Després d’haver llegit el conte breu “Ester”, del llibre Tots els noms del desig, de la periodista Marta Romagosa (Ed. Rosa dels Vents, Barcelona, 2016), i d’haver analitzat i debatut el que s’entén per literatura eròtica i quines característiques té, hem proposat als alumnes del curs d’Escriptura Creativa d’escriure un conte de caire eròtic.
Els resultats són els contes -o narracions breus- que ara us oferim, presentats de manera bastant anònima (només les inicials dels autors), i que us faran riure de valent, si tenim en compte que responen a un joc proposat pel professor que ha comptat amb la complicitat entusiàstica dels alumnes, des de l’escrit més romàntic i sentimental fins al més directe i desacomplexat:
I aquí trobareu el conte “Dasha Biryuk”, que parla dels creadors i el seu ego, de cinema, de festivals, de les obres, de l’autoria… Jordi Lara_Mística conilla_Dasha Biryuk
Avui, 21 de febrer de 2017, Dia Internacional de la Llengua Primera (o Materna), hem de tornar a recordar que més del 90% de les llengües del món, que es compten entre 5.000 i 6.000, estan en perill de desaparició.
Només a Europa, d’unes 85 llengües que es parlen, 60 corren el risc de començar a desaparèixer en les properes dècades. Tres d’aquestes són el sami (mal anomenat lapó), el cors i el basc, però també ho és el català en alguns dels territoris on es parla.
Avui volem reivindicar festivament aquest dia posant la nostra atenció en aquestes tres llengües i comparant-les amb la situació idíl·lica que viuen llengües que compten amb el suport dels estats on es parlen, com ara el grec -amb un nombre similar de parlants que el català- i el serbocroat, parlat a Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Croàcia i Sèrbia.
Escolteu les cinc cançons següents i gaudiu de les sonoritats que ens arriben de llengües ancestrals d’Europa:
La cantant sueca Sofia Jannok (1982) ens canta “Liekkas” (càlid), una cançó en llengua sami, parlada al nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia:
Benito Lertxundi, un cantant basc molt estimat i reconegut, canta “Udazken koloretan” (Tots els colors de la tardor) en llengua èuscar o basca, parlada per 1 milió de persones als Estats espanyol i francès:
El llegendari grup de Còrsega I Muvrini van aplegar una coral de 2.000 persones i van cantar “Corsica”. Molt recomanada per a aquells que us encanta el cant coral, la llengua en què està cantada és el cors, que segons fonts oficials de l’Estat francès només té 100.000 parlants:
Χάρις Αλεξίου (Haris Aléxiu), ens ofereix “Το τανγκό της Νεφέλης” (To tango tis Nefelis, El tango de Nèfele), una nostàlgica cançó cantada en una llengua mil·lenària amb un nombre similar de parlants que el català (10 milions). El grec és llengua d’estat a Grècia i a Xipre i no té cap problema per a desenvolupar-se i transmetre’s de generació en generació:
I per acabar la nostra proposta us deixem un duet balcànic, Jasna Gospić i Željko Samardžić, que es canten una cançó d’amor amb el rerefons de l’estima envers una ciutat molt especial: Sarajevo. Els cantants ofereixen aquesta cançó en una llengua peculiar d’Europa, el que en català hem anomenat serbocroat, però que es parla a 4 estats d’Europa on té rang d’oficialitat i és escrita amb dos alfabets diferents: el llatí (a Bòsnia i Hercegovina, a Croàcia i a Montenegro) i el ciríl·lic (a Sèrbia). Parlada per cristians catòlics i ortodoxos, musulmans, gitanos i jueus, és una llengua sense cap perill d’extinció i totalment normalitzada als territoris on es parla:
Que tingueu un molt bon Dia Internacional de la Llengua Primera!!!
Avui recordem una lingüista que ens mereix el nostre respecte i que mitjançant la professora i amiga M. Carme Junyent hem conegut i que una alumna del curs d’Escriptura Creativa ens ha apropat: Eva Monrós i Marín (1973-2014).
I ho fem mitjançant un escrit breu, que pràcticament podríem considerar un conte, titulat “David” i que apareix al llibre Anecdotari d’un vianant no qualsevol. Volem que us fixeu en un detall: el que emociona és justament el que no es diu. La sensibilitat i la humanitat es donen la mà per emocionar-nos amb una pàgina i mitja: Eva Monrós_David
Us deixem també un article molt sentit de la professora M. Carme Junyent dedicat a Eva Monrós i publicat a la revista digital Núvol el 19 de desembre de 2014: Eva Monrós en el record
També us deixem la pàgina web de la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que va instituir un Premi Eva Monrós per recordar aquesta persona “excepcional en molts sentits [que] va deixar una petjada profunda en tots aquells que la van conèixer”, tal com es diu al text de presentació.
Vols llegir un conte extremament eròtic en català? Quina frontera és la que marca l’erotisme de la pornografia?
La periodista Marta Romagosa, nascuda a Cornellà de Llobregat (1967), ha publicat el llibre Tots els noms del desig (Editorial Rosa dels Vents, 2016), del qual us passem el conte Ester: Marta Romagosa_Tots els noms del desig_Ester
Us atreviu a fer una narració breu de caire eròtic? Vinga, va, juga amb la llengua i escriu en català un conte per a adults!
Es pot escriure un conte de por curt? La llengua catalana està preparada per a crear un ambient de terror?
Una alumna del curs d’Escriptura Creativa s’ha formulat aquestes dues mateixes preguntes i se les ha respost llegint el breu conte que ens ha aportat i que ara us presentem: Neil Gaiman_No ho pregunteu a en Jack, extret del llibre El cementiri sense làpides i altres històries negres, traduït per Xavier Garcia i Muniesa i editat el 2010 per Estrella Polar, del Grup62 (codi ISBN: 978-84-9932-266-7).
Com a exercici posterior, podeu esbrinar quins elements ha fet servir l’autor per a crear aquest ambient asfixiant.
