano, amb una cançó molt transcendental de lletra clarament antiracista, cantada tota en hongarès:

    Per tot això, el dia de la Mare de Déu de Fàtima, i no diré miraculosament, però estic segur que em permetreu el llenguatge metafòric, sense ajuda divina, sinó de milers de televotants i eurofans, va ser el dia que el portuguès va derrotar l’anglès.

    Marc Piera i Pallàs

    Article complet

  • Contes eròtics dels alumnes

    Després d’haver llegit el conte breu “Ester”, del llibre Tots els noms del desig, de la periodista Marta Romagosa (Ed. Rosa dels Vents, Barcelona, 2016),  i d’haver analitzat i debatut el que s’entén per literatura eròtica i quines característiques té, hem proposat als alumnes del curs d’Escriptura Creativa d’escriure un conte de caire eròtic.

    Els resultats són els contes -o narracions breus- que ara us oferim, presentats de manera bastant anònima (només les inicials dels autors), i que us faran riure de valent, si tenim en compte que responen a un joc proposat pel professor que ha comptat amb la complicitat entusiàstica dels alumnes, des de l’escrit més romàntic i sentimental fins al més directe i desacomplexat:

    Conte 1_AM_Moment etern

    Conte 2_MT_L’espera

    Conte 3_EC_Versió per a elles

    Conte 3_EC_Versió per a ells

    Conte 4_MTP_La censura

    Conte 5_JMA

    Conte 6_EN

    Conte 7_NS_Te de gessamí

    Article complet

  • Dasha Biryuk, un conte sobre creadors i el seu art

    Jordi Lara ha publicat a l’editorial Edicions de 1984 el llibre de relats Mística conilla (2016), que us recomanem vivament.

    Aquí teniu la contraportada del llibre: Jordi Lara_Mística conilla

    I aquí trobareu el conte “Dasha Biryuk”, que parla dels creadors i el seu ego, de cinema, de festivals, de les obres, de l’autoria… Jordi Lara_Mística conilla_Dasha Biryuk

    Article complet

  • 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Primera (o Materna)

    Avui, 21 de febrer de 2017, Dia Internacional de la Llengua Primera (o Materna), hem de tornar a recordar que més del 90% de les llengües del món, que es compten entre 5.000  i 6.000, estan en perill de desaparició.

    Només a Europa, d’unes 85 llengües que es parlen, 60 corren el risc de començar a desaparèixer en les properes dècades. Tres d’aquestes són el sami (mal anomenat lapó), el cors i el basc, però també ho és el català en alguns dels territoris on es parla.

    Avui volem reivindicar festivament aquest dia posant la nostra atenció en aquestes tres llengües i comparant-les amb la situació idíl·lica que viuen llengües que compten amb el suport dels estats on es parlen, com ara el grec -amb un nombre similar de parlants que el català- i el serbocroat, parlat a Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Croàcia i Sèrbia.

    Escolteu les cinc cançons següents i gaudiu de les sonoritats que ens arriben de llengües ancestrals d’Europa:

    La cantant sueca Sofia Jannok (1982) ens canta “Liekkas” (càlid), una cançó en llengua sami, parlada al nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia:

    Benito Lertxundi, un cantant basc molt estimat i reconegut, canta “Udazken koloretan” (Tots els colors de la tardor) en llengua èuscar o basca, parlada per 1 milió de persones als Estats espanyol i francès:

    El llegendari grup de Còrsega I Muvrini van aplegar una coral de 2.000 persones i van cantar “Corsica”. Molt recomanada per a aquells que us encanta el cant coral, la llengua en què està cantada és el cors, que segons fonts oficials de l’Estat francès només té 100.000 parlants:

    Χάρις Αλεξίου (Haris Aléxiu), ens ofereix “Το τανγκό της Νεφέλης” (To tango tis Nefelis, El tango de Nèfele), una nostàlgica cançó cantada en una llengua mil·lenària amb un nombre similar de parlants que el català (10 milions). El grec és llengua d’estat a Grècia i a Xipre i no té cap problema per a desenvolupar-se i transmetre’s de generació en generació:

    I per acabar la nostra proposta us deixem un duet balcànic, Jasna Gospić i Željko Samardžić, que es canten una cançó d’amor amb el rerefons de l’estima envers una ciutat molt especial: Sarajevo. Els cantants ofereixen aquesta cançó en una llengua peculiar d’Europa, el que en català hem anomenat serbocroat, però que es parla a 4 estats d’Europa on té rang d’oficialitat i és escrita amb dos alfabets diferents: el llatí (a Bòsnia i Hercegovina, a Croàcia i a Montenegro) i el ciríl·lic (a Sèrbia). Parlada per cristians catòlics i ortodoxos, musulmans, gitanos i jueus, és una llengua sense cap perill d’extinció i totalment normalitzada als territoris on es parla:

    Que tingueu un molt bon Dia Internacional de la Llengua Primera!!!

    Article complet

  • Eva Monrós i el seu David: quan el que no es diu emociona

    Avui recordem una lingüista que ens mereix el nostre respecte i que mitjançant la professora i amiga M. Carme Junyent hem conegut i que una alumna del curs d’Escriptura Creativa ens ha apropat: Eva Monrós i Marín (1973-2014).

    I ho fem mitjançant un escrit breu, que pràcticament podríem considerar un conte, titulat “David” i que apareix al llibre Anecdotari d’un vianant no qualsevol.  Volem que us fixeu en un detall: el que emociona és justament el que no es diu. La sensibilitat i la humanitat es donen la mà per emocionar-nos amb una pàgina i mitja: Eva Monrós_David

    Us deixem també un article molt sentit de la professora M. Carme Junyent dedicat a Eva Monrós i publicat a la revista digital Núvol el 19 de desembre de 2014: Eva Monrós en el record

    També us deixem la pàgina web de la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que va instituir un Premi Eva Monrós per recordar aquesta persona “excepcional en molts sentits [que] va deixar una petjada profunda en tots aquells que la van conèixer”, tal com es diu al text de presentació.

     

    Article complet

  • Un conte eròtic

    Vols llegir un conte extremament eròtic en català? Quina frontera és la que marca l’erotisme de la pornografia?

    La periodista Marta Romagosa, nascuda a Cornellà de Llobregat (1967), ha publicat el llibre Tots els noms del desig (Editorial Rosa dels Vents, 2016), del qual us passem el conte Ester: Marta Romagosa_Tots els noms del desig_Ester

    Us atreviu a fer una narració breu de caire eròtic? Vinga, va, juga amb la llengua i escriu en català un conte per a adults!

    Podeu escoltar la notícia que van fer a: notícia a Catalunya Ràdio

    Podeu seguir aquesta autora a Twitter @romagosamarta

    Article complet

  • Un conte de por

    Es pot escriure un conte de por curt? La llengua catalana està preparada per a crear un ambient de terror?

    Una alumna del curs d’Escriptura Creativa s’ha formulat aquestes dues mateixes preguntes i se les ha respost llegint el breu conte que ens ha aportat i que ara us presentem: Neil Gaiman_No ho pregunteu a en Jack, extret del llibre El cementiri sense làpides i altres històries negres, traduït per Xavier Garcia i Muniesa i editat el 2010 per Estrella Polar, del Grup62 (codi ISBN: 978-84-9932-266-7).

    Com a exercici posterior, podeu esbrinar quins elements ha fet servir l’autor per a crear aquest ambient asfixiant.

    Article complet

  • Contes per a nens i nenes políticament correctes

    Publicat en català el 1995 per l’editorial Quaderns Crema, el llibre de l’escriptor nord-americà James Finn Garner Contes per a nens i nenes políticament correctes va ser un èxit de crítica i vendes, per tot el que tenia d’irreverent contra el llenguatge “políticament correcte”.

    Traduït i adaptat per Quim Monzó i Maria Roura, és una lectura satírica, crítica i àcida, pràcticament obligatòria, que no podem passar per alt si parlem de literatura breu d’humor i de crítica social.

    Us en passem el clàssic conte infantil La caputxeta vermella, que us farà riure una bona estona: Contes per a nens i nenes políticament correctes

    Article complet

  • Contes amb humor

    L’humor és un recurs i alhora un gènere literari que ajuda a viure, a atreure cap a la lectura possibles futurs lectors, a gaudir amb rialles d’un bon llibre, a imaginar situacions divertides i deixar córrer la imaginació en un món que massa sovint ens aclapara.

    Aquí teniu dos contes extrets d’un recull boníssim de Relats d’humor, de l’editorial Vicens Vives, a càrrec de Montserrat Amores i publicat per primera vegada en català el 2003:

    El conte “Un sac de rialles” del magnífic llibre medieval anglès Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer (en 3 PDF):

    Geoffrey Chaucer_Contes de Canterbury_Un sac de rialles_1

    Geoffrey Chaucer_Contes de Canterbury_Un sac de rialles_2

    i Geoffrey Chaucer_Contes de Canterbury_Un sac de rialles_i 3

    A Suïssa” de Roland Topor (2 PDF):

    Roland Topor_A Suïssa_1

    i Roland Topor_A Suïssa_i 2

    Article complet

  • Els alumnes d’Escriptura Creativa opinen sobre el conte “Blanca” de Mercè Bagaria

    catalunya-miticaAl mes de novembre de 2016, Mercè Bagaria, autora del conte “Blanca”, que apareix al recull Catalunya mítica, ens va demanar l’opinió que teníem els alumnes del curs d’Escriptura Creativa sobre aquest relat seu, després d’haver assabentat que l’havíem llegit i treballat a classe.

    Així doncs, els alumnes han opinat lliurement sobre aquest conte, bo i sabent que l’autora ens llegiria la nostra crítica literària, i el resultat és el que us presentem aquí: critica-literaria-de-blanca-de-merce-bagaria

    Això sí, més enllà de les nostres opinions subjectives, us animem a llegir el conte i tot el llibre; descobrireu una Catalunya nova, desconeguda, oblidada, no imaginada… mítica!!!

    Article complet


Entrades recents


Categories


Etiquetes


Comentaris recents


Arxius


Meta