• Eva Monrós i el seu David: quan el que no es diu emociona

    Avui recordem una lingüista que ens mereix el nostre respecte i que mitjançant la professora i amiga M. Carme Junyent hem conegut i que una alumna del curs d’Escriptura Creativa ens ha apropat: Eva Monrós i Marín (1973-2014).

    I ho fem mitjançant un escrit breu, que pràcticament podríem considerar un conte, titulat “David” i que apareix al llibre Anecdotari d’un vianant no qualsevol.  Volem que us fixeu en un detall: el que emociona és justament el que no es diu. La sensibilitat i la humanitat es donen la mà per emocionar-nos amb una pàgina i mitja: Eva Monrós_David

    Us deixem també un article molt sentit de la professora M. Carme Junyent dedicat a Eva Monrós i publicat a la revista digital Núvol el 19 de desembre de 2014: Eva Monrós en el record

    També us deixem la pàgina web de la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que va instituir un Premi Eva Monrós per recordar aquesta persona “excepcional en molts sentits [que] va deixar una petjada profunda en tots aquells que la van conèixer”, tal com es diu al text de presentació.

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.


Entrades recents


Categories


Etiquetes


Comentaris recents


Arxius


Meta